Parlant de música

  • No ens aixafeu la guitarra!
    Escolta àudio

    No ens aixafeu la guitarra!

    "Aixafar la guitarra" és una frase feta que no significa literalment "esclafar un instrument de corda", sinó "desbaratar-li els plans a algú", i té unes quantes expressions sinònimes.

  • Bisos i propines
    Escolta àudio

    Bisos i propines

    Tot i que funcionen com a sinònims, podríem distingir entre "bis" (peça repetida) i "propina" (peça nova). I també n'hi ha que distingeixen entre "bis" (peça repetida) i "plus" (peça nova).

  • Dos pianos iguals, però diferents!
    Escolta àudio

    Dos pianos iguals, però diferents!

    La paraula "piano" és un manlleu amb dos usos ben diferenciats en l'àmbit musical: el nom d'instrument (substantiu) i l'indicador de tempo (adverbi). Encara que s'escriuen igual, en català oriental no es pronuncien ben bé igual.

  • Els valors de la jota
    Escolta àudio

    Els valors de la jota

    La jota, com a ball i com a lletra, té múltiples lectures.

  • Mandra cançonera
    Escolta àudio

    Mandra cançonera

    "Cançons", "cançoneria" i "cançoner" tenen a veure amb "mandra" i "romanços". Sabeu allò que diu que els esquimals tenen centenars de paraules per designar els diferents tipus de neu? Doncs els catalans tenim un munt de paraules per designar els cançoners o gansoners!

  • Instruments onomatopeics
    Escolta àudio

    Instruments onomatopeics

    Molts instruments, pel nom que reben, ens remeten al so que fan. Els d'instruments de vent solen contenir sons fricatius i els de percussió, oclusius i bilabials.

  • Diesi i anacrusi
    Escolta àudio

    Diesi i anacrusi

    Pronúncia, gènere i nombre d'algunes paraules acabades en "-si".

  • Noms híbrids contemporanis
    Escolta àudio

    Noms híbrids contemporanis

    Pronúncia de músics argentins vinculats, per origen o vivències, a diversos països: Ástor Piazzolla, Martha Argerich i Alberto Ginastera.

  • Concert d'onomatopeies
    Escolta àudio

    Concert d'onomatopeies

    Una onomatopeia és una 'paraula formada a imitació d'un so natural'. Les onomatopeies se solen improvisar, però amb les que estan recollides als diccionaris gairebé podríem formar una orquestra. Provem-ho?

  • "Sentir" i "sentir-hi" no és ben bé el mateix
    Escolta àudio

    "Sentir" i "sentir-hi" no és ben bé el mateix

    Hi ha una mena de progressió entre "sentir-hi", "sentir" i "escoltar": possibilitat física de percebre ="sentir-hi"; percebre ="sentir"; sentir posant-hi voluntat i atenció="escoltar". Si les orelles ens rutllen prou o si el soroll no ens ho impedeix, hi sentim. Si hi sentim, podem sentir la música que sona. I si ens agrada i ens interessa, també podrem escoltar-la amb atenció, per delectar-nos en tots els seus matisos!

  • Noms híbrids històrics
    Escolta àudio

    Noms híbrids històrics

    Alguns noms es transformen amb la trajectòria vital de qui els porta. Per exemple el de Chopin, que va néixer a Polònia com a Fryderyk Franciszek Chopin i va morir a París conegut com a Frédéric-François Chopin. Igualment, l'hongarès de naixement Ferenc Liszt va acabar sent conegut com a Franz Liszt després de viure molts anys a Àustria i Alemanya. Händel va néixer a Alemanya i va acabar vivint a Londres; aquí el coneixem amb la forma alemanya del nom.

  • El joc de tocar
    Escolta àudio

    El joc de tocar

    En algunes llengües 'tocar un instrument' i 'jugar' s'expressen amb un mateix verb: "jouer", "play", "spielen"...

  • Les parts del violí
    Escolta àudio

    Les parts del violí

    Un recorregut pel violí i els noms de les peces que el formen, des de la voluta fins al botó. Sense oblidar-nos de la sordina!

  • El nom de les notes musicals
    Escolta àudio

    El nom de les notes musicals

    Al segle XI el monjo benedictí Guido d'Arezzo va idear el solfeig i el tetragrama, i també va sistematitzar la notació musical actual, en què cada nom de nota és una síl·laba: do re mi fa sol la si.

  • Interferències en la pronúncia de noms propis
    Escolta àudio

    Interferències en la pronúncia de noms propis

    Als nostres mitjans, el criteri general és pronunciar els noms estrangers respectant al màxim la fonètica original, però sense que sembli que canviem de llengua només per pronunciar el nom en qüestió. Ens acostem a la pronúncia original partint dels fonemes catalans. Per això, per no perdre la naturalitat, de vegades simplifiquem una mica la pronúncia original. Això sí: vigilem que no hi interfereixin terceres llengües. Evitem l'error de pronunciar a la castellana els noms portuguesos, o a l'anglesa els noms francesos i alemanys!

Anar al contingut