Les colles castelleres que es creen a les universitats es troben amb un problema a l'hora de planificar les seves construccions: els integrants només poden ser estudiants i membres de la comunitat universitària. Per tant, no poden utilitzar canalla per ocupar les posicions superiors del castell. Els estudiants que se situen en aquesta posició són habitualment noies que pesen entre 40 i 45 quilos. Això és el doble del que pesa un enxaneta o un acotxador en una colla convencional. Les diades universitàries es fan al final de la temporada castellera (Catalunya Ràdio / Ricard Buigues) La cap de colla dels Pataquers de la Rovira i Virgili, Maria Morell, estudiant d'Educació Infantil, admet que això condiciona les construccions: "Les dificultats són més grans. No només afecta el pes. També cal tenir en compte l'alçada. Per sort, les nostres enxanetes tenen molta tècnica." El cap de colla dels Engrescats de la Ramon Llull, Guillem Miró, estudiant d'Informàtica, també apunta que el pes afecta el castell, però també aporta certs avantatges: "Es nota sobretot en l'estabilitat del castell. El fet de ser persones adultes, fa que tinguis més seguretat a l'hora de pujar i baixar." Els Engrescats de la Universitat Ramon Llull proven el pom de dalt (Catalunya Ràdio / Ricard Buigues) Els Arreplegats de la Zona Universitària de Barcelona han arribat a fer castells de vuit. La responsable del pom de dalt, Paula Olivé, estudiant d'Humanitats, considera que els castells que fan no estan limitats només pel pes de l'enxaneta i l'aixecador: "Tampoc podrien anar més enllà, encara que tinguéssim nens perquè la resta del castell segueix estant format per gent que no ocupa habitualment aquesta posició en les seves colles convencionals. Tenir més pes a dalt no condiciona tant els castells. Al final, es tracta de gent que en sap molt, i a sota, la gent, va un pis més amunt del que va en la seva colla convencional." Els Arreplegats de la Zona Universitària de Barcelona han fet construccions de vuit (Catalunya Ràdio / Ricard Buigues) Els avantatges dels enxanetes adults  Ivet Avellaneda Plaza és enxaneta dels Pataquers de la Rovira i Virgili. Estudia Criminologia. Va començar a fer castells quan tenia nou anys. Primer a Súria i ara als Xiquets de Tarragona. Diu que les enxanetes adultes també tenen avantatges: "Una persona adulta és més conscient del que està fent i pot fer una lectura més bona del castell. Saber quan s'ha d'anar més ràpid o més lent. Has de deixar de banda el pes. És més important la finor i saber prendre les decisions correctes."   A més de l'experiència, les enxanetes i els acotxadors han de tenir unes condicions físiques concretes. Els Engrescats de la Ramon Llull van triar Arola Blanc, estudiant de postgrau de Fisioteràpia, per fer d'enxaneta. No havia fet mai castells: "Per la tipologia de cos que tinc, resulta que els anava bé que fes d'enxaneta. Quan vaig entrar a la colla no sabia que ho hauria de fer. Van començar a fer proves amb mi. De mica en mica em van anar donant confiança fins que un dia em van dir que m'estrenaria a la plaça. Jo no m'ho creia però, mira, ja han passat dos anys."  Les enxanetes acostumen a ser noies, menudes i àgils (Catalunya Ràdio, Ricard Buigues) Tretze colles universitàries  A Catalunya hi ha tretze colles castelleres universitàries. Gairebé totes formen part de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. La seva temporada arrenca quan arriba el fred. S'allarga fins a Nadal. Els dijous, les universitats organitzen les seves pròpies diades i conviden diverses colles castelleres. La jornada acostuma a acabar amb un sopar popular a càrrec de la universitat organitzadora.