El calçot, la joia de la corona

El calçot és molt més que una ceba que ens mengem durant l'hivern. Tot i que és cert que les calçotades són l'excusa perfecta per reunir-nos amb la família, els amics i passar un dia fora de casa. És un acte social amb una clara denominació d'origen i que, a sobre, és divertit. Un pagès del Valls Sona estrany dir que algú s'ha inventat una hortalissa, però diuen que va ser un pagès de Valls anomenat el Xat de Benaiges. Ell va ser el primer que va tractar d'aquesta manera particular els grills de la ceba, tant al camp com després a l'hora de menjar-los, cap al 1898. Els calçots són, en realitat, grills del bulb d'una ceba blanca totalment desenvolupada que s'ha tornat a plantar. Aquests grills, a mesura que van creixent, es van calçant. És a dir, es van envoltant de terra amb cura per no ofegar-los, amb l'objectiu que no els toqui el sol. D'aquesta manera, conserven un gran tros blanc de gust dolç que serà la part que s'acabarà menjant. De cada ceba en surten uns quants calçots, habitualment al voltant de mitja dotzena, tot i que en poden arribar a sortir molts més. Com és un bon calçot? Un calçot no ha de ser gaire gruixut, perquè començaria a estar llenyós; però tampoc gaire prim, perquè després de rostir-lo a foc viu i pelar-lo no en quedaria res. Els calçots es produeixen tradicionalment a l'hivern, de gener a març, tot i que ara ja n'hi ha des de novembre fins a l'abril. Hi ha una Indicació Geogràfica Protegida "Calçots de Valls" que acull els que es conreen en les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès, i en garanteix la qualitat. Res de ser polit menjant calçots! Una de les coses divertides de fer calçotades és el moment de menjar-nos-els. El gran pitet que ens permet tornar a la infantesa feliç i despreocupada. Els dits negres de sutja, de tibar cap avall amb una mà per treure les capes externes i cremades del ceballot mentre amb l'altra mà l'enlairem verticalment agafant-lo per les puntes verdes. La difícil tasca de submergir el calçot en el bol de salsa intentant remenar per sucar-lo per totes bandes, i la salsa ha de ser prou líquida. Recordeu que si us la voleu fer vosaltres, no costa gens. Menjar amb els dits és una de les coses més divertides que pocs cops la moderna civilització urbana permet. Cuinar calçots A part de menjar-se en calçotades, els calçots també es podem menjar a casa. Per exemple, calçots arrebossats a la romana (o empanats si us agraden més), prèviament bullits una mica amb aigua i sal; també en crema, en salsa, confitats amb oli, escalivats al forn, a la brasa o a la planxa, o cuits al microones prèviament nets i pelats. Què hi ha al mercat? De fruita i de verdura, aquest mes tenim diferents tipus de cols, porro, api, all, bledes, espinacs, alls tendres, carxofes, endívies, xirivia, espàrrecs, pastanagues, enciams, escarola, raves, remolatxa, julivert, faves, tirabecs, mandarines, taronges, pomes, peres i comencen les maduixes. Per acabar, recordeu sempre d'incloure a la vostra dieta llegums, cereals integrals i fruita seca!

El calçot, la joia de la corona

Els turistes amb inquietuds gastronòmiques han sentit dir que a Catalunya hi ha una festa que riu-te'n tu de la contemplació de la sakura al Japó amb l'arribada del bon temps