La selecció

  • Tres obertures de concert de Felix Mendelssohn
    Escolta àudio

    Tres obertures de concert de Felix Mendelssohn

    Felix Mendelssohn va ser un compositor genial i precoç que va brillar com a pianista, com a director o com a compositor. En el seu catàleg d'obres, hi trobem mostres de la diversitat formal pròpia de la seva època, com ara concerts, simfonies, cambra, oratoris o motets. No hi falten tampoc les obertures, algunes de les quals són molt pròximes al que després s'anomenaria poemes simfònics. En aquesta selecció resseguim algunes d'aquesta obertures simfòniques.

    Felix Mendelssohn va ser un compositor genial i precoç que va brillar com a pianista, com a director o com a compositor. En el seu catàleg d'obres, hi trobem mostres de la diversitat formal pròpia de la seva època, com ara concerts, simfonies, cambra, oratoris o motets. No hi falten tampoc les obertures, algunes de les quals són molt pròximes al que després s'anomenaria poemes simfònics. En aquesta selecció resseguim algunes d'aquesta obertures simfòniques.

  • Black Friday
    Escolta àudio

    Black Friday

    La primera vegada en què es va utilitzar aquest terme va ser el 1869, aplicat a la crisi financera de l'or, causada per Jim Fisk y Jay Gould, que van intentar comprar totes les reserves d'or del mercat dels Estats Units per inflar-ne els preus. Poc després, el govern americà va injectar or al mercat, fent caure el preu i desplomant el mercat sencer.
    El terme es va transformar a Filadèlfia posteriorment, on es va utilitzar per descriure la densitat de trànsit de gent i vehicles que col·lapsava els carrer l'endemà del Dia d'Acció de Gràcies. D'aquesta manera es va contribuir a eliminar la connotació negativa amb què es va originar l'etiqueta de "Black Friday".
    Actualment, el "Divendres Negre" no és oficialment un dia festiu, però el món comercial va saber convertir-lo, a partir del 2005, en sinònim de grans ofertes i, per tant, d'impuls de les vendes abans de les festes de Nadal.

    Tot i que nosaltres no en fem, de descomptes, sí que dediquem una selecció particular a aquest dia negre.

    La primera vegada en què es va utilitzar aquest terme va ser el 1869, aplicat a la crisi financera de l'or, causada per Jim Fisk y Jay Gould, que van intentar comprar totes les reserves d'or del mercat dels Estats Units per inflar-ne els preus. Poc després, el govern americà va injectar or al mercat, fent caure el preu i desplomant el mercat sencer. El terme es va transformar a Filadèlfia posteriorment, on es va utilitzar per descriure la densitat de trànsit de gent i vehicles que col·lapsava els carrer l'endemà del Dia d'Acció de Gràcies. D'aquesta manera es va contribuir a eliminar la connotació negativa amb què es va originar l'etiqueta de "Black Friday". Actualment, el "Divendres Negre" no és oficialment un dia festiu, però el món comercial va saber convertir-lo, a partir del 2005, en sinònim de grans ofertes i, per tant, d'impuls de les vendes abans de les festes de Nadal. Tot i que nosaltres no en fem, de descomptes, sí que dediquem una selecció particular a aquest dia negre.

  • El so de la cacera (II)
    Escolta àudio

    El so de la cacera (II)

    La setmana passada, quan us vam proposar una selecció d'obres on es feien usos singulars de la trompa, vam veure que el so de la trompa es va començar a fer familiar per l'ús que se'n feia a les caceres que organitzava l'aristocràcia i l'alta burgesia dels segles XVII i XVIII.

    Amb aquesta selecció us oferim una segona part, dedicada a la música inspirada en la cacera escrita des del segle XVIII fins a principis del XX.

    La setmana passada, quan us vam proposar una selecció d'obres on es feien usos singulars de la trompa, vam veure que el so de la trompa es va començar a fer familiar per l'ús que se'n feia a les caceres que organitzava l'aristocràcia i l'alta burgesia dels segles XVII i XVIII. Amb aquesta selecció us oferim una segona part, dedicada a la música inspirada en la cacera escrita des del segle XVIII fins a principis del XX.

  • Rossini al Teatre San Carlo de Nàpols (II)
    Escolta àudio

    Rossini al Teatre San Carlo de Nàpols (II)

    El 1815, Rossini va començar un període d'uns set anys a Nàpols contractat per l'empresari Domenico Barbaia del Teatre San Carlo. Aquell va ser el seu període de més assoliment, amb la composició d'una sèrie d'òperes, tot sovint anomenades les "òperes napolitanes de Rossini".

    Són més de sis anys d'esgotadora activitat, si també tenim en compte que, a part de les napolitanes, en paral·lel va estrenar altres òperes a teatres de Roma, Milà, Venècia i Lisboa.

    La setmana passada vam començar la nostra singladura per les òperes que Rossini va escriure per al Teatre San Carlo de Nàpols. Ara, arriba la segona part.

    El 1815, Rossini va començar un període d'uns set anys a Nàpols contractat per l'empresari Domenico Barbaia del Teatre San Carlo. Aquell va ser el seu període de més assoliment, amb la composició d'una sèrie d'òperes, tot sovint anomenades les "òperes napolitanes de Rossini". Són més de sis anys d'esgotadora activitat, si també tenim en compte que, a part de les napolitanes, en paral·lel va estrenar altres òperes a teatres de Roma, Milà, Venècia i Lisboa. La setmana passada vam començar la nostra singladura per les òperes que Rossini va escriure per al Teatre San Carlo de Nàpols. Ara, arriba la segona part.

  • Música de cambra de la belle époque
    Escolta àudio

    Música de cambra de la belle époque

    Amb el nom de Belle Époque es recorda el període històric que va anar des del final del Segon Imperi de Napoleó III arran de la desfeta a la guerra francoprussiana, el 1870, fins al començament de la Primera Guerra Mundial, el 1914. En plena segona revolució industrial, va ser un moment de progrés social, econòmic i tecnològic, en què París va tenir molt protagonisme.

    En aquesta selecció, fem un recorregut per algunes de les obres que van escriure alguns dels compositors actius durant aquesta època: Ravel, Roussel, Debussy, Satie i Franck.

    Amb el nom de Belle Époque es recorda el període històric que va anar des del final del Segon Imperi de Napoleó III arran de la desfeta a la guerra francoprussiana, el 1870, fins al començament de la Primera Guerra Mundial, el 1914. En plena segona revolució industrial, va ser un moment de progrés social, econòmic i tecnològic, en què París va tenir molt protagonisme. En aquesta selecció, fem un recorregut per algunes de les obres que van escriure alguns dels compositors actius durant aquesta època: Ravel, Roussel, Debussy, Satie i Franck.

  • Santa Cecília
    Escolta àudio

    Santa Cecília

    Avui, 22 de novembre, celebrem el dia de Santa Cecília, patrona dels músics, amb una selecció de peces que se li han dedicat. Música de Händel, Haydn, Gounod, Britten i Howells.

    Avui, 22 de novembre, celebrem el dia de Santa Cecília, patrona dels músics, amb una selecció de peces que se li han dedicat. Música de Händel, Haydn, Gounod, Britten i Howells.

  • Sonatines
    Escolta àudio

    Sonatines

    Una sonatina és, literalment, una sonata petita. Com a terme musical, "sonatina" no té cap definició estricta per si mateixa; és un títol aplicat pel compositor a una peça normalment construïda amb l'estructura en forma sonata, però que és més curta, més lleugera o tècnicament més elemental que una sonata típica.

    El terme s'ha utilitzat com a mínim des de la primera meitat del s. XVIII, quan compositors com Händel i Bach en van fer un ús personal i divers. Ben aviat, però, el terme es va aplicar a obres per a teclat sol, entre les quals destaquen les de Muzio Clementi que s'han utilitzat molt com a material didàctic per a l'aprenentatge de piano.

    Però un cert nombre de compositors han escrit sonatines fent servir instrumentacions diverses i això és precisament el que volem resseguir en aquesta selecció de "Tots els matins del món".

    Una sonatina és, literalment, una sonata petita. Com a terme musical, "sonatina" no té cap definició estricta per si mateixa; és un títol aplicat pel compositor a una peça normalment construïda amb l'estructura en forma sonata, però que és més curta, més lleugera o tècnicament més elemental que una sonata típica. El terme s'ha utilitzat com a mínim des de la primera meitat del s. XVIII, quan compositors com Händel i Bach en van fer un ús personal i divers. Ben aviat, però, el terme es va aplicar a obres per a teclat sol, entre les quals destaquen les de Muzio Clementi que s'han utilitzat molt com a material didàctic per a l'aprenentatge de piano. Però un cert nombre de compositors han escrit sonatines fent servir instrumentacions diverses i això és precisament el que volem resseguir en aquesta selecció de "Tots els matins del món".

  • El so de cacera (I)
    Escolta àudio

    El so de cacera (I)

    Si tenim en compte que el so de la trompa es va començar a fer familiar per l'ús que se'n feia en les caceres que organitzava l'aristocràcia i l'alta burgesia durant els segles XVII i XVIII, no és sorprenent que cada vegada que es volia evocar el so d'una cacera a través de la música s'utilitzessin trompes o, fins i tot, s'intentés imitar el so de les trompes amb altres instruments. En aquesta selecció, resseguim el so de la cacera en compositors com Händel, Locatelli, Vivaldi, Mozart, Moretti i Krommer.

    Si tenim en compte que el so de la trompa es va començar a fer familiar per l'ús que se'n feia en les caceres que organitzava l'aristocràcia i l'alta burgesia durant els segles XVII i XVIII, no és sorprenent que cada vegada que es volia evocar el so d'una cacera a través de la música s'utilitzessin trompes o, fins i tot, s'intentés imitar el so de les trompes amb altres instruments. En aquesta selecció, resseguim el so de la cacera en compositors com Händel, Locatelli, Vivaldi, Mozart, Moretti i Krommer.

  • Rossini al Teatre San Carlo de Nàpols (I)
    Escolta àudio

    Rossini al Teatre San Carlo de Nàpols (I)

    A la primavera del 1815, Domenico Barbaia, empresari dels teatres reials de Nàpols, va contractar Rossini per compondre tota una sèrie d'òperes, tant per al Teatre San Carlo com per a altres sales de la capital napolitana.

    La proposta de Barbaria va convèncer Rossini per diverses raons. Una era l'orquestra de què disposava el San Carlo, a diferència dels teatres de Roma i Venècia. Però no només se li va oferir una orquestra de primera, també va poder comptar amb una plèiade de cantants famosos. Així, va escriure per a artistes com Andrea Nozzari, Giovanni David, Manuel García i la prima donna que més tard es convertiria en la seva esposa, Isabella Colbran. El cor també era dels millors d'Europa.

    L'associació de Rossini amb el Teatro San Carlo de Nàpols va començar amb "Elisabetta, regina d'Inghilterra" el 1815 i va acabar amb "Zelmira" el 1822, un fèrtil període de set anys. En aquesta selecció resseguim alguns d'aquests títols.

    A la primavera del 1815, Domenico Barbaia, empresari dels teatres reials de Nàpols, va contractar Rossini per compondre tota una sèrie d'òperes, tant per al Teatre San Carlo com per a altres sales de la capital napolitana. La proposta de Barbaria va convèncer Rossini per diverses raons. Una era l'orquestra de què disposava el San Carlo, a diferència dels teatres de Roma i Venècia. Però no només se li va oferir una orquestra de primera, també va poder comptar amb una plèiade de cantants famosos. Així, va escriure per a artistes com Andrea Nozzari, Giovanni David, Manuel García i la prima donna que més tard es convertiria en la seva esposa, Isabella Colbran. El cor també era dels millors d'Europa. L'associació de Rossini amb el Teatro San Carlo de Nàpols va començar amb "Elisabetta, regina d'Inghilterra" el 1815 i va acabar amb "Zelmira" el 1822, un fèrtil període de set anys. En aquesta selecció resseguim alguns d'aquests títols.

  • Concerts per a violí i violoncel de Saint-Saëns
    Escolta àudio

    Concerts per a violí i violoncel de Saint-Saëns

    El dia 16 de desembre, d'aquí un mes, arribarà la commemoració del centenari de la mort d'un dels referents indiscutibles de la música francesa: Camille Saint-Saëns. En aquesta selecció, fem un repàs dels seus concerts per a violí i per a violoncel.

    El dia 16 de desembre, d'aquí un mes, arribarà la commemoració del centenari de la mort d'un dels referents indiscutibles de la música francesa: Camille Saint-Saëns. En aquesta selecció, fem un repàs dels seus concerts per a violí i per a violoncel.

  • Diferents usos de la trompa
    Escolta àudio

    Diferents usos de la trompa

    Una petita mostra dels diferents usos musicals que ha tingut la trompa, com a instrument musical. Especialment des de finals del segle XVII, en ple barroc, després que la trompa s'hagués associat a la vida cortesana i a les caceres a cavall de l'aristocràcia.

    Una petita mostra dels diferents usos musicals que ha tingut la trompa, com a instrument musical. Especialment des de finals del segle XVII, en ple barroc, després que la trompa s'hagués associat a la vida cortesana i a les caceres a cavall de l'aristocràcia.

  • Vivaldi i el llaüt
    Escolta àudio

    Vivaldi i el llaüt

    Durant el Renaixement, el llaüt va ser molt popular entre la noblesa europea, i ja al barroc, aquest instrument va ampliar el nombre d'ordres, o cordes dobles, fins a 10 o fins i tot 13 en el cas del llaüt alemany.
    A la Itàlia del barroc hi trobem algunes mostres de l'ús del llaüt, i Antonio Vivaldi ens va deixar quatre obres utilitzant aquest instrument. Són les protagonistes d'aquesta selecció.

    Durant el Renaixement, el llaüt va ser molt popular entre la noblesa europea, i ja al barroc, aquest instrument va ampliar el nombre d'ordres, o cordes dobles, fins a 10 o fins i tot 13 en el cas del llaüt alemany. A la Itàlia del barroc hi trobem algunes mostres de l'ús del llaüt, i Antonio Vivaldi ens va deixar quatre obres utilitzant aquest instrument. Són les protagonistes d'aquesta selecció.

  • Andante cantabile
    Escolta àudio

    Andante cantabile

    La indicació de tempo "Andante cantabile" comença a fer acte de presència durant la segona meitat del segle XVIII. A partir del caminar propi del ritme serè d'un "Andante", els compositors aixequen un desplegament melòdic lluminós. En aquesta selecció sentirem alguns d'aquests "Andante cantabile" de compositors com Mozart, Beethoven, Txaikovski, Ireland i Poulenc.

    La indicació de tempo "Andante cantabile" comença a fer acte de presència durant la segona meitat del segle XVIII. A partir del caminar propi del ritme serè d'un "Andante", els compositors aixequen un desplegament melòdic lluminós. En aquesta selecció sentirem alguns d'aquests "Andante cantabile" de compositors com Mozart, Beethoven, Txaikovski, Ireland i Poulenc.

  • Siroe de Metastasio
    Escolta àudio

    Siroe de Metastasio

    Pietro Metastasio va ser un poeta i llibretista italià, considerat l'autor més important de llibrets d'òpera seriosa del segle XVIII. Entre els seus textos hi trobem "Siroe, rei de Pèrsia", el protagonista d'aquesta selecció. Aquest llibret va ser utilitzat per més de 30 compositors, entre ells Leonardo Vinci, Domenico Sarro, Georg Friedrich Händel, Johann Adolf Hasse i Hermann Raupach.

    Pietro Metastasio va ser un poeta i llibretista italià, considerat l'autor més important de llibrets d'òpera seriosa del segle XVIII. Entre els seus textos hi trobem "Siroe, rei de Pèrsia", el protagonista d'aquesta selecció. Aquest llibret va ser utilitzat per més de 30 compositors, entre ells Leonardo Vinci, Domenico Sarro, Georg Friedrich Händel, Johann Adolf Hasse i Hermann Raupach.

  • Tres obertures sobre temes russos
    Escolta àudio

    Tres obertures sobre temes russos

    Quan Mili Balakirev va impulsar la creació dels grups de compositors i intèrprets que esdevindria l'origen de l'anomenat "El grup dels cinc", una de les pautes més importants va ser deixar enrere la influència exercida fins aleshores per la música germànica i italiana, per prioritzar la inspiració en la música popular autòctona i en la música exòtica i oriental.
    Aquella nova actitud davant el fet creatiu va generar obres on eren força comunes les cites de temes populars de la música russa. I això és el que resseguim en aquesta selecció de "Tots els matins del món", en obres dels compositors Balakirev, Rimski-Kórsakov i Xostakóvitx.

    Quan Mili Balakirev va impulsar la creació dels grups de compositors i intèrprets que esdevindria l'origen de l'anomenat "El grup dels cinc", una de les pautes més importants va ser deixar enrere la influència exercida fins aleshores per la música germànica i italiana, per prioritzar la inspiració en la música popular autòctona i en la música exòtica i oriental. Aquella nova actitud davant el fet creatiu va generar obres on eren força comunes les cites de temes populars de la música russa. I això és el que resseguim en aquesta selecció de "Tots els matins del món", en obres dels compositors Balakirev, Rimski-Kórsakov i Xostakóvitx.

Anar al contingut