"Les pometes", "El gegant del pi" i "Quan el pare no té pa" són tres cançons que comparteixen melodia. Això és perquè provenen d'una mateixa dansa barroca tan popular que apareix en obres de teatre de Miguel de Cervantes o Lope de Vega. Descobrim "El Villano" en aquesta secció didàctica.
Sabeu què és un "loop"? La traducció literal seria "bucle", és a dir, una seqüència que es repeteix moltes vegades. En aquest cas, els músics ho fan servir enregistrant petits fragments musicals que després enllacen i reprodueixen. El "looping" es fa servir en molts gèneres diferents i pot ajudar a crear sensacions musicals ben curioses. En aquesta secció us proposem descobrir en família les diferents seqüències de "loops" que hi ha al tema "Fiona" de Coloma Bertran.
Considerant que Émile Jaques-Dalcroze creia fermament en el lligam de música i moviment, és força normal que bona part de la seva obra compositiva siguin danses. Per a la secció més moguda del "Set de sons", n'hem escollit una que, a més de fer-nos ballar, potser ens farà somriure. Posem en pràctica en família les teories de Dalcroze i movem les orelles i tot el cos amb l'última de les seves "Quatre danses frívoles". L'autor la va subtitular: "Amb humor".
Anys després de publicar "Alícia al país de les meravelles", Lewis Carroll va crear una segona història de les aventures d'aquest personatge. Es tracta d'"A través del mirall i allò que Alícia hi va trobar". Una obra que va ser font d'inspiració per a altres artistes i que s'ha representat força vegades. El compositor nord-americà Joseph Deems Taylor en va fer una suite en cinc moviments. En aquesta secció descobrim en família el so dels insectes gegants que viuen a l'altra banda del mirall.
La pel·lícula de Walt Disney "Alícia al país de les meravelles" va ser l'origen d'un dels estàndards de jazz més coneguts. Es tracta de la cançó que Sammy Fain va compondre per a l'obertura i els crèdits, que, posteriorment, Bill Evans, Oscar Peterson i Dave Brubeck adaptarien amb sonoritat de jazz. Ara la sentirem en una versió per a piano i timple. Què és un timple? Un petit instrument de corda pinçada originari de la illes Canàries molt semblant al nostre guitarró.
Rosetta Tharpe va ser la primera cantant famosa de gòspel. De ben petita ja tocava la guitarra a l'església i, a poc a poc, va anar perfeccionant la tècnica gràcies a la seva passió pel blues i el jazz. La seva manera de tocar barrejant el blues i el swing va ser la precursora del rock, i el seu estil va servir d'inspiració a molts músics: Little Richard, Chuck Berry, Elvis Presley, Aretha Franklin. Tot i que el seu nom no és gaire conegut pel gran públic, és tot un referent femení de la història de la música.
La princesa Elsa de la pel·lícula "Frozen" no és l'única que pot convertir en gel tot allò que toca. La Donzella de la Neu és una fada, filla del Fred i de la Primavera, que només pot viure amb el cor gelat, però que desitja enamorar-se. Es tracta d'un argument molt propi de les històries dramàtiques del segle XIX que va inspirar una òpera a Nikolai Rimski-Kórsakov. Un dels seus fragments més coneguts és "La dansa dels gots", també coneguda com "la dels saltimbanquis".
"La música ha de servir per a un propòsit, ha de ser part d'una cosa més gran, una part de la humanitat." Ho deia Pau Casals, un nom indispensable a l'hora de parlar de música i compromís social. La seva música sempre està lligada al violoncel, però, tot i així, també va fer algunes composicions per a piano quan era força jove. Sabeu ballar la masurca? Ho podeu provar amb aquesta "Petita masurca", de Pau Casals.
Havergal Brian va iniciar la seva formació musical en un cor infantil i. Tot i començar a treballar als 12 anys i deixar l'escola, la seva afició a la música el va portar a aprendre l'orgue. Tot i així, Brian no ha passat a la història com a organista, sinó com a compositor, i en aquest sentit també el podem considerar un gran autodidacte. Se'l coneix per ser l'autor de la "Simfonia gòtica", que té el rècord de ser la més llarga de la història. Una altra composició d'aquest músic britànic és "Doctor Merryheart", una peça que ens anirà molt bé per jugar i ballar en família.
Una "orangerie" és com s'anomena un hivernacle destinat a protegir durant l'hivern arbres com els cítrics. La compositora nord-americana Caroline Shaw ens en descriu musicalment una en el seu treball "Plan & elevation", inspirat en un jardí. Passegem amb les orelles per aquest hivernacle ple de tarongers amb Caroline Shaw: "The orangery".
El cinema i els jocs infantils han fet famosos els apatxes arreu del món. Abans que els colons blancs arribessin al seu territori, els apatxes ocupaven una extensa zona del sud-oest d'Amèrica del Nord i tenien una cultura tradicional molt rica. Però... quina relació tenen els apatxes amb una arpa celta? L'arpista Josep Maria Ribelles i el trikitilari Kepa Junkera ens donen la resposta.
Al rei francès Lluís XIV, també conegut com el Rei Sol, li agradava molt menjar. Sovint ho feia sol mentre els nobles de la seva cort se'l miraven. Un àpat podia constar d'una seixantena de plats diferents i, és clar, durava moltes hores. Per això, per tal de fer l'estona més amena, s'acompanyava amb música. Michel Richard de Lalande va ser un dels músics principals de la cort de Versalles i va compondre diferents peces per interpretar durant els sopars del rei.
Una de les famílies d'instruments que més protagonisme acostuma a tenir a l'orquestra és la de les cordes. La seva disposició acostuma a ser en semicercle i ordenades d'agut a greu, és a dir: els violins, les violes, els violoncels i els contrabaixos. Tots són instruments de corda fregada, però hi ha moltes maneres de fer-los sonar depenent de l'efecte que es busqui. Hem escollit una peça tocada exclusivament en pizzicato, és a dir, fent com petits pessics a les cordes. Amb el "Playful pizzicato" de la "Simfonia Simple", de Benjamin Britten, us proposem ballar en família de puntetes.
Quan l'any 1892 el compositor Antonín Dvorák es va instal·lar als Estats Units va sentir especial fascinació per la música dels natius americans. Quan va compondre la seva Simfonia número 9, titulada també "Simfonia del nou món", va introduir a la partitura algunes peculiaritats d'aquesta música tradicional. Ell mateix deia que el tercer moviment li suggeria una festa plena de danses índies. N'escoltem un fragment en família. I a vosaltres què us suggereix?
Quan Antonio Vivaldi va compondre els concerts de les Quatre estacions, l'any 1721, els va acompanyar de diferents poemes que explicaven exactament què volia expressar en cada estació. El segon, dedicat a l'estiu, acaba dient: "Ah, que els certs temors que té el seu cos/trona i fulmina el cel més borrascós/ i sega el cap d'espigues i de flors." I és que, el tercer moviment de l'estiu, esclar, ens descriu una tempesta. Ben segur que als infants els agrada sentir-la i descobrir com Vivaldi va convertir en música les paraules.
"Orfeu", de Claudio Monteverdi, comença amb un pròleg on apareix el personatge de la música explicant com els seus sons "poden calmar tots els cors atribolats". Abans d'això, sentim una tocata instrumental que ens anuncia el començament de la funció. Aquesta primera composició és tan grandiloqüent que ens permet jugar i fer una mica de teatre i dansa en família o a l'escola. Com ens fa sentir aquesta peça? Quin estat d'ànim ens transmet?
Els nadons de tot el món i de totes les èpoques han necessitat ser gronxats o sentir el contacte i la veu de les mares i els pares per aconseguir dormir. Això ha fet que, segurament, les cançons de bressol hagin estat la primera experiència musical de molts éssers humans. Cada cultura ha mantingut les seves cançons de bressol tradicionals i això ens permet fer un petit viatge amb les orelles.
El piano és un instrument de corda percudida i, sense cap mena de dubte, mostrar-ne l'interior a la mainada és una gran activitat de música en família. Darrere l'estètica austera del que veiem a l'exterior, amb el teclat en blanc i negre, l'interior del piano vist amb ulls d'infant se'ns presenta com un món ple de cordes, martellets i mecanismes per descobrir. Béla Bartók va ser un dels compositors que més van influir en la redescoberta del piano com a instrument de percussió a principis del segle XX. Ho podem comprovar i ballar amb aquest tercer moviment de la Suite opus 14.