Cassini: el final d'un viatge al·lucinant

Quan de petita a escola ens ensenyaven els nou planetes que formaven el sistema solar (abans de la degradació a planeta-nan de Plutó) el que més ens fascinava era, sens dubte, Saturn. Ens semblava misteriós, estrany, especial... És el segon astre més gran del sistema solar després de Júpiter i el que es vesteix amb els anells més espectaculars. I per això sempre en recordàvem el nom i era el planeta que tots escollíem quan ens preguntaven quin dels nou era el nostre favorit.

Poc imaginàvem llavors que Saturn també havia seduït tots els astrònoms que l'havien estudiat al llarg de la història, des que Galileu el va observar per primera vegada fa més de quatre-cents anys. I aquesta fascinació és la que va animar també les agències espacials a acostar-s'hi amb missions ja als anys 70 (Voyager i Pioneer) i, específicament, a enviar-hi el 1997 la sonda Cassini-Huygens, que va arribar al planeta l'1 de juliol del 2004 i que acabarà el seu recorregut el pròxim 15 de setembre.

En aquests 13 anys, la Cassini, un projecte de la NASA i de l'Agència Espacial Europea que en principi havia d'estar-se a Saturn només quatre anys, ens ha aportat descobriments increïbles sobre el planeta i els seus principals satèl·lits. Ha estat la primera missió que ha passat prop dels anells i a través dels núvols saturnins, i també la primera que ha buscat aigua a dues de les seves llunes: Tità i Encelat.

Ha servit per observar com mai els anells de Saturn i per descobrir que, efectivament, alguns dels seus satèl·lits tenen aigua i, per tant, possibilitat de vida. Tità, per exemple, és per a la NASA un dels cossos més interessants del sistema solar i per això el responsable de ciència de l'agència nord-americana, James Green, ja ha anunciat que aviat el tornaran a visitar. I tant o més atractiu és Encelat, un candidat privilegiat a acollir vida. Cassini ha descobert que en aquesta lluna hi ha un oceà subterrani d'aigua líquida i que té activitat termal, dos ingredients òptims per a l'existència de microorganismes; que el satèl·lit està cobert de gel i que té guèisers que expulsen diferents compostos, entre els quals aigua salada.

Però, sobretot, en aquests 13 anys Cassini ha aportat imatges espectaculars i informació d'alt nivell sobre el mateix Saturn, un objectiu que continuarà acomplint fins a l'últim moment, quan el 15 de setembre penetri a l'interior del planeta en una maniobra de desintegració.

Els dies que queden fins aquesta maniobra final seguirà endavant amb la seva última missió d'orbitar a través dels núvols saturnins per recollir dades sobre les característiques de l'atmosfera del planeta, la velocitat de rotació i la seva composició,  i descobrir-ne la gran incògnita: si alberga o no un nucli dur. Quan analitzem tota aquesta informació de ben segur que ens esperen sorpreses impressionants.

Està a punt d'acabar, doncs, una missió única, perquè mai com ara ens havíem endinsat en els misteris d'aquest gegant gasós, i finalitza també una aventura a la recerca de vida que ha obert una porta al coneixement d'un món fins ara desconegut.