El govern espanyol vol suprimir els jutges de pau a Catalunya

Els jutges de pau catalans treuen les ungles per defensar la seva feina davant la proposta del govern espanyol d'eliminar-los, segons el projecte de llei d'eficiència organitzativa. La Generalitat espera poder-lo rectificar. Actualment, 898 dels 947 municipis del país tenen un jutge de pau. A tot l'Estat, comptant els catalans, només n'hi ha 7.000. Defensar la justícia de proximitat Els jutjats de pau constitueixen l'estructura judicial més àmplia de Catalunya i les seves competències són de l'àmbit civil: s'ocupen de moltes de les comunicacions judicials, porten el registre civil i fan de mediadors per evitar que alguns casos arribin a judici. La majoria de municipis catalans tenen un jutge de pau (Conselleria de Justícia) L'Associació Catalana en Pro de la Justícia, que aplega sis centenars de jutges de pau, és molt crítica amb el projecte governamental. En declaracions a Catalunya Ràdio, Francesca Terron, secretària general de l'entitat i jutgessa de pau de Salt, al Gironès, considera que la desaparició d'aquests organismes acabarà amb la justícia de proximitat. "Els ciutadans no es mereixen això. Es mereixen que les seves institucions estiguin al seu costat. Això és el que a mi personalment més em dol: que els ciutadans quedin orfes d'aquestes justícia de proximitat." Terron lamenta que el ciutadà perdi aquesta figura pròxima que és el jutge de pau, a qui li pot fer tota mena de consultes i amb qui té confiança. Una mesura que pot marginar una part de la població La desaparició dels jutjats de pau s'emmarca en la transformació digital de l'Administració de Justícia, un procés necessari per agilitzar-la, però que perjudica i discrimina una part dels ciutadans que no dominen les eines informàtiques o no hi tenen accés, segons Terron. "No s'ha tingut en compte la bretxa digital que hi ha. Desapareix aquesta atenció immediata i presencial a persones que queden òrfenes d'aquest dret a un servei públic." Els jutjats de pau es van crear el 1855, durant el regnat d'Isabel II. Les seves funcions estan regulades a la llei orgànica del poder judicial de l'any 1985. &#9997; La consellera de @justiciacat proposa que la nova llei espanyola amb què es vol suprimir els jutjats de pau, blindi aquesta figura a Catalunya i els exclogui de la regulació. &#10145; S'ha reunit amb un grup de jutges de pau de les comarques de Girona. &#128251; https://t.co/WmumppAelB pic.twitter.com/ftR9KPtYYq CatInfo Girona (@Cati_Girona) May 23, 2022 Actualment, s'ocupen del Registre Civil, que inventaria els naixements, les defuncions i els matrimonis, de les comunicacions judicials i de resoldre conflictes no superiors als 90 euros. Segons el projecte espanyol, les comunicacions judicials es reduiran dràsticament amb la digitalització de l'administració i els conflictes de no més de 90 euros són estadísticament residuals. Els jutges de pau reivindiquen la seva tasca A Catalunya, però, els jutjats de pau també celebren casaments i han impulsat l'anomenada justícia voluntària, uns processos de mediació que, segons Francesca Terron, comporten un important estalvi. "La justícia voluntària passa per les conciliacions, un pas previ per no haver d'anar a judici. Intentes que dues persones enfrontades en un conflicte arribin a una entesa, quedin satisfetes i s'estalviïn, per una part, anar a un judici i, per una altra, un increment de costos que no és necessari." Tota aquesta tasca mediadora i de proximitat desapareixerà si s'eliminen els jutges de pau. L'Associació Catalana en Pro de la Justícia reivindica la seva tasca i s'ofereix per fer-ne més, com ara tramitar divorcis. A més, promou la presentació de mocions individuals a l'ajuntament del seu municipi per evitar que s'elimini la seva figura. Reunió de la consellera Ciuró a Girona (Catalunya Ràdio / Fèlix Martín) La feina d'un jutge de pau és voluntària i la fa a banda de la seva professió a canvi d'una petita retribució simbòlica que abona el Ministeri de Justícia. El jutge de pau és elegit pel ple municipal de cada poble per a un mandat de quatre anys. Una llei contrària a l'Estatut? El projecte de llei d'eficiència organitzativa del govern espanyol preveu substituir els jutjats de pau per oficines de justícia a cada municipi. Tindrien una cartera de serveis més àmplia, que inclouria el Registre Civil, i estarien gestionades per funcionaris. El mes d'abril, el va aprovar el Consell de Ministres a proposta del Ministeri de Justícia, al costat del projecte de llei d'eficiència processal del Servei Públic, dues iniciatives legislatives que tenen l'objectiu d'agilitzar l'Administració de la Justícia. La mediació dels jutges de pau evita sovint els procediments judicials (Unsplash / Thomas Martinsen) El Departament de Justícia de la Generalitat s'oposa de pla a la desaparició dels jutjats de pau i promourà una esmena al projecte de llei estatal. La consellera, Lourdes Ciuró, espera que aconsegueixi prou suport al Congrés dels Diputats. "La clau és l'esmena que haurà de ser votada pels grups parlamentaris a Madrid i que digui que els jutges de pau continuen prestant les seves funcions a Catalunya, on no s'implantaran les oficines de justícia. A la resta d'Espanya poden fer el que vulguin." Lourdes Ciuró està fent trobades amb els jutges de pau de totes les comarques. Primer va ser a Montblanc, a la Conca de Barberà, i ara ha estat a Girona, on ha defensat mantenir i potenciar aquesta figura. "A Catalunya la figura del jutge de pau està completament arrelada. Donen servei a molts municipis que no tenen jutjat, sobretot els petits municipis, arreglen tràmits, fan actes de conciliació, de mediació, al Registre Civil, i per tant ajuden a descongestionar la justícia i donen solucions a problemes diaris dels veïns. A més d'estalviar recursos, ajuden a la convivència." La consellera considera que "si la llei estatal busca eficiència, agilitat i proximitat, desmantellant la figura del jutge de pau, obté exactament el contrari." El departament promou una esmena per mantenir els jutjats de pau (Catalunya Ràdio / Fèlix Martín) El Departament de Justícia ha demanat un informe als serveis jurídics per avaluar si el projecte estatal és constitucional. "L'Estatut d'Autonomia desplega la figura del jutge de pau. Si se suprimeix s'estan buidant les nostres competències i s'està impactant en el nostre autogovern." Per intentar convèncer els diferents grups parlamentaris de la necessitat d'aprovar l'esmena que manté els jutjats de pau, el departament proposarà la compareixença de jutges de pau al Congrés dels Diputats per donar a conèixer la seva tasca, que Ciuró compara amb la d'un metge de capçalera.

El govern espanyol vol suprimir els jutges de pau a Catalunya

Un projecte de llei preveu eliminar aquesta figura i substituir els jutjats de pau per oficines de justícia