El 2020 ha estat l'any en què el cinema ha buscat recer en les plataformes de "streaming" a causa de les restriccions originades per la pandèmia. L'any, per tant, en què les "majors" han aprofitat per derivar alguns dels seus "blockbusters" directament al mercat domèstic a través dels seus propis canals. En definitiva, l'any que marca un punt sense retorn? Ho analitzem de la mà del nostre expert, Marc Garriga.
El domini absolut de Disney, sobretot de la branca que acull els superherois de Marvel, ha marcat aquest any 2019 des del punt de vista cinematogràfic. 365 dies on hem assistit al debat amb Martin Scorsese sobre què és cinema, la disputa amb Spielberg sobre qui pot optar als Oscars i la irrupció d'una "major" com a plataforma de "streaming". Per tant, el cinema enceta una nova era i el nostre especialista, Marc Garriga, us la resumeix en una hora.
L'any 2018 ha estat el de la irrupció definitiva de Netflix en el món del cinema. Tot va començar amb el debat a Canes i va acabar amb el triomf de "Roma", d'Alfonso Cuarón. Com serà el cinema a partir d'ara? El millor cinema no es podrà veure en el futur a les sales? El 2018 també ha estat l'any en què la dona ha començat a assolir el lloc que li correspon, tant davant com darrere la càmera, tot i que encara queda molt camí per fer. A més, recordem les millors pel·lícules, els premis, els festivals -amb especial incidència en el de Sitges-, i repassem els noms de les persones que ens han deixat. Per Marc Garriga.
El resum de l'any cinematogràfic gira al voltant de l'"efecte Weinstein", l'allau de denúncies per assetjament sexual que ha inundat el món del cinema, sobretot als Estats Units. A més, aquest 2017 també està marcat per l'increment de la presència de les dones al capdavant de projectes de tot tipus, per com el "procés" ha afectat el cinema espanyol i per l'èxit inesperat d'una petita pel·lícula catalana que ha traspassat totes les fronteres: "Estiu 1993". També s'hi inclou un repàs dels festivals de cinema més importants del món (amb una especial atenció al de Sitges i a la presència cada cop més habitual de productes produïts per plataformes de continguts), del ressorgiment del cinema de terror, la febre per les seqüeles i les estrelles que ens han deixat durant els últims 12 mesos.
Juan Antonio Bayona va crear moltes expectatives amb la seva gran producció "Un monstre em ve a veure", que ha generat moltes llàgrimes. En canvi, qui ha omplert més les sales de cinema han estat les adaptacions de personatges de còmic com "Deadpool", i, evidentment, el primer "spin-off" de "Starwars", "Rogue On". Ha estat l'any de "Truman", de la polèmica "Elle", de "La chica danesa", "Carol" i "El hijo de Saúl", però també ens han atrapat "Les amigues d'Àgata", "La mort de Lluís XIV" i les cintes espanyoles "El hombre de las mil caras" i "Tarde para la ira". I l'any que més hem cantat amb les pel·lícules d'animació: "Vaiana", "Trolls", Zootròpolis" o "Canta!". Marta Romagosa ens fa el resum cinematogràfic de l'any 2016.