Els sírfids tenen ulls de mosca i cos d'abella i són els depredadors naturals dels pugons que fan mal a les pomeres
Catalunya al dia

Bledes, camamilla i ruca contra les plagues dels fruiters

Un assaig de l'IRTA sembra flors silvestres entre cultius de pomeres ecològiques del Segrià per atreure els insectes que eliminen els pugons de forma natural

El que alguns consideren males herbes podrien ser els millors aliats a l'hora de combatre les plagues que arruïnen les collites. L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) comprova si sembrar flors silvestres entre cultius d'arbres fruiters és útil per minimitzar-ne el dany.

Una finca de pomeres ecològiques de Vilanova de la Barca, al Segrià, és l'escenari d'un assaig que es proposa lluitar contra el pugó gris, un insecte que frena el creixement dels arbres i ocasiona pèrdues als pagesos. 

La investigadora de l'IRTA Georgina Alins i el propietari de la finca, Jaume Vilalta, observen la nova coberta vegetal sembrada entre pomeres (Catalunya Ràdio / Roger Segura)

Durant tres anys, investigadors de l'IRTA, en col·laboració amb la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), han identificat més de 20.000 insectes presents a la plana de Lleida.

Això els ha permès conèixer millor els enemics naturals de les plagues i editar una guia amb les plantes i flors que més els agraden. El que volen és posar-ho fàcil perquè els insectes depredadors de les plagues s'instal·lin en els cultius

S'han plantat les flors que més agraden als depredadors de les plagues per atreure'ls i que ajudin a combatre el pugó (Catalunya Ràdio / Roger Segura)

Un jardí de biodiversitat

A la finca de pomeres d'en Jaume Vilalta hi han sembrat una mescla de llavors de bleda, calèndula, camamilla, ruca, veça o trèvol, unes espècies idònies per atreure sírfids i parasitoides, els depredadors naturals dels pugons.

"Cada vegada veig més fauna auxiliar a la meva finca atreta per les sembres. Això és el que m'agrada, veure insectes i tot florit. El pràctic seria agafar la segadora i deixar-ho tot immaculat i polit, però cal vida per lluitar contra les plagues."

Sembrar flors i plantes silvestres converteix els espais agrícoles en albergs de biodiversitat i també frena l'erosió del sòl, atès que ajuden a retenir la terra en cas de forts aiguats. 

Els resultats de l'estudi es tindran d'aquí tres o quatre anys, però ja s'està detectant una gran afluència d'insectes a les zones sembrades (Catalunya Ràdio / Roger Segura)

Aparentment, el mosaic que queda entre els fruiters pot semblar de deixadesa, però com destaca Georgina Alins, investigadora de l'IRTA, és una estratègia de generositat amb la natura. 

"Volem afavorir tot un conjunt d'insectes que ens ajuden a regular les plagues i a incrementar la pol·linització. El que volem és incrementar la presència d'aquells insectes que són beneficiosos per a l'agricultura."

Intercalar bandes florals amb els cultius és compatible amb la maquinària de treball. Així, s'ha calculat que la zona sembrada permet que hi passi el tractor sense trepitjar-la. 

En aquesta finca de Vilanova de la Barca, al Segrià, hi han sembrat flors silvestres entre les pomeres per combatre les plagues de forma natural (Catalunya Ràdio / Roger Segura)

Suposa un esforç afegit per als pagesos perquè han de modificar les tasques d'esporga i sega, però la riquesa de plantes i insectes suposarà un gran benefici per als cultius

Una solució més barata i sostenible

A més, la gestió natural de les plagues també pot suposar un estalvi econòmic, perquè si els insectes eliminen les plagues naturalment, els agricultors podran reduir l'ús de productes fitosanitaris.

La flor de ruca és una de les preferides dels sírfids, uns insectes que permeten combatre el pugó de les pomeres (Catalunya Ràdio / Roger Segura)

Això és positiu perquè cada vegada hi ha menys fitosanitaris autoritzats i els insectes s'hi tornen resistents. A més, els pesticides poden tenir efectes negatius en la salut humana, la pèrdua de la biodiversitat i la contaminació de recursos naturals.

Les conclusions de l'estudi s'esperen d'aquí tres o quatre anys. Mentrestant, a Cabrils, al Maresme, l'IRTA també estudia la mateixa estratègia en cultius d'horta, com ara tomaqueres i enciams.
 

ARXIVAT A:
Medi ambient
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut