Barcelona lidera el rànquing europeu de morts per calor

Investigadors de l'Institut de Salut Global han analitzat la temperatura i les morts que hi ha a l'estiu en 93 ciutats europees amb característiques tan diverses com Estocolm, Tallinn, Màlaga, Budapest o Barcelona, on la mitjana de mortalitat provocada per les altes temperatures és d'un 4%. Els investigadors han fet simulacions per saber de quina manera la presència de verd canvia la situació, i la conclusió a què han arribat és que un terç d'aquestes morts s'evitarien destinant un 30% de les ciutats als arbres. L'estudi s'ha publicat a la revista The Lancet. Els perills de les illes de calor urbanes Està demostrat que a les ciutats hi fa més calor que a la resta del territori: al centenar de ciutats estudiades, la temperatura és 1,5 graus superior de mitjana. És el que es coneix com a illes de calor urbanes, generades perquè hi ha més densitat de població, falten espais verds, hi ha més cotxes i més asfalt. Tot plegat provoca un escalfament extraordinari que té conseqüències per a la salut dels que hi viuen L'estudi d'ISGlobal analitza la situació de 93 ciutats europees (Unsplash/Logan Armstrong) Els investigadors de l'ISGlobal, un centre d'investigació impulsat per La Caixa, han estudiat la temperatura i les dades de mortalitat de 93 ciutats europees. Tamara Iugman, la investigadora principal de l'estudi, ha explicat a Catalunya Ràdio la principal conclusió: "Un gran percentatge de la mortalitat registrada durant l'estiu, una mitjana del 4%, és atribuïble a les illes de calor urbanes, i hem constatat que un terç d'aquestes morts serien evitables si augmentéssim la cobertura d'arbres." Més arbres, menys morts A Barcelona, on els arbres cobreixen només un 8% de la ciutat, el 15% de les morts que hi ha a l'estiu es poden atribuir a la calor, unes 360, segons dades de 2015. La capital catalana encapçala la llista negra d'aquet fenomen, molt per sobre de la mitjana del 4% de les ciutats europees analitzades, i també de Palma, Madrid o Màlaga, que ronden el 12%. El verd de les superilles pot ajudar a contrarestar els efectes de les illes de calor urbanes (Curro Palacios) Un terç d'aquestes defuncions es podrien evitar si s'augmentessin els espais verds i el 30% de l'àrea urbana estigués cobert per arbres, segons la simulació que han fet els investigadors de l'ISGlobal. De tota manera, Iungman matisa que a les ciutats mediterrànies caldran més mesures per compensar els efectes de l'escalfament global sobre la nostra salut: "Hem observat que a les ciutats mediterrànies fins i tot els arbres tenen menys capacitat per refredar que en altres climes. En aquests llocs, l'increment dels arbres ha d'anar acompanyat d'altres estratègies." A part de reduir dràsticament els cotxes, l'estudi recomana reduir les superfícies asfaltades, fer jardins verticals i pintar les façanes de colors clars que reflecteixin la calor en comptes d'absorbir-la. L'Ajuntament de Barcelona en pren nota El consistori diu que tindrà en compte les conclusions de l'estudi, però assegura que les seves polítiques ja s'encaminen cap a aquestes recomanacions, ja que, segons recorda el regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia, tots els estudis apunten que la contaminació i el canvi climàtic són les principals causes de mort a la ciutat: "En algunes zones de la ciutat podem arribar a pujar 3 graus simplement per la morfologia de la ciutat, on tenim aquests terres tan pavimentats que multipliquen la calor. Per tant, tota la transformació cap a una ciutat més verda, amb paviments drenants, ens ha de permetre reduir aquests efectes de la calor. I també cal pensar en altres estructures. De vegades, l'arbre serà el protagonista per excel·lència; d'altres, podrien haver-hi pèrgoles o tendals." Badia assegura que actualment s'impulsen unes 40 hectàrees de verd per mandat, que inclou també les cobertes verdes.

Barcelona lidera el rànquing europeu de morts per calor

Un 15% de les morts que hi ha a la capital catalana durant l'estiu són atribuïbles a les altes temperatures, un percentatge molt superior al 4% de mitjana de les ciutats europees