Primera nidificació exitosa d'una parella de bernats pescaires a la conca del Besòs, al Vallès Oriental. Del niu, localitzat la primavera passada, n'han sortit dos pollets. Els especialistes fan una valoració positiva d'aquesta notícia sense precedents però no volen llançar les campanes al vol.

Una de les condicions imprescindibles perquè aquests nius tinguin èxit, és a dir, que s'hi reprodueixin pollets fins que emprenen el vol, és que els adults els puguin alimentar.

Però una altra condició imprescindible és fer-ho en llocs molt tranquils. Lluny de l'estridència humana. I aquests són espais que escassegen en aquesta zona, segons el Xavier Larruy, ornitòleg i investigador de l'observatori Rivus.

"És una gran notícia tenir una espècie nova reproductora amb èxit a la conca del Besòs, però alhora el fet que hagi nidificat en aquestes condicions indica que segons quins ocells tenen dificultats per trobar espais amb tranquil·litat."

Segons Larruy, la parella que ha niat al Besòs formava part de la colònia d'un centenar de parelles d'aquesta espècie residents al parc de la Ciutadella de Barcelona. D'aquí n'han sortit també els exemplars que van colonitzar fa anys la conca del Llobregat.

"La diàspora d'aquesta colònia és l'origen de la repoblació, fa temps del Llobregat, i ara comença la del Besòs. Però en aquest cas la conca és més petita i hi ha molta més pressió humana."

La pressió humana al voltant de la conca fluvial, tant del Besòs com del Llobregat, ha oscil·lat moltíssim amb la pandèmia. Durant l'estat d'alarma es van veure individus de diverses espècies, com ara llúdrigues o cabirols, a la part baixa del Besòs. Un fet que es va revertir al cap de poques setmanes amb el confinament municipal, segons Xavier Larruy. 

"Els parcs urbans, les zones agrícoles i els trams fluvials propers als nuclis habitats es van convertir en gairebé l'única vàlvula d'escapament que tenia la gent durant el tancament municipal. Aquella marabunta va fer retrocedir ràpidament les espècies animals. Allò va evidenciar que una oreneta no fa estiu..."

De tot plegat, Larruy en treu una lliçó. Cal que generem espais de qualitat idonis per a les espècies, però n'hem de restringir l'accés per preservar-ne la tranquil·litat. Si no, només les espècies que se saben adaptar millor per les seves característiques, com ara les espècies nocturnes com la llúdriga, gosaran atansar-se a l'hàbitat de l'home.