La selecció

  • El so de la llum de la lluna
    Escolta àudio

    El so de la llum de la lluna

    Avui 21 de desembre se celebra el solstici d'hivern i és el dia més curt i la nit més llarga de l'any. I, per tant, és una bona ocasió per gaudir del so de la llum de la lluna.

    Avui 21 de desembre se celebra el solstici d'hivern i és el dia més curt i la nit més llarga de l'any. I, per tant, és una bona ocasió per gaudir del so de la llum de la lluna.

  • Sons d'hivern
    Escolta àudio

    Sons d'hivern

    Una selecció amb obres que ens fan sentir l'hivern a través de la música. Hi trobem peces de Christopher Simpson, Henry Purcell, Joseph Haydn, Gustav Holst o Astor Piazzolla.

    Una selecció amb obres que ens fan sentir l'hivern a través de la música. Hi trobem peces de Christopher Simpson, Henry Purcell, Joseph Haydn, Gustav Holst o Astor Piazzolla.

  • Setmana Saint-Saëns: fragments orquestrals de les seves òperes
    Escolta àudio

    Setmana Saint-Saëns: fragments orquestrals de les seves òperes

    Ahir, dia 16 de desembre de 2021, es va commemorar el centenari de la mort d'un dels referents indiscutibles de la música francesa: el compositor Camille Saint-Saëns.

    I nosaltres tancarem les seleccions d'homenatge que li hem dedicat fent un petit recorregut per alguns fragments instrumentals de les seves òperes.

    Ahir, dia 16 de desembre de 2021, es va commemorar el centenari de la mort d'un dels referents indiscutibles de la música francesa: el compositor Camille Saint-Saëns. I nosaltres tancarem les seleccions d'homenatge que li hem dedicat fent un petit recorregut per alguns fragments instrumentals de les seves òperes.

  • Setmana Saint-Saëns: els poemes simfònics
    Escolta àudio

    Setmana Saint-Saëns: els poemes simfònics

    Avui, 16 de desembre de 2021, és el dia de la commemoració del centenari de la mort de qui va ser un dels referents indiscutibles de la música francesa: el compositor Camille Saint-Saëns.

    En aquesta selecció en acostem als seus poemes simfònics. La gran amistat i reconeixement mutu que varen compartir Liszt i Saint-Saëns varen portar el jove compositor francès a escriure algunes obres emprant la forma musical que havia impulsat Liszt durant els anys en què va dirigir l'orquestra de Teatre Nacional de Weimar: el poema simfònic. Quatre obres que són les que protagonitzen aquesta secció.

    Avui, 16 de desembre de 2021, és el dia de la commemoració del centenari de la mort de qui va ser un dels referents indiscutibles de la música francesa: el compositor Camille Saint-Saëns. En aquesta selecció en acostem als seus poemes simfònics. La gran amistat i reconeixement mutu que varen compartir Liszt i Saint-Saëns varen portar el jove compositor francès a escriure algunes obres emprant la forma musical que havia impulsat Liszt durant els anys en què va dirigir l'orquestra de Teatre Nacional de Weimar: el poema simfònic. Quatre obres que són les que protagonitzen aquesta secció.

  • Setmana Saint-Saëns: obres concertants
    Escolta àudio

    Setmana Saint-Saëns: obres concertants

    El proper dia 16 de desembre de 2021 arribarà la commemoració del centenari de la mort de qui va ser un dels referents indiscutibles de la música francesa: el compositor Camille Saint-Saëns.

    Saint-Saëns va produir una sèrie d'excel·lents obres breus de concert, entre les obres més conegudes de la seva producció "La tarantel·la", l'"Havanaise", el "Rondo Capriccioso" o el "Wedding Cake Caprice", moltes de les quals avui gaudeixen d'una gran popularitat. En aquesta selecció en sentim algunes.

    El proper dia 16 de desembre de 2021 arribarà la commemoració del centenari de la mort de qui va ser un dels referents indiscutibles de la música francesa: el compositor Camille Saint-Saëns. Saint-Saëns va produir una sèrie d'excel·lents obres breus de concert, entre les obres més conegudes de la seva producció "La tarantel·la", l'"Havanaise", el "Rondo Capriccioso" o el "Wedding Cake Caprice", moltes de les quals avui gaudeixen d'una gran popularitat. En aquesta selecció en sentim algunes.

  • Setmana Saint-Saëns: Els quartets i el quintet
    Escolta àudio

    Setmana Saint-Saëns: Els quartets i el quintet

    El 16 de desembre del 2021, demà passat, es commemora el centenari de la mort d'un dels referents indiscutibles de la música francesa: el compositor Camille Saint-Saëns.

    Fer una ullada al catàleg de la música de cambra de Camille Saint-Saëns pot resultar sorprenent, sobretot pel fet que sempre l'associem al repertori orquestral.
    No només té dos quartets de corda, sinó que també va escriure tres obres per a trio amb piano; una serenata per a piano, orgue, violí i viola (o violoncel); un quintet per a piano, dos violins, viola i violoncel; un Caprice, o un septet.

    El 16 de desembre del 2021, demà passat, es commemora el centenari de la mort d'un dels referents indiscutibles de la música francesa: el compositor Camille Saint-Saëns. Fer una ullada al catàleg de la música de cambra de Camille Saint-Saëns pot resultar sorprenent, sobretot pel fet que sempre l'associem al repertori orquestral. No només té dos quartets de corda, sinó que també va escriure tres obres per a trio amb piano; una serenata per a piano, orgue, violí i viola (o violoncel); un quintet per a piano, dos violins, viola i violoncel; un Caprice, o un septet.

  • Setmana Saint-Saëns: les obertures
    Escolta àudio

    Setmana Saint-Saëns: les obertures

    El proper 16 de desembre del 2021, es commemorarà el centenari de la mort d'un dels referents indiscutibles de la música francesa: Camille Saint-Saëns. I comencem sentint algunes de les obertures de les seves òperes.

    El proper 16 de desembre del 2021, es commemorarà el centenari de la mort d'un dels referents indiscutibles de la música francesa: Camille Saint-Saëns. I comencem sentint algunes de les obertures de les seves òperes.

  • Romances del nord
    Escolta àudio

    Romances del nord

    La romança és un fragment musical de caràcter sentimental escrit per a una sola veu o un instrument que es distingeix pel seu estil melòdic i expressiu.
    Va ser un gènere conreat a l'edat mitjana; després, als segles XVI, XVII i XVIII, i va tenir força popularitat durant la meitat del segle XIX a França i sobretot a Itàlia. També existeixen romances de saló i d'òpera així com de sarsuela. En aquesta selecció fem un recorregut per algunes romances escrites per compositors del nord: Sinding, Svendsen o Sibelius.

    La romança és un fragment musical de caràcter sentimental escrit per a una sola veu o un instrument que es distingeix pel seu estil melòdic i expressiu. Va ser un gènere conreat a l'edat mitjana; després, als segles XVI, XVII i XVIII, i va tenir força popularitat durant la meitat del segle XIX a França i sobretot a Itàlia. També existeixen romances de saló i d'òpera així com de sarsuela. En aquesta selecció fem un recorregut per algunes romances escrites per compositors del nord: Sinding, Svendsen o Sibelius.

  • Sonates per a viola de gamba
    Escolta àudio

    Sonates per a viola de gamba

    Tot i que a partir del segon terç del segle XVIII la viola de gamba va començar a desaparèixer, encara hi va haver molts compositors que es van enamorar del so d'aquest instrument. En aquesta selecció fem un repàs d'algunes mostres d'aquest repertori d'autors com Johann Sebastian Bach, Carl Philipp Emmanuel Bach, Georg Friedrich Händel i Arcangelo Corelli.

    Tot i que a partir del segon terç del segle XVIII la viola de gamba va començar a desaparèixer, encara hi va haver molts compositors que es van enamorar del so d'aquest instrument. En aquesta selecció fem un repàs d'algunes mostres d'aquest repertori d'autors com Johann Sebastian Bach, Carl Philipp Emmanuel Bach, Georg Friedrich Händel i Arcangelo Corelli.

  • Piangere
    Escolta àudio

    Piangere

    Piangere, àries barroques sobre el plor.

    Piangere, àries barroques sobre el plor.

  • Valsos del segle XX
    Escolta àudio

    Valsos del segle XX

    La primera guerra mundial, finalitzada el 1918, va comportar tota una sèrie de canvis importants en el panorama políticogeogràfic de l'Europa del moment. Un dels més destacats va ser la desfeta de l'antic imperi austrohongarès convertit en tot un seguit de repúbliques noves com Hongria, Txecoslovàquia o Àustria. En aquell moment, el vals, que havia esdevingut la gran dansa de saló, semblava que potser cauria en el sac de l'oblit.

    Però el cert és que aquelles perspectives no es van complir i el vals va continuar sent un dels grans arguments dels balls festius alhora que un argument atractiu per a la inspiració dels grans compositors del moment.

    En aquesta selecció en tenim un petit tast amb música de Jean Sibelius, Maurice Ravel, Sergei Prokófiev i Richard Strauss.

    La primera guerra mundial, finalitzada el 1918, va comportar tota una sèrie de canvis importants en el panorama políticogeogràfic de l'Europa del moment. Un dels més destacats va ser la desfeta de l'antic imperi austrohongarès convertit en tot un seguit de repúbliques noves com Hongria, Txecoslovàquia o Àustria. En aquell moment, el vals, que havia esdevingut la gran dansa de saló, semblava que potser cauria en el sac de l'oblit. Però el cert és que aquelles perspectives no es van complir i el vals va continuar sent un dels grans arguments dels balls festius alhora que un argument atractiu per a la inspiració dels grans compositors del moment. En aquesta selecció en tenim un petit tast amb música de Jean Sibelius, Maurice Ravel, Sergei Prokófiev i Richard Strauss.

  • El so de 1721
    Escolta àudio

    El so de 1721

    L'any 1721, és a dir, fa 300 anys, a Europa estaven en plena expansió els ideals racionalistes i neoclassicistes. Mentre es vivien les conseqüències de la guerra de Successió espanyola, a Anglaterra començava a arrelar el fenomen de la francmaçoneria, que en poc temps s'estendria per tot Europa.
    Va ser l'any que Robert Walpole va esdevenir el primer ministre de la Gran Bretanya i que es va signar el Tractat de Madrid que posava fi a la guerra de la Quàdruple Aliança, al qual també s'hi va adherir Anglaterra. Suècia va cedir a Rússia parts de Vyborg, el comtat de Kexholm, Íngria, Estònia i Livònia. Innocenci XIII va ser escollit papa i Montesquieu va publicar les seves "Cartes perses"..., entre moltes altres coses.
    Però, com sonava la música de fa 300 anys?

    L'any 1721, és a dir, fa 300 anys, a Europa estaven en plena expansió els ideals racionalistes i neoclassicistes. Mentre es vivien les conseqüències de la guerra de Successió espanyola, a Anglaterra començava a arrelar el fenomen de la francmaçoneria, que en poc temps s'estendria per tot Europa. Va ser l'any que Robert Walpole va esdevenir el primer ministre de la Gran Bretanya i que es va signar el Tractat de Madrid que posava fi a la guerra de la Quàdruple Aliança, al qual també s'hi va adherir Anglaterra. Suècia va cedir a Rússia parts de Vyborg, el comtat de Kexholm, Íngria, Estònia i Livònia. Innocenci XIII va ser escollit papa i Montesquieu va publicar les seves "Cartes perses"..., entre moltes altres coses. Però, com sonava la música de fa 300 anys?

  • Balades diverses del segle XIX
    Escolta àudio

    Balades diverses del segle XIX

    En origen, la balada era un cant típic trobadoresc, expressió del cant cortesà medieval a Europa que va aparèixer al segle XIV.

    El ritme i la rima dels versos eren la base de la seva musicalitat, fet que propiciava que es cantés. Amb el pas del temps, la paraula balada va seguir acompanyant l'expressió cantada però centrada en l'element narratiu d'històries, sobretot èpiques i amoroses.

    I a partir d'aquí, el terme balada, sobretot des del segle XIX, es converteix en una mena de comodí associat a diferents formes, instrumentacions o contextos... i això és precisament el que resseguim en aquesta selecció de "Tots els matins del món" amb peces de Loewe, Chopin, Berlioz, Sibelius i Dvorák.

    En origen, la balada era un cant típic trobadoresc, expressió del cant cortesà medieval a Europa que va aparèixer al segle XIV. El ritme i la rima dels versos eren la base de la seva musicalitat, fet que propiciava que es cantés. Amb el pas del temps, la paraula balada va seguir acompanyant l'expressió cantada però centrada en l'element narratiu d'històries, sobretot èpiques i amoroses. I a partir d'aquí, el terme balada, sobretot des del segle XIX, es converteix en una mena de comodí associat a diferents formes, instrumentacions o contextos... i això és precisament el que resseguim en aquesta selecció de "Tots els matins del món" amb peces de Loewe, Chopin, Berlioz, Sibelius i Dvorák.

  • Concerts per a guitarra del segle XX
    Escolta àudio

    Concerts per a guitarra del segle XX

    La guitarra és un instrument de gran popularitat i de llarga trajectòria, profundament vinculat a la tradició musical del nostres país. No va ser fins al segle XX en què els compositors van decidir provar sort amb la idea de fer dialogar la guitarra amb el conjunt orquestral. Calia vèncer el risc que comporta el seu so feble contraposat a la columna sonora de l'orquestra. Però el que està clar és que, superada aquesta circumstància, no han estat pocs els compositors que s'han atrevit amb aquesta combinació i això és el que volem resseguir amb la selecció musical, amb obres de Joaquín Rodrigo, Heitor Villa-lobos, Malcolm Arnold, Jean Françaix o Jaume Torrent.

    La guitarra és un instrument de gran popularitat i de llarga trajectòria, profundament vinculat a la tradició musical del nostres país. No va ser fins al segle XX en què els compositors van decidir provar sort amb la idea de fer dialogar la guitarra amb el conjunt orquestral. Calia vèncer el risc que comporta el seu so feble contraposat a la columna sonora de l'orquestra. Però el que està clar és que, superada aquesta circumstància, no han estat pocs els compositors que s'han atrevit amb aquesta combinació i això és el que volem resseguir amb la selecció musical, amb obres de Joaquín Rodrigo, Heitor Villa-lobos, Malcolm Arnold, Jean Françaix o Jaume Torrent.

  • Tres obertures de concert de Felix Mendelssohn
    Escolta àudio

    Tres obertures de concert de Felix Mendelssohn

    Felix Mendelssohn va ser un compositor genial i precoç que va brillar com a pianista, com a director o com a compositor. En el seu catàleg d'obres, hi trobem mostres de la diversitat formal pròpia de la seva època, com ara concerts, simfonies, cambra, oratoris o motets. No hi falten tampoc les obertures, algunes de les quals són molt pròximes al que després s'anomenaria poemes simfònics. En aquesta selecció resseguim algunes d'aquesta obertures simfòniques.

    Felix Mendelssohn va ser un compositor genial i precoç que va brillar com a pianista, com a director o com a compositor. En el seu catàleg d'obres, hi trobem mostres de la diversitat formal pròpia de la seva època, com ara concerts, simfonies, cambra, oratoris o motets. No hi falten tampoc les obertures, algunes de les quals són molt pròximes al que després s'anomenaria poemes simfònics. En aquesta selecció resseguim algunes d'aquesta obertures simfòniques.

Anar al contingut