La selecció

  • Setmana Saint-Saëns: les obertures
    Escolta àudio

    Setmana Saint-Saëns: les obertures

    El proper 16 de desembre del 2021, es commemorarà el centenari de la mort d'un dels referents indiscutibles de la música francesa: Camille Saint-Saëns. I comencem sentint algunes de les obertures de les seves òperes.

    El proper 16 de desembre del 2021, es commemorarà el centenari de la mort d'un dels referents indiscutibles de la música francesa: Camille Saint-Saëns. I comencem sentint algunes de les obertures de les seves òperes.

  • Romances del nord
    Escolta àudio

    Romances del nord

    La romança és un fragment musical de caràcter sentimental escrit per a una sola veu o un instrument que es distingeix pel seu estil melòdic i expressiu.
    Va ser un gènere conreat a l'edat mitjana; després, als segles XVI, XVII i XVIII, i va tenir força popularitat durant la meitat del segle XIX a França i sobretot a Itàlia. També existeixen romances de saló i d'òpera així com de sarsuela. En aquesta selecció fem un recorregut per algunes romances escrites per compositors del nord: Sinding, Svendsen o Sibelius.

    La romança és un fragment musical de caràcter sentimental escrit per a una sola veu o un instrument que es distingeix pel seu estil melòdic i expressiu. Va ser un gènere conreat a l'edat mitjana; després, als segles XVI, XVII i XVIII, i va tenir força popularitat durant la meitat del segle XIX a França i sobretot a Itàlia. També existeixen romances de saló i d'òpera així com de sarsuela. En aquesta selecció fem un recorregut per algunes romances escrites per compositors del nord: Sinding, Svendsen o Sibelius.

  • Sonates per a viola de gamba
    Escolta àudio

    Sonates per a viola de gamba

    Tot i que a partir del segon terç del segle XVIII la viola de gamba va començar a desaparèixer, encara hi va haver molts compositors que es van enamorar del so d'aquest instrument. En aquesta selecció fem un repàs d'algunes mostres d'aquest repertori d'autors com Johann Sebastian Bach, Carl Philipp Emmanuel Bach, Georg Friedrich Händel i Arcangelo Corelli.

    Tot i que a partir del segon terç del segle XVIII la viola de gamba va començar a desaparèixer, encara hi va haver molts compositors que es van enamorar del so d'aquest instrument. En aquesta selecció fem un repàs d'algunes mostres d'aquest repertori d'autors com Johann Sebastian Bach, Carl Philipp Emmanuel Bach, Georg Friedrich Händel i Arcangelo Corelli.

  • Piangere
    Escolta àudio

    Piangere

    Piangere, àries barroques sobre el plor.

    Piangere, àries barroques sobre el plor.

  • Valsos del segle XX
    Escolta àudio

    Valsos del segle XX

    La primera guerra mundial, finalitzada el 1918, va comportar tota una sèrie de canvis importants en el panorama políticogeogràfic de l'Europa del moment. Un dels més destacats va ser la desfeta de l'antic imperi austrohongarès convertit en tot un seguit de repúbliques noves com Hongria, Txecoslovàquia o Àustria. En aquell moment, el vals, que havia esdevingut la gran dansa de saló, semblava que potser cauria en el sac de l'oblit.

    Però el cert és que aquelles perspectives no es van complir i el vals va continuar sent un dels grans arguments dels balls festius alhora que un argument atractiu per a la inspiració dels grans compositors del moment.

    En aquesta selecció en tenim un petit tast amb música de Jean Sibelius, Maurice Ravel, Sergei Prokófiev i Richard Strauss.

    La primera guerra mundial, finalitzada el 1918, va comportar tota una sèrie de canvis importants en el panorama políticogeogràfic de l'Europa del moment. Un dels més destacats va ser la desfeta de l'antic imperi austrohongarès convertit en tot un seguit de repúbliques noves com Hongria, Txecoslovàquia o Àustria. En aquell moment, el vals, que havia esdevingut la gran dansa de saló, semblava que potser cauria en el sac de l'oblit. Però el cert és que aquelles perspectives no es van complir i el vals va continuar sent un dels grans arguments dels balls festius alhora que un argument atractiu per a la inspiració dels grans compositors del moment. En aquesta selecció en tenim un petit tast amb música de Jean Sibelius, Maurice Ravel, Sergei Prokófiev i Richard Strauss.

  • El so de 1721
    Escolta àudio

    El so de 1721

    L'any 1721, és a dir, fa 300 anys, a Europa estaven en plena expansió els ideals racionalistes i neoclassicistes. Mentre es vivien les conseqüències de la guerra de Successió espanyola, a Anglaterra començava a arrelar el fenomen de la francmaçoneria, que en poc temps s'estendria per tot Europa.
    Va ser l'any que Robert Walpole va esdevenir el primer ministre de la Gran Bretanya i que es va signar el Tractat de Madrid que posava fi a la guerra de la Quàdruple Aliança, al qual també s'hi va adherir Anglaterra. Suècia va cedir a Rússia parts de Vyborg, el comtat de Kexholm, Íngria, Estònia i Livònia. Innocenci XIII va ser escollit papa i Montesquieu va publicar les seves "Cartes perses"..., entre moltes altres coses.
    Però, com sonava la música de fa 300 anys?

    L'any 1721, és a dir, fa 300 anys, a Europa estaven en plena expansió els ideals racionalistes i neoclassicistes. Mentre es vivien les conseqüències de la guerra de Successió espanyola, a Anglaterra començava a arrelar el fenomen de la francmaçoneria, que en poc temps s'estendria per tot Europa. Va ser l'any que Robert Walpole va esdevenir el primer ministre de la Gran Bretanya i que es va signar el Tractat de Madrid que posava fi a la guerra de la Quàdruple Aliança, al qual també s'hi va adherir Anglaterra. Suècia va cedir a Rússia parts de Vyborg, el comtat de Kexholm, Íngria, Estònia i Livònia. Innocenci XIII va ser escollit papa i Montesquieu va publicar les seves "Cartes perses"..., entre moltes altres coses. Però, com sonava la música de fa 300 anys?

  • Balades diverses del segle XIX
    Escolta àudio

    Balades diverses del segle XIX

    En origen, la balada era un cant típic trobadoresc, expressió del cant cortesà medieval a Europa que va aparèixer al segle XIV.

    El ritme i la rima dels versos eren la base de la seva musicalitat, fet que propiciava que es cantés. Amb el pas del temps, la paraula balada va seguir acompanyant l'expressió cantada però centrada en l'element narratiu d'històries, sobretot èpiques i amoroses.

    I a partir d'aquí, el terme balada, sobretot des del segle XIX, es converteix en una mena de comodí associat a diferents formes, instrumentacions o contextos... i això és precisament el que resseguim en aquesta selecció de "Tots els matins del món" amb peces de Loewe, Chopin, Berlioz, Sibelius i Dvorák.

    En origen, la balada era un cant típic trobadoresc, expressió del cant cortesà medieval a Europa que va aparèixer al segle XIV. El ritme i la rima dels versos eren la base de la seva musicalitat, fet que propiciava que es cantés. Amb el pas del temps, la paraula balada va seguir acompanyant l'expressió cantada però centrada en l'element narratiu d'històries, sobretot èpiques i amoroses. I a partir d'aquí, el terme balada, sobretot des del segle XIX, es converteix en una mena de comodí associat a diferents formes, instrumentacions o contextos... i això és precisament el que resseguim en aquesta selecció de "Tots els matins del món" amb peces de Loewe, Chopin, Berlioz, Sibelius i Dvorák.

  • Concerts per a guitarra del segle XX
    Escolta àudio

    Concerts per a guitarra del segle XX

    La guitarra és un instrument de gran popularitat i de llarga trajectòria, profundament vinculat a la tradició musical del nostres país. No va ser fins al segle XX en què els compositors van decidir provar sort amb la idea de fer dialogar la guitarra amb el conjunt orquestral. Calia vèncer el risc que comporta el seu so feble contraposat a la columna sonora de l'orquestra. Però el que està clar és que, superada aquesta circumstància, no han estat pocs els compositors que s'han atrevit amb aquesta combinació i això és el que volem resseguir amb la selecció musical, amb obres de Joaquín Rodrigo, Heitor Villa-lobos, Malcolm Arnold, Jean Françaix o Jaume Torrent.

    La guitarra és un instrument de gran popularitat i de llarga trajectòria, profundament vinculat a la tradició musical del nostres país. No va ser fins al segle XX en què els compositors van decidir provar sort amb la idea de fer dialogar la guitarra amb el conjunt orquestral. Calia vèncer el risc que comporta el seu so feble contraposat a la columna sonora de l'orquestra. Però el que està clar és que, superada aquesta circumstància, no han estat pocs els compositors que s'han atrevit amb aquesta combinació i això és el que volem resseguir amb la selecció musical, amb obres de Joaquín Rodrigo, Heitor Villa-lobos, Malcolm Arnold, Jean Françaix o Jaume Torrent.

  • Tres obertures de concert de Felix Mendelssohn
    Escolta àudio

    Tres obertures de concert de Felix Mendelssohn

    Felix Mendelssohn va ser un compositor genial i precoç que va brillar com a pianista, com a director o com a compositor. En el seu catàleg d'obres, hi trobem mostres de la diversitat formal pròpia de la seva època, com ara concerts, simfonies, cambra, oratoris o motets. No hi falten tampoc les obertures, algunes de les quals són molt pròximes al que després s'anomenaria poemes simfònics. En aquesta selecció resseguim algunes d'aquesta obertures simfòniques.

    Felix Mendelssohn va ser un compositor genial i precoç que va brillar com a pianista, com a director o com a compositor. En el seu catàleg d'obres, hi trobem mostres de la diversitat formal pròpia de la seva època, com ara concerts, simfonies, cambra, oratoris o motets. No hi falten tampoc les obertures, algunes de les quals són molt pròximes al que després s'anomenaria poemes simfònics. En aquesta selecció resseguim algunes d'aquesta obertures simfòniques.

  • Black Friday
    Escolta àudio

    Black Friday

    La primera vegada en què es va utilitzar aquest terme va ser el 1869, aplicat a la crisi financera de l'or, causada per Jim Fisk y Jay Gould, que van intentar comprar totes les reserves d'or del mercat dels Estats Units per inflar-ne els preus. Poc després, el govern americà va injectar or al mercat, fent caure el preu i desplomant el mercat sencer.
    El terme es va transformar a Filadèlfia posteriorment, on es va utilitzar per descriure la densitat de trànsit de gent i vehicles que col·lapsava els carrer l'endemà del Dia d'Acció de Gràcies. D'aquesta manera es va contribuir a eliminar la connotació negativa amb què es va originar l'etiqueta de "Black Friday".
    Actualment, el "Divendres Negre" no és oficialment un dia festiu, però el món comercial va saber convertir-lo, a partir del 2005, en sinònim de grans ofertes i, per tant, d'impuls de les vendes abans de les festes de Nadal.

    Tot i que nosaltres no en fem, de descomptes, sí que dediquem una selecció particular a aquest dia negre.

    La primera vegada en què es va utilitzar aquest terme va ser el 1869, aplicat a la crisi financera de l'or, causada per Jim Fisk y Jay Gould, que van intentar comprar totes les reserves d'or del mercat dels Estats Units per inflar-ne els preus. Poc després, el govern americà va injectar or al mercat, fent caure el preu i desplomant el mercat sencer. El terme es va transformar a Filadèlfia posteriorment, on es va utilitzar per descriure la densitat de trànsit de gent i vehicles que col·lapsava els carrer l'endemà del Dia d'Acció de Gràcies. D'aquesta manera es va contribuir a eliminar la connotació negativa amb què es va originar l'etiqueta de "Black Friday". Actualment, el "Divendres Negre" no és oficialment un dia festiu, però el món comercial va saber convertir-lo, a partir del 2005, en sinònim de grans ofertes i, per tant, d'impuls de les vendes abans de les festes de Nadal. Tot i que nosaltres no en fem, de descomptes, sí que dediquem una selecció particular a aquest dia negre.

  • El so de la cacera (II)
    Escolta àudio

    El so de la cacera (II)

    La setmana passada, quan us vam proposar una selecció d'obres on es feien usos singulars de la trompa, vam veure que el so de la trompa es va començar a fer familiar per l'ús que se'n feia a les caceres que organitzava l'aristocràcia i l'alta burgesia dels segles XVII i XVIII.

    Amb aquesta selecció us oferim una segona part, dedicada a la música inspirada en la cacera escrita des del segle XVIII fins a principis del XX.

    La setmana passada, quan us vam proposar una selecció d'obres on es feien usos singulars de la trompa, vam veure que el so de la trompa es va començar a fer familiar per l'ús que se'n feia a les caceres que organitzava l'aristocràcia i l'alta burgesia dels segles XVII i XVIII. Amb aquesta selecció us oferim una segona part, dedicada a la música inspirada en la cacera escrita des del segle XVIII fins a principis del XX.

  • Rossini al Teatre San Carlo de Nàpols (II)
    Escolta àudio

    Rossini al Teatre San Carlo de Nàpols (II)

    El 1815, Rossini va començar un període d'uns set anys a Nàpols contractat per l'empresari Domenico Barbaia del Teatre San Carlo. Aquell va ser el seu període de més assoliment, amb la composició d'una sèrie d'òperes, tot sovint anomenades les "òperes napolitanes de Rossini".

    Són més de sis anys d'esgotadora activitat, si també tenim en compte que, a part de les napolitanes, en paral·lel va estrenar altres òperes a teatres de Roma, Milà, Venècia i Lisboa.

    La setmana passada vam començar la nostra singladura per les òperes que Rossini va escriure per al Teatre San Carlo de Nàpols. Ara, arriba la segona part.

    El 1815, Rossini va començar un període d'uns set anys a Nàpols contractat per l'empresari Domenico Barbaia del Teatre San Carlo. Aquell va ser el seu període de més assoliment, amb la composició d'una sèrie d'òperes, tot sovint anomenades les "òperes napolitanes de Rossini". Són més de sis anys d'esgotadora activitat, si també tenim en compte que, a part de les napolitanes, en paral·lel va estrenar altres òperes a teatres de Roma, Milà, Venècia i Lisboa. La setmana passada vam començar la nostra singladura per les òperes que Rossini va escriure per al Teatre San Carlo de Nàpols. Ara, arriba la segona part.

  • Música de cambra de la belle époque
    Escolta àudio

    Música de cambra de la belle époque

    Amb el nom de Belle Époque es recorda el període històric que va anar des del final del Segon Imperi de Napoleó III arran de la desfeta a la guerra francoprussiana, el 1870, fins al començament de la Primera Guerra Mundial, el 1914. En plena segona revolució industrial, va ser un moment de progrés social, econòmic i tecnològic, en què París va tenir molt protagonisme.

    En aquesta selecció, fem un recorregut per algunes de les obres que van escriure alguns dels compositors actius durant aquesta època: Ravel, Roussel, Debussy, Satie i Franck.

    Amb el nom de Belle Époque es recorda el període històric que va anar des del final del Segon Imperi de Napoleó III arran de la desfeta a la guerra francoprussiana, el 1870, fins al començament de la Primera Guerra Mundial, el 1914. En plena segona revolució industrial, va ser un moment de progrés social, econòmic i tecnològic, en què París va tenir molt protagonisme. En aquesta selecció, fem un recorregut per algunes de les obres que van escriure alguns dels compositors actius durant aquesta època: Ravel, Roussel, Debussy, Satie i Franck.

  • Santa Cecília
    Escolta àudio

    Santa Cecília

    Avui, 22 de novembre, celebrem el dia de Santa Cecília, patrona dels músics, amb una selecció de peces que se li han dedicat. Música de Händel, Haydn, Gounod, Britten i Howells.

    Avui, 22 de novembre, celebrem el dia de Santa Cecília, patrona dels músics, amb una selecció de peces que se li han dedicat. Música de Händel, Haydn, Gounod, Britten i Howells.

  • Sonatines
    Escolta àudio

    Sonatines

    Una sonatina és, literalment, una sonata petita. Com a terme musical, "sonatina" no té cap definició estricta per si mateixa; és un títol aplicat pel compositor a una peça normalment construïda amb l'estructura en forma sonata, però que és més curta, més lleugera o tècnicament més elemental que una sonata típica.

    El terme s'ha utilitzat com a mínim des de la primera meitat del s. XVIII, quan compositors com Händel i Bach en van fer un ús personal i divers. Ben aviat, però, el terme es va aplicar a obres per a teclat sol, entre les quals destaquen les de Muzio Clementi que s'han utilitzat molt com a material didàctic per a l'aprenentatge de piano.

    Però un cert nombre de compositors han escrit sonatines fent servir instrumentacions diverses i això és precisament el que volem resseguir en aquesta selecció de "Tots els matins del món".

    Una sonatina és, literalment, una sonata petita. Com a terme musical, "sonatina" no té cap definició estricta per si mateixa; és un títol aplicat pel compositor a una peça normalment construïda amb l'estructura en forma sonata, però que és més curta, més lleugera o tècnicament més elemental que una sonata típica. El terme s'ha utilitzat com a mínim des de la primera meitat del s. XVIII, quan compositors com Händel i Bach en van fer un ús personal i divers. Ben aviat, però, el terme es va aplicar a obres per a teclat sol, entre les quals destaquen les de Muzio Clementi que s'han utilitzat molt com a material didàctic per a l'aprenentatge de piano. Però un cert nombre de compositors han escrit sonatines fent servir instrumentacions diverses i això és precisament el que volem resseguir en aquesta selecció de "Tots els matins del món".

Anar al contingut