Un dels últims videoclubs que hi ha a Catalunya té els dies comptats. És el videoclub Vid Universal i és a l'Escala, a l'Alt Empordà. De fet, ara ja només l'obren puntualment els caps de setmana o quan el seu propietari, Marc Palau, rep la petició concreta d'un amic o conegut. El local és de lloguer i ha anunciat a Catalunya Ràdio que tancarà, definitivament, aquest estiu. El lloguer del Videoclub de l'Escala ja és simbòlic: només 4 o 5 pel·lícules a la setmana (Catalunya Ràdio / Fèlix Martín) 24.000 DVDs per llogar El Vid Universal de l'Escala està situat en els números 10-12 de la Ronda del Padró. És un local de menys de 70 metres quadrats ple de lleixes, amb les pel·lícules fins i tot al lavabo. Hi ha entre 23.000 i 24.000 pel·lícules en DVD, 3.000 en BlueRay i unes 500 sèries. "He perdut el compte perquè, de vegades, hi havia gent que volia llençar pel·lícules, me les ha portat, i encara en tinc en bosses. De llençar-les, res." El vídeoclub obre alguns dissabtes a la tarda i quan a en Marc Palau li demanen alguna pel·lícula (Catalunya Ràdio / Fèlix Martín) Les pel·lícules nord-americanes omplen les lleixes. Al fons de tot, mirant a la paret, on abans hi havia el cinema porno --que ja no té--, hi trobem les pel·lícules espanyoles i argentines, "les que tenen menys sortida", explica Marc Palau. "A aquestes alçades gairebé només treballo per a amics, coneguts. Per a les persones que no tenen o no creuen en les plataformes i prefereixen les recomanacions personals, però hi va haver temporades que treballava moltíssim." "Ja fa temps que no en visc, tinc una altra feina, però és el meu hobby i volto per aquí." El Vid Universal de l'Escala abaixarà persianes aquest estiu. Què passarà amb totes aquestes pel·lícules? (Catalunya Ràdio/Fèlix Martín)   Lloguer a 3 euros Llogar una pel·lícula al Vid Universal de l'Escala costa 3 euros i es dona el temps que calgui per poder-la veure a casa tranquil·lament. Explica que en lloga només quatre o cinc a la setmana. Això ha fet que, ja fa temps, no obri cada dia: "Jo no he estat mai dels lloguers de 24 hores. I la gent que ha vingut aquí poden dir-ho. Una pel·lícula que agafaven el divendres, la podien tenir tot el cap de setmana, encara que fos una novetat." Al Vid Universal encara hi ha les clàssiques capses buides sense la caràtula per endur-se'n el DVD a casa (Catalunya Ràdio/Fèlix Martín) No hi ha un horari fix d'obertura. Sovint hi és els dissabtes a la tarda o els diumenges al matí, però també hi va si algú l'hi demana. "Vinc quan puc. Només tinc temps lliure els caps de setmana, que és quan m'escapo. I no per fer negoci, sinó per estar-hi una estona. Al local m'hi trobo a gust. Però, de vegades, hi ha qui, entre setmana, busca una pel·lícula per fer una projecció i, si no la troben, sempre me pregunten si jo la tinc." Reconeix que en aquest espai no hi trobarem les pel·lícules guanyadores dels Oscars d'aquesta matinada "Tot a la vegada a tot arreu", "Res de nou a l'oest" o "La ballena" "Tinc pel·lícules que són aquí, amb mi, fent-me companyia, des que vaig obrir el 1998. Els videoclubs ja no són un negoci rendible per a les distribuïdores. Les novetats són a les plataformes." "Jo continuo comprant algunes pel·lícules, però només per a la meva col·lecció personal." A l'Escala encara lloguen les pel·lícules a 3 . però el propietari ja no hi incorpora les últimes estrenes. (Catalunya Ràdio/Fèlix Martín) I recorda que en els anys de més feina, els clients agraïen molt les recomanacions "Jo no soc un entès, però sí que sé què busca el client. I això agradava. Els ajudava i els simplificava la feina. Tenia cues per esperar la meva recomanació. Ara, amb les plataformes, són programes de software que ho fan." "Crec que hem fet un pas enrere. Jo em passava hores mirant pel·lícules. Era una feina que m'apassionava." Marc Palau aviat deixarà de posar els petits cartells que indiquen que un DVD està llogat.(Catalunya Ràdio / Fèlix Martín)   Tancament a l'estiu Explica que els diners que treu del lloguer puntual d'alguna pel·lícula li serveixen per comprar alguna novetat per a la seva col·lecció. Ni de bon tros en treu per al lloguer del local, que és allò que més l'amoïna. Reconeix que aquest any no té gaire bona pinta i avança una decisió definitiva "A l'estiu abaixaré persianes. Miraré de fer la meva col·lecció personal amb la meitat de les pel·lícules que tinc aquí, i la resta ja ho veurem. N'hi ha de descatalogades!" Explica que ha tingut alguna conversa informal amb l'àrea de cultura de l'Ajuntament, però no hi ha res decidit. "N'he parlat amb l'Ajuntament de l'Escala perquè les puguin tenir a la nova biblioteca, o bé intentar vendre-les. Les que tenia amb VHS les vaig haver de llençar a la deixalleria i no vull tornar-ho a fer." "Seran 10 o 12.000 pel·lícules que m'agradaria que tinguéssin una utilitat, i si aquí no tanquem un acord, ja el buscaré amb algun altre ajuntament que hi estigui interessat." Marc Palau explica que l'any 2005 hi havia a l'Estat espanyol uns 14.000 videoclubs. Fa uns cinc anys en quedaven 350, i avui es poden comptar amb els dits d'una mà. A Barcelona sobreviu un dels "clàssics", el Video Instan, ara al carrer Viladomat de Barcelona, reconvertit també en bar-cafeteria, i amb una petita sala de projecció pròpia, amb pantalla gran, que es pot reservar per a sessions particulars.