Atipar els ossos amb fruita perquè no ataquin els ramats

Els últims anys, al Pirineu, s'han registrat desenes d'atacs d'os bru a animals que pasturaven en ramats de muntanya. Sembla que la població d'ossos pirinenca és especialment voraç i no en té prou amb les herbes i plantes que troba a les muntanyes. Ara es vol posar remei a aquest problema facilitant-los l'accés als aliments. Les plantacions de fruiters se situen estratègicament en zones altes on hi ha població estable d'ossos adults (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Des del 2016 s'han plantat uns 14.000 arbres fruiters en zones d'alta muntanya del Pallars Sobirà i la Vall d'Aran. Són bàsicament pomeres, cirerers i gerds, però també altres espècies més minoritàries, com la moixera i el púdol: fruites silvestres que suposen una font d'alimentació fonamental per als ossos. La dieta de l'os és majoritàriament vegetal, però en algunes zones del Pirineu no troba prou varietat d'arbres i fruites (Pexels) Amb aquesta estratègia, els grans mamífers podran accedir amb facilitat als aliments i, de retruc, s'enriqueix la biodiversitat de la zona. Ho defensa Marc Alonso, tècnic de la Fundació Os Bru: "Augmentem l'oferta tròfica en aquesta zona, on hi ha presència de l'os, i també millorem la varietat i la qualitat ambiental." Evitar trobades indesitjades Si els ossos troben l'aliment que necessiten a la seva zona, no s'hauran d'allunyar per buscar menjar cap a zones de pastura, on hi ha bestiar de ramaderia extensiva. També es redueixen les opcions que apareguin en zones amb presència humana, en àrees turístiques o poblacions de muntanya. Els ramaders del Pirineu han denunciat reiteradament els atacs d'ossos al seu bestiar, sobretot en època de Goiat i Cachou (Conselh Generau d'Aran) Petits boscos escampats pel Pirineu L'estratègia de plantar boscos d'enriquiment va començar el 2016, i s'ha anat ampliant progressivament. Ja hi ha nou plantacions en diversos punts del Pirineu, que ocupen una extensió de 2 hectàrees. Els fruiters han crescut en planters locals pròxims al Pirineu, des d'on s'han traslladat als boscos de Lladorre i Tavascan (ACN / Marta Lluvich) Aquesta setmana s'han plantat 1.200 arbres a les muntanyes de Tavascan i Lladorre. Són plançons que han crescut de llavors autòctones, adaptades al territori, com explica María Gómez, enginyera de la Fundació Os Bru: "Vam recollir llavors de la zona. Fins a 19 varietats locals per garantir que les plantes fossin de bona qualitat i resistents al terreny i al clima d'alta muntanya." Les plantacions s'han fet amb varietats locals, adaptades al terreny de muntanya i al clima del Pirineu (ACN / Marta Lluvich) De moment, els arbres són massa petits i encara trigaran a donar fruits, per tant caldrà esperar uns anys a veure'n els resultats: "Els cirerers són lents, però les pomeres donaran fruits d'aquí cinc anys i tant els ossos com els altres animals ja en podran començar a menjar." ¡Los árboles frutales suponen una fuente de alimentación para los #osospardos! &#128059; En Tavascan, #Lleida, estamos desarrollando el proyecto medioambiental "enriquecimiento de la #biodiversidad en zonas oseras del Pirineo" junto a @fundacionoso.&#128079; ¡Hoy hemos plantado 1200 árboles! endesa (@Endesa) May 24, 2022 Aquesta xarxa de boscos d'enriquiment la impulsen la Fundació Os Bru i Endesa, dins un programa de millora d'hàbitats de l'os. Alejandro Rodriguez és responsable de la Unitat de Medi Ambient de l'energètica: "Volem millorar l'ecosistema de l'os bru, i garantir la cadena tròfica. Amb això, millorar la seva qualitat de vida al territori on viu." La població d'ossos al Pirineu no para de créixer. Només a Catalunya, el 2021 es van comptabilitzar 9 cadells de primer any (Generalitat de Catalunya) Es calcula que actualment, al Pirineu, hi ha un població d'una setantenta d'exemplars. La colònia d'ossos no ha parat de créixer des de la seva reintroducció, als anys 90.

Atipar els ossos amb fruita perquè no ataquin els ramats

Els últims cinc anys s'han plantat més de 14.000 arbres fruiters en zones d'os bru per garantir que tenen un accés fàcil als aliments i evitar que surtin a buscar menjar fora de la seva zona