TOTS ELS ÀUDIOS

  • Nabil, 49 anys, del Marroc: "Mória és una tomba"
    Escolta àudio

    Nabil, 49 anys, del Marroc: "Mória és una tomba"

    El Nabil porta tres anys atrapat a Lesbos. Té problemes de mobilitat a causa d'un accident. Després de l'incendi del camp de Mória, ara fa un mes, viu en una cantina al davant del nou camp de Karà Tepé. No hi ha volgut entrar perquè les condicions són deplorables. El Nabil parla dotze llengües i va arribar a Lesbos després de creuar sis països. La fotografia del Nabil ens l'ha cedit la fotògrafa Maria Jou Sol.

  • Lesbos: un mes després de l'incendi de Mória
    Escolta àudio

    Lesbos: un mes després de l'incendi de Mória

    Avui sabrem en quines condicions viuen els refugiats atrapats a l'illa de Lesbos després de l'incendi de fa un mes al camp de Mória, el més gran d'Europa. Gràcies a la fotoperiodista Maria Jou Sol descobrirem la història del Nabil, que és del Marroc, té 49 anys i en porta tres sense poder sortir de l'illa. També parlarem amb Lluís Caelles, sotscap d'Internacional de TV3; Daniel Larios, cooperant de l'ONG Better Days, que treballa amb menors no acompanyats; Gemma Pinyol, directora de Polítiques Migratòries i Diversitat d'Instratègies, i la fotoperiodista Anna Surinyach, col·laboradora del programa. I sabrem com s'ha resolt l'ordre de desnonament de la Greta, a qui vam conèixer la setmana passada.

  • Javier Padilla: "Les emergències sanitàries seran la nova normalitat"
    Escolta àudio

    Javier Padilla: "Les emergències sanitàries seran la nova normalitat"

    Javier Padilla és metge de família a Madrid, expert en salut pública i gestió sanitària. És coautor del llibre "Epidemiocracia", publicat a Capitan Swing. Un assaig molt aclaridor que ajuda a entendre la relació que hi ha entre salut, desigualtat social i incidència del virus. Perquè, com diuen els autors, "les epidèmies no sorgeixen del no-res, sinó que parteixen d'uns contextos socials i polítics concrets".

  • La Covid-19, la malaltia que fa augmentar les desigualtats
    Escolta àudio

    La Covid-19, la malaltia que fa augmentar les desigualtats

    Avui sabrem quina relació existeix entre salut, desigualtat social i incidència del coronavirus. Coneixerem la Greta. Mare de dues filles, sense ingressos i amb una ordre de desnonament a punt d'executar-se. Gràcies a la xarxa de suport veïnal del barri del Verdum, al districte de Nou Barris, ha pogut alimentar la seva família. També parlarem amb Javier Padilla, metge de família a Madrid i expert en salut pública. És coautor del llibre "Epidemiocracia", publicat a Capitan Swing. I la fotoperiodista i editora de la revista 5W Anna Surinyach ens portarà la història del Malang. Un noi de Gàmbia que es guanyava la vida recollint ferralla a Blanes.

  • Un país de porcs: operació per frenar la contaminació per purins
    Escolta àudio

    Un país de porcs: operació per frenar la contaminació per purins

    Del porc se n'aprofita tot, diu la dita. Del morro... fins a la cua. Fins i tot els seus fems, que són el millor fertilitzant per als cultius. Però quan els purins s'aboquen tal com raja, en excés i sense depurar, contaminen la terra i l'aire. El 41% de les aigües subterrànies del país tenen restes de purins, nitrats que arriben a la xarxa d'aigua potable, superant el límit permès en 139 pobles i ciutats. Aquest és el preu que hem de pagar per ser la granja d'Europa? A Catalunya som més porcs que persones: 7,8 milions de porcs i en una desena de comarques la densitat arriba als 614 per quilòmetre quadrat, més que en cap altre lloc del món. Escorxem 90.000 porcs al dia, un milió i mig de tones de carn que, sobretot, exportem. I que deixen 4.000 piscines olímpiques plenes de fems. El problema és que tenim massa purins o que no els sabem gestionar? És suficient la moratòria del govern que prohibeix obrir noves granges i ampliar-les en 66 municipis?

  • Els purins deixen de ser un problema i ja són una oportunitat
    Escolta àudio

    Els purins deixen de ser un problema i ja són una oportunitat

    Del porc es diu que se n'aprofita tot. Fins ara, les seves defecacions eren un problema greu per la toxicitat i contaminació del sòl. Ara ja no. A poc a poc, han aparegut solucions, com les plantes de tractament. N'hi ha una a Almenar, al Segrià, que treu energia neta dels 600 metres cúbics de purins generats en una setmana a les granges del municipi. Genera biogàs, comercialitza un dels millors fertilitzants i es calcula que aquesta planta evita deixar anar a l'atmosfera unes 30.000 tones a l'any d'emissions de CO2.

  • A Vila-sana dels purins en treuen també gas metà com a combustible per als cotxes
    Escolta àudio

    A Vila-sana dels purins en treuen també gas metà com a combustible per als cotxes

    A la planta de purins dels germans Porta de Vila-sana, al Pla d'Urgell, treuen molt profit de les defecacions dels porcs. En fan fertilitzants per a la terra i també en treuen biogàs. Aquest combustible el depuren tant, que en surt gas natural i també gas metà, que és l'energia idònia per fer córrer els cotxes de gas. El nou combustible, net i barat.

  • La fatiga de la solidaritat, ressaca de la crisi
    Escolta àudio

    La fatiga de la solidaritat, ressaca de la crisi

    La precarietat es fa crònica i els nous pobres ja són una classe social. La ferida de la crisi no cicatritza i les desigualtats s'agreugen. Tenir feina no garanteix arribar a final de mes. A Barcelona i la seva àrea metropolitana, una de cada quatre persones viu en l'exclusió social, sobretot per culpa de l'habitatge. Prop de mig milió de famílies es queden en pobresa severa, després de pagar el lloguer o la hipoteca, especialment les monomarentals i les nombroses. I el 13% no es pot permetre ni comprar medicaments, segons un informe de Càritas. Però el més preocupant és la fatiga de la solidaritat: la guardiola s'ha buidat, les pensions no donen més de si i les famílies vulnerables diuen que no poden seguir ajudant. Creix la xenofòbia i es qüestionen les ajudes socials. I si aquesta pèrdua de drets laborals i socials no es reverteix, veurem aparèixer un monstre polític.

  • No són superhomes: falten dones bomberes
    Escolta àudio

    No són superhomes: falten dones bomberes

    No són superhomes. Amb l'uniforme i el casc no hi ha diferències, però les bomberes dones no són encara ni el 2%. Només n'hi ha 41 al cos de bombers de la Generalitat i sis al de Barcelona. És potser el millor exemple que les feines encara tenen gènere, professions masculinitzades o feminitzades segons estereotips sexistes molt arrelats: la imatge del bomber com un heroi musculat, tot i que ara, amb la tecnologia i la prevenció, la força física és cada cop menys necessària. Si hi ha més dones universitàries i treuen millor nota, per què cobren menys i tenen situacions laborals més precàries? Si les metgesses ja són majoria, per què als hospitals encara manen els homes? Encara hi ha carreres de noi i carreres de noia, que perpetuen la segregació ocupacional i la síndrome de la impostora? Falten dones de coll blau (fusteres, mecàniques, soldadores, electricistes...) i homes amb feines assistencials i de cures. Al "Solidaris", papa jo vull ser bombera!

  • Encara l'home ha de ser el metge i la dona la infermera o les coses han canviat?
    Escolta àudio

    Encara l'home ha de ser el metge i la dona la infermera o les coses han canviat?

    Per sort les coses han començat a canviar i les dones assumeixen feines que tradicionalment han fet els homes i ells fan feines que sempre havien fet les dones. Encara, però, hi ha la mentalitat que la dona, per raons físiques, no pot fer tasques que exigeixen força i que ells es dediquen a feines feminitzades perquè no tenen estudis universitaris o perquè es qüestiona la seva masculinitat. Els testimonis d'aquest reportatge demostren que només són falsos estereotips. Escolteu...

  • Compte enrere per evitar l'oblit judicial de Pedro Álvarez: prescriu la impunitat?
    Escolta àudio

    Compte enrere per evitar l'oblit judicial de Pedro Álvarez: prescriu la impunitat?

    Prescriu la impunitat? Compte enrere per evitar l'oblit judicial de Pedro Álvarez, última oportunitat abans que al setembre en prescrigui l'assassinat d'un tret al cap fa 27 anys, el 15 de desembre del 1992, a l'Hospitalet de Llobregat. El sospitós, un agent de la policia nacional, només va passar sis dies a la presó i des de llavors tot han estat traves en la investigació policial. Tindrien mil motius per perdre l'esperança, però els seus pares no llancen la tovallola. Avui al "Solidaris", una de les lluites antirepressives més antigues d'Europa! Però de Pedros Álvarez n'hi ha molts. Per què és tan difícil asseure un agent al banc dels acusats? No hauria de ser la primera interessada a fer net, la policia? Ho analitzem amb Anaïs Franquesa, advocada penalista; Sònia Andolz, politòloga i experta en seguretat; Jesús Rodríguez, periodista de La Directa, i Adriana Ribas, portaveu d'Amnistia Internacional a Catalunya.

  • Els "altres" Pedros Álvarez: morts a mans de la policia
    Escolta àudio

    Els "altres" Pedros Álvarez: morts a mans de la policia

    Segons dades d'Anuari.cat, només l'any 2012 van morir set persones a Catalunya mentre estaven sota custòdia policial o de resultes d'accions dutes a terme per la policia. Generalment aquests casos acaben tancats en fals i sense condemnes: el corporativisme policial i les traves a la investigació fan que, molt sovint, les causes acabin arxivades. De la mà de Jorge del Cura, portaveu del Centre de Documentació contra la Tortura, repassem les morts de Jonathan Carrillo, Juan Pablo Torroija, Juan Andrés Benítez i Yassir El Yanoussi a mans de diferents cossos policials.

  • L'altra cara del Mobile: els puters de fires i congressos
    Escolta àudio

    L'altra cara del Mobile: els puters de fires i congressos

    És el negoci paral·lel que no es veu: les fires i congressos internacionals, com el Mobile, Construmat o Alimentària, disparen la demanda de prostitució fins a un 30%, segons alguns clubs i agències, que també noten les convencions de metges, els grans esdeveniments esportius o, fins i tot, festivals com el Sònar. Quin és l'impacte real? Barcelona s'està convertint en el bordell del sud d'Europa, destinació de turisme sexual de negocis? Què els passa als homes que, quan estan junts, fora de casa i volen impressionar els altres homes, acaben tancant els grans contractes als prostíbuls? En parlem amb el psiquiatre Facund Fora, el sexòleg Ignasi Puig Rodas, en Farid, xofer de VTC, l'abolicionista i autora de "Puta no se nace", Karmele Marchante, i els treballadors sexuals Conxa Borrell i Javier Martínez.

  • No són quatre lletres: Desmuntant tòpics sobre els menors estrangers no acompanyats
    Escolta àudio

    No són quatre lletres: Desmuntant tòpics sobre els menors estrangers no acompanyats

    No són quatre lletres, que els criminalitzen, els associen a delinqüència, violència i drogues. No són un acrònim, que els deshumanitza i els cosifica, els condemna a la invisibilitat i l'exclusió social. Els menors estrangers no acompanyats són nens sols, són adolescents, que pateixen l'estigma, l'odi xenòfob que esclata amb atacs als centres d'acollida, les notícies falses que els converteixen en una amenaça, en alarma social. Al "Solidaris" volem desmuntar tòpics, amb dades i estadístiques, però sobretot amb històries humanes, amb casos d'èxit com el de l'Anouar i el Wassim, del Marroc: el Joan, un forner de Reus que es jubila, els ha confiat el seu obrador, els dona feina tot i el laberint jurídic i burocràtic que suposa la llei espanyola d'estrangeria. O com el del Mamadou, de Guinea, que li diu "pare" al Siscu, l'alt càrrec del govern que l'ha acollit, emportant-se la feina a casa.

  • Llibertat, igualtat i, sobretot, uniformitat: un lingüicidi que ve de lluny
    Escolta àudio

    Llibertat, igualtat i, sobretot, uniformitat: un lingüicidi que ve de lluny

    "Sigueu nets, parleu francès." "Prohibit escopir i parlar patuès!" La construcció nacional francesa es basa, des de fa segles, mani qui mani, en l'hegemonia total d'una llengua i la marginació del català, el basc, el bretó, el cors, l'alsacià o el flamenc. Llibertat, igualtat i, sobretot, uniformitat. La nova reforma del batxillerat de Macron subordina encara més al francès les malanomenades llengües regionals, en desincentiva l'aprenentatge, però els seus parlants es rebel·len contra un lingüicidi que ve de lluny. Al "Solidaris" en parlem, des de La Llibreria Catalana i el col·legi La Garrigola de Perpinyà, amb l'escriptor Joan-Daniel Bezsonoff, els periodistes Júlia Taurinyà i Aleix Renyé, la llibretera Joana Serra i els mestres Alà Baylac-Ferrer i Marta Serra. També entrevistem els impulsors del col·lectiu Perquè visquin les nostres llengües, l'eurodiputat cors François Alfonsi i el diputat bretó Paul Molac, i la lingüista Carme Junyent.

Anar al contingut