Amb "Adeu" acomiadem la primera temporada del "Tenim paraula", i la Maria ens recorda com cada dia encomanem molta gent a anar amb Déu. Per Pons Alorda, la paraula del dia és 'arruix' i en Canosa prefereix una expressió: "a pastar fang". Al carrer la gent ens parla de com afronten l'hora dels adeus i la Perla té l'última paraula.
Amb "Xiuxiuejar", al "Tenim paraula" no existeix la divisió que hi ha arreu del país, en Pons Alorda es queda sol. La Roser en detesta la sonoritat i en Jaume, per fer-la enfadar, reivindica la paraula "xeixa". La Climent directament ni la diu, però com que no hi ha lingüistes en aquest capítol, tot s'hi val. Al carrer, i també a l'estudi, la relació amb el català dels qui no han nascut a Catalunya. I a "La perla", les paraules preferides dels catalans.
Amb "Rauxa" parlem, segons en Canosa, d'una paraula segrestada, bessona, Dr. Jekyll i Mr. Hyde... La Roser diu que d'allà on ve ella de la rauxa en poden dir "futris" i en Pau aprofita el benentès per parlar de rebel·lió. Al carrer toca perdre els papers mentre la Perla ens parla d'escriptors que van renegar de la seva obra.
Amb "Querella" tornem a ser a la Llibreria Ona per parlar de 'queri', que no és una abreviatura de Queralt, segons diu la Maria, que també denuncia la situació del català a la justícia. En Pons Alorda ens explicarà que "ets pur" a Mallorca no té pas un bon significat i la Roser avisa que si la vols insultar ho facis de la següent manera: pregadeu de rostoll. Toca resoldre al carrer si som gent de pau o no, i a la Perla, Jacint Verdaguer queixant-se.
Amb "Badar" la Maria Rodríguez parlarà de badabadoc i de l'efecte que patiu quan hi ha un accident al carril contrari de l'AP-7. En Canosa recorda la infància, "nen, no t'encantis", i en Pons Alorda ens descobreix la base de la seva inspiració: les piscines. Al carrer, baden els catalans? I a la Perla, la porta de Santa Eulàlia, Ramon Berenguer IV i la Boqueria.
Amb "Bajoca" la Climent ens condueix per les terres del sud: coqueret, aireta, embustero¿ En Pons Alorda aprofita la bajoca per parlar dels millors insults mallorquins i la Roser ho porta tot cap a l'etnopoètica i els retrucs. Al carrer posem a prova els barcelonins amb la gastronomia catalana i les seves varietats dialectals, i la Perla aprofita per parlar d'un llibre de cuina de l'any 1324.
Amb "Socarrat" tornem a visitar la llibreria Ona. La Maria Rodríguez ja us avisa que no la busqueu al diccionari o acabareu parlant de rajoles, la Roser avui ve amb el verb soflimar i en Pons Alorda declara que és un bon dia per "acabar fet carbonissó". Al carrer descobrim què "socarra" el personal i a la Perla és un dia per a cançons críptiques.
Capítol 39. Amb "Escarràs" Maria Rodríguez, la persona que més treballa del programa, explica l'origen d'una paraula amb vuit cognoms catalans. En Canosa ens apropa a la nostra natura i a la seva obsessió amb el país fracturat "Catalunya s'acaba a la Panadella" i, en canvi, en Pons Alorda destaca "maldar", una paraula que enganya. A la Perla toca recuperar un clàssic, l'Scrabble.
Capítol 38. Amb "Sarsuela" tenim un programa especial des d'Ona Llibres, on coneixem la mare de la Roser i en Pons Alorda canta en directe. Però evidentment parlem de llengua, agraïm a un palau una de les poques coses bones que ens ha donat, la Maria Rodríguez s'atreveix a diferenciar graus de castellanisme entre "bueno" i "vale" i també desvela el significat de gadagang o mújol (viuen al mar). Amb la Martina tenim l'oportunitat d'escoltar una de les protagonistes de l'última edició d'"Eufòria".
Capítol 37. Amb "Anarquia" renunciem a la presència de lingüistes perquè pugui fluir sense entrebancs. La Climent ens apropa tot un argot fantàstic de les Terres de l'Ebre: "apo", "ec"... En Pons Alorda es manté absolutament fidel a l'"idò" i al ja convertit en un clàssic "uep". I la Roser acaba tan amunt que per poc no organitza una revolució tot llegint Carles Hac Mor. Al carrer és dia de "rotòndoles", "buenos" i "planazos", i a la Perla, d'esperanto.
Capítol 36. Amb "Fressa" Maria Rodríguez desgrana les divisions que provoca el significat i l'ús de la paraula, però nosaltres sortim a preguntar per Sitges i descobrim que no és senzill. Per en Pons Alorda, passa de fer-la servir, però per un bon motiu: té una altra paraula tant o més bonica. A en Canosa la contaminació l'ha desvinculat de bona part del llenguatge i, a la Perla no tenim paraula, intentem arribar al silenci absolut.
Capítol 35. Amb "Malastruc" parlem de l'enterramorts de la infància de la Roser, en canvi, en Canosa, mira cap al passat, però també cap al futur: com no tenim destí, l'hem de crear. I en el cas concret els catalans "de les pedres en fem pans". En Pau: ni cap endavant, ni cap endarrere, a dalt de tot, per explicar-nos d'on ve la paraula d'avui. A la Perla, un mirall trencat: al carrer identifiquem persones carregades de malastrugança i la Martina entrevista la Julieta.
Capítol 34. Amb "Becaina" la Maria Rodríguez ha vingut a parlar de les parts dels ocells. En canvi, en Canosa avui fa de sociòleg: desgrana la becaina al poble vers la ciutat. I en Pons Alorda us ajudarà a tot el contrari: no dormiu i aneu a la Casa Usher. Al carrer parlem de com dorm la gent de Sitges i a la Perla agafem una màquina del temps.
Capítol 33. Amb "Petó", la Climent torna a portar la contrària, per poc no es posa a parlar de peces de roba. En Pau dona lliçons d'intervocàliques i en Canosa parla del Pallars, de Casablanca i dels 90. Al carrer descobrim si els joves barcelonins sabrien estimar correctament altres parts del territori i a l'estudi ens visita Marcel Farinelli, un historiador de l'Alguer que ens acosta una realitat que, per desgràcia, ens queda lluny.
Capítol 32. Amb "Diacrític" ens endinsem en una crisi de país: la reforma dels accents diacrítics. A en Canosa, fins i tot, aquest canvi ha arribat a fracturar-lo a ell mateix. La Maria ens farà una radiografia de la seva història i de com han sobreviscut els que han sobreviscut. En Pons Alorda, per la seva banda, parlarà d'emocions i sentiments lingüístics. I tornem a França per visitar Ràdio Arrels, on des de Perpinyà mantenen una ferma lluita per la llengua. A la Perla, anem al principi del principi: el grec.
Capítol 31. Amb "Enraonar", segons en Pau, estem parlant del germà guapo de xiuxiuejar, i escoltant-ne els motius pot ser que no li falti raó. La Climent "té paràbola" i "pega el baldo" quan enraona, mentre que en Canosa aposta pel Cinema X. Al carrer, d'enraonar arribem a la Shakira i a la Perla: la font de Canaletes.
Capítol 30. Amb "Estiu" en Pau ens explica per què aquesta estació de l'any és la gran víctima de l'estandardització lingüística. La Roser sorprèn absolutament ningú dient que no li agrada ni la paraula ni l'estació: a la meva terra tenim els nou mesos d'hivern i tres d'infern. I també tenen, explica, la catxassa i l'angoixa. Per a en Canosa, l'estiu és pelatxo, calitja, envelat i un vers de Josep Carner. A la Perla toca parlar de l'any sense estiu i també ens en anem a Sitges per conèixer l'Inna, una refugiada ucraïnesa que ens explica la seva història en català.
Capítol 29. Amb "Internauta" la Maria Climent ens porta la volatilitat del temps, de futurista a arcaic en no res. En Pau la pren contra els neologismes i en Canosa descobreix l'engany del lèxic: no som tan moderns com aquest ens fa creure. A la Perla avui anem amb els argonautes i, al carrer, les paraules d'abans amb els joves d'avui.
Capítol 28. Amb "Fe", la Maria Rodríguez ens porta a "perdre l'oremus"' i desgrana tantes i tantes expressions que fem servir sense saber d'on venen. La Maria Climent ens deixa angoixats citant Silvie Rothkovic, però en Jaume Pons Alorda ens intenta tranquil·litzar poc després assegurant que "Déu proveeix". A la Perla, evidentment, avui era el dia ideal per parlar de Jacint Verdaguer i, al carrer, us posem a prova.
Capítol 27. Amb "Anhel" en Roger per poc no troba malenconia al diccionari i la Maria Climent ens descobreix on han anat a parar les hacs mudes a l'italià. "Gent sense principis i moral", que diu en Pau. Avui és dia de dos lingüistes així que també ve la Maria Rodríguez, qui té un desig molt curiós per al català. L'Andrea s'enfada molt abans de començar la Perla i amb molt de gust rebem la visita de Raül Garrigasait, president de La Casa dels Clàssics a la Fundació Bernat Metge.
Capítol 26. Amb "Escarafall" la Maria Rodríguez ve a parlar d'hipèrboles i reivindicar-ne de nostrades, la Maria Climent desmitifica dos amants de València (no es creu tot el que expliquen) i en Pons Alorda per no parlar d'ell mateix ens parla d'en Màrius Serra. La Perla ve a explicar ofenses, però no qualssevol, sinó a través del sirventès i visitem la Mina, per conèixer una de les ràdios més antigues i independents del país.
Capítol 25. Amb OK ens endinsem entre cigalons als impossibles orígens de la paraula. Així i tot, en Pau ens porta unes quantes teories: decidiu vosaltres. "Al català li falta italià", diu la Roser, i ens porta unes quantes invasions que ella permetria, i en Canosa, a la seva, intenta demostrar com un Òc canvia per sempre la història de Catalunya. Amb la Perla, Itàlia, per a alegria d'en Pau i la Roser, però ho compensem anant al Rosselló per parlar amb el gran Joan-Lluís Lluís.
Capítol 24. Amb "rei" parlem de coronacions extraoficials amb les frases fetes que ens porta la Maria Rodríguez i de l'origen de la paraula monarquia, que ve de "mono" (i no del mico, com nosaltres). En Pons-Alorda ens acosta a "tenir rei" i la Maria Climent a "l'amo del carxofar". Pel mig, Maquiavel, Ferran el Catòlic i Jaume I. Al carrer la cosa va de protocols i referèndums no constituents, l'únic que podem fer per ara, i a la Perla: eureka, eureka!
Capítol 23. Amb "Procrastinar" descobrirem els diccionaris que han procrastinat afegir-la. Tornem a tenir dos lingüistes i no deixen indiferent a ningú amb les seves sentències. La Maria: el diccionari no va al mateix ritme que la Neolosfera. I en Pau: quan es parlava llatí no hi havia cassets. Així que ens en refiem d'ell quan explica alguns llatinismes. També ve forta la Climent perquè recomana un llibre "que no serveix gaire per a res". Per altra banda, sortim al carrer i més d'un s'endú un ensurt intentant pronunciar les paraules que els donem. A més, tenim la interessant visita d'en David García Sirvent, professor de la Universitat d'Alacant, que ens deixa un titular: "La Sagrada Família és un símbol de la procrastinació."
Capítol 22. Amb "Pixapins" en Pau descobreix els progenitors de la paraula i la devoció que sent per la seva morfologia. La Roser ens porta els pescallunes, els socarracristos i els terrissaires, i en Canosa recorda amb "La Xava" quan també robàvem en català. La Perla, per sort, ens explica el rosari de l'aurora, per evitar acabar igual en un programa guerracivilista.
Capítol 21. Amb "Dandi" obrim el món de les paraules-imatge de la Roser, en Pau ens presenta el "dandi de les pantalles" només començar i segons la Maria Climent, és algú "que va llepat". A la Perla toquem el narcisisme el dia més apropiat, però abans entrevistem la Patrycia Centeno, que ens diu quins dandis han passat per la nostra política.
Capítol 20. Amb "arrepapar-se" descobrim el millor d'aquesta vida mentre celebrem que tenim dos lingüistes junts al programa. La Maria Climent ens confessa que no li surten les neutres gràcies a la visita d'un "camaleó lingüístic"; amb la Perla descobrim "Pícnic", el poema, i com que avui va de lingüistes, entrevistem la Míriam Martín Lloret.
Capítol 19. Amb "moixaina" sortim al carrer per descobrir si els catalans som afectuosos. En Pau ens explica l'absència de terminologia del català per fer referència a l'afecte. De les poques paraules que tenim, la Roser les té gairebé totes cancel·lades, i la Maria Climent agraeix l'empenta que li dona el Pau a la gent de l'Ebre. Amb la Perla descobrim l'origen de la paraula 'spa' i amb en Ventura per què una vegada Fabra va caminar vuit dies seguits.
Capítol 18. Amb "Tarannà" anem a Millars, al Rosselló, per visitar un grup de rumba catalana. Són Rumba Coumo i formen part de la comunitat gitana de la Catalunya Nord: viuen i canten en català. A l'estudi celebrem en diferit que la Roser ha escrit la millor novel·la en català de l'any 2022, en Canosa s'atreveix a situar l'origen del surrealisme i en Pau explora racons del diccionari que no havíem visitat mai. I per part de la Perla, el tarannà d'un català del segle XIX.