La farmàcia, abans del seu desmuntatge
Catalunya al dia

Al descobert 150 anys d'un llinatge: els farmacèutics de Llardecans

Llardecans, al Segrià, rehabilita la farmàcia més antiga de Catalunya conservada al seu lloc d'origen, que va obrir el 1846 i que serà visitable d'aquí dos anys

Actualitzat

La farmàcia va obrir portes per primer cop l'any 1846, fundada per Tomàs Piñol i Llop, i la va tancar un altre Tomàs, el seu net, el 1988. Han estat 142 anys de servei al poble,  tres generacions de farmacèutics de la família Piñol que van mantenir la botiga de l'antic apotecari amb el mobiliari, els flascons i l'estructura original. És gràcies a aquest llinatge de famacèutics que la de Llardecans s'ha convertit en la farmàcia més antiga de Catalunya que es conserva en el seu lloc original.

Ara tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i del Col·legi de Farmacèutics de Catalunya han desmuntat i inventariat tots els objectes i el mobiliari perquè puguin començar els treballs de restauració. Cal reparar les filtracions d'aigua i els danys a la teulada provocats pels bombardejos de la Guerra Civil. Es tracta d'un espai únic, per Ramon Solés, responsable del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat :

"La farmàcia ha anat acumulant tot un seguit de material d'arxiu, de documents, de col·leccions, d'aixovar d'apoteca... que fan que sigui un espai singular. També la forma de la sala, en semiel·lipsi, els mobles i la decoració pictòrica."

Detall dels flascons (Ajuntament de Llardecans)

En l'inventari inicial s'han comptabilitzat 600 flascons amb substàncies de fórmules magistrals, estris per a l'elaboració de medicaments i receptes. També es conserva una biblioteca especialitzada, amb llibres antics sobre la matèria. Els receptaris que es conserven aportaran una informació molt valuosa, per la investigadora del Col·legi de Farmacèutics Eva Marín:

"Cal tenir en compte que som en una zona rural, diferent de la farmàcia urbana, que ja tenim més estudiada. A més, la població va ser front de la Guerra Civil i això vol dir que aquí hi va haver soldats, carències de medicaments i podem veure quines malalties hi havia, quins medicaments es dispensaven més."



La família Piñol, propietària de la farmàcia, ha arribat a un acord amb l'Ajuntament, que és qui finança la despesa. Desmuntar mobles, inventariar el material i protegir les pintures de l'interior té un cost d'11.000 euros. La restauració de l'estructura costarà 65.000 euros. L'objectiu és que en un termini de dos anys, l'establiment pugui convertir-se en un museu obert al públic, ja que l'immoble està declarat Bé Cultural d'Interès Local, com recorda l'alcaldessa, Carme Piñol:

"Volem convertir la farmàcia en un museu, amb un gran interès turístic per al territori, destinat al públic en general i als investigadors en la matèria."

El propietari de la farmàcia, Tomàs Piñol, que viu al costat de l'establiment, recorda amb sentiment les seves vivències de petit:

"Jo encara vaig viure l'elaboració antiga de fórmules magistrals, abans dels productes més industrialitzats. I com que l'espai està dins de la vivenda, hi ha una gran dosi de sentiments, com si fos un petit santuari per a la família."

En tot aquest procés també s'hauran de catalogar les pintures de les parets i sostre de l'interior de la farmàcia, uns frescos que va pintar un monjo de Poblet acollit per la família Piñol quan el 1835 hi va haver la desamortització de Mendizábal i va haver de marxar del monestir.

 

 
Anar al contingut