I, avui, què sona?

  • Viatgem a l'Orient Mitjà amb el qanun
    Escolta àudio

    Viatgem a l'Orient Mitjà amb el qanun

    El qanun és un instrument propi de la música tradicional de l'Orient Mitjà. Es tracta d'un instrument de corda pinçada de forma trapezoidal que es toca assegut. És de la família dels salteris i compta, normalment, amb 26 grups de cordes.

    El qanun és un instrument propi de la música tradicional de l'Orient Mitjà. Es tracta d'un instrument de corda pinçada de forma trapezoidal que es toca assegut. És de la família dels salteris i compta, normalment, amb 26 grups de cordes.

  • Una puça saltadora plena d'alegria: l'ukelele
    Escolta àudio

    Una puça saltadora plena d'alegria: l'ukelele

    L'ukelele és un instrument de corda pinçada protagonista de la música popular de les illes de Hawaii, de Tahití i l'illa de Pasqua. Violant Olivares és una de les màximes impulsores, juntament amb Eduardo Hernández, de la introducció de l'ukelele a través del cançoner "Ukelele per a mans menudes" i del projecte didàctic per a famílies i docents Ukelelé Ukelelà!. Ella mateixa ens explica què és el que més li agrada d'aquest instrument.

    L'ukelele és un instrument de corda pinçada protagonista de la música popular de les illes de Hawaii, de Tahití i l'illa de Pasqua. Violant Olivares és una de les màximes impulsores, juntament amb Eduardo Hernández, de la introducció de l'ukelele a través del cançoner "Ukelele per a mans menudes" i del projecte didàctic per a famílies i docents Ukelelé Ukelelà!. Ella mateixa ens explica què és el que més li agrada d'aquest instrument.

  • Un estimat amic: el violoncel
    Escolta àudio

    Un estimat amic: el violoncel

    Sempre s'ha dit que el seu so recorda la veu humana. Pau Casals li deia "el meu estimat amic" i molts compositors, com Johann Sebastian Bach, li han dedicat grans obres. Descobrim totes les possibilitats i curiositats del violoncel a través de l'experiència de Marta Roma.

    Sempre s'ha dit que el seu so recorda la veu humana. Pau Casals li deia "el meu estimat amic" i molts compositors, com Johann Sebastian Bach, li han dedicat grans obres. Descobrim totes les possibilitats i curiositats del violoncel a través de l'experiència de Marta Roma.

  • L'instrument dels mil noms: la cornamusa
    Escolta àudio

    L'instrument dels mil noms: la cornamusa

    L'origen de la cornamusa segurament és a l'època romana, però va ser durant l'edat mitjana que es va popularitzar de la mà dels joglars. De la seva morfologia en destaca una gran bossa a on s'acumula l'aire feta de pell de cabra o de xai. De cornamuses en trobem arreu però al Principat la coneixem com a sac de gemecs, buna, bot, cabreta, criatura verda o coixinera, i a les Illes com a xeremia. El sacaire Cesc Sans ens n'explica tots els detalls.

    L'origen de la cornamusa segurament és a l'època romana, però va ser durant l'edat mitjana que es va popularitzar de la mà dels joglars. De la seva morfologia en destaca una gran bossa a on s'acumula l'aire feta de pell de cabra o de xai. De cornamuses en trobem arreu però al Principat la coneixem com a sac de gemecs, buna, bot, cabreta, criatura verda o coixinera, i a les Illes com a xeremia. El sacaire Cesc Sans ens n'explica tots els detalls.

  • Tot un repte per als luthiers: la barítona
    Escolta àudio

    Tot un repte per als luthiers: la barítona

    Fa moltes dècades, el compositor Ricard Lamote de Grignon va apuntar la necessitat d'un instrument de registre greu a les xeremies de la cobla, però la proposta no va veure la llum fins a l'any 2013. El motiu el trobem en la dificultat constructiva que suposava la barítona. El músic Jordi Campos ens ho explica i ens acosta aquest instrument ple de curiositats.

    Fa moltes dècades, el compositor Ricard Lamote de Grignon va apuntar la necessitat d'un instrument de registre greu a les xeremies de la cobla, però la proposta no va veure la llum fins a l'any 2013. El motiu el trobem en la dificultat constructiva que suposava la barítona. El músic Jordi Campos ens ho explica i ens acosta aquest instrument ple de curiositats.

  • Protagonistes del barroc: clavicèmbal i viola de gamba
    Escolta àudio

    Protagonistes del barroc: clavicèmbal i viola de gamba

    Van ser els reis de la música durant els segles XV, XVII i XVII però l'evolució de les modes i els avenços dels luthiers els van acabar allunyant dels concerts. Recuperem el clavicèmbal i la viola de gamba de la mà i l'experiència de dos grans instrumentistes: Jordan Fumadó i Lixsania Fernández.

    Van ser els reis de la música durant els segles XV, XVII i XVII però l'evolució de les modes i els avenços dels luthiers els van acabar allunyant dels concerts. Recuperem el clavicèmbal i la viola de gamba de la mà i l'experiència de dos grans instrumentistes: Jordan Fumadó i Lixsania Fernández.

  • L'instrument feréstec: la gralla
    Escolta àudio

    L'instrument feréstec: la gralla

    La gralla la veiem molt sovint al carrer acompanyant castells, danses o gegants... però també sap fer concerts. Normalment, al carrer hi veiem les gralles seques i als concerts les anomenades dolces o de claus. Alguns instrumentistes actuals han aconseguit obrir nous espais creatius fusionant la gralla, fins i tot, amb l'electrònica o el jazz. Amb Heura Gaya descobrim algunes curiositats d'aquest instrument.

    La gralla la veiem molt sovint al carrer acompanyant castells, danses o gegants... però també sap fer concerts. Normalment, al carrer hi veiem les gralles seques i als concerts les anomenades dolces o de claus. Alguns instrumentistes actuals han aconseguit obrir nous espais creatius fusionant la gralla, fins i tot, amb l'electrònica o el jazz. Amb Heura Gaya descobrim algunes curiositats d'aquest instrument.

  • Un tenor amb veu de vellut: el fagot
    Escolta àudio

    Un tenor amb veu de vellut: el fagot

    El fagot té un so tan característic que Serguei Prokófiev li va atorgar el paper d'avi en el seu conte musical "Pere i el llop". Per la seva banda, Degas el va convertir en el protagonista del seu quadre "L'orquestra de l'òpera". Descobrim algunes curiositats d'aquest instrument a través de les experiències de Clara Canimas.

    El fagot té un so tan característic que Serguei Prokófiev li va atorgar el paper d'avi en el seu conte musical "Pere i el llop". Per la seva banda, Degas el va convertir en el protagonista del seu quadre "L'orquestra de l'òpera". Descobrim algunes curiositats d'aquest instrument a través de les experiències de Clara Canimas.

  • Sempre sona bé: l'arpa
    Escolta àudio

    Sempre sona bé: l'arpa

    L'arpa ja es tocava al 3.500 aC a Mesopotàmia. Des de llavors, aquest instrument ha evolucionat molt gràcies a la persistència dels lutiers que hi han afegit més cordes, palanques o pedals. Anna Amigó, del grup Formiga and Cigale, ens explica la seva experiència amb l'arpa celta.

    L'arpa ja es tocava al 3.500 aC a Mesopotàmia. Des de llavors, aquest instrument ha evolucionat molt gràcies a la persistència dels lutiers que hi han afegit més cordes, palanques o pedals. Anna Amigó, del grup Formiga and Cigale, ens explica la seva experiència amb l'arpa celta.

  • Feliç com un gínjol: la tenora
    Escolta àudio

    Feliç com un gínjol: la tenora

    La tenora és un instrument de vent fet amb fusta de ginjoler i metall que va evolucionar al segle XIX a partir de la xeremia medieval. El trobem sobretot en el territori català en l'àmbit de la cobla i les sardanes. La dificultat en l'execució i el pes de la tenora es posaven d'excusa per dir que les dones no la podien tocar. Per sort, intèrprets com ara Anna Costal han demostrat tot el contrari. Ella mateixa ens ho explica.

    La tenora és un instrument de vent fet amb fusta de ginjoler i metall que va evolucionar al segle XIX a partir de la xeremia medieval. El trobem sobretot en el territori català en l'àmbit de la cobla i les sardanes. La dificultat en l'execució i el pes de la tenora es posaven d'excusa per dir que les dones no la podien tocar. Per sort, intèrprets com ara Anna Costal han demostrat tot el contrari. Ella mateixa ens ho explica.

  • En clau de DO: la viola
    Escolta àudio

    En clau de DO: la viola

    La viola s'assembla d'aspecte al violí, però és una mica més gran. La que trobem actualment és el resultat d'una evolució plena de variants i és descendent de l'anomenada "viola da braccio". És dels pocs instruments que es llegeix en clau de DO. Anna Godoy ens explica la seva experiència amb aquest instrument.

    La viola s'assembla d'aspecte al violí, però és una mica més gran. La que trobem actualment és el resultat d'una evolució plena de variants i és descendent de l'anomenada "viola da braccio". És dels pocs instruments que es llegeix en clau de DO. Anna Godoy ens explica la seva experiència amb aquest instrument.

  • El més gros i greu de la família: el contrabaix
    Escolta àudio

    El més gros i greu de la família: el contrabaix

    El contrabaix és un instrument molt gros i és per això que se sol tocar dret o assegut en un tamboret alt. És de corda fregada i, per tant, es fa servir un arquet, tot i que és habitual sentir-lo fent pizzicato... o sigui, pinçant les cordes amb els dits. El contrabaix no va trobar el seu lloc dins de l'orquestra fins al segle XIX, tot i que és difícil sentir-lo fent solos. En aquest sentit, ha estat el món del jazz qui ha possibilitat als instrumentistes de contrabaix lluir-se de debò a l'escenari.

    El contrabaix és un instrument molt gros i és per això que se sol tocar dret o assegut en un tamboret alt. És de corda fregada i, per tant, es fa servir un arquet, tot i que és habitual sentir-lo fent pizzicato... o sigui, pinçant les cordes amb els dits. El contrabaix no va trobar el seu lloc dins de l'orquestra fins al segle XIX, tot i que és difícil sentir-lo fent solos. En aquest sentit, ha estat el món del jazz qui ha possibilitat als instrumentistes de contrabaix lluir-se de debò a l'escenari.

  • Melodia i harmonia tot en un: l'acordió
    Escolta àudio

    Melodia i harmonia tot en un: l'acordió

    L'acordió és un un instrument de vent de la família dels aeròfons mecànics. La seva versatilitat i, sobretot, el fet de ser molt portàtil i produir alhora melodia i harmonia, va fer que ràpidament es convertís en un instrument molt popular. Hi ha dos tipus principals d'acordió: el cromàtic -capaç de fer els 12 sons de l'escala- i el diatònic -que emet només els sons de l'escala diatònica. Descobrim aquest últim de la mà de l'acordionista Marçal Ramon.

    L'acordió és un un instrument de vent de la família dels aeròfons mecànics. La seva versatilitat i, sobretot, el fet de ser molt portàtil i produir alhora melodia i harmonia, va fer que ràpidament es convertís en un instrument molt popular. Hi ha dos tipus principals d'acordió: el cromàtic -capaç de fer els 12 sons de l'escala- i el diatònic -que emet només els sons de l'escala diatònica. Descobrim aquest últim de la mà de l'acordionista Marçal Ramon.

  • L'instrument innat: la veu
    Escolta àudio

    L'instrument innat: la veu

    La veu és un instrument personal i intransferible, i té dues característiques per classificar-la: la tessitura i el timbre. Tothom pot cantar, tot i que hi ha persones més dotades que d'altres. Descobrim l'experiència de ser cantant amb la mezzosoprano i coach vocal Marta Fiol.

    La veu és un instrument personal i intransferible, i té dues característiques per classificar-la: la tessitura i el timbre. Tothom pot cantar, tot i que hi ha persones més dotades que d'altres. Descobrim l'experiència de ser cantant amb la mezzosoprano i coach vocal Marta Fiol.

  • Fàcil de transportar i amb moltes variants: la guitarra
    Escolta àudio

    Fàcil de transportar i amb moltes variants: la guitarra

    La guitarra és un instrument de corda de preu assequible i indispensable en molts gèneres musicals diferents. És per això que és molt popular i que té una llarga història de curiositats com que Chet Atkins en tenia una de plegable i Pete Seeger l'anomenava la seva "màquina de matar feixistes". Amb el guitarrista Joan Peiró descobrim aquest instrument tan versàtil.

    La guitarra és un instrument de corda de preu assequible i indispensable en molts gèneres musicals diferents. És per això que és molt popular i que té una llarga història de curiositats com que Chet Atkins en tenia una de plegable i Pete Seeger l'anomenava la seva "màquina de matar feixistes". Amb el guitarrista Joan Peiró descobrim aquest instrument tan versàtil.

Anar al contingut