Carta al Valtonyc del 2058
O l'amnèsia crònica d'Albert Boadella 40 anys després de ser empresonat per la seva obra
Estimat Josep,
Ara deus tenir 64 anys i no sé com et deu haver anat durant tot aquest temps. Desitjo que no hagis hagut de passar ni una sola nit a la presó, que segueixis rapejant i que recordis amb un somriure tota la solidaritat que vas rebre fa 40 anys arran del teu cas.
T'escric per si la distòpia ha acabat esdevenint realitat i el món s'ha convertit en un episodi de "Black Mirror", i ja ningú pot pensar per ell mateix. Em temo, però, que no cal fer massa ciència-ficció, ja que n'hi hauria prou amb un petit atac d'amnèsia perquè oblidessis tot el que va passar el 2018. Digue-li amnèsia o desmemòria, que en aquest país n'està ple, de desmemoriats. No series el primer. Fa quaranta anys ja en va patir un l'actor i dramaturg Albert Boadella. Potser no te'n recordes, d'ell, perquè en cap moment et va donar suport.
Tu i jo encara no havíem nascut, però l'any 1978 Boadella va aconseguir fugir de la presó i de l'hospital, quan estava condemnat per injúries a l'exèrcit per una obra censurada, "La torna". Fins i tot quan estava ingressat al Clínic, la meva mare i una amiga seva li van portar clavells vermells com a símbol de llibertat i lluita contra la dictadura franquista, que en aquell moment semblava agonitzar. Fugir, presó, injúries, censura quines paraules, eh? Semblen arcaiques, però no. Segur que el 2058 hi ha altres problemes, però tinc l'esperança que aquestes paraules ja no surtin als mitjans de comunicació.
Com t'he dit, Boadella es va escapar de la presó. Era la Model, a Barcelona. L'únic canvi en 40 anys és que ara en aquesta presó ja no hi ha presos, però això no vol dir que no n'hi hagi a altres presons. Això sí, aquesta setmana s'omplirà de veus a favor de la llibertat d'expressió, organitzat per la plataforma No Callarem, perquè no hi hagi més persones empresonades per les seves idees, el seu art o les seves lletres. Tots, en part, motivats pel teu cas.
Desitjo que ara, 40 anys després, ho recordis amb un somriure, i que el compromís d'aquesta gent hagi servit per a alguna cosa. Josep del 2058, recorda aquesta carta, sisplau. Tingues memòria. Tinguem memòria.
