TOTS ELS ÀUDIOS

  • Sofia Malagón, malalta de Parkinson: "El meu patiment el vull gestionar jo"
    Escolta àudio

    Sofia Malagón, malalta de Parkinson: "El meu patiment el vull gestionar jo"

    La trajectòria professional de Sofia Malagón ha estat vinculada a l'Hospital Clínic. Allà va ser infermera de l'UCI. També és antropòloga i experta en bioètica. Ara fa un any que està incapacitada a causa del Parkinson que li van detectar fa sis anys, quan en tenia 53. Valora positivament l'aprovació de la llei de l'eutanàsia perquè la considera un dret fonamental. Diu que tothom ha de poder triar com vol morir.

    La trajectòria professional de Sofia Malagón ha estat vinculada a l'Hospital Clínic. Allà va ser infermera de l'UCI. També és antropòloga i experta en bioètica. Ara fa un any que està incapacitada a causa del Parkinson que li van detectar fa sis anys, quan en tenia 53. Valora positivament l'aprovació de la llei de l'eutanàsia perquè la considera un dret fonamental. Diu que tothom ha de poder triar com vol morir.

  • Joan Carles Trallero: "Una mort digna és aquella en què hi ha acceptació, acompanyament i cura"
    Escolta àudio

    Joan Carles Trallero: "Una mort digna és aquella en què hi ha acceptació, acompanyament i cura"

    El doctor Joan Carles Trallero és metge de família, especialitzat en cures pal·liatives, autor de diversos llibres i impulsor de la Fundació Paliaclínic, que des del 2008 ofereix les eines per morir a casa a famílies que no s'ho poden permetre. La fundació té acords amb hospitals com el de Sant Joan de Déu, el Vall d'Hebron o el Germans Trias i Pujol. Amb ell parlem del dret a una mort digna i de la llei de l'eutanàsia aprovada recentment pel Congrés dels Diputats.

    El doctor Joan Carles Trallero és metge de família, especialitzat en cures pal·liatives, autor de diversos llibres i impulsor de la Fundació Paliaclínic, que des del 2008 ofereix les eines per morir a casa a famílies que no s'ho poden permetre. La fundació té acords amb hospitals com el de Sant Joan de Déu, el Vall d'Hebron o el Germans Trias i Pujol. Amb ell parlem del dret a una mort digna i de la llei de l'eutanàsia aprovada recentment pel Congrés dels Diputats.

  • Miguel Pajares: "La política migratòria europea és deixar morir persones al mar"
    Escolta àudio

    Miguel Pajares: "La política migratòria europea és deixar morir persones al mar"

    Miguel Pajares és antropòleg i president de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat. Fa molts anys que treballa en l'àmbit de les migracions i dels drets humans. Acaba de publicar "Refugiats climàtics. Un gran repte del segle XXI" a l'editorial Raig Verd. Un assaig en què analitza, de manera molt detallada, l'impacte que tindrà l'escalfament global en els moviments migratoris. I en què també obre el debat sobre si les persones que migren per raons climàtiques han de tenir l'estatus de refugiat. Tot això en plena pandèmia, amb illes convertides en presons a l'aire lliure, com a les Canàries, i amb un augment dels discursos xenòfobs.

    Miguel Pajares és antropòleg i president de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat. Fa molts anys que treballa en l'àmbit de les migracions i dels drets humans. Acaba de publicar "Refugiats climàtics. Un gran repte del segle XXI" a l'editorial Raig Verd. Un assaig en què analitza, de manera molt detallada, l'impacte que tindrà l'escalfament global en els moviments migratoris. I en què també obre el debat sobre si les persones que migren per raons climàtiques han de tenir l'estatus de refugiat. Tot això en plena pandèmia, amb illes convertides en presons a l'aire lliure, com a les Canàries, i amb un augment dels discursos xenòfobs.

  • Canvi climàtic i migracions. Com s'ha de protegir els que fugen d'aquesta emergència?
    Escolta àudio

    Canvi climàtic i migracions. Com s'ha de protegir els que fugen d'aquesta emergència?

    Avui parlarem de l'impacte que té el canvi climàtic en els desplaçaments de persones. Entrevistarem Sara Miró, coordinadora mèdica de Metges Sense Fronteres al Sudan del Sud. Porta set mesos al país. En els últims anys, l'època de pluges, que es dona entre juliol i setembre, té efectes més devastadors per a la població. També parlarem amb Miguel Pajares, antropòleg i president de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat. Acaba de publicar el llibre "Refugiats climàtics" a Raig Verd. Un assaig en què analitza l'impacte que tindrà l'escalfament global en els moviments migratoris. I en què també obre el debat sobre si les persones que migren per raons climàtiques han de tenir l'estatus de refugiat.

    Avui parlarem de l'impacte que té el canvi climàtic en els desplaçaments de persones. Entrevistarem Sara Miró, coordinadora mèdica de Metges Sense Fronteres al Sudan del Sud. Porta set mesos al país. En els últims anys, l'època de pluges, que es dona entre juliol i setembre, té efectes més devastadors per a la població. També parlarem amb Miguel Pajares, antropòleg i president de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat. Acaba de publicar el llibre "Refugiats climàtics" a Raig Verd. Un assaig en què analitza l'impacte que tindrà l'escalfament global en els moviments migratoris. I en què també obre el debat sobre si les persones que migren per raons climàtiques han de tenir l'estatus de refugiat.

  • Riure en temps d'incertesa
    Escolta àudio

    Riure en temps d'incertesa

    Avui, quan falten pocs dies per a nits màgiques i reis honestos, parlarem de pallassos. Uns professionals essencials, de primera necessitat, sobretot en països arrasats per guerres i desastres naturals. Però que també són vitals aquí. En hospitals i en barris desafavorits, que entomen una crisi darrere l'altra. Entrevistarem l'ànima del Circ Cric i de l'ONG Pallassos sense fronteres, Tortell Poltrona. Parlarem del projecte "Somriurevirus" de suport emocional i psicològic a nens i a famílies vulnerables, que són les que pateixen més les conseqüències de la pandèmia. I dels projectes que tenen arreu del món. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem quines joguines fabriquen els nens dels camps de desplaçats de Sudan del Sud.

    Avui, quan falten pocs dies per a nits màgiques i reis honestos, parlarem de pallassos. Uns professionals essencials, de primera necessitat, sobretot en països arrasats per guerres i desastres naturals. Però que també són vitals aquí. En hospitals i en barris desafavorits, que entomen una crisi darrere l'altra. Entrevistarem l'ànima del Circ Cric i de l'ONG Pallassos sense fronteres, Tortell Poltrona. Parlarem del projecte "Somriurevirus" de suport emocional i psicològic a nens i a famílies vulnerables, que són les que pateixen més les conseqüències de la pandèmia. I dels projectes que tenen arreu del món. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem quines joguines fabriquen els nens dels camps de desplaçats de Sudan del Sud.

  • Tortell Poltrona: "Hi ha nens que amb una capsa de sabates ja son feliços"
    Escolta àudio

    Tortell Poltrona: "Hi ha nens que amb una capsa de sabates ja son feliços"

    Tortell Poltrona és fundador i director del Circ Cric i de l'ONG Pallassos sense Fronteres. Diu que l'ésser humà és intel·ligent perquè té sentit de l'humor i davant dels desastre és capaç de riure. Amb el projecte "Somriurevirus" l'ONG actua en barris on la incidència del coronavirus ha estat més severa. Està convençut la Covid no és el problema, sinó que ho és la nostra manera de viure.

    Tortell Poltrona és fundador i director del Circ Cric i de l'ONG Pallassos sense Fronteres. Diu que l'ésser humà és intel·ligent perquè té sentit de l'humor i davant dels desastre és capaç de riure. Amb el projecte "Somriurevirus" l'ONG actua en barris on la incidència del coronavirus ha estat més severa. Està convençut la Covid no és el problema, sinó que ho és la nostra manera de viure.

  • Alena Turava: "Bielorússia és una presó"
    Escolta àudio

    Alena Turava: "Bielorússia és una presó"

    Alena Turava té 46 anys i és guia turística. Fa 17 anys que viu a Catalunya. És la portaveu de l'associació Razam de bielorussos a Catalunya. L'Alena va estar empresonada un any i mig al seu país per una acusació falsa. Denuncia la forta repressió del règim d'Aleksandr Lukaixenko i la manca de llibertats.

    Alena Turava té 46 anys i és guia turística. Fa 17 anys que viu a Catalunya. És la portaveu de l'associació Razam de bielorussos a Catalunya. L'Alena va estar empresonada un any i mig al seu país per una acusació falsa. Denuncia la forta repressió del règim d'Aleksandr Lukaixenko i la manca de llibertats.

  • Bielorússia, de l'immobilisme a la revolta
    Escolta àudio

    Bielorússia, de l'immobilisme a la revolta

    Bielorússia viu des de fa pràcticament quatre mesos una onada de mobilitzacions al carrer per denunciar el frau en les eleccions presidencials de l'agost. Milers de persones mantenen el pols a l'actual president, Aleksandr Lukaixenko, al poder des de fa 26 anys, després que aconseguís un sisè mandat amb el 80% dels vots. La resposta de Lukaixenko contra els manifestants ha estat duríssima: repressió, tortures i milers de detinguts. En parlem amb Alena Turava, portaveu de l'Associació Razam de Bielorussos a Catalunya, i amb el politòleg Abel Riu, expert en espai postsoviètic. La fotoperiodista Anna Surinyach ens portarà la història de l'activista palestina Ahed Tamimi.

    Bielorússia viu des de fa pràcticament quatre mesos una onada de mobilitzacions al carrer per denunciar el frau en les eleccions presidencials de l'agost. Milers de persones mantenen el pols a l'actual president, Aleksandr Lukaixenko, al poder des de fa 26 anys, després que aconseguís un sisè mandat amb el 80% dels vots. La resposta de Lukaixenko contra els manifestants ha estat duríssima: repressió, tortures i milers de detinguts. En parlem amb Alena Turava, portaveu de l'Associació Razam de Bielorussos a Catalunya, i amb el politòleg Abel Riu, expert en espai postsoviètic. La fotoperiodista Anna Surinyach ens portarà la història de l'activista palestina Ahed Tamimi.

  • Especial de Nadal: música i continguts resumits en 30 minuts
    Escolta àudio

    Especial de Nadal: música i continguts resumits en 30 minuts

    En aquest programa especial de mitja hora repassem els temes que hem abordat durant aquests mesos. Tornarem a sentir la Greta, de Nou Barris, l'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabaté parlant del seu germà Frederic, la Misbah i les seves reflexions sobre la identitat, la periodista Teresa Turiera i el seu treball amb les víctimes de violacions a Bòsnia i la veu sempre interessant de la cantant i activista francoxilena Ana Tijoux.
    També sentirem les cançons que han acompanyat tot el que hem explicat i que donen sentit al que expliquem. Entrevistem el cantant Enric Montefusco i Sombra Alor, del grup Ketekalles.

    En aquest programa especial de mitja hora repassem els temes que hem abordat durant aquests mesos. Tornarem a sentir la Greta, de Nou Barris, l'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabaté parlant del seu germà Frederic, la Misbah i les seves reflexions sobre la identitat, la periodista Teresa Turiera i el seu treball amb les víctimes de violacions a Bòsnia i la veu sempre interessant de la cantant i activista francoxilena Ana Tijoux. També sentirem les cançons que han acompanyat tot el que hem explicat i que donen sentit al que expliquem. Entrevistem el cantant Enric Montefusco i Sombra Alor, del grup Ketekalles.

  • Daniel Raventós: "Una persona pobra no és lliure, ni ho pot ser"
    Escolta àudio

    Daniel Raventós: "Una persona pobra no és lliure, ni ho pot ser"

    Daniel Raventós és economista, professor a la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona i president de la Xarxa Renda Bàsica. Amb ell parlem de l'impacte que està tenint la pandèmia a nivell econòmic i social i de les ajudes, com l'ingrés mínim vital, per fer-hi front. Unes ajudes, segons Raventós, que estan destinades al fracàs.

    Daniel Raventós és economista, professor a la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona i president de la Xarxa Renda Bàsica. Amb ell parlem de l'impacte que està tenint la pandèmia a nivell econòmic i social i de les ajudes, com l'ingrés mínim vital, per fer-hi front. Unes ajudes, segons Raventós, que estan destinades al fracàs.

  • Olga Mumbrú: "Tinc 12 euros al compte corrent"
    Escolta àudio

    Olga Mumbrú: "Tinc 12 euros al compte corrent"

    Olga Mumbrú té 43 anys i és del barri del Poble-sec de Barcelona. Abans de la pandèmia treballava d'assessora acadèmica amb contracte indefinit. Cobrava entre 1.200 i 1.800 euros. Amb l'estat d'alarma, la van acomiadar. Des d'aleshores no ha trobat cap feina estable. No té ingressos i, per primera vegada, ha hagut de recórrer a Càritas. Té un fill de 16 anys a càrrec.

    Olga Mumbrú té 43 anys i és del barri del Poble-sec de Barcelona. Abans de la pandèmia treballava d'assessora acadèmica amb contracte indefinit. Cobrava entre 1.200 i 1.800 euros. Amb l'estat d'alarma, la van acomiadar. Des d'aleshores no ha trobat cap feina estable. No té ingressos i, per primera vegada, ha hagut de recórrer a Càritas. Té un fill de 16 anys a càrrec.

  • Pobresa i emergència social: l'altra cara de la pandèmia
    Escolta àudio

    Pobresa i emergència social: l'altra cara de la pandèmia

    La crisi sanitària del coronavirus està provocant un enfonsament econòmic de grans dimensions. Avui parlarem de les cares de la nova pobresa. Demandants d'ajuda, sense ingressos, que per primera vegada han hagut de recórrer a les entitats socials per poder menjar. Entrevistarem Enric Morist, coordinador de Creu Roja a Catalunya, Lluís Fatjó-Vilas, director del Banc dels Aliments, i Mercè Darnell, cap de programes de necessitats bàsiques de Càritas. També coneixerem el cas de l'Olga Mumbrú, de 43 anys. A l'inici de la pandèmia la van acomiadar i, des d'aleshores, no ha trobat cap feina. Ha hagut de recórrer per primera vegada a l'ajuda de Càritas. Parlarem amb l'economista Daniel Raventós sobre la renda bàsica i la fotoperiodista Anna Surinyach reivindicarà la feina dels manters durant la pandèmia.

    La crisi sanitària del coronavirus està provocant un enfonsament econòmic de grans dimensions. Avui parlarem de les cares de la nova pobresa. Demandants d'ajuda, sense ingressos, que per primera vegada han hagut de recórrer a les entitats socials per poder menjar. Entrevistarem Enric Morist, coordinador de Creu Roja a Catalunya, Lluís Fatjó-Vilas, director del Banc dels Aliments, i Mercè Darnell, cap de programes de necessitats bàsiques de Càritas. També coneixerem el cas de l'Olga Mumbrú, de 43 anys. A l'inici de la pandèmia la van acomiadar i, des d'aleshores, no ha trobat cap feina. Ha hagut de recórrer per primera vegada a l'ajuda de Càritas. Parlarem amb l'economista Daniel Raventós sobre la renda bàsica i la fotoperiodista Anna Surinyach reivindicarà la feina dels manters durant la pandèmia.

  • Xile, de l'esclat social a la fi de la Constitució de Pinochet
    Escolta àudio

    Xile, de l'esclat social a la fi de la Constitució de Pinochet

    Avui parlarem de la situació a Xile. Un país que en els últims mesos ha patit una sacsejada política i social. Primer, amb les protestes arran de l'augment del bitllet del metro i després amb el referèndum que va tombar la Constitució imposada per la dictadura. Entrevistarem Mario Amorós, historiador i periodista expert en Xile, i a la cantant i activista francoxilena, Ana Tijoux, filla d'exiliats i torturats per Pinochet, que s'acaba d'instal·lar a Barcelona.

    Avui parlarem de la situació a Xile. Un país que en els últims mesos ha patit una sacsejada política i social. Primer, amb les protestes arran de l'augment del bitllet del metro i després amb el referèndum que va tombar la Constitució imposada per la dictadura. Entrevistarem Mario Amorós, historiador i periodista expert en Xile, i a la cantant i activista francoxilena, Ana Tijoux, filla d'exiliats i torturats per Pinochet, que s'acaba d'instal·lar a Barcelona.

  • Ana Tijoux: "Em declaro antipatriarca, anticapitalista i anticulpa"
    Escolta àudio

    Ana Tijoux: "Em declaro antipatriarca, anticapitalista i anticulpa"

    La cantant i activista francoxilena Ana Tijoux és una les veus més sòlides del hip-hop internacional. Nominada diverses vegades als Premis Grammy, les seves lletres parlen de memòria, de llibertat, de justícia, de lluita. Filla d'exiliats xilens perseguits per la dictadura militar de Pinochet, Ana Tijoux parla de la situació al seu país, del drama migratori, de feminisme i de la fragilitat de la cultura en temps de pandèmia. Les protestes que van esclatar a Xile fa més d'un any han portat la seva banda sonora. Ana Tijoux s'ha instal·lat a Barcelona, on prepara el seu nou disc.

    La cantant i activista francoxilena Ana Tijoux és una les veus més sòlides del hip-hop internacional. Nominada diverses vegades als Premis Grammy, les seves lletres parlen de memòria, de llibertat, de justícia, de lluita. Filla d'exiliats xilens perseguits per la dictadura militar de Pinochet, Ana Tijoux parla de la situació al seu país, del drama migratori, de feminisme i de la fragilitat de la cultura en temps de pandèmia. Les protestes que van esclatar a Xile fa més d'un any han portat la seva banda sonora. Ana Tijoux s'ha instal·lat a Barcelona, on prepara el seu nou disc.

  • Boban Minic: "Amb el nacionalisme creixent a Bòsnia, no es pot descartar una altra guerra"
    Escolta àudio

    Boban Minic: "Amb el nacionalisme creixent a Bòsnia, no es pot descartar una altra guerra"

    El periodista bosnià Boban Minic va ser director de programes culturals de Ràdio Sarajevo. Durant el setge es va convertir en la veu de l'esperança per als habitants d'una ciutat assetjada durant quatre anys per les tropes sèrbies. La seva germana petita va morir en el bombardeig al mercat de Markale. Viu a l'Escala des de 1995. Amb ell repassem què han significat els vint-i-cinc anys de la signatura dels Acords de Pau de Dayton.

    El periodista bosnià Boban Minic va ser director de programes culturals de Ràdio Sarajevo. Durant el setge es va convertir en la veu de l'esperança per als habitants d'una ciutat assetjada durant quatre anys per les tropes sèrbies. La seva germana petita va morir en el bombardeig al mercat de Markale. Viu a l'Escala des de 1995. Amb ell repassem què han significat els vint-i-cinc anys de la signatura dels Acords de Pau de Dayton.

Anar al contingut