Els gravats d'entre 5.000 i 3.000 anys d'antiguitat els va trobar de forma casual ara fa dos anys un grup d'espeleòlegs a la cova de la Vila, a la Febró. Els experts de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social diuen que és una troballa excepcional per diversos motius. 

Per una banda, els gravats formarien part d'una composició perquè estan disposats d'una manera estructurada sobre una superfície de 8 metres de llargada i s'haurien fet amb els dits, branques i sílex.

Es disposen en diferents nivells, amb diverses representacions que podrien permetre saber com veien el món els primers pobladors de les muntanyes de Prades. Entre altres representacions, s'haurien identificat alguns animals, el cel o una deïtat. Tot plegat fa pensar que estarien associats al món funerari i que era un santuari. 

Ramon Viñas, especialista en art rupestre i investigador de l'IPHES, ha descrit així el conjunt

"Hi ha 5 nivells, com si fossin capes del cel o de l'inframon. En cadascuna d'aquestes capes hi ha un tipus de signes: en forma de pinta, rectangles i quadrats amb ratlles a l'interior, tot molt abstracte. I, a la part més baixa, uns elements que podrien representar cavalls o bòvids. A dalt tenim formes d'estels i a sobre un ídol oculat, com dos ulls grans que observen aquest món."

De tota manera, Viñas s'ha mostrat prudent a l'hora d'interpretar el conjunt:

"Són les primeres impressions, ara cal estudiar i investigar-ho. De moment el que tenim és una cosmovisió, és a dir, la manera com entenien ells el món. És un santuari que segurament està dedicat a temes funeraris, que tenen a veure amb la vida i amb la mort."  

El director de l'IPHES Robert Sala contextualitza la importància de la troballa en el conjunt de l'art rupestre de l'arc mediterrani. 

"Dins de l'arc mediterrani, la cova de la Vila ens proporciona dades molt poc conegudes sobre el que són aquests santuaris d'interior de cova, típics de caçadors-recol·lectors, que al final de la prehistòria, amb les comunitats pageses i ramaderes, estan molt poc representats."

El conjunt està en molt bon estat de conservació i, precisament per mirar de preservar-lo, no es pot accedir a la cova de la Vila. De fet, des que es va descobrir, s'ha estat treballant amb la Generalitat en la protecció de l'espai i en diferents tràmits administratius que han permès declarar l'espai com a bé cultural d'interès nacional.

D'altra banda, se l'ha incorporat a la llista de patrimoni de la humanitat per la Unesco, perquè forma part dels conjunts d'art rupestre de l'arc mediterrani que estan declarats com a tal. 

Un nou revulsiu per a la Febró

La Febró és un petit poble amb una quarantena de veïns que té un terme municipal que alberga altres jaciments prehistòrics que s'han localitzat a la zona i fa 10 anys que l'IPHES hi treballa.

La seva alcaldessa, Lourdes Martorell, s'ha mostrat contenta per la troballa pel que pot suposar per al poble. 

"Estem encantats amb aquesta troballa. Nosaltres som un poble petit amb un terme municipal força extens, de 16 km quadrats, i amb un cens d'uns 40 habitants amb 20 o 30 persones que hi viuen, i per tant estem en perill d'extinció, i aquesta troballa ens ha d'ajudar a dinamitzar el turisme."

Arran dels diferents jaciments prehistòrics que s'han trobat al municipi, s'han dissenyat algunes rutes de senderisme per recorre'ls, tot i que el municipi també compta amb altres atractius, com són els gorgs i els avencs, a part d'altres indrets que ens recorden el passat ramader del poble o episodis més foscos com la Guerra Civil.