TOTS ELS ÀUDIOS

  • Dones que volen ser paletes: una sortida a l'exclusió
    Escolta àudio

    Dones que volen ser paletes: una sortida a l'exclusió

    Al sector de la construcció només s'hi dediquen poc més del 9 per cent de dones, segons l'informe "Dones en el sector de la construcció" de l'Observatori Industrial de la Construcció. Per intentar obrir escletxes, el grup Efebé, la Fundació Laboral de la Construcció i la Fundació Ared, que atén dones en situació de vulnerabilitat, van posar en marxa un curs d'auxiliar de paleta. Entrevistarem algunes alumnes d'aquest curs: Iris Olaria, Ariadna Terés, Yanet Rubiano i Sandra Nolla. També ens acompanyarà Raquel Felicó, tècnica d'acompanyament a la inserció de la Fundació Ared. Coneixerem l'experiència de l'Anna Gómez, que treballa de paleta fa 25 anys. I les històries de les arquitectes Olga Herrero i Anna Ortega. Aquesta última va intentar muntar una empresa de construcció on només treballessin dones però no se'n va sortir.

    Al sector de la construcció només s'hi dediquen poc més del 9 per cent de dones, segons l'informe "Dones en el sector de la construcció" de l'Observatori Industrial de la Construcció. Per intentar obrir escletxes, el grup Efebé, la Fundació Laboral de la Construcció i la Fundació Ared, que atén dones en situació de vulnerabilitat, van posar en marxa un curs d'auxiliar de paleta. Entrevistarem algunes alumnes d'aquest curs: Iris Olaria, Ariadna Terés, Yanet Rubiano i Sandra Nolla. També ens acompanyarà Raquel Felicó, tècnica d'acompanyament a la inserció de la Fundació Ared. Coneixerem l'experiència de l'Anna Gómez, que treballa de paleta fa 25 anys. I les històries de les arquitectes Olga Herrero i Anna Ortega. Aquesta última va intentar muntar una empresa de construcció on només treballessin dones però no se'n va sortir.

  • Rap contra la intolerància
    Escolta àudio

    Rap contra la intolerància

    L'han amenaçat de mort. La policia li ha recomanat que no surti de casa per la seva seguretat. Imane Raissali, més coneguda amb el nom artístic de Miss Raisa, té més de mig milió de seguidors a TikTok. Uns 60.000 a Instagram. És cantant de rap, escriptora i creadora de continguts a les xarxes. Nascuda a Tànger, al Marroc, va arribar a Catalunya amb vuit anys. Parlarem amb ella després del linxament que està rebent arran de la publicació d'un vídeo a TikTok en què explicava la seva visió com a musulmana de l'homosexualitat i el col·lectiu LGTBIQ+. Coneixerem tres seguidores de Miss Raisa: la Mariam, de 20 anys, de Banyoles i integradora social. L'Aya de 18 anys que és estudiant i també de Banyoles. I la Mariam de 21 anys d'Olot i que treballa de recepcionista. I amb l'expert musical, Josep Martin, realitzador del programa "Independents" d'iCat, parlarem del rap com a eina de denúncia social i motor de canvi.

    L'han amenaçat de mort. La policia li ha recomanat que no surti de casa per la seva seguretat. Imane Raissali, més coneguda amb el nom artístic de Miss Raisa, té més de mig milió de seguidors a TikTok. Uns 60.000 a Instagram. És cantant de rap, escriptora i creadora de continguts a les xarxes. Nascuda a Tànger, al Marroc, va arribar a Catalunya amb vuit anys. Parlarem amb ella després del linxament que està rebent arran de la publicació d'un vídeo a TikTok en què explicava la seva visió com a musulmana de l'homosexualitat i el col·lectiu LGTBIQ+. Coneixerem tres seguidores de Miss Raisa: la Mariam, de 20 anys, de Banyoles i integradora social. L'Aya de 18 anys que és estudiant i també de Banyoles. I la Mariam de 21 anys d'Olot i que treballa de recepcionista. I amb l'expert musical, Josep Martin, realitzador del programa "Independents" d'iCat, parlarem del rap com a eina de denúncia social i motor de canvi.

  • Fugir de l'Afganistan dels talibans
    Escolta àudio

    Fugir de l'Afganistan dels talibans

    El 2021 va ser un any molt dur per a l'activista afganesa Nadia Ghulam. No només pel retorn dels vells nous talibans al país sinó perquè havia arribat a un punt de cansament absolut lligat també al que implica ser una persona migrant a Catalunya. Parlarem del seu últim llibre "Somiant la pau. Una mirada femenina al nou Afganistan dels talibans", publicat a Rosa dels Vents. També coneixerem l'Araceli, activista i membre de la iniciativa Afghan Women on the Run, i la Somayya Anwari, una de les noies que ha pogut arribar a l'estat espanyol gràcies a aquest projecte de voluntariat. I entrevistarem la cineasta Patrícia Franquesa, autora del documental "Estimada Sara", sobre la primera dona taxista de l'Afganistan abans de la tornada dels talibans.

    El 2021 va ser un any molt dur per a l'activista afganesa Nadia Ghulam. No només pel retorn dels vells nous talibans al país sinó perquè havia arribat a un punt de cansament absolut lligat també al que implica ser una persona migrant a Catalunya. Parlarem del seu últim llibre "Somiant la pau. Una mirada femenina al nou Afganistan dels talibans", publicat a Rosa dels Vents. També coneixerem l'Araceli, activista i membre de la iniciativa Afghan Women on the Run, i la Somayya Anwari, una de les noies que ha pogut arribar a l'estat espanyol gràcies a aquest projecte de voluntariat. I entrevistarem la cineasta Patrícia Franquesa, autora del documental "Estimada Sara", sobre la primera dona taxista de l'Afganistan abans de la tornada dels talibans.

  • Gana i pobresa extrema en un món amb més milmilionaris
    Escolta àudio

    Gana i pobresa extrema en un món amb més milmilionaris

    Les desigualtats s'han eixamplat. I en l'escala social, els extrems estan més allunyats que mai. Els rics són més rics, insolidàriament més rics. I els pobres, inhumanament més pobres, segons l'últim informe d'Oxfam Intermón. A la Banya d'Àfrica hi ha 23 milions de persones en crisi alimentària. 27 milions al Sahel. De tot plegat en parlarem amb Franc Cortada, director general de l'entitat. Sobre desigualtats i conflicte entrevistarem Xavier Martí, membre de la cooperativa Nadir Perspectiva, professor d'Economia Internacional a Blanquerna Ramon Llull. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach sabrem què implica cobrir una crisi nutricional. Sentirem Mercè Rocaspana, infermera i responsable mèdica a la Unitat d'Emergències de Metges Sense Fronteres. I parlarem amb el fotodocumentalista Xosé Abad, coordinador de la Xarxa Acampa per la Pau i el Dret al Refugi, una trobada internacional que aquest any està dedicada a analitzar les causes de la fam.

    Les desigualtats s'han eixamplat. I en l'escala social, els extrems estan més allunyats que mai. Els rics són més rics, insolidàriament més rics. I els pobres, inhumanament més pobres, segons l'últim informe d'Oxfam Intermón. A la Banya d'Àfrica hi ha 23 milions de persones en crisi alimentària. 27 milions al Sahel. De tot plegat en parlarem amb Franc Cortada, director general de l'entitat. Sobre desigualtats i conflicte entrevistarem Xavier Martí, membre de la cooperativa Nadir Perspectiva, professor d'Economia Internacional a Blanquerna Ramon Llull. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach sabrem què implica cobrir una crisi nutricional. Sentirem Mercè Rocaspana, infermera i responsable mèdica a la Unitat d'Emergències de Metges Sense Fronteres. I parlarem amb el fotodocumentalista Xosé Abad, coordinador de la Xarxa Acampa per la Pau i el Dret al Refugi, una trobada internacional que aquest any està dedicada a analitzar les causes de la fam.

  • Rutes migratòries: què passa a la frontera de Portbou?
    Escolta àudio

    Rutes migratòries: què passa a la frontera de Portbou?

    En els dos últims anys han passat per Portbou uns dos mil joves migrants amb la intenció de creuar la frontera en tren, per les vies o a peu per la muntanya. Són adolescents arribats amb pastera que porten un o dos anys vivint a la península. No es tracta d'un flux alarmant però sí constant. Coneixerem les experiències de tres nois, el Mohamed Bachir, de 17 anys; el Mustafà Rachid, de 27 anys, i el Mohamed Fellakhi, de 23. Hi posarem xifres amb José Herrero, sotsinspector de la Policia Nacional. Per entendre'n el context entrevistarem l'alcalde de Portbou, Xavier Barranco, i David Cerdan, representant dels treballadors ferroviaris de Cervera per part del sindicat CGT. I Diego Martin, portaveu del SEMAF. Parlarem amb diversos veïns de Portbou, com Antònia Solsona, mestra jubilada, i Maria José Navés, voluntària de Càritas. També hi serà Gautier Sabrià, sociòleg i membre del Comitè d'Ajuda a les Persones sense Papers de Perpinyà. I André Centene, membre de Secours Catholique.

    En els dos últims anys han passat per Portbou uns dos mil joves migrants amb la intenció de creuar la frontera en tren, per les vies o a peu per la muntanya. Són adolescents arribats amb pastera que porten un o dos anys vivint a la península. No es tracta d'un flux alarmant però sí constant. Coneixerem les experiències de tres nois, el Mohamed Bachir, de 17 anys; el Mustafà Rachid, de 27 anys, i el Mohamed Fellakhi, de 23. Hi posarem xifres amb José Herrero, sotsinspector de la Policia Nacional. Per entendre'n el context entrevistarem l'alcalde de Portbou, Xavier Barranco, i David Cerdan, representant dels treballadors ferroviaris de Cervera per part del sindicat CGT. I Diego Martin, portaveu del SEMAF. Parlarem amb diversos veïns de Portbou, com Antònia Solsona, mestra jubilada, i Maria José Navés, voluntària de Càritas. També hi serà Gautier Sabrià, sociòleg i membre del Comitè d'Ajuda a les Persones sense Papers de Perpinyà. I André Centene, membre de Secours Catholique.

  • Ghana, l'abocador electrònic d'Europa
    Escolta àudio

    Ghana, l'abocador electrònic d'Europa

    Cada any es generen al món més de 50 milions de tones de deixalles electròniques. I només el 20 o el 30 per cent es recicla o es tracta correctament als països on es produeix. La resta acaba en grans contenidors amb destí al sud global, sobretot a Ghana, tot i que la Convenció de Basilea prohibeix el moviment transfronterer d'aquest tipus de deixalles. Entrevistarem l'activista i periodista ghanès Mike Anane, que fa més de 20 anys que documenta l'enviament il·legal d'aquest tipus de brossa al seu país. Per posar-hi context parlarem amb Eva Vidal ,doctora en Enginyeria i delegada del rector adjunta al vicerectorat de Responsabilitat Social i Igualtat a la UPC. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte De profundis de la fotògrafa Maite Caramés, creat a partir de residus extrets de la Mediterrània. També comptarem amb Lluís Tallo González, armador de l'embarcació Bonamar Dos de la Confraria de Pescadors de Barcelona.

    Cada any es generen al món més de 50 milions de tones de deixalles electròniques. I només el 20 o el 30 per cent es recicla o es tracta correctament als països on es produeix. La resta acaba en grans contenidors amb destí al sud global, sobretot a Ghana, tot i que la Convenció de Basilea prohibeix el moviment transfronterer d'aquest tipus de deixalles. Entrevistarem l'activista i periodista ghanès Mike Anane, que fa més de 20 anys que documenta l'enviament il·legal d'aquest tipus de brossa al seu país. Per posar-hi context parlarem amb Eva Vidal ,doctora en Enginyeria i delegada del rector adjunta al vicerectorat de Responsabilitat Social i Igualtat a la UPC. Amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte De profundis de la fotògrafa Maite Caramés, creat a partir de residus extrets de la Mediterrània. També comptarem amb Lluís Tallo González, armador de l'embarcació Bonamar Dos de la Confraria de Pescadors de Barcelona.

  • Dret a l'avortament: ni universal, ni assegurat
    Escolta àudio

    Dret a l'avortament: ni universal, ni assegurat

    Quan parlem del dret a l'avortament, hi ha països al món que són un forat negre. Al Salvador, on la jerarquia eclesiàstica marca el compàs, està prohibit avortar en tots els supòsits. Entrevistarem l'activista feminista Morena Herrera, presidenta de l'Agrupació Ciutadana per a la despenalització de l'avortament al Salvador. També parlarem amb Francesc Garriga, corresponsal de Catalunya Ràdio a Washigton. Coneixerem les històries de la Janet Sanés, que als anys setanta, va acompanyar una amiga seva a avortar a Londres i la Maria Báez, mare de dues filles i que ha interromput un embaràs en dues ocasions. Hi posem context amb Tània Verge, consellera d'Igualtat i Feminismes; Eva Vela, llevadora de l'ASSIR Dreta de Barcelona, i José Antonio Bosch, assessor jurídic de l'Associació de clíniques acreditades per a la interrupció de l'embaràs. I la fotoperiodista Anna Surinyach ens presenta el projecte "Manos de partera" sobre la importància de les llevadores a Colòmbia.

    Quan parlem del dret a l'avortament, hi ha països al món que són un forat negre. Al Salvador, on la jerarquia eclesiàstica marca el compàs, està prohibit avortar en tots els supòsits. Entrevistarem l'activista feminista Morena Herrera, presidenta de l'Agrupació Ciutadana per a la despenalització de l'avortament al Salvador. També parlarem amb Francesc Garriga, corresponsal de Catalunya Ràdio a Washigton. Coneixerem les històries de la Janet Sanés, que als anys setanta, va acompanyar una amiga seva a avortar a Londres i la Maria Báez, mare de dues filles i que ha interromput un embaràs en dues ocasions. Hi posem context amb Tània Verge, consellera d'Igualtat i Feminismes; Eva Vela, llevadora de l'ASSIR Dreta de Barcelona, i José Antonio Bosch, assessor jurídic de l'Associació de clíniques acreditades per a la interrupció de l'embaràs. I la fotoperiodista Anna Surinyach ens presenta el projecte "Manos de partera" sobre la importància de les llevadores a Colòmbia.

  • Resistència saharaui
    Escolta àudio

    Resistència saharaui

    Gairebé cinquanta d'anys d'oblit marquen la història del Sàhara Occidental. Ara el president espanyol, Pedro Sánchez, ha segellat aquesta realitat amb la seva decisió de donar suport a la via autonomista marroquina. Hi posarem context amb Lurdes Vidal, professora de Relacions Internacionals i especialista en el món àrab de la Universitat Blanquerna-Ramon Llull, i Sidi Talebbuia, advocat i observador internacional de drets humans. Entrevistarem Lala Mohamed Ahmed, nascuda als camps de refugiats saharauis de Tindouf, a Algèria, i Ahmed Ettanji, periodista i responsable d'Equipe Media, que documenta les vulneracions dels drets humans al Sàhara ocupat. També parlarem de "Vacances en pau" amb Hali Mohamed Lamin, saharaui resident a Catalunya. Parlarem amb Àngela Peris, vinculada a la lluita del poble saharaui des de petita, i amb la fotoperiodista Anna Surinyach, coneixerem el projecte "El viaje de las mujeres del desierto", de la fotògrafa documental Ana Valiño.

    Gairebé cinquanta d'anys d'oblit marquen la història del Sàhara Occidental. Ara el president espanyol, Pedro Sánchez, ha segellat aquesta realitat amb la seva decisió de donar suport a la via autonomista marroquina. Hi posarem context amb Lurdes Vidal, professora de Relacions Internacionals i especialista en el món àrab de la Universitat Blanquerna-Ramon Llull, i Sidi Talebbuia, advocat i observador internacional de drets humans. Entrevistarem Lala Mohamed Ahmed, nascuda als camps de refugiats saharauis de Tindouf, a Algèria, i Ahmed Ettanji, periodista i responsable d'Equipe Media, que documenta les vulneracions dels drets humans al Sàhara ocupat. També parlarem de "Vacances en pau" amb Hali Mohamed Lamin, saharaui resident a Catalunya. Parlarem amb Àngela Peris, vinculada a la lluita del poble saharaui des de petita, i amb la fotoperiodista Anna Surinyach, coneixerem el projecte "El viaje de las mujeres del desierto", de la fotògrafa documental Ana Valiño.

  • Veus compromeses. Lectures contra la intolerància
    Escolta àudio

    Veus compromeses. Lectures contra la intolerància

    Parlarem de la primera novel·la de la filòloga i activista antiracista Safia El Aaddam. A "Hija de inmigrantes", publicada a Penguin Random House, explica què implica néixer i créixer en una societat que no t'accepta pels teus orígens. També ens acompanyarà l'estilista i influencer Adriana Boho, que ha escrit "Ponte en mi piel. Guia para combatir el racismo cotidiano", editat per Libros Cúpula. Un volum adreçat a joves i adolescents per lluitar contra aquesta xacra. I entrevistarem la filòsofa Marina Garcés per parlar d' "Un món comú", publicat ara a Tigre de Paper, deu anys després de la primera edició. La fotògrafa Anna Surinyach ens portarà el número 7 de la revista 5 W "La paz herida" i ens explicarà la cobertura que ha fet a Ucraïna.

    Parlarem de la primera novel·la de la filòloga i activista antiracista Safia El Aaddam. A "Hija de inmigrantes", publicada a Penguin Random House, explica què implica néixer i créixer en una societat que no t'accepta pels teus orígens. També ens acompanyarà l'estilista i influencer Adriana Boho, que ha escrit "Ponte en mi piel. Guia para combatir el racismo cotidiano", editat per Libros Cúpula. Un volum adreçat a joves i adolescents per lluitar contra aquesta xacra. I entrevistarem la filòsofa Marina Garcés per parlar d' "Un món comú", publicat ara a Tigre de Paper, deu anys després de la primera edició. La fotògrafa Anna Surinyach ens portarà el número 7 de la revista 5 W "La paz herida" i ens explicarà la cobertura que ha fet a Ucraïna.

  • Societats atemorides, societats vulnerables
    Escolta àudio

    Societats atemorides, societats vulnerables

    Diuen els indicadors que vivim en una de les zones més segures del món. Ara bé, a l'altra cara de la moneda, les dades indiquen que Espanya es el quart país del món amb més alarmes connectades després dels Estats Units, el Japó i la Xina. És a dir, que mentre la inseguretat baixa, el negoci de la seguretat privada augmenta. En parlarem amb Rubén Sánchez, portaveu de l'associació de consumidors FACUA; Montserrat Iglesias-Lucia, directora de l'escola de prevenció i seguretat integral de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Álvaro García de Robles, membre del bufet Like Abogados. Sobre la por com a eina de control, entrevistarem la periodista Patricia Simón, que acaba de publicar "Miedo. Un viaje por un mundo que se resiste a ser gobernado por el odio" a l'editorial Debate. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte "Alerta Mira-sol", de la fotògrafa Blanca Munt.

    Diuen els indicadors que vivim en una de les zones més segures del món. Ara bé, a l'altra cara de la moneda, les dades indiquen que Espanya es el quart país del món amb més alarmes connectades després dels Estats Units, el Japó i la Xina. És a dir, que mentre la inseguretat baixa, el negoci de la seguretat privada augmenta. En parlarem amb Rubén Sánchez, portaveu de l'associació de consumidors FACUA; Montserrat Iglesias-Lucia, directora de l'escola de prevenció i seguretat integral de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Álvaro García de Robles, membre del bufet Like Abogados. Sobre la por com a eina de control, entrevistarem la periodista Patricia Simón, que acaba de publicar "Miedo. Un viaje por un mundo que se resiste a ser gobernado por el odio" a l'editorial Debate. I amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte "Alerta Mira-sol", de la fotògrafa Blanca Munt.

  • Esport a la presó, una eina per a la reinserció
    Escolta àudio

    Esport a la presó, una eina per a la reinserció

    Entrem a la presó de Quatre Camins i al Centre Penitenciari de Joves, situat tot just al costat, per comprovar quins efectes té en els interns la pràctica esportiva i com tot allò que transmet -valors, treball en equip, solidaritat, rutines, sacrifici- està lligat a la disminució de la taxa de reincidència. Parlarem amb el Joaquim i el Jordi, dos interns de Quatre Camins, i amb el Roger, un dels tècnics esportius del centre. Al Centre Penitenciari de Joves coneixerem les històries de l'Anas, l'Amine i el William. I també parlarem amb l'Anna, la seva educadora. Per posar-hi context, entrevistarem Sergi Blázquez, secretari general de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia. I David Ballester, coordinador d'esports del Servei de Rehabilitació de la Direcció General de Serveis Penitenciaris de Catalunya.

    Entrem a la presó de Quatre Camins i al Centre Penitenciari de Joves, situat tot just al costat, per comprovar quins efectes té en els interns la pràctica esportiva i com tot allò que transmet -valors, treball en equip, solidaritat, rutines, sacrifici- està lligat a la disminució de la taxa de reincidència. Parlarem amb el Joaquim i el Jordi, dos interns de Quatre Camins, i amb el Roger, un dels tècnics esportius del centre. Al Centre Penitenciari de Joves coneixerem les històries de l'Anas, l'Amine i el William. I també parlarem amb l'Anna, la seva educadora. Per posar-hi context, entrevistarem Sergi Blázquez, secretari general de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia. I David Ballester, coordinador d'esports del Servei de Rehabilitació de la Direcció General de Serveis Penitenciaris de Catalunya.

  • En temps de guerra, alternatives per la pau
    Escolta àudio

    En temps de guerra, alternatives per la pau

    En un escenari de conflicte armat, de guerra informativa entre bàndols, com la que s'està vivint a Ucraïna, com es crea una via alternativa? Una via que serveixi per construir la pau? Parlarem amb el periodista Xavier Giró, director de l'observatori de la cobertura de conflictes de la Universitat Autònoma de Barcelona. També entrevistarem Tica Font, investigadora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau; Iolanda Fresnillo, sociòloga, activista, investigadora sobre deute, i Joana Bregolat, politòloga, activista ecofeminista, membre de "Fridays for future" i de la Xarxa per la Justícia Climàtica. Sobre resistència pacífica, coneixerem la història de la Hanna, una professora de Melitópol, al sud-est d'Ucraïna, que s'ha plantat davant de les tropes russes. Hi posarem context amb Felip Daza, membre del consell de Novact (Institut Internacional per a l'Acció No-violenta). I escoltarem el testimoni de l'activista i intèrpret russa Júlia Taran.

    En un escenari de conflicte armat, de guerra informativa entre bàndols, com la que s'està vivint a Ucraïna, com es crea una via alternativa? Una via que serveixi per construir la pau? Parlarem amb el periodista Xavier Giró, director de l'observatori de la cobertura de conflictes de la Universitat Autònoma de Barcelona. També entrevistarem Tica Font, investigadora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau; Iolanda Fresnillo, sociòloga, activista, investigadora sobre deute, i Joana Bregolat, politòloga, activista ecofeminista, membre de "Fridays for future" i de la Xarxa per la Justícia Climàtica. Sobre resistència pacífica, coneixerem la història de la Hanna, una professora de Melitópol, al sud-est d'Ucraïna, que s'ha plantat davant de les tropes russes. Hi posarem context amb Felip Daza, membre del consell de Novact (Institut Internacional per a l'Acció No-violenta). I escoltarem el testimoni de l'activista i intèrpret russa Júlia Taran.

  • Totes les guerres, mateixes víctimes
    Escolta àudio

    Totes les guerres, mateixes víctimes

    La guerra a Ucraïna ha remogut moltes persones amb experiències de patiment a causa d'altres conflictes. Conversarem amb Germinal Domènech, fill de refugiats de la Guerra Civil Espanyola. També coneixerem la bosniana Selma Dzukjan, que va arribar a Catalunya als 16 anys fugint de la guerra de Bòsnia. I la Muzna Ghanoum, nascuda a Damasc, que va marxar de Síria amb el seu fill de només dues setmanes. Parlarem de rols, conflictes i perspectiva de gènere amb Maria Villellas, investigadora de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, vicepresidenta de la secció a Espanya de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat. I coneixerem la història de l'Andrei Boyko, que té el fill mobilitzat a Ucraïna.

    La guerra a Ucraïna ha remogut moltes persones amb experiències de patiment a causa d'altres conflictes. Conversarem amb Germinal Domènech, fill de refugiats de la Guerra Civil Espanyola. També coneixerem la bosniana Selma Dzukjan, que va arribar a Catalunya als 16 anys fugint de la guerra de Bòsnia. I la Muzna Ghanoum, nascuda a Damasc, que va marxar de Síria amb el seu fill de només dues setmanes. Parlarem de rols, conflictes i perspectiva de gènere amb Maria Villellas, investigadora de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, vicepresidenta de la secció a Espanya de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat. I coneixerem la història de l'Andrei Boyko, que té el fill mobilitzat a Ucraïna.

  • Envellir en femení
    Escolta àudio

    Envellir en femení

    En la setmana del 8 de març, mirem de portes endins, a casa, per parlar amb dones del nostre entorn més proper perquè ens expliquin com és la seva vellesa. Perquè de velleses n'hi ha moltes. Diverses, complexes i condicionades per molts factors, sobretot la salut i l'economia. Perquè la pobresa té rostre de dona. Conversarem amb Josefina Ibáñez, de 85 anys, àvia postissa de la Mireia Izard, redactora del "Solidaris". I amb Maria Folch, de 71, mare de la realitzadora Mercè Folch. Per posar-hi context entrevistarem Anna Freixas, escriptora i gerontòloga especialitzada en l'envelliment de les dones, que ha publicat "Yo, vieja" a l'editorial Capitan Swing. Un llibre que trenca amb moltes idees imposades per la religió i el patriarcat i que reivindica una rebel·lió de les velles. Finalment, amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte "Juventud sin límites" de la fotògrafa documental Susana Girón.

    En la setmana del 8 de març, mirem de portes endins, a casa, per parlar amb dones del nostre entorn més proper perquè ens expliquin com és la seva vellesa. Perquè de velleses n'hi ha moltes. Diverses, complexes i condicionades per molts factors, sobretot la salut i l'economia. Perquè la pobresa té rostre de dona. Conversarem amb Josefina Ibáñez, de 85 anys, àvia postissa de la Mireia Izard, redactora del "Solidaris". I amb Maria Folch, de 71, mare de la realitzadora Mercè Folch. Per posar-hi context entrevistarem Anna Freixas, escriptora i gerontòloga especialitzada en l'envelliment de les dones, que ha publicat "Yo, vieja" a l'editorial Capitan Swing. Un llibre que trenca amb moltes idees imposades per la religió i el patriarcat i que reivindica una rebel·lió de les velles. Finalment, amb la fotoperiodista Anna Surinyach coneixerem el projecte "Juventud sin límites" de la fotògrafa documental Susana Girón.

  • Esclavitud contemporània. Les persones com a mercaderia. (Segona part)
    Escolta àudio

    Esclavitud contemporània. Les persones com a mercaderia. (Segona part)

    Parlarem amb una víctima d'explotació laboral, el Mohamed. Treballava en un supermercat, dotze hores al dia. Cada dia de la setmana per un sou d'entre 50 i 100 euros. Dormia en un local insalubre facilitat pels que li van oferir feina amb la promesa de regularitzar-li la situació. Farem un retrat dels nous esclaus provinents del tràfic de persones que són explotats a base d'enganys per treure'n el màxim de benefici. Ens acompanyaran Verónica Giménez, coordinadora de la Unitat Municipal contra el Tràfic d'Éssers Humans de Barcelona, la UTEH. I Pilar Izaguerri fiscal delegada d'Estrangeria de la Fiscalia Provincial de Barcelona. També parlarem amb Lluís Moreno, cap de la unitat central de tràfic d'éssers humans, de la Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra.

    Parlarem amb una víctima d'explotació laboral, el Mohamed. Treballava en un supermercat, dotze hores al dia. Cada dia de la setmana per un sou d'entre 50 i 100 euros. Dormia en un local insalubre facilitat pels que li van oferir feina amb la promesa de regularitzar-li la situació. Farem un retrat dels nous esclaus provinents del tràfic de persones que són explotats a base d'enganys per treure'n el màxim de benefici. Ens acompanyaran Verónica Giménez, coordinadora de la Unitat Municipal contra el Tràfic d'Éssers Humans de Barcelona, la UTEH. I Pilar Izaguerri fiscal delegada d'Estrangeria de la Fiscalia Provincial de Barcelona. També parlarem amb Lluís Moreno, cap de la unitat central de tràfic d'éssers humans, de la Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra.

Anar al contingut