A la comarca de les Garrigues hi ha la que possiblement és una de les carreteres en més mal estat del país. Uneix el Cogul i Granyena de les Garrigues, dos petits pobles d'uns 150 habitants.  Els usuaris de la via fa temps que denuncien que està plena d'enormes clots i que el seu estat empitjora cada dia que passa. Tot i que és de titularitat municipal, actua com un veritable eix vertebrador al territori.  La via que uneix el Cogul i Granyena de les Garrigues és de titularitat municipal i està molt malmesa pel pas de vehicles pesants (Catalunya Ràdio/Roger Segura) És un tram de sis quilòmetres per on passen molts vehicles pesants i que s'ha convertit en un veritable problema de seguretat per a veïns i pagesos que no hi tenen alternativa. Especialment ara, que ens trobem en plena campanya de la collita de l'oliva. "Hi ha perill de matar-te i, en temps de collir olives, encara és pitjor perquè hi ha més trànsit, camions i tractors." "És lenta, has d'esquivar els forats. Cada vegada està pitjor i, si plou, és millor no passar-hi." Alguns pagesos prefereixen buscar camins de terra alternatius, per protegir els tractors i remolcs. És el cas d'en Josep Maria Roigé, un pagès del Soleràs, que s'ha de desplaçar a portar les olives fins al molí Vilà del Cogul diverses vegades durant la campanya. "Portem més de 900 quilos d'olives al tractor i, si agafes un clot, ho pots aixafar tot. Crec que l'haurien d'arreglar perquè cada vegada està pitjor." Els pagesos de l'olivera intenten evitar la carretera del Cogul a Granyena per anar a dur les olives al molí per evitar els clots (Catalunya Ràdio/Roger Segura) El responsable del molí, Josep Maria Vilà, critica el desinterès de les administracions per adequar la carretera. Defensa que, actuant-hi, es milloraria la vida de moltes persones i es contribuiria a retenir la població al territori.   "Per aquesta carretera hi passen els nostres fills, els productors, els que venen a comprar oli o a veure les pintures rupestres... i està intransitable." El mal estat de la via és un entrebanc més per al sector oleícola, que enguany ha hagut d'apujar el preu de l'oli per compensar l'encariment de costos i la davallada de la producció. I és que la sequera i les fortes calorades de l'estiu han reduït la collita a la meitat. Es recomana no passar per la carretera La situació és tan perillosa que els ajuntaments tallarien la carretera si poguessin, per evitar danys personals. Com que no poden, s'han limitat a col·locar uns cartells on es recomana no circular-hi pel seu mal estat. Els consistoris demanen ajuda a les administracions superiors perquè ells tots sols, diuen, no tenen diners per reparar-la. L'alcaldessa del Cogul, Anna Torres, lamenta que tenen un pressupost molt limitat i moltes necessitats a atendre. "Les reparacions són cada vegada més cares i es produeixen més sovint perquè la pista està cada vegada pitjor. És inassumible. Amb la nevada del Filomena i les últimes obres del Segarra-Garrigues s'ha acabat de trinxar. No ho podem arreglar perquè no tenim pressupost." Una altra derivada de la mala situació de la carretera és que alguns particulars han presentat denúncies de danys contra els ajuntaments després de tenir algun sinistre a la carretera. Els consistoris recorden que no s'hi pot circular a més de 50 km/h.  Un cartell recomana als usuaris que no circulin pel camí que uneix el Cogul i Granyena (Catalunya Ràdio/Roger Segura) El govern se'n quedarà la titularitat a mitjà termini  A l'agost, el govern i la Diputació de Lleida es van comprometre a millorar l'Eix Transversal de Ponent a mitjà termini. Estem parlant d'un eix estratègic que permet connectar la C-12, l'Eix de l'Ebre, amb l'N-240 i l'AP-2. En el cas del camí municipal del Cogul a Granyena, la Generalitat preveu modificar el Pla d'Infraestructures del Transport i assumir-ne la titularitat. També es faran millores al camí entre Bellaguarda i els Torms, i a la C-233 entre la Granadella i Castelldans. Els forats de grans dimensions es multipliquen al llarg del traçat de la carretera entre el Cogul i Granyena de les Garrigues (Catalunya Ràdio/Roger Segura) Mentre les inversions no arriben, els ajuntaments han sol·licitat una ajuda de 200.000 euros al Departament d'Acció Climàtica per poder actuar-hi de forma provisional. Insisteixen que, sense unes bones comunicacions, aquesta zona de les Garrigues està condemnada al despoblament.