Aquell pipí de Marta Domínguez
La millor atleta espanyola de la història es va dopar, però no és cap delinqüent
A l'Hivernacle del Parc de la Ciutadella, a la Cursa de Bombers del 2003, la vaig acompanyar a fer pipí. Estava nerviosa i seriosa. No era normal un control antidopatge en una cursa com la de Bombers, però va anar així. Segur que recordarà aquell moment, perquè mai li deu haver passat que dos homes, jo i l'encarregat de recollir la mostra, l'esperin a la mateixa porta del lavabo de noies. Va fer pipí i vam parlar.
Marta Domínguez ja era aleshores campiona d'Europa dels 5.000 metres i apuntava com la gran estrella de l'atletisme mundial que va acabar sent. Se la va considerar la millor atleta espanyola de la història, pels títols i pel seu carisma i entrega a la pista. Era una atleta d'ampli somriure, accessible, tímida i entranyable, de les que el foraster diu: "Sou bona gent".
El 2010, en l'operació Llebrer, la van detenir a casa seva un matí. Anava a fer-se l'amniocentesi per controlar el seu embaràs. Tenia EPO. La va venir a buscar el seu sogre, inspector de la Guàrdia Civil, que es va quedar fora, dins el cotxe. La van vincular també amb unes bosses de sang que havien trobat amb el seu nom en clau el 2006, en l'operació Port.
No la van acabar trobant culpable per tot allò i, de fet, mai va donar positiu, però el TAS la va acabar sancionant tres anys per irregularitats en el seu passaport biològic. Va passar de princesa a granota.
Un campió d'Espanya de marató em va confessar un dia que, per aquella època, tots es dopaven i que era molt injust pels que anaven nets, però també em va dir que no eren delinqüents, sinó víctimes de la pressió per l'èxit. Sovint atletes humils amb entorns vulnerables.
Van retirar el seu nom del pavelló d'esports de Palència. Marta Domínguez va passar a ser la gran mentidera de l'esport, la gran tramposa.
Diplomada en Educació Física, s'acaba de treure ara el Màster del Comitè Olímpic Espanyol i s'ha presentat aquest gener, amb 167 aspirants més, per ocupar una de les 4 places de policia local de Palència. Sempre havia volgut ser policia.
Ara que celebrem el Dia Internacional de la Dona, podria haver parlat de Coco Chanel, que va revolucionar la moda; d'Isadora Duncan, que va aportar una nova manera d'entendre la dansa, o de Francesca Bonnemaison, que va acostar la cultura a les dones obreres de Barcelona. De la pedagogia de Rosa Sensat, de la filosofia de Hannah Arendt, de la Revolució Industrial de Simone Weil o del Nobel que li negaven a Marie Curie pel fet de ser dona, o de Cleopatra, la primera gran feminista, que va crear un dels imperis més importants de la història.
Però em venia de gust parlar de Marta Domínguez, d'aquell pipí del 2003. Del català amb què va parlar per Catalunya Ràdio i del fart de riure que ens vam fer aquell dia. De la seva senzillesa i generositat.
