"Costa recordar-la... Quina era la meva contrasenya, estimat diari? Ho he provat amb un munt: Elexina. Lexa3. Luxalux. Què li passa al meu cap? Ja no connecto idees, com diu la doctora. Com he pogut oblidar el més important?"

Així comença el 10è fragment de la novel·la "I, de sobte, el paradís", de Núria Perpinyà (Comanegra, setembre 2018).

Contraportada:

"L'Elexa és addicta a internet. La perfecta hikikomoro. Es fa dir llunàtica, la música és la seva droga i el menjar li fa fàstic. L'Índia, que és el més semblant que té a una amiga, es veu mig obligada a acompanyar-la a una clínica de desintoxicació digital aïllada de tot, en un paradís de muntanya. A Lúbol hi coneixeran esperpèntiques 'tuitstars', un conseller de Benestar Social que no hi veu més enllà del seu perfil i doctors que, naturalment, tenen coses a amagar."


Foto: Manuel Bausc

Veus: Dolors Martínez (Elexa) i Xavier Chavarria (@LaRotlla)


Música: Fragment de la Sequenza I, de Luciano Berio.