Bombardejos calculats perquè tothom hi guanyi... menys els sirians

Després de l'ofensiva dels Estats Units i els seus aliats sobre Síria, cínicament tots es feliciten... Trump presumeix d'haver complert amb la necessitat moral d'atacar però sense trair l'electorat, que volia una ofensiva moderada. França i la Gran Bretanya treuen pit de no haver mirat cap a una altra banda i de coordinar-se en una ofensiva sense víctimes mortals. Rússia es vanta d'evidenciar que té la paella pel mànec i s'atribueix haver dissuadit un enfrontament a gran escala. O l'Iran, satisfet de poder continuar ampliant la seva influència a la regió a través de Síria.

Qui hi havia de perdre també hi ha acabat guanyant. El president Bashar al-Assad, a qui teòricament es volia escarmentar, ara sap que pot seguir utilitzant armes químiques contra la seva població sense pagar-ho car. El preu pel presumpte atac químic sobre Douma, que va matar almenys 70 persones, li ha costat  tres instal·lacions danyades. Edificis que, a més, va poder buidar abans de ser colpejats. Però el pitjor és que Al-Assad surt moralment reforçat per endurir, encara més, la seva guerra contra els rebels, a qui considera terroristes.

Tots triomfants... menys el poble sirià. És la víctima directa de les bombes. Però no només ara, sinó des de fa 7 anys. I no només d'armes químiques, sinó també, i sobretot, d'armes convencionals. Aquestes últimes són les responsables de la majoria del mig milió de morts durant aquesta guerra.

Hipocresia de la comunitat internacional. Alguns governs només s'activen quan ens arriben imatges duríssimes d'infants a qui els costa respirar o adults que treuen escuma per la boca. Però l'endemà mateix del bombardeig tot segueix igual. I els líders mundials tanquen la carpeta de Síria.

Com tuiteja el president Trump, "Missió complerta"'. Fins a la pròxima massacre.