TOTS ELS ÀUDIOS

  • TGV Barcelona-París. Per què els usuaris trien el tren i no l'avió?
    Escolta àudio

    TGV Barcelona-París. Per què els usuaris trien el tren i no l'avió?

    Les connexions ferroviàries en alta velocitat entre Catalunya i França compleixen cinc anys. Viatgem al TGV Barcelona-París i preguntem als usuaris per què es decanten pel tren i no per l'avió o altres modes de transport tot i les sis hores i mitja de trajecte.

    Les connexions ferroviàries en alta velocitat entre Catalunya i França compleixen cinc anys. Viatgem al TGV Barcelona-París i preguntem als usuaris per què es decanten pel tren i no per l'avió o altres modes de transport tot i les sis hores i mitja de trajecte.

  • Quart Cinturó: Una visió de conjunt de la vialitat al Vallès
    Escolta àudio

    Quart Cinturó: Una visió de conjunt de la vialitat al Vallès

    Segon programa dedicat al Quart Cinturó, l'autovia que ha de connectar el Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme, entre Abrera i Mataró, sense passar per Barcelona. Aquesta vegada sota el punt de vista de Manel Larrosa, un dels portaveus de la Campanya contra el Quart Cinturó, que va arribar a aplegar més de 200 entitats del Vallès.

    Segon programa dedicat al Quart Cinturó, l'autovia que ha de connectar el Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme, entre Abrera i Mataró, sense passar per Barcelona. Aquesta vegada sota el punt de vista de Manel Larrosa, un dels portaveus de la Campanya contra el Quart Cinturó, que va arribar a aplegar més de 200 entitats del Vallès.

  • R-12: Una línia envellida entre Cervera i Lleida
    Escolta àudio

    R-12: Una línia envellida entre Cervera i Lleida

    La línia de tren de regionals R-12 triga gairebé tres hores i mitja a cobrir el recorregut entre Barcelona i Lleida per Manresa i la Catalunya Central. Els seus usuaris es queixen de retards, problemes a la infraestructura i reclamen trens semidirectes per escurçar el trajecte. També que es doti la línia de més freqüències entre Cervera i Lleida per potenciar-la com a servei de rodalies. Hi pugem amb en Marc Celeiro, un estudiant de batxillerat que se la coneix molt bé.

    La línia de tren de regionals R-12 triga gairebé tres hores i mitja a cobrir el recorregut entre Barcelona i Lleida per Manresa i la Catalunya Central. Els seus usuaris es queixen de retards, problemes a la infraestructura i reclamen trens semidirectes per escurçar el trajecte. També que es doti la línia de més freqüències entre Cervera i Lleida per potenciar-la com a servei de rodalies. Hi pugem amb en Marc Celeiro, un estudiant de batxillerat que se la coneix molt bé.

  • Trànsit de camions: de l'N-340 a l'AP-7
    Escolta àudio

    Trànsit de camions: de l'N-340 a l'AP-7

    Des del setembre, els camions que fins ara anaven per les carreteres N-340 a Tarragona i l'Ebre i N-240 a Lleida han de circular obligatòriament per les autopistes AP-7 i AP-2. La Generalitat ha impulsat la mesura, que busca reduir els accidents a les carreteres. Però els transportistes no estan d'acord amb l'obligatorietat i les bonificacions que se'ls apliquen. Pugem al camió de Lluís Pérez, que ens ho explica mentre circulem per l'AP-7.

    Des del setembre, els camions que fins ara anaven per les carreteres N-340 a Tarragona i l'Ebre i N-240 a Lleida han de circular obligatòriament per les autopistes AP-7 i AP-2. La Generalitat ha impulsat la mesura, que busca reduir els accidents a les carreteres. Però els transportistes no estan d'acord amb l'obligatorietat i les bonificacions que se'ls apliquen. Pugem al camió de Lluís Pérez, que ens ho explica mentre circulem per l'AP-7.

  • L'autobús sense conductor: elèctric i segur
    Escolta àudio

    L'autobús sense conductor: elèctric i segur

    Pugem al bus autònom que l'AMTU, l'Associació de Municipis per a la Mobilitat i el Transport Urbà, porta aquesta tardor a diferents municipis de Catalunya en forma de prova pilot. Descobrim les prestacions que té en el trànsit per la ciutat i l'equipament tecnològic que en garanteix la seguretat.

    Pugem al bus autònom que l'AMTU, l'Associació de Municipis per a la Mobilitat i el Transport Urbà, porta aquesta tardor a diferents municipis de Catalunya en forma de prova pilot. Descobrim les prestacions que té en el trànsit per la ciutat i l'equipament tecnològic que en garanteix la seguretat.

  • B-40: El Quart Cinturó, que no corda
    Escolta àudio

    B-40: El Quart Cinturó, que no corda

    Des que es va plantejar el 1975 com a via per unir el Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme sense passar per Barcelona, el Quart Cinturó és una història de promeses incomplertes. El 2010 es van inaugurar els trams Abrera-Olesa i Viladecavalls-Terrassa. El Ministeri de Foment va prometre tenir acabat el tram Olesa-Viladecavalls l'octubre del 2019, però David Garrofé, secretari general de la CECOT i membre de Fem Vallès, no s'ho creu. Amb ell recorrem el tram terrassenc de la via mentre ens explica les possibilitats que tindria aquesta infraestructura un cop acabada i també alguna anècdota.

    Des que es va plantejar el 1975 com a via per unir el Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme sense passar per Barcelona, el Quart Cinturó és una història de promeses incomplertes. El 2010 es van inaugurar els trams Abrera-Olesa i Viladecavalls-Terrassa. El Ministeri de Foment va prometre tenir acabat el tram Olesa-Viladecavalls l'octubre del 2019, però David Garrofé, secretari general de la CECOT i membre de Fem Vallès, no s'ho creu. Amb ell recorrem el tram terrassenc de la via mentre ens explica les possibilitats que tindria aquesta infraestructura un cop acabada i també alguna anècdota.

  • Transport a demanda: Servei només si hi ha usuari
    Escolta àudio

    Transport a demanda: Servei només si hi ha usuari

    Un transport a la carta. Pensat per a veïnats allunyats de les línies de transport regular. El Departament de Territori, a través del Consell Comarcal del Berguedà, gestiona un servei de taxis que funciona a 24 municipis i 34 nuclis rurals per apropar els habitants que ho necessiten a Berga i a centres sanitaris i assistencials. Acompanyem la Paqui Urbano, que viu a Borredà i que n'és usuària, per anar a fer rehabilitació a l'Hospital de Berga.

    Un transport a la carta. Pensat per a veïnats allunyats de les línies de transport regular. El Departament de Territori, a través del Consell Comarcal del Berguedà, gestiona un servei de taxis que funciona a 24 municipis i 34 nuclis rurals per apropar els habitants que ho necessiten a Berga i a centres sanitaris i assistencials. Acompanyem la Paqui Urbano, que viu a Borredà i que n'és usuària, per anar a fer rehabilitació a l'Hospital de Berga.

  • Tren a Salou: Per què cal deixar les vies?
    Escolta àudio

    Tren a Salou: Per què cal deixar les vies?

    Quan entri en servei el tram de doble via Vandellós-Tarragona del corredor mediterrani, es desmantellaran les vies de l'actual línia de la costa de Salou a l'Hospitalet de l'Infant passant per Cambrils i Mont-roig del Camp. Els ajuntaments han pactat amb la Generalitat planificar nous enllaços. Però hi ha usuaris disconformes amb perdre la infraestructura del centre urbà d'aquests municipis. Consideren que, sense vies, mai es farà el tren-tramvia. Fem el trajecte en tren fins a Salou amb en Daniel Pi, usuari i portaveu de la Plataforma per a la Promoció del Transport Públic al Camp de Tarragona.

    Quan entri en servei el tram de doble via Vandellós-Tarragona del corredor mediterrani, es desmantellaran les vies de l'actual línia de la costa de Salou a l'Hospitalet de l'Infant passant per Cambrils i Mont-roig del Camp. Els ajuntaments han pactat amb la Generalitat planificar nous enllaços. Però hi ha usuaris disconformes amb perdre la infraestructura del centre urbà d'aquests municipis. Consideren que, sense vies, mai es farà el tren-tramvia. Fem el trajecte en tren fins a Salou amb en Daniel Pi, usuari i portaveu de la Plataforma per a la Promoció del Transport Públic al Camp de Tarragona.

  • Tanques al camp. Poden conviure les infraestructures i els ramats?
    Escolta àudio

    Tanques al camp. Poden conviure les infraestructures i els ramats?

    Al mes de gener, un tren va atropellar un ramat d'ovelles al Baix Camp. Adif va denunciar el pastor per trànsit indegut per les vies. Unió de Pagesos va reclamar que es tingui en compte l'activitat agrària davant l'impacte que sovint generen les infraestructures. Com influeix el traçat de noves vies de comunicació en les activitats pròpies del camp? Al Connexions hem visitat en Rafael Garcia a Llers (Alt Empordà). Amb l'arribada de l'AVE ha perdut 21 hectàrees de terreny. Ens explica com s'ho fa per treure a pasturar el seu ramat de més de 800 ovelles.

    Al mes de gener, un tren va atropellar un ramat d'ovelles al Baix Camp. Adif va denunciar el pastor per trànsit indegut per les vies. Unió de Pagesos va reclamar que es tingui en compte l'activitat agrària davant l'impacte que sovint generen les infraestructures. Com influeix el traçat de noves vies de comunicació en les activitats pròpies del camp? Al Connexions hem visitat en Rafael Garcia a Llers (Alt Empordà). Amb l'arribada de l'AVE ha perdut 21 hectàrees de terreny. Ens explica com s'ho fa per treure a pasturar el seu ramat de més de 800 ovelles.

  • Joaquim Maria Puyal fa de turista a l'estació de Sants
    Escolta àudio

    Joaquim Maria Puyal fa de turista a l'estació de Sants

    El periodista i director de "La TdP", Joaquim Maria Puyal , tria el tren sempre que pot per fer desplaçaments de llarga distància. Sovint, l'estació de Sants és des d'on surt i on arriba. Amb ell fem un recorregut pel vestíbul de l'estació i ens explica tot allò que, al seu entendre, hauria de millorar. Segons Adif, l'estació central de Barcelona està fent un esforç en la millora de molts serveis d'informació. Últimament ho ha fet a les pantalles, màquines i aplicacions. Té pendent de fer accessos nous a algunes andanes quan es reconfigurin les vies.

    El periodista i director de "La TdP", Joaquim Maria Puyal , tria el tren sempre que pot per fer desplaçaments de llarga distància. Sovint, l'estació de Sants és des d'on surt i on arriba. Amb ell fem un recorregut pel vestíbul de l'estació i ens explica tot allò que, al seu entendre, hauria de millorar. Segons Adif, l'estació central de Barcelona està fent un esforç en la millora de molts serveis d'informació. Últimament ho ha fet a les pantalles, màquines i aplicacions. Té pendent de fer accessos nous a algunes andanes quan es reconfigurin les vies.

  • AVE Barcelona-Madrid. 10 anys de fiabilitat
    Escolta àudio

    AVE Barcelona-Madrid. 10 anys de fiabilitat

    L'AVE entre Barcelona i Madrid ha fet deu anys. És l'altra cara de Rodalies. Un servei ben valorat per la puntualitat, comoditat i fiabilitat. La mostra és que durant aquest temps li ha anat prenent protagonisme a l'avió i ara el tren d'alta velocitat ja té un 65% de quota respecte al pont aeri. Fem un trajecte amb en Pere Josep Joan, que treballa a Alcalá de Henares i l'agafa sovint per venir a veure la família, a Badalona.

    L'AVE entre Barcelona i Madrid ha fet deu anys. És l'altra cara de Rodalies. Un servei ben valorat per la puntualitat, comoditat i fiabilitat. La mostra és que durant aquest temps li ha anat prenent protagonisme a l'avió i ara el tren d'alta velocitat ja té un 65% de quota respecte al pont aeri. Fem un trajecte amb en Pere Josep Joan, que treballa a Alcalá de Henares i l'agafa sovint per venir a veure la família, a Badalona.

  • C-245: Col·lapse diari al Baix Llobregat
    Escolta àudio

    C-245: Col·lapse diari al Baix Llobregat

    Des d'abans dels Jocs Olímpics que es va projectar una variant per a la C-245 al Baix Llobregat. Com tantes altres infraestructures, la crisi la va aturar. I cada dia, l'enllaç entre aquesta carretera, l'A-2, la Ronda Litoral i l'Autopista del Garraf provoca un col·lapse en les connexions amb Barcelona des del Baix Llobregat. Ho comprovem circulant amb en Xavier Prat, que busca alternatives per arribar a la Diagonal, on treballa, venint des de Sant Boi de Llobregat.

    Des d'abans dels Jocs Olímpics que es va projectar una variant per a la C-245 al Baix Llobregat. Com tantes altres infraestructures, la crisi la va aturar. I cada dia, l'enllaç entre aquesta carretera, l'A-2, la Ronda Litoral i l'Autopista del Garraf provoca un col·lapse en les connexions amb Barcelona des del Baix Llobregat. Ho comprovem circulant amb en Xavier Prat, que busca alternatives per arribar a la Diagonal, on treballa, venint des de Sant Boi de Llobregat.

  • L'aeroport de Reus també vol ser una pista del Prat
    Escolta àudio

    L'aeroport de Reus també vol ser una pista del Prat

    El pla de creixement de l'aeroport de Barcelona del Ministeri de Foment passa per convertir l'aeroport de Girona en la quarta pista del Prat, connectat amb l'AVE. No hi consta el de Reus. Les discrepàncies al territori sobre l'estació intermodal hi juguen en contra? N'hem volgut parlar amb el president de la Cambra de Comerç de Reus, una de les entitats que s'ha significat pel fet de voler fer més competitiva aquesta infraestructura, que és la porta d'entrada de milers de turistes a la Costa Daurada.

    El pla de creixement de l'aeroport de Barcelona del Ministeri de Foment passa per convertir l'aeroport de Girona en la quarta pista del Prat, connectat amb l'AVE. No hi consta el de Reus. Les discrepàncies al territori sobre l'estació intermodal hi juguen en contra? N'hem volgut parlar amb el president de la Cambra de Comerç de Reus, una de les entitats que s'ha significat pel fet de voler fer més competitiva aquesta infraestructura, que és la porta d'entrada de milers de turistes a la Costa Daurada.

  • C-15 de Vilafranca a Igualada: un tercer carril per guanyar en seguretat
    Escolta àudio

    C-15 de Vilafranca a Igualada: un tercer carril per guanyar en seguretat

    Des que el 2011 l'Eix del Garraf es va convertir en autovia entre Vilanova i Vilafranca, la mateixa carretera que segueix fins a Igualada però només amb un carril per sentit ha guanyat un 30% de vehicles. Ara, la Generalitat projecta fer un carril adicional entre les capitals de l'Alt Penedès i de l'Anoia, de manera que quedin dos carrils en un sentit i un en l'altre, que s'anirien alternant, separats per una barrera central. Fem aquest trajecte amb la Rosa Soteras, que hi circula cada dia per feina i constatem que hi passen molts camions i que hi ha alguns aspectes perillosos.

    Des que el 2011 l'Eix del Garraf es va convertir en autovia entre Vilanova i Vilafranca, la mateixa carretera que segueix fins a Igualada però només amb un carril per sentit ha guanyat un 30% de vehicles. Ara, la Generalitat projecta fer un carril adicional entre les capitals de l'Alt Penedès i de l'Anoia, de manera que quedin dos carrils en un sentit i un en l'altre, que s'anirien alternant, separats per una barrera central. Fem aquest trajecte amb la Rosa Soteras, que hi circula cada dia per feina i constatem que hi passen molts camions i que hi ha alguns aspectes perillosos.

  • Les males connexions dels trens entre Portbou i Cervera de la Marenda
    Escolta àudio

    Les males connexions dels trens entre Portbou i Cervera de la Marenda

    Dels quinze trens de RENFE que cada dia arriben a Portbou, només la meitat travessen fins al Rosselló. I només quatre enllacen amb la xarxa de trens francesa per poder anar a Perpinyà. Amb en Josep Maria Loste, veí de Portbou, i en François Schneider, usuari de la línia Perpinyà-Portbou, viatgem i parlem de l'estat d'aquesta línia, vinguda a menys des que l'entrada en servei de l'alta velocitat va desplaçar la majoria del trànsit transfronterer cap a Figueres-Vilafant i el Túnel del Pertús.

    Dels quinze trens de RENFE que cada dia arriben a Portbou, només la meitat travessen fins al Rosselló. I només quatre enllacen amb la xarxa de trens francesa per poder anar a Perpinyà. Amb en Josep Maria Loste, veí de Portbou, i en François Schneider, usuari de la línia Perpinyà-Portbou, viatgem i parlem de l'estat d'aquesta línia, vinguda a menys des que l'entrada en servei de l'alta velocitat va desplaçar la majoria del trànsit transfronterer cap a Figueres-Vilafant i el Túnel del Pertús.

Anar al contingut