Aigua més bona i més barata a les aixetes de la Segarra
Les canonades que uniran el canal Segarra-Garrigues i la planta potabilitzadora de Ratera (Consell Comarcal de la Segarra/Xavier Pintó)
Catalunya al dia

Aigua més bona i més barata a les aixetes de la Segarra

Arrenquen les obres per proveir d'aigua de boca procedent del canal Segarra-Garrigues més de 20.000 veïns de la Segarra i l'Urgell, en el que és la infraestructura amb més inversió pública dels darrers anys a les comarques de Lleida

Aida Clemente / Estela BusomsActualitzat

Ja han començat les obres perquè una vintena de municipis, 21 de la Segarra i un de l'Urgell, puguin rebre aigua de boca del canal Segarra-Garrigues a partir de l'any que ve. Fa anys que els ajuntaments ho reclamen perquè amb la nova connexió esperen obtenir una aigua més econòmica i de més qualitat que la que capten actualment del canal d'Urgell.

Serà la primera vegada que l'aigua del Segarra-Garrigues es farà servir per al consum humà. El canal que uneix el pantà de Rialb, a la Noguera, amb el de l'Albagés, a les Garrigues, és la infraestructura que més inversió pública ha mobilitzat a les comarques de Lleida en els darrers anys. De moment, el canal es fa servir per regar o per abastir granges i agroindústries, cada ús amb la seva pròpia tarifa.

Compte enrere perquè l'aigua del canal Segarra-Garrigues arribi per primer cop a les aixetes d'una vintena de municipis
Primers moviments de terres als Plans de Sió (Consell Comarcal de la Segarra/Xavier Pintó)

Per això ara els alcaldes reclamen a la Generalitat que estableixi un preu específic per a l'aigua de boca. Segons el responsable d'aigües del Consell Comarcal de la Segarra i alcalde dels Plans de Sió, Xavier Pintó, la tarifa justa rondaria els 20 cèntims el metre cúbic i no els 37 cèntims, que és la tarifa industrial que s'ha plantejat cobrar-los inicialment fora de la temporada de reg.

"Nosaltres no som una indústria. Considerem que l'aigua de boca és de primera necessitat i, per tant, entenem que el preu ha de ser més econòmic."

Estalvi en bombatges i tractaments

El primer pas és fer una connexió d'1,5 km de canonades entre el canal Segarra-Garrigues al seu pas pel nucli dels Plans de Sió fins a la planta potabilitzadora de Ratera, al mateix municipi, una distància força més curta de la que actualment capta d'aigua del canal d'Urgell a prop d'Agramunt, que és de més de 10 km.

Aigua més bona i més barata a les aixetes de la Segarra
El director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes, ha visitat les obres (Consell Comarcal de la Segarra )

El preu de l'aigua encara està en negociació, però el fet d'escurçar el recorregut redueix els bombatges i això s'hauria de traduir en un estalvi en la factura.

L'altre gran avantatge és que l'aigua es rebrà directament del pantà de Rialb, una aigua més neta i de més qualitat, que genera menys despeses.

Aigua més bona i més barata a les aixetes de la Segarra
El canal neix al pantà de Rialp i arriba al de l'Albagés (ACN/Salvador Miret)

Aquests són, segons el president del Consell Comarcal de la Segarra, Francesc Lluch, els dos principals objectius del projecte.

"La idea és aquesta, tenir una aigua una mica més econòmica i, com que és aigua de pantà i no s'ha tractat tant, això també és un estalvi i es pot garantir que és més bona."

Un altre punt a favor és que el subministrament d'aigua tindrà més garanties, ja que dependrà d'una infraestructura més moderna que l'històric canal d'Urgell, on hi poden haver més avaries.

L'aigua arribarà a les aixetes segarrenques abans d'un any

Les obres han començat aquesta setmana i es preveu que estiguin enllestides entre febrer i març de l'any que ve. Serà quan l'aigua del Segarra-Garrigues arribarà a les aixetes de 21 municipis de la Segarra i un de l'Urgell, Ossó de Sió. Costaran prop d'1,2 milions d'euros i el 80% l'assumeix l'Agència Catalana de l'Aigua.

A la Segarra, queden fora del projecte els municipis de la vall del Llobregós (Torà, Biosca i Sanaüja), que tenen altres punts de subministrament. Els de la vall del Cercavins s'hi sumaran en una segona fase.

 
Anar al contingut