El litoral català diu prou. L'informe "Litoral al límit" que el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible ha lliurat al govern està farcit d'exemples que justifiquen el títol. Als 580 quilòmetres de costa que té Catalunya, on viu el 53% de la població, hi ha una regressió molt important de la línia litoral. El delta de l'Ebre, per exemple, recula 10 metres cada any, i al delta del Llobregat s'ha perdut un quilòmetre en un segle. L'informe alerta que només un 20% de les platges del país tenen espai per poder-se enretirar a mesura que pugi el nivell del mar, que a l'Estartit ha pujat 10 centímetres en 30 anys. Tot això té conseqüències per als que viuen a la costa i també per als que projecten instal·lar-s'hi. I pot tornar a passar...   Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, posa l'exemple del que ha passat a Alcanar o les destrosses del Gloria, per fer aquesta recomanació: "Alerta a tornar a construir o reconstruir sobre els mateixos llocs que sabem que són vulnerables perquè pot tornar a passar. Segurament en alguns casos haurem de moure la gent que viu en aquestes zones i que han patit aquestes circumstàncies cap a un altre lloc." Efectes dels aiguats a Les Cases d'Alcanar (Rosa Serres) A l'Ajuntament d'Alcanar, la regidora d'Urbanisme, Ivet Fibla, té clar que quan hagin resolt les urgències provocades per l'últim temporal els tocarà prendre decisions en aquesta línia. "De moment, no hem pres cap decisió de tombar construccions ni d'indemnitzar ningú, però sí que tenim clar que hem de replantejar l'urbanisme d'aquestes zones controlant el que s'hi pot construir, però també donant solucions, mirant què passa a zones que ja tenim construïdes a la llera del barranc o a zones que ara ja hem vist que són inundables. No hi ha cap decisió presa, però sí que tenim clar que aquest tema s'ha d'atacar." 120.000 habitatges projectats que no s'haurien de fer mai Segons l'informe "Litoral al límit", si exceptuem el cap de Creus i el delta de l'Ebre, el 81% de la costa catalana ja està urbanitzada i hi ha planificada la construcció de 120.000 habitatges que, en l'actual context de crisi climàtica, no s'haurien de fer. Si, malgrat els advertiments, s'opta per tirar endavant, Queralt creu que caldrà deixar clares les responsabilitats perquè no ho paguem entre tots. "Qui assumirà els costos d'aquestes construccions? Els propietaris o qui autoritzi ara fer aquest tipus de construccions quan ja tenim elements que assenyalen el que pot passar?" A la pregunta de qui s'atrevirà a parar tot això, Arnau Queralt ens posa l'exemple de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, on fa 20 anys van frenar la construcció de la urbanització la Platera i van desmuntar carrers, places i rotondes que ja estaven construïdes. Efectes de l'aiguat a les Terres de l'Ebre (Protecció civil) L'alcalde Jordi Coromí admet que en aquell moment no pensaven en el canvi climàtic; però, ara, el que van fer els ajuda a protegir-se dels seus efectes. "Les últimes situacions del Gloria o les llevantades que cada cop són més freqüents en aquesta part de la costa ens han demostrat que una actuació d'aquest tipus ha funcionat molt bé." Entre les alertes que el Consell per al Desenvolupament Sostenible ha posat sobre la taula del govern també hi ha buscar una alternativa per a la línia de Rodalies del Maresme, que passa a tocar del mar, i buscar ubicacions per a les depuradores i els sistemes de sanejament que hi ha a la costa.