TOTS ELS ÀUDIOS

  • La fatiga de la solidaritat, ressaca de la crisi
    Escolta àudio

    La fatiga de la solidaritat, ressaca de la crisi

    La precarietat es fa crònica i els nous pobres ja són una classe social. La ferida de la crisi no cicatritza i les desigualtats s'agreugen. Tenir feina no garanteix arribar a final de mes. A Barcelona i la seva àrea metropolitana, una de cada quatre persones viu en l'exclusió social, sobretot per culpa de l'habitatge. Prop de mig milió de famílies es queden en pobresa severa, després de pagar el lloguer o la hipoteca, especialment les monomarentals i les nombroses. I el 13% no es pot permetre ni comprar medicaments, segons un informe de Càritas. Però el més preocupant és la fatiga de la solidaritat: la guardiola s'ha buidat, les pensions no donen més de si i les famílies vulnerables diuen que no poden seguir ajudant. Creix la xenofòbia i es qüestionen les ajudes socials. I si aquesta pèrdua de drets laborals i socials no es reverteix, veurem aparèixer un monstre polític.

  • No són superhomes: falten dones bomberes
    Escolta àudio

    No són superhomes: falten dones bomberes

    No són superhomes. Amb l'uniforme i el casc no hi ha diferències, però les bomberes dones no són encara ni el 2%. Només n'hi ha 41 al cos de bombers de la Generalitat i sis al de Barcelona. És potser el millor exemple que les feines encara tenen gènere, professions masculinitzades o feminitzades segons estereotips sexistes molt arrelats: la imatge del bomber com un heroi musculat, tot i que ara, amb la tecnologia i la prevenció, la força física és cada cop menys necessària. Si hi ha més dones universitàries i treuen millor nota, per què cobren menys i tenen situacions laborals més precàries? Si les metgesses ja són majoria, per què als hospitals encara manen els homes? Encara hi ha carreres de noi i carreres de noia, que perpetuen la segregació ocupacional i la síndrome de la impostora? Falten dones de coll blau (fusteres, mecàniques, soldadores, electricistes...) i homes amb feines assistencials i de cures. Al "Solidaris", papa jo vull ser bombera!

  • Encara l'home ha de ser el metge i la dona la infermera o les coses han canviat?
    Escolta àudio

    Encara l'home ha de ser el metge i la dona la infermera o les coses han canviat?

    Per sort les coses han començat a canviar i les dones assumeixen feines que tradicionalment han fet els homes i ells fan feines que sempre havien fet les dones. Encara, però, hi ha la mentalitat que la dona, per raons físiques, no pot fer tasques que exigeixen força i que ells es dediquen a feines feminitzades perquè no tenen estudis universitaris o perquè es qüestiona la seva masculinitat. Els testimonis d'aquest reportatge demostren que només són falsos estereotips. Escolteu...

  • Compte enrere per evitar l'oblit judicial de Pedro Álvarez: prescriu la impunitat?
    Escolta àudio

    Compte enrere per evitar l'oblit judicial de Pedro Álvarez: prescriu la impunitat?

    Prescriu la impunitat? Compte enrere per evitar l'oblit judicial de Pedro Álvarez, última oportunitat abans que al setembre en prescrigui l'assassinat d'un tret al cap fa 27 anys, el 15 de desembre del 1992, a l'Hospitalet de Llobregat. El sospitós, un agent de la policia nacional, només va passar sis dies a la presó i des de llavors tot han estat traves en la investigació policial. Tindrien mil motius per perdre l'esperança, però els seus pares no llancen la tovallola. Avui al "Solidaris", una de les lluites antirepressives més antigues d'Europa! Però de Pedros Álvarez n'hi ha molts. Per què és tan difícil asseure un agent al banc dels acusats? No hauria de ser la primera interessada a fer net, la policia? Ho analitzem amb Anaïs Franquesa, advocada penalista; Sònia Andolz, politòloga i experta en seguretat; Jesús Rodríguez, periodista de La Directa, i Adriana Ribas, portaveu d'Amnistia Internacional a Catalunya.

  • Els "altres" Pedros Álvarez: morts a mans de la policia
    Escolta àudio

    Els "altres" Pedros Álvarez: morts a mans de la policia

    Segons dades d'Anuari.cat, només l'any 2012 van morir set persones a Catalunya mentre estaven sota custòdia policial o de resultes d'accions dutes a terme per la policia. Generalment aquests casos acaben tancats en fals i sense condemnes: el corporativisme policial i les traves a la investigació fan que, molt sovint, les causes acabin arxivades. De la mà de Jorge del Cura, portaveu del Centre de Documentació contra la Tortura, repassem les morts de Jonathan Carrillo, Juan Pablo Torroija, Juan Andrés Benítez i Yassir El Yanoussi a mans de diferents cossos policials.

  • L'altra cara del Mobile: els puters de fires i congressos
    Escolta àudio

    L'altra cara del Mobile: els puters de fires i congressos

    És el negoci paral·lel que no es veu: les fires i congressos internacionals, com el Mobile, Construmat o Alimentària, disparen la demanda de prostitució fins a un 30%, segons alguns clubs i agències, que també noten les convencions de metges, els grans esdeveniments esportius o, fins i tot, festivals com el Sònar. Quin és l'impacte real? Barcelona s'està convertint en el bordell del sud d'Europa, destinació de turisme sexual de negocis? Què els passa als homes que, quan estan junts, fora de casa i volen impressionar els altres homes, acaben tancant els grans contractes als prostíbuls? En parlem amb el psiquiatre Facund Fora, el sexòleg Ignasi Puig Rodas, en Farid, xofer de VTC, l'abolicionista i autora de "Puta no se nace", Karmele Marchante, i els treballadors sexuals Conxa Borrell i Javier Martínez.

  • No són quatre lletres: Desmuntant tòpics sobre els menors estrangers no acompanyats
    Escolta àudio

    No són quatre lletres: Desmuntant tòpics sobre els menors estrangers no acompanyats

    No són quatre lletres, que els criminalitzen, els associen a delinqüència, violència i drogues. No són un acrònim, que els deshumanitza i els cosifica, els condemna a la invisibilitat i l'exclusió social. Els menors estrangers no acompanyats són nens sols, són adolescents, que pateixen l'estigma, l'odi xenòfob que esclata amb atacs als centres d'acollida, les notícies falses que els converteixen en una amenaça, en alarma social. Al "Solidaris" volem desmuntar tòpics, amb dades i estadístiques, però sobretot amb històries humanes, amb casos d'èxit com el de l'Anouar i el Wassim, del Marroc: el Joan, un forner de Reus que es jubila, els ha confiat el seu obrador, els dona feina tot i el laberint jurídic i burocràtic que suposa la llei espanyola d'estrangeria. O com el del Mamadou, de Guinea, que li diu "pare" al Siscu, l'alt càrrec del govern que l'ha acollit, emportant-se la feina a casa.

  • Llibertat, igualtat i, sobretot, uniformitat: un lingüicidi que ve de lluny
    Escolta àudio

    Llibertat, igualtat i, sobretot, uniformitat: un lingüicidi que ve de lluny

    "Sigueu nets, parleu francès." "Prohibit escopir i parlar patuès!" La construcció nacional francesa es basa, des de fa segles, mani qui mani, en l'hegemonia total d'una llengua i la marginació del català, el basc, el bretó, el cors, l'alsacià o el flamenc. Llibertat, igualtat i, sobretot, uniformitat. La nova reforma del batxillerat de Macron subordina encara més al francès les malanomenades llengües regionals, en desincentiva l'aprenentatge, però els seus parlants es rebel·len contra un lingüicidi que ve de lluny. Al "Solidaris" en parlem, des de La Llibreria Catalana i el col·legi La Garrigola de Perpinyà, amb l'escriptor Joan-Daniel Bezsonoff, els periodistes Júlia Taurinyà i Aleix Renyé, la llibretera Joana Serra i els mestres Alà Baylac-Ferrer i Marta Serra. També entrevistem els impulsors del col·lectiu Perquè visquin les nostres llengües, l'eurodiputat cors François Alfonsi i el diputat bretó Paul Molac, i la lingüista Carme Junyent.

  • Carme Junyent: "Quan renunciem a la llengua ens estem venent al sistema"
    Escolta àudio

    Carme Junyent: "Quan renunciem a la llengua ens estem venent al sistema"

    Segons la Unesco, vora el 50% de les llengües del món corren el risc de desaparèixer al llarg del segle XXI, però segons algunes veus aquest percentatge augmenta fins al 90%. Genocidis, persecució, empresonaments, segrestos de criatures abans dels 7 anys i, evidentment, prohibició. La professora de lingüística de la UB i experta en llengües amenaçades Carme Junyent explica que, a l'hora d'eliminar una llengua, hi ha totes les maldats que puguem imaginar.

  • Terol existeix: rebel·lió contra l'hipercentralisme
    Escolta àudio

    Terol existeix: rebel·lió contra l'hipercentralisme

    Terol existeix i torna a sortir al mapa. Tot i l'abandonament, la despoblació i la falta d'infraestructures, els que hi viuen s'hi volen quedar i han encès la guspira d'una rebel·lió contra l'Espanya buidada per Madrid. Al "Solidaris" parlem amb els testimonis d'una regió oblidada que, en el darrer segle, ha perdut la meitat de la seva població. Només queden nou habitants per quilòmetre quadrat, setze pobles a punt de desaparèixer, amb el tren més lent d'Espanya i una central tèrmica que té els dies comptats. Però "Terol Existeix!" ja no és només un crit al carrer i vint anys d'activisme, són dos senadors i un diputat decisiu a Madrid, que estan descobrint el pa que s'hi dona (amenaces de boicot per voler existir!), és un baluard contra l'extrema dreta i un moviment que podria estendre's també a Sòria, Segòvia, Àvila o Conca. També analitzem el "sorpasso" de l'economia madrilenya a la catalana, amb els economistes Ramon Tremosa i Gonzalo Bernardos.

  • El "sorpasso" econòmic de Madrid a Catalunya: l'ànalisi de Gonzalo Bernardos i Ramon Tremosa
    Escolta àudio

    El "sorpasso" econòmic de Madrid a Catalunya: l'ànalisi de Gonzalo Bernardos i Ramon Tremosa

    El PIB de la Comunitat de Madrid ha superat per segona vegada a la història el de Catalunya. És culpa del procés que el PIB de Madrid superi el de Catalunya o de la manca d'inversions a favor d'un Estat cada vegada més centralitzat? Amb els economistes Gonzalo Bernardos i Ramon Tremosa analitzem les causes del "sorpasso" de Madrid respecte a Catalunya pel que fa a l'increment del PIB, i ens preguntem si aquest creixement s'alimenta de l'Espanya buidada, com denuncien moviments com Terol Existeix o Sòria ja!

  • Incineradora? No, gràcies. El fantasma de la tèrmica de Cercs reviu
    Escolta àudio

    Incineradora? No, gràcies. El fantasma de la tèrmica de Cercs reviu

    Una cosa és que la merda de la muntanya no faci pudor i una altra de ben diferent que portem la merda de Barcelona a la muntanya. La comarca del Berguedà es revolta contra el projecte d'incineradora a l'antiga central tèrmica de Cercs: els prometen 60 llocs de treball directes, 100 més d'indirectes i 130 milions d'euros d'inversió, però veïns i ecologistes alerten de l'impacte per a la salut i el medi ambient de cremar 332.000 tones de deixalles l'any provinents del desballestament de cotxes, la indústria i els ecoparcs de l'àrea metropolitana. Avui, al "Solidaris", el fantasma de la tèrmica, el gran monstre de ciment a la llera del pantà de la Baells, a la C-16, reviu en plena emergència climàtica. L'argument que més val morir enverinat que morir de gana ja no els convenç. En parlem amb els membres de la plataforma antiincineradora Martina Marcet i Antoni Ferran; Jordi Bigues, de la plataforma Residu Zero; Mercè Fuentes, exmetgessa de Vallcebre, i l'alcalde de Cercs, Jesús Calderer.

  • Objectiu: tancar la incineradora de Sant Adrià de Besòs
    Escolta àudio

    Objectiu: tancar la incineradora de Sant Adrià de Besòs

    A la planta incineradora de Sant Adrià de Besòs s'hi cremen cada dia mil tones de residus; teòricament són deixalles urbanes no aprofitables, però segons les auditories de la plataforma AireNet també s'hi incineren residus radioactius. Parlem de l'activitat i de l'impacte sobre la salut d'aquesta incineradora amb Silvina Frucella i Enric Navarro, de la plataforma AireNet, amb el catedràtic de toxicologia i salut medioambiental de la URV Josep Lluís Domingo i amb l'activista i tècnica ambiental Núria Vidal de Llobatera.

  • Joguines per a un Nadal responsable
    Escolta àudio

    Joguines per a un Nadal responsable

    El Nadal és l'època per excel·lència de regalar i consumir joguines. En els últims anys es comença a parlar del que es coneix com la síndrome del nen hiperregalat: l'actitud d'un infant de no valorar el que rep, només voler obrir més i més regals. Quines són les conseqüències de l'excés de joguines? Com es poden regalar i triar amb sentit comú? I què podem fer amb les joguines que ja no farem servir o que estan espatllades? Des de la Ludoteca Guitard, passem un matí de Nadal responsable amb Imma Marín, de Marinva; la psicòloga Verónica Antón; la coordinadora de l'Espai Ambiental Cooperativa que promou el projecte "Joguines vives", Jennifer Coronado; Mireia Riera, d'Artijoc, i ens preguntem per què la publicitat de joguines continua sent tan sexista amb Neus Parrot, publicista i una de les creadores de "Piensa sexi".

  • Trenta anys de lluites
    Escolta àudio

    Trenta anys de lluites

    Aquest 2019 s'han complert vint anys de la primera gran mobilització antiglobalització a Seattle, n'ha fet vint-i-cinc de les conegudes com a "acampades pel 0,7%" i trenta des que es va constituir La Fede, l'entitat que agrupa totes les ONGs de justícia global que treballen a casa nostra. Avaluem totes aquestes efemèrides, la feina que s'ha fet i la que queda per fer, amb els activistes Arcadi Oliveras, Esther Vivas, Gabriela Serra, Francesc Mateu i Montse Santolino.