"@Llunàtica No sé si vull començar un altre dia. Em sento com si fos en un film mal fet amb un sol actor i un sol espectador. No paga la pena rodar tant. Sobra pel·lícula."

Així comença el 5è fragment de la novel·la "I, de sobte, el paradís", de Núria Perpinyà (Comanegra, setembre 2018).

Contraportada:

"L'Elexa és addicta a internet. La perfecta hikikomoro. Es fa dir llunàtica, la música és la seva droga i el menjar li fa fàstic. L'Índia, que és el més semblant que té a una amiga, es veu mig obligada a acompanyar-la a una clínica de desintoxicació digital aïllada de tot, en un paradís de muntanya. A Lúbol hi coneixeran esperpèntiques 'tuitstars', un conseller de Benestar Social que no hi veu més enllà del seu perfil i doctors que, naturalment, tenen coses a amagar."


Foto: Manuel Bausc

Veus: Lídia Orriols (Dra. Neuska) i Dolors Martínez (Elexa).

Música: "Stimmung", de Karlheinz Stockhausen.