A més de senglars, conills i cabirols, hi ha una altra plaga que amenaça el món rural català, sobretot al Ripollès i el Berguedà: la del cérvol. Més enllà de les imatges bucòliques que generen, els ramaders estan preocupats.

Per menjar, els cérvols provoquen diversos danys, segons els pagesos: s'acaben l'herba de les pastures, i amb les banyes malmeten els filats preparats per tancar el bestiar. El sector diu que és difícil trobar-hi una solució, perquè a la zona no hi ha depredadors, i falten caçadors per frenar-ne l'expansió, segons assegura Raquel Serrat, responsable de medi rural d'Unió de Pagesos:

"El cérvol no és una espècie autòctona. Es va introduir als anys seixanta a la zona, i la població ha anat en augment. Les societats de caçadors fan el que poden, però cada vegada hi ha menys persones que cacen."

El cérvol prolifera entre el Ripollès i el Berguedà perquè l'àrea es troba a prop de la reserva natural del pla d'en Rus, a la serra del Cadí-Moixeró.

Després de debatre sobre la plaga amb l'administració i els caçadors, els pagesos volen activar mesures excepcionals, segons Serrat:

"De proves ja en tenim, i per activar-ho s'ha de demanar des del vedat de caça. Els caçadors s'han compromès a demanar mesures excepcionals, i la llei ho permet. Ha arribat el moment de fer-ho perquè el problema pari de créixer."

Això vol dir caçar fora de la temporada. En l'últim any, dels més de 1.500 cérvols que hi ha a la zona, Acció Climàtica va autoritzar caçar-ne gairebé 800. D'aquests, però, se'n van caçar menys del 70%.