Els últims anys ens hem acostumat a veure porcs senglars als carrers de Barcelona i en altres zones urbanes del país. La sobrepoblació d'aquests animals ha fet que alguns exemplars surtin del bosc i s'acostin a zones humanitzades per trobar aliment. Però i si passés el mateix amb els ossos del Pirineu?  Des que l'os bru es va reintroduir al Pirineu, entre finals dels anys 90 i principis dels 2000, la població d'aquests plantígrads manté un creixement constant. L'últim cens, del 2022, va registrar 76 animals, que es mouen entre el Pirineu català, francès i aragonès. El registre d'ossos es fa gràcies al Grup de Seguiment Transfronterer de l'Os Bru als Pirineus, amb entitats públiques i privades de Catalunya, Andorra, França i l'Aragó (Generalitat de Catalunya) Si la població creix, també augmenta la seva necessitat d'ocupar espais d'alta muntanya. Però no només això: si hi ha més ossos, també requereixen més quantitat d'aliments. Maria Gómez, enginyera de muntanyes de la Fundación Oso Pardo: "Com que creix la població d'ossos, augmenten les necessitats alimentàries. Per això els hem d'ajudar amb nous punts d'alimentació." L'altra conseqüència de l'augment de població és que alguns animals amplien el seu radi d'acció, i es deixen veure en zones amb presència humana.   Enriquir la dieta dels ossos amb fruites autòctones Per garantir que la població d'os bru tingui prou aliment al Pirineu, els últims tres anys s'han plantat més de 7.000 arbres fruiters a les zones on s'ha confirmat la presència de l'animal. Maria Gómez ens explica quines varietats han escollit: "Hem plantat pomeres, cirerers i moixeres. Els fruits tenen diverses propietats nutritives i sabem del cert que als ossos els encanten, pel seu gust i perquè s'entretenen recollint-los de l'arbre." Els plançons que s'han plantat ara trigaran entre 3 i 10 anys a donar fruits (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Alejandro Rodríguez és tècnic de medi ambient d'Endesa, l'altre soci del projecte. Explica que les plantacions s'han fet amb varietats autòctones del Pirineu: "Busquem espècies adaptades a l'alta muntanya. Primer vam recollir llavors d'aquesta zona, després les vam fer créixer en un planter, i finalment les plantem directament sobre el terreny." 17 petits boscos escampats per l'alta muntanya del Pallars Sobirà Tots aquests arbres s'han plantat en 17 ubicacions diferents d'alta muntanya, la majoria al terme municipal de Lladorre i dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Treballadors d'entitats locals han participat en la plantació dels fruiters al Pallars Sobirà (ACN / Marta Lluvich) Maria Gómez explica per què han escollit aquestes ubicacions: "Són zones on sabem que hi ha osses femelles amb les seves cries. Si contribuïm a la seva alimentació, ajudem a garantir-ne la supervivència." I l'altre motiu, però no menys important, respon a criteris de seguretat, com explica Alejandro Fernández, d'Endesa: "Si assegurem que els ossos tenen aliments a l'alta muntanya, evitem que baixin a zones rurals, on hi ha assentaments humans i bestiar de pastura. Així evitem possibles conflictes amb la població local." Justament, la mateixa setmana que s'han acabat de plantar aquests 7.000 arbres fruiters, a la mateixa comarca del Pallars Sobirà s'ha pogut veure algun exemplar que ja ha sortit de la hibernació prop de nuclis urbans. Us comparteixo aquest vídeo que corre per la xarxes del Pallars Sobirà de l'albirament de l'óssa als voltants del poble de Sorpe al terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Desconec l'autor. pic.twitter.com/4133N9qCxt Lo Xic de Feliciano ?X (@lionelpla) May 16, 2023 En cas de trobar un os bru, es recomana no córrer, ni cridar ni fer gestos agressius. El més important és apartar-nos del camí per garantir que l'os tingui una via de sortida i no acostar-nos a l'animal ni a les seves cries.