TOTS ELS ÀUDIOS

  • Un gran abocador flotant: ens empassem una targeta de plàstic a la setmana
    Escolta àudio

    Un gran abocador flotant: ens empassem una targeta de plàstic a la setmana

    Els humans ingerim dues mil partícules microplàstiques, un cinc grams de plàstic, cada setmana, l'equivalent d'una targeta bancària. Cada segon aboquem 200 quilos de plàstic al mar, vuit milions de tones l'any. O el que és el mateix: un camió d'escombraries ple cada minut. Ampolles que triguen 500 anys a descompondre's, bosses de supermercat que en necessiten 55... I que s'empassen els animals marins, com la balena amb 40 quilos de plàstic a l'estómac trobada morta a les Filipines. Al món hi ha 193 estats reconeguts per l'ONU. I si no fem res, aviat el 194è podria ser l'estat de les Illes de la Porqueria, és a dir, l'arxipèlag que formen les illes de plàstic flotants que s'acumulen als nostres oceans. Estem convertint un dels principals pulmons del planeta en un gran abocador flotant. Des de la Fundació CRAM reunim tota una sèrie d'expertes per analitzar el problema i les possibles solucions.

  • Fugir per poder estimar
    Escolta àudio

    Fugir per poder estimar

    Fugen per poder estimar, per poder ser. Fugen per no haver-se d'amagar. La persecució per motius d'orientació sexual i identitat de gènere, la violència i l'exclusió social que pateixen moltes persones gais, lesbianes i transsexuals les obliga a marxar i demanar protecció internacional a casa nostra. Encara hi ha 72 països que prohibeixen les relacions homosexuals. A l'Àfrica, en almenys vuit països es castiga amb la pena de mort. La comunitat LGTBI s'enfronta a vulneracions de drets fonamentals sovint emparades per la llei, la família i la religió, i fins i tot per la mateixa policia i els mitjans de comunicació. Només els queda resistir en la clandestinitat, dur una doble vida o l'asil.

  • Es busca família d'acollida: Catalunya, a la cua d'Europa
    Escolta àudio

    Es busca família d'acollida: Catalunya, a la cua d'Europa

    Es busca família d'acollida. Al país del "Volem acollir", que proclama "Casa nostra, casa vostra", som a la cua d'Europa: només el 13% dels 7.000 nens i nenes catalans separats dels seus pares biològics tenen una família d'acollida, mentre que a Anglaterra o Suècia són el 70% i a França el 55%. La resta, gairebé un de cada deu, han de viure en centres. Per què a les famílies catalanes ens costa tant acollir? És un problema cultural o econòmic i de conciliació? Encara confonem l'adopció amb l'acolliment, temporal? O és la por de la separació, d'haver d'acomiadar-se de l'infant? Al "Solidaris" entrevistem la Creu de Sant Jordi Montse Juvanteny i parlem amb la Violeta Gumà, l'Oriol Joseph, el Sergi Càmara, la Roser Pinyot i la Montserrat Martínez, que han obert les portes de casa seva per donar una segona oportunitat a menors tutelats.

  • Cesàries, una epidèmia mundial?
    Escolta àudio

    Cesàries, una epidèmia mundial?

    Segons la prestigiosa revista mèdica The Lancet, el nombre de parts per cesària s'ha gairebé doblat al món els darrers 15 anys: fins al 21%. L'Organització Mundial de la Salut alerta d'aquest augment preocupant: les cesàries s'haurien de limitar a només al 10% dels naixements, i només per raons mèdiques. Per sobre d'aquest percentatge no està demostrat que redueixi la mortalitat. Les cesàries salven vides, sí, però com qualsevol operació quirúrgica, té riscos i conseqüències psicològiques per a les mares. Als hospitals públics catalans la taxa de cesàries dobla aquesta recomanació: 23%. I als privats es dispara fins al 38%! En canvi, al País Basc, posem per cas, no arriba al 16%. Per què aquesta diferència tan gran? Té una explicació mèdica o és una raó més aviat econòmica, organitzativa de les clíniques i pel temor dels metges a problemes legals? I les mares tenen dret a decidir? En parlem amb professionals mèdics i mares que ens expliquen la seva experiència.

  • Núria Andreu: "Falta molt acompanyament emocional dels professionals mèdics quan pareixes"
    Escolta àudio

    Núria Andreu: "Falta molt acompanyament emocional dels professionals mèdics quan pareixes"

    Anahí Galan, Carol López i Núria Andreu expliquen, en aquest reportatge, que els seus parts no van ser el que elles esperaven: no volien passar per una cesària i hi van acabar passant. Totes tres recorden aquest moment de manera agredolça; per això reclamen que les cesàries es practiquin només quan siguin estrictament necessàries. A través de les Associació Dona Llum, El Parto es Nuestro i el grup #apoyocesareas reivindiquen parts més respectats i dignes. Però no totes les experiències amb les cesàries són negatives. Per exemple, Elisabet Montagut reconeix que les dues cesàries que li van practicar van salvar la vida dels seus fills. Quatre experiències sobre el part. Quatre dones valentes que donen veu al debat obert sobre les cesàries.

  • El test que t'ajudarà a saber si ets un pare corresponsable
    Escolta àudio

    El test que t'ajudarà a saber si ets un pare corresponsable

    Sí, sí... En teoria, tots estem a favor que a casa es reparteixin les feines a parts iguals. Això diuen els experts! Però mares i pares portem la teoria a la pràctica? O la igualtat, només la prediquem? Hem sotmès tres pares primerencs a un estudi sense cap mena de pretensió científica per reflexionar sobre què vol dir conciliar i ser un pare-corresponsable. Són Dani González, Jordi Batlle i Gerard Sardena. Responen al qüestionari de Mònica Roca. Muntatge musical de Rosa Maria Sillué.

  • Es busca pare corresponsable: conciliació, de la teoria a la pràctica
    Escolta àudio

    Es busca pare corresponsable: conciliació, de la teoria a la pràctica

    Conciliar és cosa de dos. Però tot i les bones intencions, fins i tot en les parelles més igualitàries, les coses canvien quan arriba el primer fill. La relació es tradicionalitza, la mare porta la càrrega mental i el pare es limita a ajudar. Només un 2% aprofita la cessió del permís de maternitat, només el 5% s'agafa reducció de jornada, només el 10% demana una excedència per fer-se càrrec de la cura i criança dels seus fills. Avui, al "Solidaris", busquem pares corresponsables, compromesos. Des de l'escola Ferrer i Guàrdia del Masnou ens acompanyen pares corresponsables: el Gerard Aran, el Bernat Escudero i el Camilo Soler. Parlem, també, amb María José González i Paco Abril. I Els Amics de les Arts ens fan la recomanació musical final.

  • Desapareguts i invisibles: més de 12.000 casos per resoldre
    Escolta àudio

    Desapareguts i invisibles: més de 12.000 casos per resoldre

    Dotze desapareguts al dia a Catalunya: el 94% tornen a casa al cap de poques hores, el 98% es localitzen en menys d'un any, però què passa amb els que no apareixen? A Espanya s'acumulen més de 12.000 casos oberts, per resoldre, sense pistes, invisibles. Al "Solidaris" en parlem amb l'inspector en cap dels Mossos d'Esquadra Jordi Domènech, la jutgessa Graziella Moreno, la psicòloga Alba Payàs i els periodistes Paco Lobatón i Roger Pascual. I entrevistem les mares de Caroline del Valle i Cristina Bergua, desaparegudes el 2015 i el 1997, i Montserrat Torruella, que és presidenta d'Inter-SOS, l'associació de familiars de persones desaparegudes sense causa aparent.

  • La trinxera del treball social
    Escolta àudio

    La trinxera del treball social

    Salt només és notícia quan hi ha problemes, com les treballadores i educadores socials, que són invisibles fins que fallen. Els estralls de la crisi i les retallades les han posat al límit: desprotegides, a la trinxera, a primera línia, escolten els qui no vol escoltar ningú, entomen la frustració per la falta de recursos, són el mur de contenció, la cara d'un sistema que, massa sovint, les carrega amb la responsabilitat d'haver de resoldre tots els seus problemes: de la pobresa energètica i els desnonaments a l'atur o els menors estrangers no acompanyats. Avui, al "Solidaris", reivindiquem la dignitat de la feina de Mariona Carbó, Alba Miras i Helena Rubio. I ho fem des de Salt, a Girona, que lluita per reinventar-se, fugint de tòpics i estigmatitzacions, i parlem amb persones que conformen el ric teixit social de la ciutat.

  • Els creadors del Temporada Alta: "Salt era un poble d'hortolans"
    Escolta àudio

    Els creadors del Temporada Alta: "Salt era un poble d'hortolans"

    Hi ha poca gent que sàpiga que els inicis del Temporada Alta van començar a Salt. Entrevistem Salvador Sunyer i Josep Domènech, els creadors d'un dels festivals d'arts escèniques més importants del sud d'Europa i l'ànima de Bitò. Una de les productores culturals més importants del país i el segell que hi ha darrere la programació del Teatre de Salt. Amb ells fem repàs de la seva trajectòria. És un reportatge de Mònica Roca.

  • El tren de Manresa a Barcelona triga més ara que fa 160 anys?
    Escolta àudio

    El tren de Manresa a Barcelona triga més ara que fa 160 anys?

    El tren de Manresa a Barcelona triga més ara que fa 160 anys: el 1859 feia en 80 minuts un trajecte que ara en dura 87, segons denuncien els alcaldes del Bages, farts de les avaries i els retards. La seguretat de Rodalies està en el punt de mira després dels dos darrers accidents mortals, a Vacarisses i Castellgalí. I els maquinistes alerten del risc greu i imminent que es repeteixin. Des del forat del dònut de la inversió en infraestructures, des de l'estació de Manresa, el "Solidaris" analitza els deu anys d'un traspàs de Rodalies fallit, gairebé buit de competències i amb una pluja de milions promesa per Zapatero mai complerta: 4.000 milions d'euros, precisament la mateixa inversió promesa també per Rajoy. Rodalies, amb els seus 75 punts negres, és l'únic transport públic que perd viatgers. Però és només un problema de diners, d'inversió?

  • Els riscos del big data o per què Facebook sap més de tu que la teva pròpia parella
    Escolta àudio

    Els riscos del big data o per què Facebook sap més de tu que la teva pròpia parella

    Facebook sap més de tu que la teva pròpia parella. Instagram, que estàs embarassada abans que la teva família. Booking, on aniràs de vacances l'estiu que ve. Netflix la propera sèrie a què t'enganxaràs. Linkedin, quan canviaràs de feina. Amazon, què votaràs a les properes eleccions. On són els límits del big data? En som conscients, del risc de l'exposició de les nostres dades personals, clic a clic, i de l'ús que se'n fa? La indústria de les dades massives, el gran negoci de la nostra privacitat, mourà aviat el 4% del PIB europeu, 10 milions de llocs de treball. Però estem despullats a internet? Les victòries de Trump, Bolsonaro o Salvini i el Brexit potser no es poden explicar sense aquest fenomen que està canviant les regles del joc i l'estratègia comunicativa dels partits polítics. Si els algoritmes decideixen què llegim, què escoltem i què mirem, poden decidir què pensem i què votem? En parlem amb els periodistes Karma Peiró, Miquel Pellicer, Albert Lloreta i Xavier Duran; amb la directora d'Eticas Consulting, Gemma Galdón; i amb el director del centre d'excel·lència de big data de Barcelona, Marc Torrent.

  • Què saben de mi les marques i els partits polítics gràcies al "big data"?
    Escolta àudio

    Què saben de mi les marques i els partits polítics gràcies al "big data"?

    El "big data" té moltes aplicacions pràctiques que repercuteixen en la nostra vida diària. Les marques, per exemple, estan molt interessades a saber els nostres hàbits com a consumidors. I els partits polítics, quina és la nostra opinió com a votants. La pregunta és: ho poden saber tot de nosaltres a través de les dades? En parlem amb Montserrat Gomà, catedràtica de Psicologia de la Personalitat de la UAB, i Víctor Puig, director de Zinkdo digital. És un reportatge de Mònica Roca.

  • El masclisme no són els altres
    Escolta àudio

    El masclisme no són els altres

    "El masclisme, vulguis o no, costa tant de treure-se'l del damunt com l'olor de tabac, que se t'enganxa tant si ets fumador com si no. Soc masclista. Sí, ho soc. Fins i tot sense pretendre-ho. Però ara, almenys, ho sé", escriu el politòleg Carles Foguet. "Soc masclista quan veig un comportament, una mirada o comentari al metro, al bar, a la feina, i miro cap a una altra banda com si no veiés res", manifesta el periodista Sergi Picazo. Què estem fent els homes contra un masclisme que mata? Ens estem revoltant prou? Quin tipus de masculinitat tòxica hegemònica estem promovent, o almenys acceptant, i com la podem transformar en una masculinitat alternativa, antipatriarcal, desobedient? Responen a la pregunta Heinrich Geldschläger, Rubén Sánchez Ruiz, Carles Foguet, Xavier Cela Bertran i Ignasi Puig Rodas.

  • L'alarmant banalització de la violència sexual: és una guerra
    Escolta àudio

    L'alarmant banalització de la violència sexual: és una guerra

    Més d'una agressió sexual al dia a Barcelona. I gairebé una de cada deu dones que van a l'hospital després d'una violació ha patit un atac en grup, de "manades" impunes. És una epidèmia, una guerra que ens hauria de revoltar, també als homes, sobretot als homes: què estem fent contra un masclisme que mata? L'alarmant banalització de la violència sexual (i no només per Vox) revictimitza les supervivents, perquè el tràngol continua a comissaria i als jutjats, on han de demostrar la seva innocència i sovint se les fa responsables de no haver aturat l'agressió: com anaves vestida, què havies begut, segur que vas dir que no, i on anaves sola, tan tard, tan fosc...? Una de cada tres dones ha patit violència sexual o en patirà al llarg de la seva vida. En parlem amb Alba Alfageme, Sònia Cervantes, Júlia Humet, Teresa Vallejo, Alba Fernández Pous i Jessica Romeu.