Petits drons repartint paqueteria a les ciutats o altres, més grans, fent serveis de taxi o d'ambulància. Tot això, que recorda el cel imaginari de Ridley Scott a Blade Runner al 1982, podria ser una realitat a partir del 2035. La platja de Castelldefels ha sigut l'escenari d'una demostració de vols simultanis de 8 drons. Uns simulacres que l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) de la Universitat Politècnica de Catalunya BarcelonaTech (UPC) repetirà diversos dies aquesta setmana. La prova s'ha fet en un espai segur, allunyat de les ciutats (David Àngela / Catalunya Ràdio) Aquestes pràctiques eviten sobrevolar zones protegides i simulen el trànsit generat pel lliurament continuat de paqueteria, des del seu operador fins al punt d'entrega del client. Amb aquest exercici també es determina les alçades més òptimes per volar i alhora permet mesurar els nivells de contaminació acústica que poden generar. Cristina Barrado, professora de la UPC, adverteix que el drons facilitaran el lliurament de paqueteria petita però també entreveu a l'horitzó aparells més grans podrien fer altres serveis, com de taxi o ambulància. "A Europa ja hi ha una legislació que regula els tipus de serveis que els drons poden fer i on poden volar. A la llarga, a les ciutats hi haurà un espai aeri delimitat per a drons. En aquest espai hi podran entrar avions pilotats però hauran d'anar equipats amb sistemes compatibles amb els sistemes digitals dels drons per evitar conflictes." Cristina Barrado, professora de la UPC (David Àngela / Catalunya Ràdio) La navegació amb drons planteja un seguit de dubtes: legals, de seguretat o mediambientals, entre altres. En aquest sentit, Barrado recorda que la Unió Europea ja ha legislat respecte a això. "La voluntat d'Europa és que això sigui una realitat el 2035, tan normal i quotidiana com portar un mòbil a la butxaca. I que ja es pugui contractar un servei via aèria amb un dron no pilotat." En pocs anys ens acostumaren als drons missatgers (David Àngela / Catalunya Ràdio) Els simulacres estan coordinats amb Enaire. Daniel Bajiou, coordinador del projecte per part del gestor de navegació aèria d'Espanya, adverteix dels riscos de generalitzar els vols dels drons. Entre ells, qüestions de seguretat aèria, el rebuig social o el risc mediambiental. "Som en un entorn aeroportuari on els avions plens de passatgers són habituals i, en canvi, els drons no són comuns. Aquí hi ha un primer risc, el d'una topada entre naus tripulades i naus no tripulades. Hem de mesurar i evitar aquestes trobades. L'altre risc és el rebuig social. Tenim una por inherent a tenir drons sobre els nostres caps, sobre les nostres vides... encara que siguin pel nostre bé. I un altre risc és el mediambiental. No parlem de contaminació sinó d'un impacte visual i sonor." Daniel Bajiou, coordinador del projecte Enaire (David Àngela /Catalunya Ràdio) Barrado recorda que la voluntat d'Europa és que aquesta mena d'operacions amb drons siguin una realitat el 2035. Mentrestant s'està debatent sobre les característiques que han de tenir els punts per fer les entregues dels paquets que anomenen Vertiport. Entre altres coses cal tenir en compte que s'han d'ubicar a llocs on no generin molèsties de cap mena als veïns. Com s'haurien de gestionar i a qui han de pertànyer. Es podrien ubicar a les teulades d'estacions d'autobusos o de centres comercials. Punts concorreguts i accessibles per recollir els paquets. "Europa ja preveu que els drons puguin fer aquestes operacions d'aquí poc més de 10 anys. Per llavors ja podria ser normal i tan quotidià l'ús d'aquests artefactes fent repartiment i contractar un servei via aèria amb un dron no pilotat com portar un mòbil a la butxaca."   L'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels de la UPC assaja vols simultanis de drons a la platja de #Castelldefels per fer repartiment de paqueteria. Al 2035 aquest sistema, que revolucionarà el sector, podria ser una realitat @la_UPC pic.twitter.com/jXZ4MDAmfg David Angela (@davidangelagam) March 8, 2022 La majoria de drons són elèctrics, per tant, més ecològics i sostenibles que altres sistemes que utilitzen altres energies. Barrado afirma que els drons no substituiran del tot l'última milla perquè no podran dur grans paquets. Però és evident que agilitzaran la paqueteria urgent i, per exemple un dron ambulància permetria arribar més de pressa als llocs i d'una manera menys aparatosa i sorollosa que un helicòpter. Bajiou assegura que s'està treballant l'acceptació social d'aquest revolucionari mètode de repartiment. "Ens encarreguem que les empreses que s'hi dediquen tinguin una responsabilitat social corporativa i, per tant, que vetllin per l'impacte mediambiental que generen els drons, no parlem de contaminació, també del seu impacte visual i sonor." A banda de l'avantatge ecològic s'hi ha de sumar la flexibilitat i agilitat d'aquests aparells, que permeten sobrevolar els col·lapses de trànsit i la congestió de la ciutat. Els drons són cada cop més eficaços (David Àngela / Catalunya Ràdio) Vist així, d'entrada, sembla que els drons hagin guanyat la partida sense baixar de l'autobús al repartiment de paqueteria més tradicional com el fet amb furgoneta. Però caldrà veure si farà desaparèixer els milers de bicicletes de repartiment que circulen ara per ara les grans ciutats.