TOTS ELS ÀUDIOS

S'han trobat 1119 resultats.

  • La lluita de les "kellys", la cara de la precarietat laboral femenina
    Escolta àudio

    La lluita de les "kellys", la cara de la precarietat laboral femenina

    Les cambreres de pis, treballadores de neteja dels hotels, són l'última baula de les externalitzacions massives a la baixa. Amb prou feines cobren dos euros per cada habitació d'hotel que netegen. N'han de fer entre vint i trenta al dia, contra rellotge, en jornades de vuit hores que s'acaben allargant fins a les deu o dotze, sense poder descansar el cap de setmana. A l'estat espanyol la bretxa salarial femenina és encara del 14% i s'agreuja amb la maternitat. Les dones han pagat més cara la crisi i la recuperació les ha oblidat. Les feines de casa no pagades suposarien el 41% del PIB estatal, 443.000 milions d'eurus l'any, si remuneréssim cuinar, netejar la llar, tenir cura de fills i avis. Entrevistem les "kellys" Eulàlia Corralero i Manuela Santos. Parlem amb la directora de l'hotel Barcelona 1882, Anna Castan; el secretari de negociació col·lectiva del sector serveis de CCOO, Esteban Sanabria; la directora de Segundo Mundo, Pili Malagarriga, i Cristina Rovira, d'Oxfam Intermón.

  • El servei domèstic al cinema i la televisió
    Escolta àudio

    El servei domèstic al cinema i la televisió

    La relació entre una persona rica i el seu servei domèstic sempre ha donat molt de si, cinematogràficament. Relacions complicades. Persones que donen una part de la seva vida per servir els altres. Relacions de jerarquia, però també lligams plens de fidelitat i d'estima. A "Solidaris", fem un recorregut per un seguit de pel·lícules i sèries que, d'una manera o altra, han marcat una era.

  • Apostes online: les escurabutxaques del segle XXI
    Escolta àudio

    Apostes online: les escurabutxaques del segle XXI

    Les apostes online s'han disparat el 30% l'últim any, una moda que està convertint els joves en ludòpates. El negoci ja supera els 10.000 milions d'euros i és la forma més greu d'addicció al joc: apostar a internet des del sofà de casa o amb el mòbil, a qualsevol hora. Cristiano Ronaldo, Neymar, Gerard Piqué i Coronado i altres famosos són la cara d'aquestes cases d'apostes, que han multiplicat per set els seus beneficis. Suposadament, els menors d'edat tenen prohibit apostar, però 1 de cada 5 adolescents ja ho han provat. Aquest dissabte, al "Solidaris", alerta per les apostes online. El programa parla amb alguns d'aquests addictes, com el David, que ha arribat a acumular 50.000 euros en deutes d'apostes. I entrevista la doctora en Psicologia de la Unitat de Joc Patològic de l'Hospital de Mataró Cristina Martínez i el president de l'Associació Catalana d'Addicions Socials, Francesc Pereandreu, entre d'altres experts.

  • La "presó de 20 quilòmetres quadrats" de la Tamara Carrasco
    Escolta àudio

    La "presó de 20 quilòmetres quadrats" de la Tamara Carrasco

    No totes les presons tenen barrots i murs, cel·les, locutoris, pati i torres de vigilància. No totes les presons ho semblen: la que visitarem avui, ningú no ho diria. Viladecans és "una presó de 20 quilòmetres quadrats" per a una de les seves veïnes: la Tamara Carrasco, en confinament indefinit des de fa 9 mesos, té prohibit sortir del municipi per haver cridat a la mobilització ciutadana com a membre dels CDR. La justícia espanyola li ha retirat les acusacions de terrorisme i de rebel·lió i s'ha desentès del cas, però li manté les mesures cautelars. Com que no pot venir a la ràdio, els del "Solidaris" la visitem a Viladecans. I ho fem acompanyats de l'advocada Carla Vall, del jutge Daniel Bartomeus, del president de Fundipau, Toni Soler, i del president de La Fede i codirector de l'Institut Internacional per a l'Acció no Violenta, Luca Gervasoni.

  • La llei mordassa criminalitza la protesta i la pobresa
    Escolta àudio

    La llei mordassa criminalitza la protesta i la pobresa

    Com és possible que a l'estat espanyol, als últims tres anys, no hagin parat de créixer les multes o les penes de presó relacionades amb el dret a la llibertat d'expressió, de manifestació o d'informació? Laura Huerga i Blanca Busquets tenen la resposta i ho expliquen al llibre. "Tu, calla!", on denuncien que aquesta llei també criminalitza la pobresa. Publicat per l'editorial Raig Verd. Això, diuen, no va de rapers, ni d'humoristes ni de periodistes. Ens afecta a tots. I la prova és que el següent, pots ser tu. Per això, més enllà dels casos mediàtics, recullen els de molts ciutadans anònims. Per si no queda prou clar quin és el seu posicionament, obren el llibre amb una frase de l'activista Noam Chomsky: "Si no creiem en la llibertat d'expressió per a aquells a qui menyspreem, no hi creiem en absolut". Parlem amb Blanca Busquets.

  • Tradició o racisme? Baltasars de veritat
    Escolta àudio

    Tradició o racisme? Baltasars de veritat

    Tradició o racisme? Pintar de negre el rei Baltasar i els patges potser no és tan innocent, tan gratuït com sembla: antiracistes i afrodescendents catalans denuncien discriminació, prejudicis etnicistes, estereotips, que se'ls ridiculitza i reclamen Baltasars de veritat. El "Solidaris" visita Igualada, que té la cavalcada més antiga del país, del 1895. I Girona, que per primer cop en 62 anys no haurà de pintar la cara del rei negre. Parlem de la polèmica del "blackfacing", prohibit des dels anys seixanta als EUA, amb la cantant Mònica Green, l'actriu Adeline Flaun i els portaveus de SOS Racisme i Casa nostra, Casa vostra Kaire Ba i Xavi Buxeda, en un programa, avui, no apte per a nens i nenes. A dormir!

  • Guardiola, Carulla, Portet, Molinero i Rovira llegeixen els contes des de la presó de Junqueras
    Escolta àudio

    Guardiola, Carulla, Portet, Molinero i Rovira llegeixen els contes des de la presó de Junqueras

    Això no és cap programa de Nadal. Potser d'astronomia, perquè recorrerem planetes i constel·lacions. De física, de meteorologia, perquè farem ploure dins la cuina de casa. Però també de geografia i història: viatjarem a la Xina per trobar el Drac de Plata, i a Austràlia, cangurs, una ovella amb 42 quilos de llana i la gran barrera de corall. I recordarem com els romans van arribar a Sant Vicenç dels Horts i quan tot el món estava cobert de gel. Aquest és un programa sobre els contes que, des de la presó, Oriol Junqueras escriu als seus fills, el Lluc i la Joana, de 6 i 3 anys. Ens els llegeixen Pep Guardiola, Montserrat Carulla, Quimi Portet, Justo Molinero, Roger Mas, Empar Moliner, Francesc Mauri, Enric Calpena i Marta Rovira. Neus Bramona i Artur Junqueras, la dona i el pare del líder d'ERC, i Sergi Sol, la seva mà dreta, participen en aquest "Solidaris".

  • Superherois: la lluita contra les malalties minoritàries infantils
    Escolta àudio

    Superherois: la lluita contra les malalties minoritàries infantils

    Són diagnòstics gairebé únics i que es poden fer esperar durant anys de proves, metges i hospitals. Les malalties rares, minoritàries, afecten el 7% de la població. N'hi ha 7.000 de diferents, el 80% d'origen genètic, i la majoria comencen abans dels dos anys, és a dir, que els malalts ho seran tota la vida. La meitat no tenen tractament perquè no s'inverteix prou en recerca i investigació, a les farmacèutiques no els és rendible. Al "Solidaris" parlem amb mares i pares d'aquests nens a qui els ha tocat la loteria dolenta de patir una d'aquestes malalties poc freqüents: Joan Santaló, Àlex Sastre, Mei Yetor i Meritxell Arbona. I entrevistem els seus metges: Francesc Palau, Raquel Vidal i Mercè Bolasell. El cantant Joan Colomo participa en el programa, que s'emet des de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

  • Molt més que emplenar panxes: el negoci dels menjadors escolars
    Escolta àudio

    Molt més que emplenar panxes: el negoci dels menjadors escolars

    La gestió dels (mal anomenats) menjadors escolars enfronta la Generalitat amb les associacions de mares i pares, en peu de guerra contra el polèmic decret que, alerten, mercantilitzarà l'espai del migdia a l'escola. És un gran negoci repartit en poques mans, un botí de més de 400 milions d'euros per curs que acaparen només set grans empreses de càtering, mentre que a les petites, de proximitat i ecològiques, només els queden les molles. Les cuines han desaparegut de les nostres escoles, però l'obesitat infantil i la diabetis precoç es disparen. Pirineus enllà, l'espai del migdia a l'escola es considera temps educatiu, pedagògic, i és universal i gratuït. Aquesta tercera part de la jornada hauria de servir per promoure hàbits saludables. Els del Solidaris visitem el menjador de l'escola Sesmon, de Santa Maria d'Oló (Moianès), però també parlem del nou decret de menjadors escolars que vol impulsar la Generalitat amb els principals actors implicats.

  • Qui tem l'os Goiat? La reintroducció d'ossos al Pirineu, en el punt de mira
    Escolta àudio

    Qui tem l'os Goiat? La reintroducció d'ossos al Pirineu, en el punt de mira

    Qui tem l'os Goiat? Els atacs reiterats d'aquest os bru d'origen eslovè, que es cruspeix ovelles, cabres, ruscos d'abelles i fins i tot cavalls!, fa perillar la reintroducció de l'espècie al Pirineu. Només n'hi ha 43, però els ramaders, que també són una espècie en extinció, estan en peu de guerra, i al nord de la frontera directament fan batudes amb escopetes per foragitar-los. No volen ni ossos, ni llops, ni cap més reintroducció de fauna salvatge sense tenir en compte els habitants del territori. Es queixen que ningú no els ha preguntat i reclamen fer fora el Goiat abans no es trobi cap excursionista despistat pel camí. Ara hibernarà, però quan es desperti, a la primavera, tornarà l'alarma social? Avui els del "Solidaris" pugem a la Vall d'Aran per intentar posar pau entre ramaders i ecologistes, amb la reintroducció d'ossos en el punt de mira i el Goiat a la llista negra. També entrevistem la cantant aranesa Alidé Sans, que ens presenta el seu segon disc: "Henerècla".

  • Ensopegar amb el mateix totxo: SOS Costa Brava
    Escolta àudio

    Ensopegar amb el mateix totxo: SOS Costa Brava

    Tornen les grues a les platges, les excavadores a les pinedes arran de mar, l'especulació, i tornem a ensopegar amb el mateix totxo. No hem après res? El nou boom urbanitzador ha posat els ecologistes en peu de guerra a la Costa Brava: ressusciten plans heretats dels anys 70 i 80 i macrourbanitzacions amb fins a 10.000 segones residències amenacen una vintena de paratges encara verges que havien resistit a la bombolla immobiliària. Des de Sa Guarda, a Cadaqués, i Llançà, tocant al parc natural del Cap de Creus, fins a la cala Morisca de Tossa, passant per la platja de Pals, la cala d'Aiguafreda, Begur, el golfet de Calella de Palafrugell o la Pineda d'en Gori de Palamós. Des de la platja de Sa Riera, en parlem amb Marta Ball-llosera, portaveu de la plataforma ecologista SOS Costa Brava; Eduard de Ribot, advocat ambientalista i Joan Manuel Loureiro, alcalde de Begur. També busquem l'essència de l'Empordà i ens preguntem què és ser empordanès avui amb l'actor Carles Xuriguera, l'antropòleg Adrià Pujol i el naturalista Jordi Sargatal.

  • Qué és ser empordanès? Amb Carles Xuriguera, Adrià Pujol i Jordi Sargatal
    Escolta àudio

    Qué és ser empordanès? Amb Carles Xuriguera, Adrià Pujol i Jordi Sargatal

    El turisme, l'especulació immobiliària i el simple pas del temps han canviat l'Empordà que descrivia Josep Pla. Per això ens preguntem què en queda d'aquells paisatges que tant el captivaven i de l'essència d'un territori que és famós per la seva bellesa i el seu patrimoni. També reflexionem sobre el sentiment d'identitat amb l'actor Carles Xuriguera, l'antropòleg Adrià Pujol i el naturalista Jordi Sargatal. Tots ells responen a la pregunta: Què és ser empordanès? És un reportatge de Mònica Roca.

  • La cara oculta de la roba barata: el "comprar, llençar i comprar" surt car
    Escolta àudio

    La cara oculta de la roba barata: el "comprar, llençar i comprar" surt car

    Si per fer uns texans es necessiten molts litres d'aigua, com pot ser que ens els venguin per només 20 o 25 euros? Només 25 euros és, potser, el que cobra, al mes, la treballadora que els fabrica a la Xina o a Bangladesh. Qui paga el que ens estalviem comprant moda "low cost", aquella samarreta a 3 euros que només ens hem posat un parell de vegades i hem oblidat al fons de l'armari? Cada any es venen 80.000 milions de peces de roba al món. Al "Solidaris", parlem de la cara oculta de la "fast fashion", la part fosca de les nostres samarretes. I descobrim l'alternativa de la roba ètica, amb Laura Solé, tècnica de SETEM; Virginia Rondeel, dissenyadora, propietària de la botiga PostIndustrial Fashion Shop; Núria Nubiola, ambientòloga i fundadora de Back to Eco; Raquel Passola, propietària de la botiga de roba vegana Amapola; i Patricio Abreu, creador de la marca Nukak.

  • Fashion Revolution: saps qui fa la teva roba?
    Escolta àudio

    Fashion Revolution: saps qui fa la teva roba?

    La dissenyadora britànica Carrie Sommers és una de les impulsores de "Who made my clothes?", "Qui produeix la meva roba?", una campanya que reclama més transparència per saber exactament en quines condicions laborals s'ha fet la roba i l'impacte que aquesta producció té sobre el medi ambient. A les xarxes socials la campanya ha tingut una forta repercussió. Sota el hashtag #whomademyclothes milers de productors i consumidors comparteixen una manera de produir i comprar més responsable i ètica. A Catalunya, la dissenyadora manresana Miriam Ponsa, la Núria Hernández de Numon i la Nataline Pomar de Rollitoasí s'han sumat a aquesta campanya de transparència i responsabilitat de la roba que comprem.

  • Glovo i Deliveroo: nova economia, o precarietat digital sobre rodes?
    Escolta àudio

    Glovo i Deliveroo: nova economia, o precarietat digital sobre rodes?

    Potser n'hi diuen nova economia, però massa sovint és precarietat digital, precarietat sobre rodes: les de les bicicletes i motos dels repartidors de les plataformes de missatgeria ràpida. Disfressada d'innovació, l'economia col·laborativa amaga els abusos laborals que denuncien els que tenen un algoritme, una app, com a cap. Els prometen flexibilitat i ingressos ràpids, cap requisit per començar a treballar, però molts no arriben al salari mínim, estan desprotegits, són falsos autònoms. És el més low dels low cost. Aquesta nova economia està canviant el model de consum i el mercat laboral. I no està gens clar que sigui a millor. Al "Solidaris" en parlem amb Albert Cañigueral, divulgador i assessor sobre economia de plataforma i consum col·laboratiu; Mayo Fuster, investigadora de la UOC; Miguel Ferrer, representant de les empreses del sector; i Natxo Parra, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda. També entrevistem missatgers de Glovo i Deliveroo i descobrim l'alternativa de Mensaka.