TOTS ELS ÀUDIOS

  • Fashion Revolution: saps qui fa la teva roba?
    Escolta àudio

    Fashion Revolution: saps qui fa la teva roba?

    La dissenyadora britànica Carrie Sommers és una de les impulsores de "Who made my clothes?", "Qui produeix la meva roba?", una campanya que reclama més transparència per saber exactament en quines condicions laborals s'ha fet la roba i l'impacte que aquesta producció té sobre el medi ambient. A les xarxes socials la campanya ha tingut una forta repercussió. Sota el hashtag #whomademyclothes milers de productors i consumidors comparteixen una manera de produir i comprar més responsable i ètica. A Catalunya, la dissenyadora manresana Miriam Ponsa, la Núria Hernández de Numon i la Nataline Pomar de Rollitoasí s'han sumat a aquesta campanya de transparència i responsabilitat de la roba que comprem.

  • Glovo i Deliveroo: nova economia, o precarietat digital sobre rodes?
    Escolta àudio

    Glovo i Deliveroo: nova economia, o precarietat digital sobre rodes?

    Potser n'hi diuen nova economia, però massa sovint és precarietat digital, precarietat sobre rodes: les de les bicicletes i motos dels repartidors de les plataformes de missatgeria ràpida. Disfressada d'innovació, l'economia col·laborativa amaga els abusos laborals que denuncien els que tenen un algoritme, una app, com a cap. Els prometen flexibilitat i ingressos ràpids, cap requisit per començar a treballar, però molts no arriben al salari mínim, estan desprotegits, són falsos autònoms. És el més low dels low cost. Aquesta nova economia està canviant el model de consum i el mercat laboral. I no està gens clar que sigui a millor. Al "Solidaris" en parlem amb Albert Cañigueral, divulgador i assessor sobre economia de plataforma i consum col·laboratiu; Mayo Fuster, investigadora de la UOC; Miguel Ferrer, representant de les empreses del sector; i Natxo Parra, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda. També entrevistem missatgers de Glovo i Deliveroo i descobrim l'alternativa de Mensaka.

  • Hipersexualització de les nenes: el masclisme de pati d'escola
    Escolta àudio

    Hipersexualització de les nenes: el masclisme de pati d'escola

    No són sexis, són nenes. Per què no les deixem en pau? La hipersexualització precoç de les menors, al dictat de les xarxes socials, dels "likes" i les "miniinfluencers" amb maquillatge i talons, escurça l'edat de la innocència, perjudica la salut de les adolescents: abaixa autoestima i afavoreix la submissió. De les botigues de joguines que perpetuen els estereotips de gènere i els rols sexistes, als catàlegs de roba per a nenes, esclaves de la imatge, al món del cinema, on actrius menors d'edat fan de prostitutes. El capitalisme i el patriarcat van de bracet, i aquesta hipersexualització també és violència. Avui al "Solidaris" parlem del masclisme de pati d'escola: dels maltractaments i la violència de gènere molt abans de fer 18 anys. I de la pornografia com a mal educador sexual dels adolescents i porta d'entrada, també, de la violència. En parlem amb la sociòloga Marina Subirats; la psicòloga i sexòloga Sònia Cervantes; l'antropòloga Alice van den Bogaert, i Júlia Domènech.

  • L'habitació dels mals endreços de Barcelona
    Escolta àudio

    L'habitació dels mals endreços de Barcelona

    És l'habitació dels mals endreços de Barcelona. Del barri de la Mina només se'n fa crònica negra, carregada d'antigitanisme: aquests dies és notícia per l'ocupació de pisos. L'estigma social, la mala fama de quinquis i ionquis, del Torete i el Vaquilla a la guerra dels clans gitanos, fa dècades que persegueix els seus prop de 15.000 veïns. Al "Solidaris" volem mostrar-vos l'altra cara de la Mina: la d'una lluita veïnal incansable per una vida digna, per canviar les coses i netejar la mala imatge del barri. Entrevistem Paqui Perona, orientadora laboral i presidenta de Veu Gitana; Carmen Galindo, de les associacions de dones Las Adrianas i Las Iris; Paco Vargas, integrador social, i Josep Maria Monferrer, l'historiador del barri i professor a les seves escoles durant tres dècades. També visitem els pisos ocupats amb Rafael Perona, president del Centre Cultural Gitano, i amb Núria Arnau, responsable de Ràdio la Mina.

  • Com s'explica l'ocupació de 60 pisos de protecció oficial al barri de la Mina?
    Escolta àudio

    Com s'explica l'ocupació de 60 pisos de protecció oficial al barri de la Mina?

    Fa més d'un any, 60 famílies van ocupar tres blocs de pisos del barri de la Mina. Parlem d'uns pisos d'habitatge social que van ser ocupats de la nit al dia sense tirar cap porta a terra i sobre els quals ja pesen més d'una trentena d'ordres de desallotjament. Què ha provocat aquesta situació? Hem entrat a casa la Isabel, una mare que viu en un dels pisos ocupats amb els seus cinc fills. Ella i Rafael Perona, president del Centre Cultural Gitano de la Mina, ens expliquen els motius que han portat els veïns a ocupar. "Els veïns han ocupat aquests pisos de protecció oficial per exercir el seu dret a un habitatge digne", diu Perona. És un reportatge de la Mònica Roca.

  • Iemen-Cadis: el (fals!) dilema ètic de triar entre la pau o el pa
    Escolta àudio

    Iemen-Cadis: el (fals!) dilema ètic de triar entre la pau o el pa

    6.000 morts al Iemen, 6.000 llocs de treball a Cadis. És el (fals) dilema ètic d'haver de triar entre la pau i el pa. La venda de 400 bombes i el contracte de 1.800 M? per fabricar cinc vaixells de guerra entre el règim saudita i Navantia enfronta unes víctimes, les de la pitjor crisi humanitària al món, segons les Nacions Unides, un genocidi iemenita silenciat, amb unes altres víctimes, les de la precarietat laboral en una de les regions espanyoles més castigades per la crisi, els pobres contra els pobres. Es poden posar a la mateixa balança, crims de guerra i llocs de treball, mort i atur? Al "Solidaris" en parlem amb les ONG de la campanya Armes contra control, amb el director de Fundipau, Jordi Armadans, i amb els portaveus d'Amnistia Internacional i d'OXFAM Intermon, Dani Vilaró i Júlia Serramitjana. Analitzem la guerra al Iemen amb l'investigador del CIDOB Eduard Soler. I entrevistem el bomber del port de Bilbao que es va negar a carregar armes destinades a l'Aràbia Saudita.

  • Una generació de nens i nenes iemenites en risc. Reportatge de Txell Feixas
    Escolta àudio

    Una generació de nens i nenes iemenites en risc. Reportatge de Txell Feixas

    Els més de tres anys de conflicte armat al Iemen amenacen la supervivència de tota una generació d'infants que pateixen fam. En aquest reportatge, Txell Feixas ofereix una radiografia dels problemes amb què es troben les famílies iemenites per menjar i aconseguir aigua.

  • Sense violència es pot parlar de tot? ETA i el procés de pau al País Basc
    Escolta àudio

    Sense violència es pot parlar de tot? ETA i el procés de pau al País Basc

    ETA s'ha dissolt i ha lliurat les armes, però els seus presos continuen lluny de casa. El nou govern espanyol ha promès acostar-los, tot i que sense concretar terminis i començant pels malalts i més grans de 70 anys. Però el PP, Ciutadans i algunes víctimes vigilen els gestos de Pedro Sánchez. ¿És l'acostament i el reconeixement i reparació de totes les víctimes, també les de la guerra bruta i la tortura, clau per consolidar el procés de pau? Parlem amb membres d'ETA i les seves víctimes i els preguntem si era certa la promesa que "sense violència es pot parlar de tot". Entrevistem Antton López, "Kubati", condemnat per 13 assassinats i 16 atemptats frustrats, i Itxaso Zaldua, que va ser responsable de la logística de l'aparell militar d'ETA, entre d'altres exmembres. També hi participen Consuelo Ordóñez, presidenta del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme, i Joseba Azcarraga, que va ser conseller de Justícia del govern d'Ibarretxe. I acabem amb l'actuació del cantautor Ruper Ordorika.

  • Com és la reinserció dels membres d'ETA quan surten de la presó?
    Escolta àudio

    Com és la reinserció dels membres d'ETA quan surten de la presó?

    Itxaso Zaldua, Jon Ugarte i Iñigo Albizu van ser detinguts, jutjats i condemnats per pertànyer a l'organització terrorista ETA. Durant molts anys, sortir de la presó va ser una realitat llunyana. Però va arribar un dia en què l'excarceració va ser un fet. Què passa amb els presos d'ETA quan surten de la presó? Com és la seva reinserció?

  • Els grans incendis s'apaguen a l'hivern
    Escolta àudio

    Els grans incendis s'apaguen a l'hivern

    És l'estiu amb menys incendis a Catalunya dels últims 30 anys: només 140 hectàrees cremades, una xifra històrica, gràcies a les pluges abundants i a la prevenció. Però no podem abaixar la guàrdia: el foc ha arrasat Grècia, Portugal i fins i tot s'ha estès per Escandinàvia i Sibèria. L'hemisferi nord s'està escalfant més ràpid que la resta del planeta i aquest estiu de rècords podria ser l'estiu del futur. Sequeres i inundacions. 32 graus al cercle polar àrtic. 51, al desert d'Algèria. I 26 milions de migrants climàtics a l'any, que seran 140 milions a mitjans de segle. No són onades de calor: és el canvi climàtic. I no es combat amb aire condicionat. Per què estan infraexplotats els boscos catalans? El consum de biomassa ens pot ajudar a tenir boscos resilients al canvi climàtic? Si arriba el foc, els veïns estan preparats? El consum responsable ajuda a prevenir els incendis? Tenim prou recursos? Avui, al "Solidaris", aprendrem que els grans incendis s'apaguen a l'hivern.

  • Un estiu de temperatures rècord: onades de calor o canvi climàtic?
    Escolta àudio

    Un estiu de temperatures rècord: onades de calor o canvi climàtic?

    Els esdeveniments climatològics extrems han estat els protagonistes aquest estiu. Seguidors de la copa mundial de futbol a Rússia, més pendents del termòmetre que dels horaris dels partits. 32 graus al cercle polar àrtic. 51, al desert d'Algèria. Nits tropicals a Catalunya. Un estiu de temperatures rècord. Són onades de calor o és el canvi climàtic? Podria ser aquest l'estiu del futur?

  • Per molts anys més de roba estesa
    Escolta àudio

    Per molts anys més de roba estesa

    El Valle "sí se toca", al final. Múrcia guanya la batalla per al soterrament de l'AVE. I la baralla de bar d'Altsasu no és terrorisme. Tanquem temporada amb tres victòries de protesta.

  • Revolta cultural pels drets i llibertats
    Escolta àudio

    Revolta cultural pels drets i llibertats

    El món de la cultura es revolta contra els atacs als drets i llibertats fonamentals: escriptors, músics, actors i periodistes, de diferents ideologies i també de la resta de l'Estat, han signat el manifest "Drets i llibertats" de Lafede.cat per reivindicar la llibertat d'expressió i protestar contra la llei mordassa, la criminalització de l'activisme pels drets humans i la involució democràtica espanyola. El clam per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats tornarà a sentir-se als carrers de Barcelona aquesta tarda. I el "Solidaris" emet un programa especial des de l'antiga presó Model de Barcelona amb l'escriptora Llucia Ramis, la cantant Marina Rossell, l'actriu Diana Gómez, l'il·lustrador Juanjo Sáez i el dramaturg Josep Maria Miró. També parlem amb el raper Valtonyc una setmana després que la justícia belga l'hagi deixat en llibertat mentre es resol l'euroordre de detenció que hi ha sobre ell.

  • Valtonyc: "Entrar a la presó hauria estat la meva derrota. Vaig decidir seguir lluitant"
    Escolta àudio

    Valtonyc: "Entrar a la presó hauria estat la meva derrota. Vaig decidir seguir lluitant"

    Parlem amb el raper Valtonyc en la primera entrevista que concedeix a Catalunya Ràdio des de Bèlgica. Una setmana després que la justícia belga l'hagi deixat en llibertat, Valtonyc assegura que no té por que Bèlgica l'acabi extradint. Diu que va decidir marxar per tenir més veu i també per crear un precedent a Europa en defensa de la llibertat d'expressió. El raper assegura que està en contacte amb la resta de polítics exiliats a Bèlgica i que la gent se'n fa creus quan explica què passa a l'estat espanyol.

  • El poble sota el barret de fum
    Escolta àudio

    El poble sota el barret de fum

    Pudor, fum negre, flamarades, soroll, contaminació. Però la petroquímica de Tarragona, la més gran del sud d'Europa, són també milers de llocs de treball i subvencions milionàries. Els veïns i ecologistes que hi conviuen reclamen més controls i sancions. Aviat farà 50 anys que el franquisme va imposar a aquesta vall del riu Francolí un model de desenvolupament econòmic que ha portat feina i riquesa, però que ha hipotecat el territori, de forma irreversible, contaminant, destruint el paisatge o la pagesia. I ara, els veïns posen en qüestió aquest progrés: volen conviure amb la petroquímica, però no sotmesos, i lluiten per reduir-ne la contaminació. Des de la petroquímica de Tarragona, en parlem amb associacions ecologistes, administració, veïns i representants de la indústria.