Acreditat per la Justícia: el major italià Lamanna ordena, l'any 38, bombardejar el cor de Granollers

El major de l'aviació italiana Genaro Lamanna va ordenar bombardejar la ciutat de Granollers el 31 de maig del 1938. Va ser un dels bombardejos més cruents de la Guerra Civil contra una ciutat catalana. Aquesta constatació, que els historiadors ja havien documentat, ara l'ha acreditada el jutjat d'instrucció número 28 de Barcelona, que ha pogut indagar més sobre la persona del militar feixista, segons han avançat fonts de la investigació a Catalunya Ràdio. Condecorat per les dictadures d'Itàlia i Espanya Genaro Lamanna va néixer l'any 1896 i va morir el 1966, quan Itàlia ja era una democràcia però a Espanya encara hi havia una dictadura. Tenia el rang de major quan va donar l'ordre de deixar anar 750 quilos d'explosius en poc menys d'un minut sobre el centre de Granollers. El jutjat d'instrucció 28 de Barcelona, que investiga els bombardejos de l'aviació feixista italiana sobre la capital catalana entre el 36 i el 39, ha creuat dades i ha pogut documentar la trajectòria de Lamanna. El llavors major de l'exèrcit italià de l'aire figura tant en el llistat dels pilots responsables dels bombardejos de Barcelona del 38 com el de Granollers. Genaro Lamanna va viure 70 anys. Va participar i va sobreviure a la Segona Guerra Mundial i, com molts dels pilots de l'aviació feixista italiana, va atacar la població civil de Barcelona i altres ciutats catalanes com a banc a de proves. Es va retirar amb el rang de tinent coronel i amb vuit condecoracions per haver participat en la Guerra Civil Espanyola, atorgades tant per les autoritats italianes com per les espanyoles. Uns honors militars que no li han retirat ni Itàlia ni Espanya, com sí que han fet altres països amb militars considerats a posteriori criminals de guerra. La Gernika catalana A primera hora del dimarts 31 de maig del 1938, la capital del Vallès Oriental, de 14.600 habitants, era plena de gent que anava a treballar, a l'escola o a comprar. Era època de racionament, el menjar era escàs. Des de bon matí, la gent feia cua per comprar alguna cosa a les botigues de queviures i al mercat municipal instal·lat sota la Porxada. Informe de l'aviació italiana sobre l'atac a Granollers (Arxiu històric de l'Exèrcit de l'Aire. Ministeri de Defensa) Quan passaven cinc minuts de les 9 del matí, van caure 60 bombes sobre tota aquella gent. El centre de Granollers va quedar devastat i ple de cossos morts o ferits. El bombardeig només va durar un minut, però l'atac dels cinc avions italians Savoia S-79, al servei del sublevat general Franco, va provocar 224 morts i 165 ferits, sobretot dones i criatures. Per l'historiador Joan Villarroya, aquell va ser un dels atacs més sagnants contra la població civil: "Catalunya no havia estat bombardejada mai i de sobte, a primera hora del matí, aquests cinc avions van descarregar les seves bombes just al mig de la població. I no van sonar les alarmes, no hi havia defensa antiaèria i, per tant, va agafar la gent de Granollers de total sorpresa." Van ser 750 quilos d'explosius que van impactar en només un minut contra una població indefensa, sense cap possibilitat de refugiar-se, un fet que va provocar una altíssima mortaldat. "Per l'època és brutal. En aquella època un bombardeig que causa 220, 230, 240 morts en mig minut és una xifra molt alta." La documentació que consta als arxius militars italians assegura que l'atac buscava destruir unes centrals de la zona que subministraven electricitat a la població, i altres objectius estratègics. Un dels pitjors atacs contra la població civil (Wikipedia) En realitat, les bombes ni s'hi van acostar. En canvi, van matar civils i van destrossar una vuitantena d'edificis, com l'Hospital de Granollers, l'escola Lluís Castellà o la Fonda Europa. I això no va ser un error, diu l'historiador Joan Vilarroya: "Tot això era als afores i no al mig del poble. Es fa difícil pensar que volien bombardejar els afores i que les bombes caiguessin just al mig del poble." La crueltat de l'atac i les víctimes civils que va causar van tenir una gran repercussió entre la diplomàcia d'alguns països i en la premsa estrangera, que van batejar l'episodi com la Gernika catalana, per la similitud amb l'atac de l'aviació alemanya contra la localitat basca, l'abril del 1937. Vuit mesos després, el gener del 1939, Granollers va tornar a ser bombardejada des de l'aire, i uns dies més tard les tropes franquistes van entrar a la capital vallesana.

Acreditat per la Justícia: el major italià Lamanna ordena, l'any 38, bombardejar el cor de Granollers

Un jutjat de Barcelona ha documentat la responsabilitat d'aquest oficial en l'atac de l'aviació feixista italiana contra la població civil de la capital vallesana, on van morir 224 persones