TOTS ELS ÀUDIOS

  • Cop a les llibertats: les ONG i els moviments socials responen a la sentència del procés
    Escolta àudio

    Cop a les llibertats: les ONG i els moviments socials responen a la sentència del procés

    La sentència del Suprem posa en perill els drets de manifestació, d'expressió, de lliure associació i de dissidència política, retalla la democràcia i agreuja un conflicte polític que mai no s'hauria hagut de judicialitzar. Aquesta és la reacció, la resposta de les ONG, de la societat civil catalana als 100 anys de condemna. A "Solidaris", analitzem la sentència de l'1-O amb els responsables de La Fede, organitzacions per a la justícia global, FundiPau, Justícia i Pau, el CIEMEN i Irídia, que alerten que crea un precedent perillós que criminalitza els moviments socials. ¿Quins són els límits de la desobediència civil i la resistència no violenta?

  • Seguretat col·laborativa o prendre's la justícia pel seu compte?
    Escolta àudio

    Seguretat col·laborativa o prendre's la justícia pel seu compte?

    Això no és el Far West. El fenomen de les patrulles ciutadanes, la proliferació de petits grups que persegueixen i intimiden suposats carteristes, preocupa la policia i els defensors dels drets humans. El risc de jugar a fer de policia sense ser-ho (a més que et trenquin la cara...) és agreujar la sensació d'inseguretat i fer d'altaveu dels discursos xenòfobs, criminalitzant i estigmatitzant els més febles. Entrevistem els Guardian Angels, els BCN Helpers i l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que ha reintrdoduït la figura del sereno. I ho valorem tot plegat amb el sociòleg i criminòleg Roger Mancho; la portaveu del sindicat de Mossos SAP-Fepol, Imma Viudes; la professora de seguretat internacional Sònia Andolz, i la portaveu de la plataforma ciutadana Tsunami Veïnal, Eva Vila.

  • "Serenos" i "helpers": dues maneres diferents d'entendre la seguretat ciutadana
    Escolta àudio

    "Serenos" i "helpers": dues maneres diferents d'entendre la seguretat ciutadana

    Ens fixem en dues iniciatives que han sorgit els últims mesos per fer front a la sensació d'inseguretat: d'una banda el perfil de twitter @BCNHelpers, que parteix de la col·laboració ciutadana; de l'altra, els "serenos" de Santa Coloma de Gramenet, són iniciativa de l'Ajuntament de la ciutat. Anna Ayala en parla en aquest reportatge amb l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, i amb un portaveu anònim de @BCNHelpers.

  • Guardian Angels: "Fem una feina social amb col·lectius com els menors no acompanyats o els homeless"
    Escolta àudio

    Guardian Angels: "Fem una feina social amb col·lectius com els menors no acompanyats o els homeless"

    Des de mitjan setembre els Guardian Angels "patrullen" a Barcelona fent el que ells consideren una tasca social. L'Artur, monitor de defensa personal i integrant d'aquest grup ens explica què els mou a fer aquesta tasca, quins són els seus objectius i com s'organitzen.

  • Verema en lluita: els gegants del cava rebenten el preu del raïm
    Escolta àudio

    Verema en lluita: els gegants del cava rebenten el preu del raïm

    Sense pagesia, no hi ha país. I sense preus justos pel raïm, no hi ha Penedès. Els viticultors protesten contra els grans cellers: acusen els gegants del cava d'haver ensorrat els preus un 30%, d'abocar-los a la ruïna pagant-los ara el mateix que fa 20 anys. Dels 1.100 milions d'euros l'any que factura el sector del cava, als viticultors amb prou feines els queden 30 cèntims per quilo de raïm. No és només un problema d'oferta i demanda: ens hi estem jugant un model de societat i els consumidors tenen el poder. En parlem, des de les vinyes de Gramona a Sant Sadurní d'Anoia, amb Francesc Perea, Josep Pascual, Isabel Vidal, Josep Esteve, Jaume Gramona i Elias Martí.

  • Rebel·lió a la granja: l'animalisme i la ramaderia, a debat
    Escolta àudio

    Rebel·lió a la granja: l'animalisme i la ramaderia, a debat

    Alliberament o robatori? Activisme o delicte? Les accions d'animalistes en granges i escorxadors tenen en alerta els ramaders catalans, i és que mai el consum de carn havia estat tan qüestionat com ara. Albert Segura en parla en aquest programa amb Marta Roger, responsable de l'explotació ramadera La Païssa de Cardedeu; Massin Akandouch, portaveu del col·lectiu animalista Action for Liberation; Abel Peraire, membre del col·lectiu PagesosGPS, i Núria Almirón, membre del Center for Animal Ethics de la UPF. L'especialista en psicologia del consum d'ESCODI Albert Vinyals analitza l'efecte que aquestes accions tenen en el consumidor, i la nutricionista Magda Carlas conversa amb la periodista Esther Vivas sobre les conseqüències que té un consum excessiu de carn tant per al nostre organisme com per al planeta.

  • L'animalisme al supermercat
    Escolta àudio

    L'animalisme al supermercat

    Com reacciona el consumidor a les accions dels animalistes? S'ho pensa dues vegades abans de comprar ous, llet o carn? Anna Ayala i Albert Vinyals, professor de psicologia del consum a ESCODI (Escola Universitària del Comerç), visiten un supermercat per comprovar si les reivindicacions animalistes fan canviar, o no, el que s'ofereix a les seves lleixes.

  • Les conseqüències de menjar (massa) carn
    Escolta àudio

    Les conseqüències de menjar (massa) carn

    En el marc del debat entre animalistes i grangers, la metge nutricionista Magda Carlas i la periodista i investigadora en polítiques agrícoles i alimentàries Esther Vivas expliquen les conseqüències que té un consum excessiu de carn tant per al nostre organisme com per al planeta.

  • Carola Rackete: "El problema no és la desobediència civil, el problema és l'obediència civil"
    Escolta àudio

    Carola Rackete: "El problema no és la desobediència civil, el problema és l'obediència civil"

    Carola Rackete, l'activista que s'ha atrevit a desafiar Matteo Salvini, rescatant immigrants al Mediterrani i que acaba de rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, entrevistada per Albert Segura: "M'he adonat de l'enorme atenció mediàtica que he rebut jo, com a persona blanca, i la poca que tenen els refugiats."

  • L'opositor turc a l'exili Can Dündar: "Defensar una ideologia no hauria de ser un crim a Europa"
    Escolta àudio

    L'opositor turc a l'exili Can Dündar: "Defensar una ideologia no hauria de ser un crim a Europa"

    El periodista turc exiliat a Alemanya Can Dündar, acusat de terrorisme i espionatge pel govern d'Erdogan, ha seguit molt de prop el judici de l'1-O i aquest 11 de Setembre l'ha viscut a Barcelona per celebrar la Diada convidat per Foreign Friends. Can Dündar ha passat per l'"Especial Solidaris", on ha comparat la justícia espanyola amb la justícia turca perquè permet tenir persones a la presó pel fet de defensar ideologies.

  • Les llotges del Bernabéu i el Camp Nou: poder i negocis a l'ombra del futbol
    Escolta àudio

    Les llotges del Bernabéu i el Camp Nou: poder i negocis a l'ombra del futbol

    Jesús Gil deia que la llotja del Bernabéu té en democràcia la mateixa funció que les caceres de Franco durant la dictadura: fer negocis. Avui, al "Solidaris" volem parlar del poder, els diners i els contactes que s'amaguen a l'ombra del futbol. I també del frau fiscal i l'evasió d'impostos al món de l'esport. Però no només al Bernabéu: ¿qui s'asseu a la llotja del Barça, i per què els periodistes hi tenim prohibit entrar? ¿És també centre de poder i lloc de trobada entre l'elit política i econòmica? En parlem des de l'estadi de la UE Sant Andreu acompanyats dels que més en saben: els periodistes Toni Padilla i Marc Menchén, Joel Díaz de La Sotana, l'entrenadora Carme Lluveras i el catedràtic d'Economia de la UPF Carles Murillo.

  • Per què ens agrada el futbol als humans? Tot té una explicació biològica!
    Escolta àudio

    Per què ens agrada el futbol als humans? Tot té una explicació biològica!

    L'ésser humà no només és l'únic animal que s'entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra. També som els únics a qui ens agrada el futbol. La pregunta és: per què? Quina gràcia hi trobem a jugar o ser espectadors d'aquest esport? I per què ens té tan enganxats com a societat? La reposta la té David Bueno, doctor en Biologia i professor de Genètica de la UB. És un reportatge de Mònica Roca, amb el muntatge de Pep Lluís Blázquez.

  • Un gran abocador flotant: ens empassem una targeta de plàstic a la setmana
    Escolta àudio

    Un gran abocador flotant: ens empassem una targeta de plàstic a la setmana

    Els humans ingerim dues mil partícules microplàstiques, un cinc grams de plàstic, cada setmana, l'equivalent d'una targeta bancària. Cada segon aboquem 200 quilos de plàstic al mar, vuit milions de tones l'any. O el que és el mateix: un camió d'escombraries ple cada minut. Ampolles que triguen 500 anys a descompondre's, bosses de supermercat que en necessiten 55... I que s'empassen els animals marins, com la balena amb 40 quilos de plàstic a l'estómac trobada morta a les Filipines. Al món hi ha 193 estats reconeguts per l'ONU. I si no fem res, aviat el 194è podria ser l'estat de les Illes de la Porqueria, és a dir, l'arxipèlag que formen les illes de plàstic flotants que s'acumulen als nostres oceans. Estem convertint un dels principals pulmons del planeta en un gran abocador flotant. Des de la Fundació CRAM reunim tota una sèrie d'expertes per analitzar el problema i les possibles solucions.

  • Fugir per poder estimar
    Escolta àudio

    Fugir per poder estimar

    Fugen per poder estimar, per poder ser. Fugen per no haver-se d'amagar. La persecució per motius d'orientació sexual i identitat de gènere, la violència i l'exclusió social que pateixen moltes persones gais, lesbianes i transsexuals les obliga a marxar i demanar protecció internacional a casa nostra. Encara hi ha 72 països que prohibeixen les relacions homosexuals. A l'Àfrica, en almenys vuit països es castiga amb la pena de mort. La comunitat LGTBI s'enfronta a vulneracions de drets fonamentals sovint emparades per la llei, la família i la religió, i fins i tot per la mateixa policia i els mitjans de comunicació. Només els queda resistir en la clandestinitat, dur una doble vida o l'asil.

  • Es busca família d'acollida: Catalunya, a la cua d'Europa
    Escolta àudio

    Es busca família d'acollida: Catalunya, a la cua d'Europa

    Es busca família d'acollida. Al país del "Volem acollir", que proclama "Casa nostra, casa vostra", som a la cua d'Europa: només el 13% dels 7.000 nens i nenes catalans separats dels seus pares biològics tenen una família d'acollida, mentre que a Anglaterra o Suècia són el 70% i a França el 55%. La resta, gairebé un de cada deu, han de viure en centres. Per què a les famílies catalanes ens costa tant acollir? És un problema cultural o econòmic i de conciliació? Encara confonem l'adopció amb l'acolliment, temporal? O és la por de la separació, d'haver d'acomiadar-se de l'infant? Al "Solidaris" entrevistem la Creu de Sant Jordi Montse Juvanteny i parlem amb la Violeta Gumà, l'Oriol Joseph, el Sergi Càmara, la Roser Pinyot i la Montserrat Martínez, que han obert les portes de casa seva per donar una segona oportunitat a menors tutelats.