TOTS ELS ÀUDIOS

S'han trobat 1111 resultats.

  • Molt més que emplenar panxes: el negoci dels menjadors escolars
    Escolta àudio

    Molt més que emplenar panxes: el negoci dels menjadors escolars

    La gestió dels (mal anomenats) menjadors escolars enfronta la Generalitat amb les associacions de mares i pares, en peu de guerra contra el polèmic decret que, alerten, mercantilitzarà l'espai del migdia a l'escola. És un gran negoci repartit en poques mans, un botí de més de 400 milions d'euros per curs que acaparen només set grans empreses de càtering, mentre que a les petites, de proximitat i ecològiques, només els queden les molles. Les cuines han desaparegut de les nostres escoles, però l'obesitat infantil i la diabetis precoç es disparen. Pirineus enllà, l'espai del migdia a l'escola es considera temps educatiu, pedagògic, i és universal i gratuït. Aquesta tercera part de la jornada hauria de servir per promoure hàbits saludables. Els del Solidaris visitem el menjador de l'escola Sesmon, de Santa Maria d'Oló (Moianès), però també parlem del nou decret de menjadors escolars que vol impulsar la Generalitat amb els principals actors implicats.

  • Qui tem l'os Goiat? La reintroducció d'ossos al Pirineu, en el punt de mira
    Escolta àudio

    Qui tem l'os Goiat? La reintroducció d'ossos al Pirineu, en el punt de mira

    Qui tem l'os Goiat? Els atacs reiterats d'aquest os bru d'origen eslovè, que es cruspeix ovelles, cabres, ruscos d'abelles i fins i tot cavalls!, fa perillar la reintroducció de l'espècie al Pirineu. Només n'hi ha 43, però els ramaders, que també són una espècie en extinció, estan en peu de guerra, i al nord de la frontera directament fan batudes amb escopetes per foragitar-los. No volen ni ossos, ni llops, ni cap més reintroducció de fauna salvatge sense tenir en compte els habitants del territori. Es queixen que ningú no els ha preguntat i reclamen fer fora el Goiat abans no es trobi cap excursionista despistat pel camí. Ara hibernarà, però quan es desperti, a la primavera, tornarà l'alarma social? Avui els del "Solidaris" pugem a la Vall d'Aran per intentar posar pau entre ramaders i ecologistes, amb la reintroducció d'ossos en el punt de mira i el Goiat a la llista negra. També entrevistem la cantant aranesa Alidé Sans, que ens presenta el seu segon disc: "Henerècla".

  • Ensopegar amb el mateix totxo: SOS Costa Brava
    Escolta àudio

    Ensopegar amb el mateix totxo: SOS Costa Brava

    Tornen les grues a les platges, les excavadores a les pinedes arran de mar, l'especulació, i tornem a ensopegar amb el mateix totxo. No hem après res? El nou boom urbanitzador ha posat els ecologistes en peu de guerra a la Costa Brava: ressusciten plans heretats dels anys 70 i 80 i macrourbanitzacions amb fins a 10.000 segones residències amenacen una vintena de paratges encara verges que havien resistit a la bombolla immobiliària. Des de Sa Guarda, a Cadaqués, i Llançà, tocant al parc natural del Cap de Creus, fins a la cala Morisca de Tossa, passant per la platja de Pals, la cala d'Aiguafreda, Begur, el golfet de Calella de Palafrugell o la Pineda d'en Gori de Palamós. Des de la platja de Sa Riera, en parlem amb Marta Ball-llosera, portaveu de la plataforma ecologista SOS Costa Brava; Eduard de Ribot, advocat ambientalista i Joan Manuel Loureiro, alcalde de Begur. També busquem l'essència de l'Empordà i ens preguntem què és ser empordanès avui amb l'actor Carles Xuriguera, l'antropòleg Adrià Pujol i el naturalista Jordi Sargatal.

  • Qué és ser empordanès? Amb Carles Xuriguera, Adrià Pujol i Jordi Sargatal
    Escolta àudio

    Qué és ser empordanès? Amb Carles Xuriguera, Adrià Pujol i Jordi Sargatal

    El turisme, l'especulació immobiliària i el simple pas del temps han canviat l'Empordà que descrivia Josep Pla. Per això ens preguntem què en queda d'aquells paisatges que tant el captivaven i de l'essència d'un territori que és famós per la seva bellesa i el seu patrimoni. També reflexionem sobre el sentiment d'identitat amb l'actor Carles Xuriguera, l'antropòleg Adrià Pujol i el naturalista Jordi Sargatal. Tots ells responen a la pregunta: Què és ser empordanès? És un reportatge de Mònica Roca.

  • La cara oculta de la roba barata: el "comprar, llençar i comprar" surt car
    Escolta àudio

    La cara oculta de la roba barata: el "comprar, llençar i comprar" surt car

    Si per fer uns texans es necessiten molts litres d'aigua, com pot ser que ens els venguin per només 20 o 25 euros? Només 25 euros és, potser, el que cobra, al mes, la treballadora que els fabrica a la Xina o a Bangladesh. Qui paga el que ens estalviem comprant moda "low cost", aquella samarreta a 3 euros que només ens hem posat un parell de vegades i hem oblidat al fons de l'armari? Cada any es venen 80.000 milions de peces de roba al món. Al "Solidaris", parlem de la cara oculta de la "fast fashion", la part fosca de les nostres samarretes. I descobrim l'alternativa de la roba ètica, amb Laura Solé, tècnica de SETEM; Virginia Rondeel, dissenyadora, propietària de la botiga PostIndustrial Fashion Shop; Núria Nubiola, ambientòloga i fundadora de Back to Eco; Raquel Passola, propietària de la botiga de roba vegana Amapola; i Patricio Abreu, creador de la marca Nukak.

  • Fashion Revolution: saps qui fa la teva roba?
    Escolta àudio

    Fashion Revolution: saps qui fa la teva roba?

    La dissenyadora britànica Carrie Sommers és una de les impulsores de "Who made my clothes?", "Qui produeix la meva roba?", una campanya que reclama més transparència per saber exactament en quines condicions laborals s'ha fet la roba i l'impacte que aquesta producció té sobre el medi ambient. A les xarxes socials la campanya ha tingut una forta repercussió. Sota el hashtag #whomademyclothes milers de productors i consumidors comparteixen una manera de produir i comprar més responsable i ètica. A Catalunya, la dissenyadora manresana Miriam Ponsa, la Núria Hernández de Numon i la Nataline Pomar de Rollitoasí s'han sumat a aquesta campanya de transparència i responsabilitat de la roba que comprem.

  • Glovo i Deliveroo: nova economia, o precarietat digital sobre rodes?
    Escolta àudio

    Glovo i Deliveroo: nova economia, o precarietat digital sobre rodes?

    Potser n'hi diuen nova economia, però massa sovint és precarietat digital, precarietat sobre rodes: les de les bicicletes i motos dels repartidors de les plataformes de missatgeria ràpida. Disfressada d'innovació, l'economia col·laborativa amaga els abusos laborals que denuncien els que tenen un algoritme, una app, com a cap. Els prometen flexibilitat i ingressos ràpids, cap requisit per començar a treballar, però molts no arriben al salari mínim, estan desprotegits, són falsos autònoms. És el més low dels low cost. Aquesta nova economia està canviant el model de consum i el mercat laboral. I no està gens clar que sigui a millor. Al "Solidaris" en parlem amb Albert Cañigueral, divulgador i assessor sobre economia de plataforma i consum col·laboratiu; Mayo Fuster, investigadora de la UOC; Miguel Ferrer, representant de les empreses del sector; i Natxo Parra, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda. També entrevistem missatgers de Glovo i Deliveroo i descobrim l'alternativa de Mensaka.

  • Hipersexualització de les nenes: el masclisme de pati d'escola
    Escolta àudio

    Hipersexualització de les nenes: el masclisme de pati d'escola

    No són sexis, són nenes. Per què no les deixem en pau? La hipersexualització precoç de les menors, al dictat de les xarxes socials, dels "likes" i les "miniinfluencers" amb maquillatge i talons, escurça l'edat de la innocència, perjudica la salut de les adolescents: abaixa autoestima i afavoreix la submissió. De les botigues de joguines que perpetuen els estereotips de gènere i els rols sexistes, als catàlegs de roba per a nenes, esclaves de la imatge, al món del cinema, on actrius menors d'edat fan de prostitutes. El capitalisme i el patriarcat van de bracet, i aquesta hipersexualització també és violència. Avui al "Solidaris" parlem del masclisme de pati d'escola: dels maltractaments i la violència de gènere molt abans de fer 18 anys. I de la pornografia com a mal educador sexual dels adolescents i porta d'entrada, també, de la violència. En parlem amb la sociòloga Marina Subirats; la psicòloga i sexòloga Sònia Cervantes; l'antropòloga Alice van den Bogaert, i Júlia Domènech.

  • L'habitació dels mals endreços de Barcelona
    Escolta àudio

    L'habitació dels mals endreços de Barcelona

    És l'habitació dels mals endreços de Barcelona. Del barri de la Mina només se'n fa crònica negra, carregada d'antigitanisme: aquests dies és notícia per l'ocupació de pisos. L'estigma social, la mala fama de quinquis i ionquis, del Torete i el Vaquilla a la guerra dels clans gitanos, fa dècades que persegueix els seus prop de 15.000 veïns. Al "Solidaris" volem mostrar-vos l'altra cara de la Mina: la d'una lluita veïnal incansable per una vida digna, per canviar les coses i netejar la mala imatge del barri. Entrevistem Paqui Perona, orientadora laboral i presidenta de Veu Gitana; Carmen Galindo, de les associacions de dones Las Adrianas i Las Iris; Paco Vargas, integrador social, i Josep Maria Monferrer, l'historiador del barri i professor a les seves escoles durant tres dècades. També visitem els pisos ocupats amb Rafael Perona, president del Centre Cultural Gitano, i amb Núria Arnau, responsable de Ràdio la Mina.

  • Com s'explica l'ocupació de 60 pisos de protecció oficial al barri de la Mina?
    Escolta àudio

    Com s'explica l'ocupació de 60 pisos de protecció oficial al barri de la Mina?

    Fa més d'un any, 60 famílies van ocupar tres blocs de pisos del barri de la Mina. Parlem d'uns pisos d'habitatge social que van ser ocupats de la nit al dia sense tirar cap porta a terra i sobre els quals ja pesen més d'una trentena d'ordres de desallotjament. Què ha provocat aquesta situació? Hem entrat a casa la Isabel, una mare que viu en un dels pisos ocupats amb els seus cinc fills. Ella i Rafael Perona, president del Centre Cultural Gitano de la Mina, ens expliquen els motius que han portat els veïns a ocupar. "Els veïns han ocupat aquests pisos de protecció oficial per exercir el seu dret a un habitatge digne", diu Perona. És un reportatge de la Mònica Roca.

  • Iemen-Cadis: el (fals!) dilema ètic de triar entre la pau o el pa
    Escolta àudio

    Iemen-Cadis: el (fals!) dilema ètic de triar entre la pau o el pa

    6.000 morts al Iemen, 6.000 llocs de treball a Cadis. És el (fals) dilema ètic d'haver de triar entre la pau i el pa. La venda de 400 bombes i el contracte de 1.800 M? per fabricar cinc vaixells de guerra entre el règim saudita i Navantia enfronta unes víctimes, les de la pitjor crisi humanitària al món, segons les Nacions Unides, un genocidi iemenita silenciat, amb unes altres víctimes, les de la precarietat laboral en una de les regions espanyoles més castigades per la crisi, els pobres contra els pobres. Es poden posar a la mateixa balança, crims de guerra i llocs de treball, mort i atur? Al "Solidaris" en parlem amb les ONG de la campanya Armes contra control, amb el director de Fundipau, Jordi Armadans, i amb els portaveus d'Amnistia Internacional i d'OXFAM Intermon, Dani Vilaró i Júlia Serramitjana. Analitzem la guerra al Iemen amb l'investigador del CIDOB Eduard Soler. I entrevistem el bomber del port de Bilbao que es va negar a carregar armes destinades a l'Aràbia Saudita.

  • Una generació de nens i nenes iemenites en risc. Reportatge de Txell Feixas
    Escolta àudio

    Una generació de nens i nenes iemenites en risc. Reportatge de Txell Feixas

    Els més de tres anys de conflicte armat al Iemen amenacen la supervivència de tota una generació d'infants que pateixen fam. En aquest reportatge, Txell Feixas ofereix una radiografia dels problemes amb què es troben les famílies iemenites per menjar i aconseguir aigua.

  • Sense violència es pot parlar de tot? ETA i el procés de pau al País Basc
    Escolta àudio

    Sense violència es pot parlar de tot? ETA i el procés de pau al País Basc

    ETA s'ha dissolt i ha lliurat les armes, però els seus presos continuen lluny de casa. El nou govern espanyol ha promès acostar-los, tot i que sense concretar terminis i començant pels malalts i més grans de 70 anys. Però el PP, Ciutadans i algunes víctimes vigilen els gestos de Pedro Sánchez. ¿És l'acostament i el reconeixement i reparació de totes les víctimes, també les de la guerra bruta i la tortura, clau per consolidar el procés de pau? Parlem amb membres d'ETA i les seves víctimes i els preguntem si era certa la promesa que "sense violència es pot parlar de tot". Entrevistem Antton López, "Kubati", condemnat per 13 assassinats i 16 atemptats frustrats, i Itxaso Zaldua, que va ser responsable de la logística de l'aparell militar d'ETA, entre d'altres exmembres. També hi participen Consuelo Ordóñez, presidenta del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme, i Joseba Azcarraga, que va ser conseller de Justícia del govern d'Ibarretxe. I acabem amb l'actuació del cantautor Ruper Ordorika.

  • Com és la reinserció dels membres d'ETA quan surten de la presó?
    Escolta àudio

    Com és la reinserció dels membres d'ETA quan surten de la presó?

    Itxaso Zaldua, Jon Ugarte i Iñigo Albizu van ser detinguts, jutjats i condemnats per pertànyer a l'organització terrorista ETA. Durant molts anys, sortir de la presó va ser una realitat llunyana. Però va arribar un dia en què l'excarceració va ser un fet. Què passa amb els presos d'ETA quan surten de la presó? Com és la seva reinserció?

  • Els grans incendis s'apaguen a l'hivern
    Escolta àudio

    Els grans incendis s'apaguen a l'hivern

    És l'estiu amb menys incendis a Catalunya dels últims 30 anys: només 140 hectàrees cremades, una xifra històrica, gràcies a les pluges abundants i a la prevenció. Però no podem abaixar la guàrdia: el foc ha arrasat Grècia, Portugal i fins i tot s'ha estès per Escandinàvia i Sibèria. L'hemisferi nord s'està escalfant més ràpid que la resta del planeta i aquest estiu de rècords podria ser l'estiu del futur. Sequeres i inundacions. 32 graus al cercle polar àrtic. 51, al desert d'Algèria. I 26 milions de migrants climàtics a l'any, que seran 140 milions a mitjans de segle. No són onades de calor: és el canvi climàtic. I no es combat amb aire condicionat. Per què estan infraexplotats els boscos catalans? El consum de biomassa ens pot ajudar a tenir boscos resilients al canvi climàtic? Si arriba el foc, els veïns estan preparats? El consum responsable ajuda a prevenir els incendis? Tenim prou recursos? Avui, al "Solidaris", aprendrem que els grans incendis s'apaguen a l'hivern.