El poble de Guissona, a la Segarra, ha estat un dels municipis catalans que han acollit més refugiats. El motiu és que, abans de la invasió russa, un miler dels seus 7.000 veïns eren originaris d'Ucraïna.

Això va fer que molts refugiats busquessin acollida en aquest indret de la Segarra, on la majoria dels veïns troba feina en la indústria càrnia. Van arribar a ser 350, però ara tot just n'hi queden 200.

Molts s'han mudat a grans ciutats, han marxat a l'estranger o han tornat al seu país. Un any després, aquí la preocupació pel conflicte no s'ha esvaït, però els nouvinguts ja van aprenent l'idioma i comencen a trobar feina. Com la Cristina, de 20 anys.

"Treballo, m'he fet un nòvio i estudio espanyol. No sé què em portarà el futur, però m'agradaria quedar-me a Guissona. M'agrada la gent d'aquí, és molt oberta i simpàtica."

La Cristina és una de les dues cambreres refugiades contractades al bar de l'Ateneu. Un negoci que regenta la Myroslava Dydik, una altra ucraïnesa que fa tretze anys que viu a Guissona.

"Al restaurant sempre necessito treballadors, però a elles els falta l'idioma. Cada cop l'entenen més, però parlar-lo costa més. Confio que l'acabaran aprenent." 

A Guissona han arribat, sobretot, dones amb fills petits. Dels 198 refugiats que hi havia a 23 de febrer al poble, 138 eren adults i 60 eren menors. En conjunt, conformaven 115 unitats familiars.

Aprendre català a l'escola 

Els nens i nenes refugiats continuen anant a l'escola, però cada vegada n'hi queden menys. A l'escola Ramon Estadella n'hi havia 24 el curs passat, però ja només en són 7. 

Tots ells reben beques de menjador i ajudes per als llibres i el material. A més, l'escola ha guanyat una aula d'acollida que els serà molt útil per atendre la resta d'infants nouvinguts, ja siguin ucraïnesos o no. En aquest espai, els alumnes de cicle mitjà i superior hi aprenen, sobretot, català. 

Un any després s'ha deixat de parlar de la guerra a l'escola. Enmig d'un ambient de seguretat i normalitat, la prioritat és que els infants continuïn el seu procés d'integració, segons la directora del centre, Marta Amat.

"No es nota que són refugiats, sinó que són com qualsevol altre infant que arriba a mig curs i tenen problemes amb la llengua.  A nivell emocional, tots estan molt bé i porten una vida normal al centre com qualsevol altre."

La situació es repeteix a les altres escoles del municipi, on els refugiats ucraïnesos conviuen amb absoluta normalitat amb la resta de la comunitat educativa. 

A l'espera de les ajudes

L'Ajuntament de Guissona manté una oficina d'atenció als refugiats on, per exemple, se'ls dona un cop de mà a l'hora de demanar l'ajut de 400 euros mensuals més 100 euros per menor a càrrec, aprovat pel govern espanyol.

És una prestació que molts refugiats han demanat, però que s'està fent esperar. I és que, segons l'alcalde, Jaume Ars, a finals de febrer no els consta que ningú l'hagi cobrada encara.

"Hem anat acompanyant-los, però els recursos van minvant. Per això esperem amb tantes ganes aquest ajut de la Generalitat, a través del Ministeri, de 400 euros. Els ajudarà a quadrar els números mensuals."

Durant aquest temps, Guissona s'ha bolcat per atendre la comunitat ucraïnesa recollint i distribuint roba, diners o aliments. Fins i tot n'hi ha que han ofert casa seva als refugiats. Actualment, una desena viuen en quatre habitatges cedits pels veïns del municipi.

Viure a la rectoria del poble

El mossèn del poble, Ramon Balagué, també s'ha implicat en l'acollida i ha posat un pis de la rectoria a disposició dels nouvinguts. L'immoble, que solia estar buit, acull ara dues noies que van integrar-se al poble, a poc a poc. 

La Nadia Kobzarenjo, de 27 anys, ha trobat feina en una perruqueria. Explica que ho va deixar tot a Kíiv i que va fer cap a Guissona després d'un llarg viatge d'autobús. Aquí, reconeix, li ha costat assumir que necessita ajuda. 

""A Ucraïna hi tenia casa, diners, roba i de tot, però vens aquí sense res i has d'assumir que necessites ajuda. És una sensació inesperada, em sentia contenta, però també estranya. Em va costar acceptar-ho."

Ara conviu amb la Ludmila Gutik, una noia de Lviv de 25 anys. Ella és música i a Guissona hi ha trobat un lloc idoni per obrir una escola. De moment, imparteix classes en un espai habilitat a l'última planta de la rectoria, on se sol fer catequesi.   

"Aquesta escola és el millor que m'ha passat a la vida. He estudiat música durant 18 anys i ara puc compartir els meus coneixements amb els nens i nenes." 

Aquí té l'oportunitat d'ensenyar a nens i nenes nascuts a Catalunya, però que són fills d'ucraïnesos, com l'Anastàsia, de 12 anys, a qui fa classes de cant. 

Fugir de la guerra amb un instrument de 12 quilos a la maleta 

La Ludmila va venir de la guerra amb la seva bandura, un instrument de corda molt popular a Ucraïna. La seva pesa 12 quilos i té 68 cordes. 

Durant l'entrevista que ha concedit a Catalunya Ràdio, interpreta una cançó d'un fill a la seva mare. El noi és a la guerra i li diu que estigui tranquil·la perquè han guanyat i perquè, després de la tempesta, sempre surt el sol.

Amb el mateix optimisme que la lletra d'aquesta cançó, aquesta jove ucraïnesa té clar que vol quedar-se a Guissona. Té en ment alguns projectes, com ara crear una gran coral que integri catalans, romanesos, ucraïnesos i la resta de nacionalitats de Guissona.

Mentrestant, els ucraïnesos de Guissona manten un ull posat al seu país. La Romana, que fa una dècada que viu a Catalunya, explica que els costa molt mantenir la comunicació amb la seva família.

"Allà hi ha talls de llum de sis o set hores diàries, per la qual cosa de vegades és molt difícil cuinar o poder engegar la calefacció. També hi ha problemes per connectar-se a internet."

La guerra ha fet més estrets els llaços entre les diferents comunitats que conviuen a Guissona, que s'han unit per afrontar l'emergència social. Tot plegat en un poble molt singular on el 52% dels seus veïns són d'origen estranger i de fins a 42 nacionalitats.