L'any 2021 a la ciutat de Lleida s'hi va registrar una xifra rècord de persones sense sostre. Les dades les posa la Fundació Arrels Sant Ignasi, que en tot l'any passat va atendre 115 persones que vivien als carrers de la capital del Segrià.

La majoria són de mitjana edat, però l'entitat alerta que cada cop n'hi ha de més joves, d'entre 20 i 25 anys, sobretot estrangers que han viscut un procés migratori i que han quedat fora del circuit dels Serveis Socials.

El 2021 la xifra de sensesostre atesos a la ciutat de Lleida va superar el centenar per primer cop, cosa que ha encès totes les alarmes a Arrels Sant Ignasi.

La directora, Rosa Majoral, alerta de les penúries que pateixen, sobretot els més joves:

"És preocupant perquè, a mesura que van passant els mesos, veus que per supervivència la seva situació com a persona es va degradant. N'hi ha que entren en bucles de prostitució o de consum de substàncies estupefaents."

L'entitat denuncia la falta de polítiques d'habitatge social a Lleida i alerta que l'any passat també va atendre un miler de sensellar, persones que no disposen de les mínimes condicions d'habitatge digne.

Alcohol, drogues i vida al carrer amb 20 anys

Un dels joves sense sostre que va trucar a les portes d'aquesta organització és l'Othmane, un noi de 23 anys originari del Marroc. Atret pel somni d'una vida millor a Europa, va arribar a Espanya fa cinc anys després d'un viatge de catorze hores en pastera.

En una conversa amb Catalunya Ràdio, relata que va plorar al mig del mar mentre es jugava la vida amb 80 persones més. Quan va arribar a la costa d'Algesires, explica, el va interceptar la policia.

Va ingressar en un centre de menors, d'on va acabar fugint, i després de viure un periple per diverses ciutats va arribar a Lleida. Aquí ha acabat dormint al ras, vora la Seu Vella o el riu, i en edificis buits. La vida al carrer, diu, el va portar a consumir alcohol i drogues, i a delinquir:

"A mi els meus pares no m'han ensenyat a robar i a agafar les coses de la gent, però el carrer, la gana i la vida dura que he viscut són el que m'ha portat a actuar així. Per estar al carrer, t'has de drogar, si no, és insuportable."

L'Othmane ha passat dues vegades per la presó, però assegura que fa un any que no infringeix la llei. Actualment s'allotja a l'alberg de la Fundació Jericó i ara està pendent de saber si li concedeixen els papers i pot començar a treballar:

"El meu somni seria poder portar la mare a la Meca perquè s'ho ha venut tot i ha treballat com ningú per mi. A mi m'agradaria fer de perruquer o de cambrer. Jo he après que, si vols, pots."

Els joves migrants, però, són només una part del nou perfil de joves sense sostre que ha detectat l'entitat. També n'hi ha que han nascut a Catalunya i que, per diversos motius, es veuen obligats a viure en una situació precària.

Busquen famílies d'acollida

Alguns factors que aboquen aquests joves a viure al carrer són la dificultat per aconseguir papers i accedir al mercat laboral, la manca d'habitatge social o addiccions i trastorns mentals, que s'han vist agreujats per la pandèmia, com apunta Maria Solé, la cap de l'àrea d'acollida de l'entitat:

"Et trobes molts nois que et diuen que volen tenir un lavabo, una cuina, una feina i que no volen robar més, però per molts motius els és impossible. Hi ha un tema molt transversal."

Des d'Arrels Sant Ignasi posen en contacte aquests joves amb l'administració perquè puguin optar a viure en pisos per a persones extutelades. Amb tot, alguns d'ells --una minoria, segons l'entitat-- s'hi neguen, i sovint acaben malvivint al carrer o en edificis buits.

En paral·lel, l'entitat va posar en marxa l'any passat una xarxa de famílies hospitalàries per poder oferir una llar temporal a joves migrants en situació de total desemparament. La majoria no reben cap tipus d'ajuda, ni estan en cap programa d'acollida.

Les famílies s'encarreguen de l'allotjament i de la manutenció, i ofereixen acompanyament. A canvi, els nois i noies tenen l'oportunitat d'estabilitzar la seva situació i continuar el seu projecte de vida. De moment, al projecte hi ha tres famílies, però se'n busquen més.