Llibert Tarragó ha escrit les seves vivències i reflexions com a fill d'un supervivent de l'horror nazi exiliat a França
Catalunya al Dia

El bibliotecari de Mauthausen ja té el seu llibre

"Heretar Mauthausen" són les memòries del català Joan Tarragó presentades com un diàleg amb el seu fill Llibert. Dues veus que expressen el patiment; el viscut i l'heretat.

Les memòries de Joan Tarragó, el català que va impulsar una biblioteca clandestina al camp d'extermini de Mauthausen, surten finalment a la llum.

El seu fill Llibert Tarragó les publica en un llibre, "Heretar Mauthausen" (Pagès Editors), on també relata les seves vivències i reflexions com a fill d'un supervivent de l'horror nazi exiliat a França. 

"Si em dic Llibert és perquè el pare va decidir que la primera criatura que tingués, si aconseguia sortir d'aquell infern del camp, es diria Llibertat o Llibert."

Nascut al Vilosell, a les Garrigues, Joan Tarragó va estar empresonat a Mauthausen del gener del 1941 al maig del 1945, i després va refer la seva vida a l'exili.

La història de Joan Tarragó, el bibliotecari de Mauthausen
Joan Tarragó va ser pres del camp de Mauthausen entre el gener del 1941 i el maig de 1945

L'horror recollit en unes memòries

Va demanar al fill que escrivís les seves memòries, però aleshores en Llibert tenia 20 anys i dubtava si podria enfrontar-se de nou als horrors que havia sentit quan era un nen.

Poc abans de morir, finalment el mateix Joan Tarragó va deixar testimoni del seu pas pel camp. Anys més tard, en Llibert també investigaria el llegat del seu pare amb l'objectiu que no caigui en l'oblit. 

"Heretar Mauthausen" és un diàleg entre un pare i un fill en la distància del temps (Catalunya Ràdio / Roger Segura)

Les memòries de Joan Tarragó són un testimoni inesborrable d'una vida de brutalitats, assassinats, maltractaments i una alimentació deficient.

"Vivien el dia a dia amb l'olor de la carn cremada al forn crematori, el dia a dia del no menjar, del patiment i de rebre cops. Però també de la solidaritat entre els republicans espanyols i de l'important paper de la resistència."

Un secret molt ben guardat

Durant la seva estada a Mauthausen, Joan Tarragó va idear una biblioteca clandestina dins d'un armari del barracó número 13 que mai va ser descobert. 

Els membres de la xarxa de resistència hi van acumular entre 150 i 200 llibres arribats dins les maletes d'altres deportats. I, com el menjar o les medicines, s'organitzaven per robar-les als nazis. 

 

Francesc Boix i Joan Tarragó van ser dos presos del camp de Mauthausen
Al català Francesc Boix, que també va ser presoner dels nazis, se'l coneix com el fotògraf de Mauthausen

Un bibliotecari i un fotògraf

Hi havia volums d'autors com Émile Zola, Víctor Hugo i Fiódor Dostoievski, i potser algun va caure a les mans de Francesc Boix, un altre presoner català a qui anomenaven El fotògraf de Mauthausen.

Una figura més coneguda, sobretot gràcies a l'exitosa pel·lícula dirigida per Mar Targarona, però que, com Tarragó i moltes altres víctimes de l'Holocaust, contribueixen a no oblidar la barbàrie

 

 
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut