TOTS ELS ÀUDIOS

  • Bòsnia, la guerra inacabada. Parlen les dones violades i els fills nascuts dels embarassos forçats
    Escolta àudio

    Bòsnia, la guerra inacabada. Parlen les dones violades i els fills nascuts dels embarassos forçats

    Avui parlarem de les dones que van ser víctimes de violacions durant la guerra de Bòsnia i els fills nascuts d'aquestes agressions. Coincidint amb els 25 anys de la signatura dels Acords de Pau de Dayton, que van posar fi a les hostilitats, coneixerem el projecte multidisciplinari "Encara hi ha algú al bosc", format per un documental, una exposició fotogràfica i una obra de teatre. Un projecte que dona veu a aquestes víctimes que fa anys que lluiten contra l'estigma i la indiferència de les administracions. En parlarem amb la periodista Teresa Turiera i la dramaturga Anna Maria Ricart. També entrevistarem el periodista bosnià Boban Minic, veu de Ràdio Sarajevo durant el setge a la ciutat.

    Avui parlarem de les dones que van ser víctimes de violacions durant la guerra de Bòsnia i els fills nascuts d'aquestes agressions. Coincidint amb els 25 anys de la signatura dels Acords de Pau de Dayton, que van posar fi a les hostilitats, coneixerem el projecte multidisciplinari "Encara hi ha algú al bosc", format per un documental, una exposició fotogràfica i una obra de teatre. Un projecte que dona veu a aquestes víctimes que fa anys que lluiten contra l'estigma i la indiferència de les administracions. En parlarem amb la periodista Teresa Turiera i la dramaturga Anna Maria Ricart. També entrevistarem el periodista bosnià Boban Minic, veu de Ràdio Sarajevo durant el setge a la ciutat.

  • Saïd El Kadaoui: "Els atemptats son una mostra de la decadència del món musulmà"
    Escolta àudio

    Saïd El Kadaoui: "Els atemptats son una mostra de la decadència del món musulmà"

    Saïd El Kadaoui és psicòleg, professor i escriptor. Va néixer a Ben-Sidel, al Marroc, i viu a Catalunya des dels set anys. S'ha especialitzat a estudiar la formació de les identitats i l'impacte de la migració en els fills de les famílies que van arribar a Catalunya des del Magreb. Ha publicat diversos llibres com "Límites y fronteras", "Cartes al meu fill, un català de soca-rel" i "No". El seu últim assaig és "Radicals. Una reflexió sobre la identitat" publicat a Enciclopèdia Catalana. Un assaig en què mira d'entendre la construcció que cadascú fa de la seva pròpia identitat. Fotografia: Josep Losada.

    Saïd El Kadaoui és psicòleg, professor i escriptor. Va néixer a Ben-Sidel, al Marroc, i viu a Catalunya des dels set anys. S'ha especialitzat a estudiar la formació de les identitats i l'impacte de la migració en els fills de les famílies que van arribar a Catalunya des del Magreb. Ha publicat diversos llibres com "Límites y fronteras", "Cartes al meu fill, un català de soca-rel" i "No". El seu últim assaig és "Radicals. Una reflexió sobre la identitat" publicat a Enciclopèdia Catalana. Un assaig en què mira d'entendre la construcció que cadascú fa de la seva pròpia identitat. Fotografia: Josep Losada.

  • Misbah Yousaf: "Fins quan hem de portar l'etiqueta d'immigrant si hem nascut aquí?"
    Escolta àudio

    Misbah Yousaf: "Fins quan hem de portar l'etiqueta d'immigrant si hem nascut aquí?"

    Misbah Yousaf té 23 anys. Estudia 4t de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra. Els seus pares són originaris del Pakistan, un país que va visitar per primera vegada fa un any. La Misbah parla de la seva infantesa al Raval, dels episodis de violència masclista a casa, del seu rebuig a un matrimoni de conveniència i del paper de l'escola pública per aconseguir arribar a la universitat.

    Misbah Yousaf té 23 anys. Estudia 4t de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra. Els seus pares són originaris del Pakistan, un país que va visitar per primera vegada fa un any. La Misbah parla de la seva infantesa al Raval, dels episodis de violència masclista a casa, del seu rebuig a un matrimoni de conveniència i del paper de l'escola pública per aconseguir arribar a la universitat.

  • La construcció de les identitats: Un diàleg amb els orígens
    Escolta àudio

    La construcció de les identitats: Un diàleg amb els orígens

    Avui parlarem de la construcció de les identitats en joves catalans amb pares originaris d'altres països. Tot i el pas del temps, aquests nois i noies continuen carregant amb la motxilla familiar i als ulls dels altres continuen sent "immigrants". Coneixerem Misbah Yousaf, de 23 anys, de pares pakistanesos i estudiant de 4t curs de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra. També parlarem amb el psicòleg i escriptor Saïd El Kadaoui, que acaba de publicar "Identitats. Una reflexió sobre la identitat", a Enciclopèdia Catalana. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach comentarem una de les seves fotografies. La d'una jugadora de criquet en un entrenament a l'Institut Doctor Puigvert de Trinitat Vella.

    Avui parlarem de la construcció de les identitats en joves catalans amb pares originaris d'altres països. Tot i el pas del temps, aquests nois i noies continuen carregant amb la motxilla familiar i als ulls dels altres continuen sent "immigrants". Coneixerem Misbah Yousaf, de 23 anys, de pares pakistanesos i estudiant de 4t curs de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra. També parlarem amb el psicòleg i escriptor Saïd El Kadaoui, que acaba de publicar "Identitats. Una reflexió sobre la identitat", a Enciclopèdia Catalana. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach comentarem una de les seves fotografies. La d'una jugadora de criquet en un entrenament a l'Institut Doctor Puigvert de Trinitat Vella.

  • Dolors Sabater: "Les persones com el Frederic també existeixen"
    Escolta àudio

    Dolors Sabater: "Les persones com el Frederic també existeixen"

    El Frederic és el germà gran de l'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater. Té 63 anys i una greu discapacitat de naixement. Diu que és un "nadó vellet" pel seu grau de dependència. Viu en una residència i la Dolors va estar set mesos sense poder-lo abraçar. En aquests temps de pandèmia i de restriccions, els esforços de la família se centren a mantenir viu el vincle, encara que sigui a través d'una pantalla.

    El Frederic és el germà gran de l'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater. Té 63 anys i una greu discapacitat de naixement. Diu que és un "nadó vellet" pel seu grau de dependència. Viu en una residència i la Dolors va estar set mesos sense poder-lo abraçar. En aquests temps de pandèmia i de restriccions, els esforços de la família se centren a mantenir viu el vincle, encara que sigui a través d'una pantalla.

  • Discapacitat i confinament: el preu de la protecció
    Escolta àudio

    Discapacitat i confinament: el preu de la protecció

    Avui parlem de discapacitat i confinament. En plena segona onada de la pandèmia ens volem fixar en les persones amb discapacitat que viuen en residències i amb les seves famílies. Com els afecten les restriccions, el distanciament físic i els aïllaments involuntaris? L'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabaté ens explicarà la història del seu germà Frederic, que té una minusvalidesa des del naixement. Viu en una residència i ha estat set mesos sense poder-lo abraçar. Ara té 63 anys. També parlarem amb Marina Gómez de la Fundació Aspronis i vocal de la junta directiva de DINCAT.

    Avui parlem de discapacitat i confinament. En plena segona onada de la pandèmia ens volem fixar en les persones amb discapacitat que viuen en residències i amb les seves famílies. Com els afecten les restriccions, el distanciament físic i els aïllaments involuntaris? L'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabaté ens explicarà la història del seu germà Frederic, que té una minusvalidesa des del naixement. Viu en una residència i ha estat set mesos sense poder-lo abraçar. Ara té 63 anys. També parlarem amb Marina Gómez de la Fundació Aspronis i vocal de la junta directiva de DINCAT.

  • Nabil, 49 anys, del Marroc: "Mória és una tomba"
    Escolta àudio

    Nabil, 49 anys, del Marroc: "Mória és una tomba"

    El Nabil porta tres anys atrapat a Lesbos. Té problemes de mobilitat a causa d'un accident. Després de l'incendi del camp de Mória, ara fa un mes, viu en una cantina al davant del nou camp de Karà Tepé. No hi ha volgut entrar perquè les condicions són deplorables. El Nabil parla dotze llengües i va arribar a Lesbos després de creuar sis països. La fotografia del Nabil ens l'ha cedit la fotògrafa Maria Jou Sol.

    El Nabil porta tres anys atrapat a Lesbos. Té problemes de mobilitat a causa d'un accident. Després de l'incendi del camp de Mória, ara fa un mes, viu en una cantina al davant del nou camp de Karà Tepé. No hi ha volgut entrar perquè les condicions són deplorables. El Nabil parla dotze llengües i va arribar a Lesbos després de creuar sis països. La fotografia del Nabil ens l'ha cedit la fotògrafa Maria Jou Sol.

  • Lesbos: un mes després de l'incendi de Mória
    Escolta àudio

    Lesbos: un mes després de l'incendi de Mória

    Avui sabrem en quines condicions viuen els refugiats atrapats a l'illa de Lesbos després de l'incendi de fa un mes al camp de Mória, el més gran d'Europa. Gràcies a la fotoperiodista Maria Jou Sol descobrirem la història del Nabil, que és del Marroc, té 49 anys i en porta tres sense poder sortir de l'illa. També parlarem amb Lluís Caelles, sotscap d'Internacional de TV3; Daniel Larios, cooperant de l'ONG Better Days, que treballa amb menors no acompanyats; Gemma Pinyol, directora de Polítiques Migratòries i Diversitat d'Instratègies, i la fotoperiodista Anna Surinyach, col·laboradora del programa. I sabrem com s'ha resolt l'ordre de desnonament de la Greta, a qui vam conèixer la setmana passada.

    Avui sabrem en quines condicions viuen els refugiats atrapats a l'illa de Lesbos després de l'incendi de fa un mes al camp de Mória, el més gran d'Europa. Gràcies a la fotoperiodista Maria Jou Sol descobrirem la història del Nabil, que és del Marroc, té 49 anys i en porta tres sense poder sortir de l'illa. També parlarem amb Lluís Caelles, sotscap d'Internacional de TV3; Daniel Larios, cooperant de l'ONG Better Days, que treballa amb menors no acompanyats; Gemma Pinyol, directora de Polítiques Migratòries i Diversitat d'Instratègies, i la fotoperiodista Anna Surinyach, col·laboradora del programa. I sabrem com s'ha resolt l'ordre de desnonament de la Greta, a qui vam conèixer la setmana passada.

  • Javier Padilla: "Les emergències sanitàries seran la nova normalitat"
    Escolta àudio

    Javier Padilla: "Les emergències sanitàries seran la nova normalitat"

    Javier Padilla és metge de família a Madrid, expert en salut pública i gestió sanitària. És coautor del llibre "Epidemiocracia", publicat a Capitan Swing. Un assaig molt aclaridor que ajuda a entendre la relació que hi ha entre salut, desigualtat social i incidència del virus. Perquè, com diuen els autors, "les epidèmies no sorgeixen del no-res, sinó que parteixen d'uns contextos socials i polítics concrets".

    Javier Padilla és metge de família a Madrid, expert en salut pública i gestió sanitària. És coautor del llibre "Epidemiocracia", publicat a Capitan Swing. Un assaig molt aclaridor que ajuda a entendre la relació que hi ha entre salut, desigualtat social i incidència del virus. Perquè, com diuen els autors, "les epidèmies no sorgeixen del no-res, sinó que parteixen d'uns contextos socials i polítics concrets".

  • La Covid-19, la malaltia que fa augmentar les desigualtats
    Escolta àudio

    La Covid-19, la malaltia que fa augmentar les desigualtats

    Avui sabrem quina relació existeix entre salut, desigualtat social i incidència del coronavirus. Coneixerem la Greta. Mare de dues filles, sense ingressos i amb una ordre de desnonament a punt d'executar-se. Gràcies a la xarxa de suport veïnal del barri del Verdum, al districte de Nou Barris, ha pogut alimentar la seva família. També parlarem amb Javier Padilla, metge de família a Madrid i expert en salut pública. És coautor del llibre "Epidemiocracia", publicat a Capitan Swing. I la fotoperiodista i editora de la revista 5W Anna Surinyach ens portarà la història del Malang. Un noi de Gàmbia que es guanyava la vida recollint ferralla a Blanes.

    Avui sabrem quina relació existeix entre salut, desigualtat social i incidència del coronavirus. Coneixerem la Greta. Mare de dues filles, sense ingressos i amb una ordre de desnonament a punt d'executar-se. Gràcies a la xarxa de suport veïnal del barri del Verdum, al districte de Nou Barris, ha pogut alimentar la seva família. També parlarem amb Javier Padilla, metge de família a Madrid i expert en salut pública. És coautor del llibre "Epidemiocracia", publicat a Capitan Swing. I la fotoperiodista i editora de la revista 5W Anna Surinyach ens portarà la història del Malang. Un noi de Gàmbia que es guanyava la vida recollint ferralla a Blanes.

  • Un país de porcs: operació per frenar la contaminació per purins
    Escolta àudio

    Un país de porcs: operació per frenar la contaminació per purins

    Del porc se n'aprofita tot, diu la dita. Del morro... fins a la cua. Fins i tot els seus fems, que són el millor fertilitzant per als cultius. Però quan els purins s'aboquen tal com raja, en excés i sense depurar, contaminen la terra i l'aire. El 41% de les aigües subterrànies del país tenen restes de purins, nitrats que arriben a la xarxa d'aigua potable, superant el límit permès en 139 pobles i ciutats. Aquest és el preu que hem de pagar per ser la granja d'Europa? A Catalunya som més porcs que persones: 7,8 milions de porcs i en una desena de comarques la densitat arriba als 614 per quilòmetre quadrat, més que en cap altre lloc del món. Escorxem 90.000 porcs al dia, un milió i mig de tones de carn que, sobretot, exportem. I que deixen 4.000 piscines olímpiques plenes de fems. El problema és que tenim massa purins o que no els sabem gestionar? És suficient la moratòria del govern que prohibeix obrir noves granges i ampliar-les en 66 municipis?

    Del porc se n'aprofita tot, diu la dita. Del morro... fins a la cua. Fins i tot els seus fems, que són el millor fertilitzant per als cultius. Però quan els purins s'aboquen tal com raja, en excés i sense depurar, contaminen la terra i l'aire. El 41% de les aigües subterrànies del país tenen restes de purins, nitrats que arriben a la xarxa d'aigua potable, superant el límit permès en 139 pobles i ciutats. Aquest és el preu que hem de pagar per ser la granja d'Europa? A Catalunya som més porcs que persones: 7,8 milions de porcs i en una desena de comarques la densitat arriba als 614 per quilòmetre quadrat, més que en cap altre lloc del món. Escorxem 90.000 porcs al dia, un milió i mig de tones de carn que, sobretot, exportem. I que deixen 4.000 piscines olímpiques plenes de fems. El problema és que tenim massa purins o que no els sabem gestionar? És suficient la moratòria del govern que prohibeix obrir noves granges i ampliar-les en 66 municipis?

  • Els purins deixen de ser un problema i ja són una oportunitat
    Escolta àudio

    Els purins deixen de ser un problema i ja són una oportunitat

    Del porc es diu que se n'aprofita tot. Fins ara, les seves defecacions eren un problema greu per la toxicitat i contaminació del sòl. Ara ja no. A poc a poc, han aparegut solucions, com les plantes de tractament. N'hi ha una a Almenar, al Segrià, que treu energia neta dels 600 metres cúbics de purins generats en una setmana a les granges del municipi. Genera biogàs, comercialitza un dels millors fertilitzants i es calcula que aquesta planta evita deixar anar a l'atmosfera unes 30.000 tones a l'any d'emissions de CO2.

    Del porc es diu que se n'aprofita tot. Fins ara, les seves defecacions eren un problema greu per la toxicitat i contaminació del sòl. Ara ja no. A poc a poc, han aparegut solucions, com les plantes de tractament. N'hi ha una a Almenar, al Segrià, que treu energia neta dels 600 metres cúbics de purins generats en una setmana a les granges del municipi. Genera biogàs, comercialitza un dels millors fertilitzants i es calcula que aquesta planta evita deixar anar a l'atmosfera unes 30.000 tones a l'any d'emissions de CO2.

  • A Vila-sana dels purins en treuen també gas metà com a combustible per als cotxes
    Escolta àudio

    A Vila-sana dels purins en treuen també gas metà com a combustible per als cotxes

    A la planta de purins dels germans Porta de Vila-sana, al Pla d'Urgell, treuen molt profit de les defecacions dels porcs. En fan fertilitzants per a la terra i també en treuen biogàs. Aquest combustible el depuren tant, que en surt gas natural i també gas metà, que és l'energia idònia per fer córrer els cotxes de gas. El nou combustible, net i barat.

    A la planta de purins dels germans Porta de Vila-sana, al Pla d'Urgell, treuen molt profit de les defecacions dels porcs. En fan fertilitzants per a la terra i també en treuen biogàs. Aquest combustible el depuren tant, que en surt gas natural i també gas metà, que és l'energia idònia per fer córrer els cotxes de gas. El nou combustible, net i barat.

  • La fatiga de la solidaritat, ressaca de la crisi
    Escolta àudio

    La fatiga de la solidaritat, ressaca de la crisi

    La precarietat es fa crònica i els nous pobres ja són una classe social. La ferida de la crisi no cicatritza i les desigualtats s'agreugen. Tenir feina no garanteix arribar a final de mes. A Barcelona i la seva àrea metropolitana, una de cada quatre persones viu en l'exclusió social, sobretot per culpa de l'habitatge. Prop de mig milió de famílies es queden en pobresa severa, després de pagar el lloguer o la hipoteca, especialment les monomarentals i les nombroses. I el 13% no es pot permetre ni comprar medicaments, segons un informe de Càritas. Però el més preocupant és la fatiga de la solidaritat: la guardiola s'ha buidat, les pensions no donen més de si i les famílies vulnerables diuen que no poden seguir ajudant. Creix la xenofòbia i es qüestionen les ajudes socials. I si aquesta pèrdua de drets laborals i socials no es reverteix, veurem aparèixer un monstre polític.

    La precarietat es fa crònica i els nous pobres ja són una classe social. La ferida de la crisi no cicatritza i les desigualtats s'agreugen. Tenir feina no garanteix arribar a final de mes. A Barcelona i la seva àrea metropolitana, una de cada quatre persones viu en l'exclusió social, sobretot per culpa de l'habitatge. Prop de mig milió de famílies es queden en pobresa severa, després de pagar el lloguer o la hipoteca, especialment les monomarentals i les nombroses. I el 13% no es pot permetre ni comprar medicaments, segons un informe de Càritas. Però el més preocupant és la fatiga de la solidaritat: la guardiola s'ha buidat, les pensions no donen més de si i les famílies vulnerables diuen que no poden seguir ajudant. Creix la xenofòbia i es qüestionen les ajudes socials. I si aquesta pèrdua de drets laborals i socials no es reverteix, veurem aparèixer un monstre polític.

  • No són superhomes: falten dones bomberes
    Escolta àudio

    No són superhomes: falten dones bomberes

    No són superhomes. Amb l'uniforme i el casc no hi ha diferències, però les bomberes dones no són encara ni el 2%. Només n'hi ha 41 al cos de bombers de la Generalitat i sis al de Barcelona. És potser el millor exemple que les feines encara tenen gènere, professions masculinitzades o feminitzades segons estereotips sexistes molt arrelats: la imatge del bomber com un heroi musculat, tot i que ara, amb la tecnologia i la prevenció, la força física és cada cop menys necessària. Si hi ha més dones universitàries i treuen millor nota, per què cobren menys i tenen situacions laborals més precàries? Si les metgesses ja són majoria, per què als hospitals encara manen els homes? Encara hi ha carreres de noi i carreres de noia, que perpetuen la segregació ocupacional i la síndrome de la impostora? Falten dones de coll blau (fusteres, mecàniques, soldadores, electricistes...) i homes amb feines assistencials i de cures. Al "Solidaris", papa jo vull ser bombera!

    No són superhomes. Amb l'uniforme i el casc no hi ha diferències, però les bomberes dones no són encara ni el 2%. Només n'hi ha 41 al cos de bombers de la Generalitat i sis al de Barcelona. És potser el millor exemple que les feines encara tenen gènere, professions masculinitzades o feminitzades segons estereotips sexistes molt arrelats: la imatge del bomber com un heroi musculat, tot i que ara, amb la tecnologia i la prevenció, la força física és cada cop menys necessària. Si hi ha més dones universitàries i treuen millor nota, per què cobren menys i tenen situacions laborals més precàries? Si les metgesses ja són majoria, per què als hospitals encara manen els homes? Encara hi ha carreres de noi i carreres de noia, que perpetuen la segregació ocupacional i la síndrome de la impostora? Falten dones de coll blau (fusteres, mecàniques, soldadores, electricistes...) i homes amb feines assistencials i de cures. Al "Solidaris", papa jo vull ser bombera!

Anar al contingut