Cassoles, sofà i crispetes

Hi ha res més bonic que veure cuinar algú? Deu ser per això que triomfen tant els programes de cuina a la televisió?

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto37

Paula Molés

Redactora especialitzada en gastronomia

@PaulaMols
Actualitzat
Quan va ser la primera vegada que vau veure un programa de cuina a la televisió? I l'última? Hi feien res que després tindríeu la intenció de cuinar vosaltres? Vau canviar de canal? Us ho vau continuar mirant?

Passen els anys i els programes de cuina continuen tenint excel·lents quotes de pantalla, davant de la mirada curiosa dels que estudien les audiències. Per què agraden tant, si cada vegada cuinem menys?

Molt probablement no ens els mirem per aprendre tècniques culinàries ni tenir idees noves als fogons. Qualsevol cosa que vulguem saber, la tenim a la pantalla (de l'ordinador!), a un cop de clic. Segurament agraden tant perquè veure algú que cuina bé és hipnòtic. Perquè són un reflex del que voldríem cuinar i segur que no farem mai. Perquè ens obren la gana i ens fan salivar, i perquè activen les parts del nostre cervell vinculades al plaer.

L'altre dia parlava amb Iñigo Urreaga, el primer realitzador de Karlos Arguiñano i codirector del seu primer programa a la televisió basca. Iñigo deia que les receptes del gran Karlos són el menys important. "La seva grandesa és que ha entrat dins les cases, n'és un més. El que la gent espera més d'ell són les conyes i els acudits, que els faci riure una estona."

Arguiñano fa més de 30 anys que fa televisió… La societat ha canviat molt, però ell encara fa el mateix i continua triomfant-hi. TV3 va estrenar el seu primer programa de cuina el 1987, el "Bona cuina". Se'n van fer gairebé 700 capítols. I el "Cuines" està ben viu, després de 22 anys d'història.

A TVE, ja el 1967, feien "Vamos a la mesa" i, una mica més tard, "Con las manos en la masa", d'Elena Santonja. I no acabaríem mai...

Senyors productors audiovisuals, per a quan, un programa de cultura gastronòmica que ens ensenyi d'on venim i cap on anem? Per a quan un espai televisiu en què els productors en siguin els protagonistes? Podríem innovar en el format, més enllà de les receptes i dels "realities" en què apareguin menjar? Com m'agradaria veure una versió de l'"Ugly Delicious" de Netflix feta a casa nostra! I, per cert, per què del fantàstic "El Comidista TV" només se'n van fer 8 programes?

Anar al contingut