TOTS ELS ÀUDIOS

  • L'altra cara del Mobile: els puters de fires i congressos
    Escolta àudio

    L'altra cara del Mobile: els puters de fires i congressos

    És el negoci paral·lel que no es veu: les fires i congressos internacionals, com el Mobile, Construmat o Alimentària, disparen la demanda de prostitució fins a un 30%, segons alguns clubs i agències, que també noten les convencions de metges, els grans esdeveniments esportius o, fins i tot, festivals com el Sònar. Quin és l'impacte real? Barcelona s'està convertint en el bordell del sud d'Europa, destinació de turisme sexual de negocis? Què els passa als homes que, quan estan junts, fora de casa i volen impressionar els altres homes, acaben tancant els grans contractes als prostíbuls? En parlem amb el psiquiatre Facund Fora, el sexòleg Ignasi Puig Rodas, en Farid, xofer de VTC, l'abolicionista i autora de "Puta no se nace", Karmele Marchante, i els treballadors sexuals Conxa Borrell i Javier Martínez.

  • No són quatre lletres: Desmuntant tòpics sobre els menors estrangers no acompanyats
    Escolta àudio

    No són quatre lletres: Desmuntant tòpics sobre els menors estrangers no acompanyats

    No són quatre lletres, que els criminalitzen, els associen a delinqüència, violència i drogues. No són un acrònim, que els deshumanitza i els cosifica, els condemna a la invisibilitat i l'exclusió social. Els menors estrangers no acompanyats són nens sols, són adolescents, que pateixen l'estigma, l'odi xenòfob que esclata amb atacs als centres d'acollida, les notícies falses que els converteixen en una amenaça, en alarma social. Al "Solidaris" volem desmuntar tòpics, amb dades i estadístiques, però sobretot amb històries humanes, amb casos d'èxit com el de l'Anouar i el Wassim, del Marroc: el Joan, un forner de Reus que es jubila, els ha confiat el seu obrador, els dona feina tot i el laberint jurídic i burocràtic que suposa la llei espanyola d'estrangeria. O com el del Mamadou, de Guinea, que li diu "pare" al Siscu, l'alt càrrec del govern que l'ha acollit, emportant-se la feina a casa.

  • Llibertat, igualtat i, sobretot, uniformitat: un lingüicidi que ve de lluny
    Escolta àudio

    Llibertat, igualtat i, sobretot, uniformitat: un lingüicidi que ve de lluny

    "Sigueu nets, parleu francès." "Prohibit escopir i parlar patuès!" La construcció nacional francesa es basa, des de fa segles, mani qui mani, en l'hegemonia total d'una llengua i la marginació del català, el basc, el bretó, el cors, l'alsacià o el flamenc. Llibertat, igualtat i, sobretot, uniformitat. La nova reforma del batxillerat de Macron subordina encara més al francès les malanomenades llengües regionals, en desincentiva l'aprenentatge, però els seus parlants es rebel·len contra un lingüicidi que ve de lluny. Al "Solidaris" en parlem, des de La Llibreria Catalana i el col·legi La Garrigola de Perpinyà, amb l'escriptor Joan-Daniel Bezsonoff, els periodistes Júlia Taurinyà i Aleix Renyé, la llibretera Joana Serra i els mestres Alà Baylac-Ferrer i Marta Serra. També entrevistem els impulsors del col·lectiu Perquè visquin les nostres llengües, l'eurodiputat cors François Alfonsi i el diputat bretó Paul Molac, i la lingüista Carme Junyent.

  • Carme Junyent: "Quan renunciem a la llengua ens estem venent al sistema"
    Escolta àudio

    Carme Junyent: "Quan renunciem a la llengua ens estem venent al sistema"

    Segons la Unesco, vora el 50% de les llengües del món corren el risc de desaparèixer al llarg del segle XXI, però segons algunes veus aquest percentatge augmenta fins al 90%. Genocidis, persecució, empresonaments, segrestos de criatures abans dels 7 anys i, evidentment, prohibició. La professora de lingüística de la UB i experta en llengües amenaçades Carme Junyent explica que, a l'hora d'eliminar una llengua, hi ha totes les maldats que puguem imaginar.

  • Terol existeix: rebel·lió contra l'hipercentralisme
    Escolta àudio

    Terol existeix: rebel·lió contra l'hipercentralisme

    Terol existeix i torna a sortir al mapa. Tot i l'abandonament, la despoblació i la falta d'infraestructures, els que hi viuen s'hi volen quedar i han encès la guspira d'una rebel·lió contra l'Espanya buidada per Madrid. Al "Solidaris" parlem amb els testimonis d'una regió oblidada que, en el darrer segle, ha perdut la meitat de la seva població. Només queden nou habitants per quilòmetre quadrat, setze pobles a punt de desaparèixer, amb el tren més lent d'Espanya i una central tèrmica que té els dies comptats. Però "Terol Existeix!" ja no és només un crit al carrer i vint anys d'activisme, són dos senadors i un diputat decisiu a Madrid, que estan descobrint el pa que s'hi dona (amenaces de boicot per voler existir!), és un baluard contra l'extrema dreta i un moviment que podria estendre's també a Sòria, Segòvia, Àvila o Conca. També analitzem el "sorpasso" de l'economia madrilenya a la catalana, amb els economistes Ramon Tremosa i Gonzalo Bernardos.

  • El "sorpasso" econòmic de Madrid a Catalunya: l'ànalisi de Gonzalo Bernardos i Ramon Tremosa
    Escolta àudio

    El "sorpasso" econòmic de Madrid a Catalunya: l'ànalisi de Gonzalo Bernardos i Ramon Tremosa

    El PIB de la Comunitat de Madrid ha superat per segona vegada a la història el de Catalunya. És culpa del procés que el PIB de Madrid superi el de Catalunya o de la manca d'inversions a favor d'un Estat cada vegada més centralitzat? Amb els economistes Gonzalo Bernardos i Ramon Tremosa analitzem les causes del "sorpasso" de Madrid respecte a Catalunya pel que fa a l'increment del PIB, i ens preguntem si aquest creixement s'alimenta de l'Espanya buidada, com denuncien moviments com Terol Existeix o Sòria ja!

  • Incineradora? No, gràcies. El fantasma de la tèrmica de Cercs reviu
    Escolta àudio

    Incineradora? No, gràcies. El fantasma de la tèrmica de Cercs reviu

    Una cosa és que la merda de la muntanya no faci pudor i una altra de ben diferent que portem la merda de Barcelona a la muntanya. La comarca del Berguedà es revolta contra el projecte d'incineradora a l'antiga central tèrmica de Cercs: els prometen 60 llocs de treball directes, 100 més d'indirectes i 130 milions d'euros d'inversió, però veïns i ecologistes alerten de l'impacte per a la salut i el medi ambient de cremar 332.000 tones de deixalles l'any provinents del desballestament de cotxes, la indústria i els ecoparcs de l'àrea metropolitana. Avui, al "Solidaris", el fantasma de la tèrmica, el gran monstre de ciment a la llera del pantà de la Baells, a la C-16, reviu en plena emergència climàtica. L'argument que més val morir enverinat que morir de gana ja no els convenç. En parlem amb els membres de la plataforma antiincineradora Martina Marcet i Antoni Ferran; Jordi Bigues, de la plataforma Residu Zero; Mercè Fuentes, exmetgessa de Vallcebre, i l'alcalde de Cercs, Jesús Calderer.

  • Objectiu: tancar la incineradora de Sant Adrià de Besòs
    Escolta àudio

    Objectiu: tancar la incineradora de Sant Adrià de Besòs

    A la planta incineradora de Sant Adrià de Besòs s'hi cremen cada dia mil tones de residus; teòricament són deixalles urbanes no aprofitables, però segons les auditories de la plataforma AireNet també s'hi incineren residus radioactius. Parlem de l'activitat i de l'impacte sobre la salut d'aquesta incineradora amb Silvina Frucella i Enric Navarro, de la plataforma AireNet, amb el catedràtic de toxicologia i salut medioambiental de la URV Josep Lluís Domingo i amb l'activista i tècnica ambiental Núria Vidal de Llobatera.

  • Joguines per a un Nadal responsable
    Escolta àudio

    Joguines per a un Nadal responsable

    El Nadal és l'època per excel·lència de regalar i consumir joguines. En els últims anys es comença a parlar del que es coneix com la síndrome del nen hiperregalat: l'actitud d'un infant de no valorar el que rep, només voler obrir més i més regals. Quines són les conseqüències de l'excés de joguines? Com es poden regalar i triar amb sentit comú? I què podem fer amb les joguines que ja no farem servir o que estan espatllades? Des de la Ludoteca Guitard, passem un matí de Nadal responsable amb Imma Marín, de Marinva; la psicòloga Verónica Antón; la coordinadora de l'Espai Ambiental Cooperativa que promou el projecte "Joguines vives", Jennifer Coronado; Mireia Riera, d'Artijoc, i ens preguntem per què la publicitat de joguines continua sent tan sexista amb Neus Parrot, publicista i una de les creadores de "Piensa sexi".

  • Trenta anys de lluites
    Escolta àudio

    Trenta anys de lluites

    Aquest 2019 s'han complert vint anys de la primera gran mobilització antiglobalització a Seattle, n'ha fet vint-i-cinc de les conegudes com a "acampades pel 0,7%" i trenta des que es va constituir La Fede, l'entitat que agrupa totes les ONGs de justícia global que treballen a casa nostra. Avaluem totes aquestes efemèrides, la feina que s'ha fet i la que queda per fer, amb els activistes Arcadi Oliveras, Esther Vivas, Gabriela Serra, Francesc Mateu i Montse Santolino.

  • El dret de protesta arreu del món
    Escolta àudio

    El dret de protesta arreu del món

    Els drets no es conquereixen sols sinó que cal reclamar-los. Una de les maneres més efectives de fer-ho és exercint el dret de protesta, però aquest dret està cada com més amenaçat arreu d'Europa i del món. N'hem parlat amb Benjamin Sourice, membre de l'associació francesa VOX Public; Giada Negri, coordinadora de l'observatori europeu Civic Space Watch, i amb Luca Gervasoni, codirector de NOVACT, l'institut internacional per l'acció no-violenta.

  • Precarietat límit a la universitat: sous de 500 euros per fer de professor
    Escolta àudio

    Precarietat límit a la universitat: sous de 500 euros per fer de professor

    Sous de 500 euros al mes per fer de professor universitari: els falsos associats, precaritzats, suporten la càrrega docent d'una universitat pública catalana que intenta mantenir el seu prestigi malgrat les retallades. La inversió s'esfondra, molt per sota de la resta d'Europa, mentre el vicepresident Aragonès promet una rebaixa del 30% de les taxes si s'aproven els pressupostos del 2020. Però els rectors reclamen 240 milions d'euros més de finançament per resoldre una situació límit: ¿Quin és el futur d'un país que no inverteix en coneixement i investigació? En parlem amb professors associats que treballen en precari, un catedràtic i estudiants. També amb Vera Sacristán, de l'Observatori del Sistema Universitari i Josep Maria Vilalta, secretari executiu de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP).

  • Agafar les regnes de la vellesa
    Escolta àudio

    Agafar les regnes de la vellesa

    L'habitatge cooperatiu és una fórmula perfecta per defugir el binomi lloguer/compra tant quan som joves com quan som grans, i és que cada vegada més persones opten pel cohabitatge en el tram final de la vida. En aquest reportatge Anna Ayala recull les iniciatives de Can 70, Walden XXI i Cohabita Palau, per viure la vellesa més activa possible.

  • Ni lloguer, ni compra: l'alternativa de l'habitatge cooperatiu
    Escolta àudio

    Ni lloguer, ni compra: l'alternativa de l'habitatge cooperatiu

    Trenta-vuit desnonaments al dia. Tres famílies perden casa seva cada dues hores. Fins i tot, ja, en diumenge i sense ordre judicial. I els lloguers alts en són la primera causa. Catalunya lidera el rànquing, encara té les pitjors dades de tot Espanya: un de cada quatre desnonaments es fan aquí, sis de cada deu per impagament del lloguer. Però unes altres polítiques d'habitatge, contra l'expulsió dels veïns, són possibles i ja s'apliquen. A fora: Viena, per exemple, té un 80% d'habitatges de lloguer, el 60% a preu assequible, públics o regulats. Però també arriben a Catalunya: avui al "Solidaris" descobrim l'alternativa dels que entenen l'habitatge com un dret, com un bé d'ús, i no com un negoci, no com una mercaderia. Ni lloguer, ni compra: habitatge cooperatiu.

  • Els fills de la violència masclista, les víctimes invisibles
    Escolta àudio

    Els fills de la violència masclista, les víctimes invisibles

    Avui, al "Solidaris", coneixerem la història del Marc, obligat a visitar el seu pare violent que ara és a la presó, després d'haver assassinat la seva parella. O la de la Mia, doble supervivent, dues vegades víctima: del maltractament del seu pare, però també del seu ex marit. 34 nens i nenes han perdut les seves mares per culpa de la violència masclista a l'Estat, en el que portem d'any. 265 orfes, des del 2013. 30 assassinats pels seus pares o les parelles de les seves mares. Nens i nenes indefensos. En parlem també amb els piscòlegs Marcela San Cristóbal, Mariona Auradell i Oriol Ginés, i amb la Fundación Mujeres.