I, avui, què sona?
Un instrument ple de claus: l'oboè
L'oboè és un instrument de la família de vent-fusta i el seu origen data del 3.000 a.c. a les zones de Mesopotàmia i Babilònia. Va tenir molt de protagonisme durant el barroc i, sobretot, durant el classicisme, gràcies a les aportacions que havien fet músics com Johann Sebastian Bach i Georg Friedrich Händel. Durant el romanticisme va ser quan va evolucionar més pel que fa a claus i morfologia.
L'oboè és un instrument de la família de vent-fusta i el seu origen data del 3.000 a.c. a les zones de Mesopotàmia i Babilònia. Va tenir molt de protagonisme durant el barroc i, sobretot, durant el classicisme, gràcies a les aportacions que havien fet músics com Johann Sebastian Bach i Georg Friedrich Händel. Durant el romanticisme va ser quan va evolucionar més pel que fa a claus i morfologia.
El vent de metall més versàtil i vellutat: la trompa
L'avantpassat directe de la trompa és el corn de caça o el militar, i és per això que durant el barroc els compositors utilitzaven el seu so per evocar la idea de noblesa i distinció. Segurament, el més característic de la trompa és que està formada per un tub metàl·lic estret i enrotllat en si mateix que acaba amb un pavelló molt ample. Els pistons no s'hi van incorporar fins al segle XIX. Alba Ramírez, músic de les Balkan Paradise Orchestra, ens explica la seva experiència amb la trompa.
L'avantpassat directe de la trompa és el corn de caça o el militar, i és per això que durant el barroc els compositors utilitzaven el seu so per evocar la idea de noblesa i distinció. Segurament, el més característic de la trompa és que està formada per un tub metàl·lic estret i enrotllat en si mateix que acaba amb un pavelló molt ample. Els pistons no s'hi van incorporar fins al segle XIX. Alba Ramírez, músic de les Balkan Paradise Orchestra, ens explica la seva experiència amb la trompa.
De la cort medieval a la festa: la tarota
La tarota és un instrument de vent de la família dels oboès i consta d'un tub de fusta d'uns 60 centímetres, un tudell metàl·lic i una llengüeta de canya al capdamunt. Va ser imprescindible en la música popular catalana durant segles, però al XIX va caure en desús. Ara s'ha recuperat i ha tornat als escenaris del folk. Ivó Jordà ens explica què li agrada de la tarota i com se sent quan la toca.
La tarota és un instrument de vent de la família dels oboès i consta d'un tub de fusta d'uns 60 centímetres, un tudell metàl·lic i una llengüeta de canya al capdamunt. Va ser imprescindible en la música popular catalana durant segles, però al XIX va caure en desús. Ara s'ha recuperat i ha tornat als escenaris del folk. Ivó Jordà ens explica què li agrada de la tarota i com se sent quan la toca.
El director: abraçar tota l'orquestra
El director d'orquestra és l'encarregat d'interpretar la voluntat del compositor, de donar les indicacions necessàries per tal d'aconseguir unificar la interpretació de tots els músics, de portar el ritme i marcar quan entra cada grup d'instruments. Alguns compositors dirigeixen les seves pròpies obres. És el cas de Marc Timón, que assegura que dirigir és com un enamorament amb els músics de l'orquestra.
El director d'orquestra és l'encarregat d'interpretar la voluntat del compositor, de donar les indicacions necessàries per tal d'aconseguir unificar la interpretació de tots els músics, de portar el ritme i marcar quan entra cada grup d'instruments. Alguns compositors dirigeixen les seves pròpies obres. És el cas de Marc Timón, que assegura que dirigir és com un enamorament amb els músics de l'orquestra.
L'instrument-cadira: el cajón
El cajón és un instrument de percussió que consisteix en una caixa rectangular feta de fusta amb un forat rodó al darrere. Al Perú està considerat patrimoni cultural de la nació però s'ha fet popular arreu del món, sobretot, gràcies al flamenc. La percussionista Fani Fortet ens explica per què és un dels seus instruments preferits i ens en descobreix algunes curiositats.
El cajón és un instrument de percussió que consisteix en una caixa rectangular feta de fusta amb un forat rodó al darrere. Al Perú està considerat patrimoni cultural de la nació però s'ha fet popular arreu del món, sobretot, gràcies al flamenc. La percussionista Fani Fortet ens explica per què és un dels seus instruments preferits i ens en descobreix algunes curiositats.
A tota castanyeta!
Reben el seu nom de les castanyes, perquè per forma s'hi assemblen i fan servir un pentagrama especial anomenat: bigrama. Les castanyoles són un instrument de percussió molt lligat a la dansa i en trobem a totes les cultures de l'arc mediterrani des de l'època dels fenicis, com a mínim. La ballarina Andrea Jiménez ens parla de la seva experiència i ens en descobreix algunes curiositats.
Reben el seu nom de les castanyes, perquè per forma s'hi assemblen i fan servir un pentagrama especial anomenat: bigrama. Les castanyoles són un instrument de percussió molt lligat a la dansa i en trobem a totes les cultures de l'arc mediterrani des de l'època dels fenicis, com a mínim. La ballarina Andrea Jiménez ens parla de la seva experiència i ens en descobreix algunes curiositats.
Un vent-metall molt propi del jazz: el trombó
El trombó, un instrument de vent-metall que prové del sacabutx renaixentista. De trombons n'hi ha de diferents tipus i a les bandes de jazz n'hi sol haver més d'un per poder cobrir tot el rang de notes. El més característic del trombó és la vara que l'instrumentista allarga o escurça. El músic Oriol Ferré ens explica algunes curiositats i experiències amb el trombó.
El trombó, un instrument de vent-metall que prové del sacabutx renaixentista. De trombons n'hi ha de diferents tipus i a les bandes de jazz n'hi sol haver més d'un per poder cobrir tot el rang de notes. El més característic del trombó és la vara que l'instrumentista allarga o escurça. El músic Oriol Ferré ens explica algunes curiositats i experiències amb el trombó.
Viatgem a l'Orient Mitjà amb el qanun
El qanun és un instrument propi de la música tradicional de l'Orient Mitjà. Es tracta d'un instrument de corda pinçada de forma trapezoidal que es toca assegut. És de la família dels salteris i compta, normalment, amb 26 grups de cordes.
El qanun és un instrument propi de la música tradicional de l'Orient Mitjà. Es tracta d'un instrument de corda pinçada de forma trapezoidal que es toca assegut. És de la família dels salteris i compta, normalment, amb 26 grups de cordes.
Una puça saltadora plena d'alegria: l'ukelele
L'ukelele és un instrument de corda pinçada protagonista de la música popular de les illes de Hawaii, de Tahití i l'illa de Pasqua. Violant Olivares és una de les màximes impulsores, juntament amb Eduardo Hernández, de la introducció de l'ukelele a través del cançoner "Ukelele per a mans menudes" i del projecte didàctic per a famílies i docents Ukelelé Ukelelà!. Ella mateixa ens explica què és el que més li agrada d'aquest instrument.
L'ukelele és un instrument de corda pinçada protagonista de la música popular de les illes de Hawaii, de Tahití i l'illa de Pasqua. Violant Olivares és una de les màximes impulsores, juntament amb Eduardo Hernández, de la introducció de l'ukelele a través del cançoner "Ukelele per a mans menudes" i del projecte didàctic per a famílies i docents Ukelelé Ukelelà!. Ella mateixa ens explica què és el que més li agrada d'aquest instrument.
Un estimat amic: el violoncel
Sempre s'ha dit que el seu so recorda la veu humana. Pau Casals li deia "el meu estimat amic" i molts compositors, com Johann Sebastian Bach, li han dedicat grans obres. Descobrim totes les possibilitats i curiositats del violoncel a través de l'experiència de Marta Roma.
Sempre s'ha dit que el seu so recorda la veu humana. Pau Casals li deia "el meu estimat amic" i molts compositors, com Johann Sebastian Bach, li han dedicat grans obres. Descobrim totes les possibilitats i curiositats del violoncel a través de l'experiència de Marta Roma.
L'instrument dels mil noms: la cornamusa
L'origen de la cornamusa segurament és a l'època romana, però va ser durant l'edat mitjana que es va popularitzar de la mà dels joglars. De la seva morfologia en destaca una gran bossa a on s'acumula l'aire feta de pell de cabra o de xai. De cornamuses en trobem arreu però al Principat la coneixem com a sac de gemecs, buna, bot, cabreta, criatura verda o coixinera, i a les Illes com a xeremia. El sacaire Cesc Sans ens n'explica tots els detalls.
L'origen de la cornamusa segurament és a l'època romana, però va ser durant l'edat mitjana que es va popularitzar de la mà dels joglars. De la seva morfologia en destaca una gran bossa a on s'acumula l'aire feta de pell de cabra o de xai. De cornamuses en trobem arreu però al Principat la coneixem com a sac de gemecs, buna, bot, cabreta, criatura verda o coixinera, i a les Illes com a xeremia. El sacaire Cesc Sans ens n'explica tots els detalls.
Tot un repte per als luthiers: la barítona
Fa moltes dècades, el compositor Ricard Lamote de Grignon va apuntar la necessitat d'un instrument de registre greu a les xeremies de la cobla, però la proposta no va veure la llum fins a l'any 2013. El motiu el trobem en la dificultat constructiva que suposava la barítona. El músic Jordi Campos ens ho explica i ens acosta aquest instrument ple de curiositats.
Fa moltes dècades, el compositor Ricard Lamote de Grignon va apuntar la necessitat d'un instrument de registre greu a les xeremies de la cobla, però la proposta no va veure la llum fins a l'any 2013. El motiu el trobem en la dificultat constructiva que suposava la barítona. El músic Jordi Campos ens ho explica i ens acosta aquest instrument ple de curiositats.
Protagonistes del barroc: clavicèmbal i viola de gamba
Van ser els reis de la música durant els segles XV, XVII i XVII però l'evolució de les modes i els avenços dels luthiers els van acabar allunyant dels concerts. Recuperem el clavicèmbal i la viola de gamba de la mà i l'experiència de dos grans instrumentistes: Jordan Fumadó i Lixsania Fernández.
Van ser els reis de la música durant els segles XV, XVII i XVII però l'evolució de les modes i els avenços dels luthiers els van acabar allunyant dels concerts. Recuperem el clavicèmbal i la viola de gamba de la mà i l'experiència de dos grans instrumentistes: Jordan Fumadó i Lixsania Fernández.
L'instrument feréstec: la gralla
La gralla la veiem molt sovint al carrer acompanyant castells, danses o gegants... però també sap fer concerts. Normalment, al carrer hi veiem les gralles seques i als concerts les anomenades dolces o de claus. Alguns instrumentistes actuals han aconseguit obrir nous espais creatius fusionant la gralla, fins i tot, amb l'electrònica o el jazz. Amb Heura Gaya descobrim algunes curiositats d'aquest instrument.
La gralla la veiem molt sovint al carrer acompanyant castells, danses o gegants... però també sap fer concerts. Normalment, al carrer hi veiem les gralles seques i als concerts les anomenades dolces o de claus. Alguns instrumentistes actuals han aconseguit obrir nous espais creatius fusionant la gralla, fins i tot, amb l'electrònica o el jazz. Amb Heura Gaya descobrim algunes curiositats d'aquest instrument.
Un tenor amb veu de vellut: el fagot
El fagot té un so tan característic que Serguei Prokófiev li va atorgar el paper d'avi en el seu conte musical "Pere i el llop". Per la seva banda, Degas el va convertir en el protagonista del seu quadre "L'orquestra de l'òpera". Descobrim algunes curiositats d'aquest instrument a través de les experiències de Clara Canimas.
El fagot té un so tan característic que Serguei Prokófiev li va atorgar el paper d'avi en el seu conte musical "Pere i el llop". Per la seva banda, Degas el va convertir en el protagonista del seu quadre "L'orquestra de l'òpera". Descobrim algunes curiositats d'aquest instrument a través de les experiències de Clara Canimas.
