Bassas, Ustrell, Serra: per Sant Jordi, la ràdio escrita

Durant més d'una dècada, la porta de Catalunya era alçada cada matí per Antoni Bassas. "Bon dia, són les vuit!" va convertir-se en el lema d'una generació de generacions que van assumir amb normalitat el fet d'escoltar diàriament un comunicador amb un ample de via diferent. El fer d'en Bassas, clarivident, serè i amb tocs invictes d'humor, van acompanyar Catalunya fins a les portes del canvi que ha experimentat el país aquesta última dècada. Rellegir aquell temps no és necessàriament un retorn al passat, ja que la història ens demostra que ondula en una espiral tan espiral que sembla cíclica.

Ricard Ustrell i Màrius Serra, per la seva banda, es col·loquen a si mateixos a l'epicentre de la ficció. Una ficció on tots dos fan evolucionar trames que tenen la ràdio com a escenari, per bé que a diferent escala. L'alter ego d'Ustrell, però, aposta pel drama quan opta per prendre una decisió dràstica: deixar la ràdio per sempre més. A partir d'aquest fet, la trama fa confluir diferents maneres de morir: la mort d'una feina, la d'un familiar, la d'una ciutat, la d'una relació de parella i la pròpia.

Màrius Serra recorre a la novel·la negra situada en una hipotètica República Catalana, on durant el dia de Sant Jordi es registren un seguit d'assassinats d'escriptors mediàtics. La vanitat i l'ambició s'entrellacen en una trama on Màrius Serra arriba a passar per sospitós d'aquest assassinat en sèrie que té la ràdio com a un dels múltiples escenaris.

En tots tres casos he volat pels seus llibres a tal velocitat que vaig estar a punt d'invertir l'eix espai-temps. Un eix que, en casos com els d'Ustrell, ens precipita vers un futur inevitable, i en casos com els d'en Màrius, cap a un enigma permanent. Aquest Sant Jordi la ràdio s'escoltarà en silenci.