Boom demogràfic a Massalcoreig
Els petits al pati de la llar d'infants de Massalcoreig (Catalunya Ràdio / Pere Joan Àlvarez)
Catalunya al dia

Boom demogràfic a Massalcoreig

L'augment de la natalitat -- 8 criatures en un any-- permet recuperar la llar d'infants després de quinze anys sense tenir-ne

Actualitzat

A Massalcoreig , al Segrià, estan d'enhorabona. En l'últim any hi ha hagut vuit naixements, una xifra que feia més de vint anys que no es donava. Això ha permès recuperar la llar d'infants del poble, que aquesta setmana ha començat el curs amb cinc alumnes d'entre un i dos anys, i preveuen que el curs acabi amb un total de vuit. La llar d'infants està dins l'escola rural del poble, que s'ha adaptat per oferir aquest servei. De fet la directora, Francis Martínez, n'està ben contenta:

"No sabem si ha estat per la pandèmia, pel teletreball o per la crisi, però l'important és que han decidit arrelar-se al poble i portar els seus fills i filles a la nostra escola, a una escola rural".

La llar ha començat el curs amb tres nens i dues nenes que estan encara en un període d'adaptació amb la seva mestra, la Marta Subirana.

"Aquesta setmana han començat els petits, amb plors i coneixent-nos uns i altres. Tots plegats ens hi estem adaptant però amb molta il·lusió"

Els nens i nenes de la llar d'infants (Catalunya Ràdio  /Pere Joan Àlvarez)

L'escola rural, que té una cinquantena d'alumnes, aquest curs també tindrà menjador, un servei que fins ara no havia existit. Els veïns de Massalcoreig estan satisfets de veure que hi ha joventit que vol arelar-se al poble, com la Teresa Solé, padrina d'una de les nenes de la llar d'infants

"Dona bo, perquè vas pel carrer i veus la canalla i l'alegria que donen al poble. A més, els petits donen molta vida i els pares que són joves també ajuden a bellugar moltes iniciatives a Massalcoreig".

Precisament, al costat de l'escola hi ha un solar en obres on una parella de joves s'hi fa una casa. Tot això en un poble, Massalcoreig, amb una economia bàsicament agrària, dedicada al conreu de fruita. Més de la meitat del terme municipal és de regadiu gràcies al canal d'Aragó i Catalunya i també a la sèquia que es deriva del riu Cinca.

 

 
Anar al contingut