Durada: 7 min

Dàmaris Gelabert ens ofereix una nova versió d'"Aplaudiments", una de les cançons que formaven part de l'espectacle "Bye, bye monstre", de Dagoll Dagom. En aquesta ocasió ha comptat amb la col·laboració dels grups El Pot Petit, Xiula i Doctor Prats. A més a més, de manera simultània, també ha aparegut la versió en anglès i castellà d'aquesta cançó, de la mà del grup The Grow Up Singing Band.

Durada: 2 min

Després de la derrota de la Guerra de Successió, l'any 1714, la influència francesa no només es va fer notar a la cort de Felip V que, recordem, era net de Lluís XIV i havia nascut a Versalles. L'adopció dels nous estils de dansa i música a la francesa va començar als "saraus" de l'aristocràcia i, a poc a poc, va acabar influint les danses del poble. Així és com van arribar a Catalunya els minuets. Però, d'on venen els minuets?

Durada: 11 min

Un instrument que sona sense contacte físic amb el músic. A simple vista, el theremin sembla màgia, però en realitat és ciència. El va inventar el músic i científic rus Léon Theremin l'any 1920 i, tot i no ser la seva única creació, sí que és la més coneguda. La vida de Theremin és de novel·la, molt marcada per la guerra freda. En aquesta secció la descobrim i fem un repàs d'algunes de les composicions més destacables per a theremin, moltes d'elles relacionades amb bandes sonores de pel·lícules de ciència-ficció.

Durada: 7 min

Una de les obres més conegudes d'Émile Jaques-Dalcroze és "La veillée", que traduït en català vol dir "la vetlla". Es tracta d'una obra de gran durada estructurada en 19 parts per a sis solistes, cor i orquestra. Dalcroze en la seva creació es va inspirar en una novel·la de George Sand titulada "Els mestres gaiters". "La veillée" té quatre interludis orquestrals amb una gran capacitat d'evocar-nos diferents ambients. És el cas del tercer: "El bosc parla". Tanquem els ulls en família i deixem-nos captivar per aquest bosc de Dalcroze.

Durada: 2 min

Segons l'edat que tinguem, quan pensem en "Les aventures d'Alícia al país de les meravelles" molts tenim al cap la imatge animada d'una nena rossa amb vestit blau i davantal blanc. El responsable d'això és Walt Disney, que va estrenar una pel·lícula inspirada en el conte de Lewis Carroll l'any 1951. El film, en el seu moment, va tenir un èxit relatiu, però la seva banda sonora va estar nominada a l'Òscar. Un dels fragments musicals més coneguts de la pel·lícula és "La marxa de les cartes".

Durada: 10 min

La llibertat interpretativa del jazz ha fet possible l'aparició de tècniques ben diverses que, posteriorment, han influït en altres estils. En aquesta secció en descobrim tres que estan relacionades amb la manera de cantar: el glissando, el lazy i l'scat.

Durada: 5 min

Franz Liszt era un apassionat dels viatges, i això el va inspirar en la composició de les seves tres suites anomenades "Anys de pelegrinatge". A la segona, dedicada a Itàlia, Liszt hi va afegir posteriorment tres peces dedicades a Venècia i a Nàpols. Nosaltres hem escollit la primera, que Liszt va compondre basant-se en una cançó de Giovanni Battista Perucchini. El millor de tot és que ens permetrà fer un viatge en família en góndola pels canals de Venècia. "Gondoliera".

Durada: 2 min

Diuen els estudiosos que, a la seva època, Georg Philipp Telemann era més conegut que Johann Sebastian Bach. També es considera que va ser el compositor més prolífic de tota la història de la música i, curiosament, va ser autodidacte. Entre la seva obra hi trobem una suite orquestral titulada "Música aquàtica", en la qual Telemann ens descriu, musicalment, l'oceà. En els diferents moviments van apareixent diferents déus i herois de la mitologia grega com Neptú, Tritó o Èol. Precisament, Èol --rei dels vents-- ens porta una ventada marítima musical.

Durada: 7 min

Les feines del camp, quan no hi havia maquinària, podien ser molt pesades i requerir molt d'esforç físic i paciència. Per distreure's, els pagesos i pageses cantaven. Això no només passava al camp, era habitual en molts oficis i per això el nostre patrimoni musical compta amb una bon repertori de les anomenades "tonades de treball". En descobrim algunes de les més significatives en aquesta secció.

Durada: 3 min

En la mitologia grega, plena de criatures força estranyes, existia un gos de tres caps que s'anomenava Cèrber. El seu amo, el deu Hades, el tenia fent guàrdia a les portes del món dels morts. L'escriptora J. K. Rowling, autora de l'exitosa sèrie de llibres de Harry Potter, s'hi va inspirar per crear Fluffy, un gos de tres caps que en aquest cas custodia la pedra filosofal. El gos no deixa passar ningú i l'única manera d'amansir-lo i fer-lo adormir és amb música. Quin instrument escolliríeu per adormir un gos immens de tres caps una mica rabiós?

Durada: 5 min

Un compositor molt conegut per la seva relació amb el menjar és Gioachino Rossini, a qui li agradava molt compartir una bona taula amb els amics. En la seva obra compositiva, plena d'òperes d'èxit, també hi ha un grup de petites peces dedicades a les postres i als aperitius. Per obrir el programa i fer-nos venir una mica de gana en família, hem escollit un d'aquests aperitius, dedicat a les anxoves.

Durada: 4 min

A l'hora d'explicar l'orquestra als infants ho podem fer des de molts vessants: podem descobrir junts les diferents famílies d'instruments i la seva distribució, podem fixar-nos en el paper del director o, també, del concertino. A més, quan escoltem composicions orquestrals podem jugar a esbrinar què sona en cada moment. Per fer-ho, ens ajudarà buscar peces que donin protagonisme a un instrument en concret i així serà més fàcil començar a distingir els sons. N'hem escollit una de Robert Schumann amb diferents moments de violoncel com a solista: l'adagio del "Concert per a violoncel i orquestra opus 129".

Durada: 3 min

A l'est de Nord-amèrica hi trobem la serralada dels Apalatxes. Una zona geogràfica que va inspirar la coreògrafa Martha Graham per muntar un ballet sobre l'època dels pelegrins estrenat l'any 1944. La música, encarregada a Aaron Copland, ens ofereix molts moments lluminosos i ens transmet esperança. Copland, a banda del Premi Pulitzer de Música, va rebre molt bones crítiques per aquesta composició. Segons diuen, va ser Graham qui va acabar proposant el títol "Apalachian Spring".

Durada: 2 min

Fem un viatge en família per terres portugueses a través d'un disc de cançons de bressol de la cantant Luísa Sobral que porta per títol "Camomila". Hi trobem una cançó per a cada nit de la setmana i hem escollit la de la "Terça-feira", és a dir, la del dimarts. Sobral ens hi enumera les coses petites de la vida que ens fan feliços... Comença amb una capbussada al mar i acaba amb xocolata i una cançó. Ens hi acompanyeu?

Durada: 2 min

Si mirem des d'un punt de vista poètic o fins i tot romàntic, les cançons tradicionals podríem dir que guarden, en les seves lletres i en les seves melodies, les emocions de totes les generacions que les han cantades. En el cas de les de bressol, això es fa evident, i les converteix en una petita càpsula de tendresa. Per això, escoltar peces com la que ve tot seguit ens transporta i ens ajuda a reviure moments de calma i felicitat en família. Sentim "Mare, mareta", amb la Companyia Minimíssima.

Durada: 3 min

L'any 1868, Johannes Brahms va publicar el que és, sense cap mena de dubte, el seu lied més popular, interpretat i reproduït. Es tractava d'una cançó de bressol: l'opus 49 número 4 per a veu i piano. Però, què és el que ha fet que aquest lied de Brahms en particular es convertís en una de les cançons de bressol preferides de les mares i els pares? Què hi té a veure Frank Sinatra?

Durada: 2 min

El 15 de maig del 1920 l'Òpera de París va viure l'exitosa estrena del ballet "Pulcinella", amb música d'Igor Stravinsky, coreografia de Leónidas Massin i escenografia de Pablo Picasso. Per a aquest ballet, inspirat en les històries pròpies de la commedia dell'arte, Stravinsky va treballar sobre partitures d'autors barrocs italians com Pergolesi. En sentim la simfonia d'obertura.

Durada: 2 min

Els nadons fins als 8 mesos no tenen el que els especialistes anomenen "la permanència de l'objecte". Això significa que si deixen de veure un objecte o una persona, el seu cervell interpreta que ja no existeix. L'habilitat d'entendre que l'objecte no desapareix es va aprenent i desenvolupant a poc a poc. Per això els agrada tant jugar a fer "Tat!". En aquesta secció us en proposem un de molt musical.