TOTS ELS ÀUDIOS

  • Els restauradors agraeixen als ciutadans que hagin estat els seus "grans protectors"
    Escolta àudio

    Els restauradors agraeixen als ciutadans que hagin estat els seus "grans protectors"

    A l'últim caníbal de la temporada, fem un menú especial per saber com encaren l'estiu els restauradors i com han sobreviscut a aquesta temporada. Tot passejant per la Rambla, entrevistem Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració de Barcelona, l'home més emprenyat de la pandèmia. Volem saber com ha quedat el sector a Barcelona, ciutat de referència en el món de la restauració, i quines mesures es prendran en el futur per recuperar la confiança. També escoltarem el testimoni de cuiners que tenen negocis arreu del territori. Al bar de la llibreria La Central del Raval farem el vermut amb 3 bons amics i col·laboradors del programa: el crític Philippe Regol, la cuinera Maria Nicolau i el director de la Fundació Alícia, Toni Massanés. Ells representen tots els costats del prisma: bons clients de restaurants, cuiners i també practicants de cuina domèstica. Quin és el seu estat d'ànim? Com és d'important per a ells compartir taula amb amics?

    A l'últim caníbal de la temporada, fem un menú especial per saber com encaren l'estiu els restauradors i com han sobreviscut a aquesta temporada. Tot passejant per la Rambla, entrevistem Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració de Barcelona, l'home més emprenyat de la pandèmia. Volem saber com ha quedat el sector a Barcelona, ciutat de referència en el món de la restauració, i quines mesures es prendran en el futur per recuperar la confiança. També escoltarem el testimoni de cuiners que tenen negocis arreu del territori. Al bar de la llibreria La Central del Raval farem el vermut amb 3 bons amics i col·laboradors del programa: el crític Philippe Regol, la cuinera Maria Nicolau i el director de la Fundació Alícia, Toni Massanés. Ells representen tots els costats del prisma: bons clients de restaurants, cuiners i també practicants de cuina domèstica. Quin és el seu estat d'ànim? Com és d'important per a ells compartir taula amb amics?

  • Carn sense animals, l'aliment dels millennials?
    Escolta àudio

    Carn sense animals, l'aliment dels millennials?

    Pollastre, mandonguilles i hamburgueses fetes sense animals! Aquesta és l'aposta d'Heura, una empresa amb seu a Barcelona fundada fa 4 anys per dos joves amb esperit revolucionari. Productes que imiten la carn en aspecte, textura i gust, però que estan fets a base de llegums. Parlem amb un dels seus fundadors, Bernat Añanos, que ens presenta en exclusiva el seu últim producte: nuggets de pollastre fets amb soja. Justament un homenatge als vegetals és el darrer llibre de l'Albert Adrià, una de les recomanacions del nostre llibreter caníbal Nacho Borraz. També visita el restaurant caníbal Marc Casanovas, que ens explicarà com les grans multinacionals de l'alimentació estan envaint la gastronomia mexicana. Sotmetrem a tast el salmorejo de la marca Belén Esteban al "Nyap o top?", i el so del Salvador Garcia-Arbós ret homenatge al ganivet del caníbal. I acabem amb la nova versió del film "Mulan".

    Pollastre, mandonguilles i hamburgueses fetes sense animals! Aquesta és l'aposta d'Heura, una empresa amb seu a Barcelona fundada fa 4 anys per dos joves amb esperit revolucionari. Productes que imiten la carn en aspecte, textura i gust, però que estan fets a base de llegums. Parlem amb un dels seus fundadors, Bernat Añanos, que ens presenta en exclusiva el seu últim producte: nuggets de pollastre fets amb soja. Justament un homenatge als vegetals és el darrer llibre de l'Albert Adrià, una de les recomanacions del nostre llibreter caníbal Nacho Borraz. També visita el restaurant caníbal Marc Casanovas, que ens explicarà com les grans multinacionals de l'alimentació estan envaint la gastronomia mexicana. Sotmetrem a tast el salmorejo de la marca Belén Esteban al "Nyap o top?", i el so del Salvador Garcia-Arbós ret homenatge al ganivet del caníbal. I acabem amb la nova versió del film "Mulan".

  • Aprèn a fer la barbacoa com un neandertal!
    Escolta àudio

    Aprèn a fer la barbacoa com un neandertal!

    El coneixement del cuiner Òscar Manresa i el sentit de l'humor del periodista Toni García Ramon s'han ajuntat en el llibre "La barbacoa" (Debate), que vol ser un manual d'instruccions per als que mai han cuinat res sobre unes brases. Hem anat al restaurant Catalina, a Gavà Mar, per descobrir els secrets d'un cuiner obsessionat amb la barbacoa que reconeix que un cop va servir una sabata en un plat a un client que insistentment demanava que li servissin la carn més feta. Amb Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, parlem d'un dels temes indiscutibles de l'estiu: la hidratació. Com ens podem hidratar bé, més enllà de beure aigua? També seu al restaurant caníbal el crític Philippe Regol, que ens parla d'un restaurant que fa embotits de peix i aprofita per quedar-se al tast del "Nyap o top?". Tastarà "La Pasta del Mar", la nova creació del xef gadità Ángel León. Descobrirem el so de Salvador Garcia-Arbós. Acabem amb la pel·lícula "Brave".

    El coneixement del cuiner Òscar Manresa i el sentit de l'humor del periodista Toni García Ramon s'han ajuntat en el llibre "La barbacoa" (Debate), que vol ser un manual d'instruccions per als que mai han cuinat res sobre unes brases. Hem anat al restaurant Catalina, a Gavà Mar, per descobrir els secrets d'un cuiner obsessionat amb la barbacoa que reconeix que un cop va servir una sabata en un plat a un client que insistentment demanava que li servissin la carn més feta. Amb Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, parlem d'un dels temes indiscutibles de l'estiu: la hidratació. Com ens podem hidratar bé, més enllà de beure aigua? També seu al restaurant caníbal el crític Philippe Regol, que ens parla d'un restaurant que fa embotits de peix i aprofita per quedar-se al tast del "Nyap o top?". Tastarà "La Pasta del Mar", la nova creació del xef gadità Ángel León. Descobrirem el so de Salvador Garcia-Arbós. Acabem amb la pel·lícula "Brave".

  • A Collserola es conrea i es fa el primer vi de Barcelona
    Escolta àudio

    A Collserola es conrea i es fa el primer vi de Barcelona

    Can Calopa és un projecte únic: no només fan un bon vi negre, sinó que també donen feina a una vintena de joves amb capacitats diverses i risc d'exclusió social. Passegem per les vinyes de la masia Can Calopa de Dalt, al parc de Collserola, amb Iñigo Haughey, responsable de Producció del celler i membre de l'OIivera, la cooperativa que gestiona el projecte. Ens explica què té d'especial l'únic vi fet a Barcelona i com es gestiona un equip tan divers. També visita el restaurant caníbal la nostra sommelier Clara Antúnez, amb qui no beurem vi però sí aigua, ara que arriba la calor i hem d'estar ben hidratats. Parlarem d'una de les combinacions més extraordinàries i refrescants: llimona i aigua, la llimonada. Amb el nostre "gourmet rodamón" Jordi Luque tastarem una salsa d'aperitiu iniciativa d'un jove apassionat del picant. Es diu "Catalan Rosso" i es fa a Lleida. I el Salvador Garcia-Arbós s'atreveix amb el tast del "Nyap o top?" I acabem amb tot un clàssic del cinema italià!

    Can Calopa és un projecte únic: no només fan un bon vi negre, sinó que també donen feina a una vintena de joves amb capacitats diverses i risc d'exclusió social. Passegem per les vinyes de la masia Can Calopa de Dalt, al parc de Collserola, amb Iñigo Haughey, responsable de Producció del celler i membre de l'OIivera, la cooperativa que gestiona el projecte. Ens explica què té d'especial l'únic vi fet a Barcelona i com es gestiona un equip tan divers. També visita el restaurant caníbal la nostra sommelier Clara Antúnez, amb qui no beurem vi però sí aigua, ara que arriba la calor i hem d'estar ben hidratats. Parlarem d'una de les combinacions més extraordinàries i refrescants: llimona i aigua, la llimonada. Amb el nostre "gourmet rodamón" Jordi Luque tastarem una salsa d'aperitiu iniciativa d'un jove apassionat del picant. Es diu "Catalan Rosso" i es fa a Lleida. I el Salvador Garcia-Arbós s'atreveix amb el tast del "Nyap o top?" I acabem amb tot un clàssic del cinema italià!

  • 20 anys de la revista Cuina, la revolució continua
    Escolta àudio

    20 anys de la revista Cuina, la revolució continua

    Fa 20 anys que va néixer la revista Cuina. 250 números després s'ha convertit en la revista en paper de referència per als cuiners domèstics, per als amants dels restaurants i dels bons productes, i per als que, com diuen ells, "ens agrada menjar bé". Celebrem l'aniversari amb el fins ara director, Josep Sucarrats, i el seu relleu, Judit Càlix. També visita el restaurant caníbal el nostre llibreter de capçalera, Nacho Borraz, per recomanar-nos 4 llibres que són referència en 4 aspectes cada vegada més presents en el món gastronòmic: cuina, residus, economia circular i sostenibilitat. També de sostenibilitat ens parla el dissenyador Oscar Guayabero, que ens proposa idees i objectes per fugir del plàstic. A ell l'hem convençut perquè es quedi al "Nyap o top?", per tastar el nou fuet untable de la casa Casademont. També descobrirem el so del Salvador Garcia-Arbós i evocarem una escena cinematogràfica amb menjar pel mig.

    Fa 20 anys que va néixer la revista Cuina. 250 números després s'ha convertit en la revista en paper de referència per als cuiners domèstics, per als amants dels restaurants i dels bons productes, i per als que, com diuen ells, "ens agrada menjar bé". Celebrem l'aniversari amb el fins ara director, Josep Sucarrats, i el seu relleu, Judit Càlix. També visita el restaurant caníbal el nostre llibreter de capçalera, Nacho Borraz, per recomanar-nos 4 llibres que són referència en 4 aspectes cada vegada més presents en el món gastronòmic: cuina, residus, economia circular i sostenibilitat. També de sostenibilitat ens parla el dissenyador Oscar Guayabero, que ens proposa idees i objectes per fugir del plàstic. A ell l'hem convençut perquè es quedi al "Nyap o top?", per tastar el nou fuet untable de la casa Casademont. També descobrirem el so del Salvador Garcia-Arbós i evocarem una escena cinematogràfica amb menjar pel mig.

  • Sostenible, l'única alimentació possible
    Escolta àudio

    Sostenible, l'única alimentació possible

    L'emergència climàtica ha posat la paraula "sostenible" en boca de tothom, sobretot quan es parla d'alimentació. A què ens referim exactament quan parlem de gastronomia sostenible? Significa consumir menys carn o deixar de menjar carn? Menjar de manera més sostenible és comprar només productes de proximitat i de temporada? De tot això en parlem amb Marta Pons, sociòloga i membre de DAMES (Dones que Alimenten un Món en Emergències), un col·lectiu que reivindica el paper que les dones sempre han tingut en el relat de l'alimentació sostenible. El director de la Fundació Alícia, Toni Massanés, i la cuinera Maria Nicolau també seuen al restaurant caníbal per dir-hi la seva sobre les estratègies alimentàries del futur. La Maria, aprofitant que parlem de canvi climàtic, prepara el dinar a Fèlix Rodríguez de la Fuente. També ens visita el nostre crític de capçalera, Philippe Regol, que està en contra d'un concepte molt utilitzat darrerament, el de "restaurant sostenible".

    L'emergència climàtica ha posat la paraula "sostenible" en boca de tothom, sobretot quan es parla d'alimentació. A què ens referim exactament quan parlem de gastronomia sostenible? Significa consumir menys carn o deixar de menjar carn? Menjar de manera més sostenible és comprar només productes de proximitat i de temporada? De tot això en parlem amb Marta Pons, sociòloga i membre de DAMES (Dones que Alimenten un Món en Emergències), un col·lectiu que reivindica el paper que les dones sempre han tingut en el relat de l'alimentació sostenible. El director de la Fundació Alícia, Toni Massanés, i la cuinera Maria Nicolau també seuen al restaurant caníbal per dir-hi la seva sobre les estratègies alimentàries del futur. La Maria, aprofitant que parlem de canvi climàtic, prepara el dinar a Fèlix Rodríguez de la Fuente. També ens visita el nostre crític de capçalera, Philippe Regol, que està en contra d'un concepte molt utilitzat darrerament, el de "restaurant sostenible".

  • Què menjaran els futurs habitants de Mart?
    Escolta àudio

    Què menjaran els futurs habitants de Mart?

    Ja es dona per fet que en un futur no gaire llunyà habitarem el planeta Mart. Tenim la tecnologia, els diners, la infraestructura¿ però el repte més gran que es planteja és saber com s'alimentaran els futurs habitants del planeta vermell. L'hi preguntem al divulgador científic i enginyer aeroespacial Miquel Sureda. I parlant de futur, i no pas tan llunyà, sempre es pensa en la tecnologia com a salvació de tots els nostres mals, també els alimentaris, però Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, defensa que no cal ser tan tecnooptimistes. També seu al restaurant caníbal Marc Casanovas, el nostre home a Boston, que ens parla de la sèrie de Netflix que ha creat sensació als EUA "Como la cocina afroamericana transformó Estados Unidos". El Marc es presta també a fer un tast perillós al "Nyap o top?", el d'un nou snack nord-americà ultrapicant. El so de Salvador Garcia-Arbós, i acabem amb una escena de cinema amb menjar pel mig.

    Ja es dona per fet que en un futur no gaire llunyà habitarem el planeta Mart. Tenim la tecnologia, els diners, la infraestructura¿ però el repte més gran que es planteja és saber com s'alimentaran els futurs habitants del planeta vermell. L'hi preguntem al divulgador científic i enginyer aeroespacial Miquel Sureda. I parlant de futur, i no pas tan llunyà, sempre es pensa en la tecnologia com a salvació de tots els nostres mals, també els alimentaris, però Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, defensa que no cal ser tan tecnooptimistes. També seu al restaurant caníbal Marc Casanovas, el nostre home a Boston, que ens parla de la sèrie de Netflix que ha creat sensació als EUA "Como la cocina afroamericana transformó Estados Unidos". El Marc es presta també a fer un tast perillós al "Nyap o top?", el d'un nou snack nord-americà ultrapicant. El so de Salvador Garcia-Arbós, i acabem amb una escena de cinema amb menjar pel mig.

  • "Dark kitchens", el negoci milionari del menjar per emportar
    Escolta àudio

    "Dark kitchens", el negoci milionari del menjar per emportar

    Les "dark kitchens", també conegudes com a "cuines fantasma", són cuines que funcionen tancades de cara al públic i que cuinen plats exclusivament destinats al repartiment a domicili. Durant la pandèmia han viscut un boom espectacular, i amb elles el menjar a domicili. Com funcionen les "dark kitchens"? On és el negoci? Representen una amenaça per als restaurants tradicionals? Ho preguntem a algú que ha estudiat el fenomen, Josep Maria Català Santainés, professor col·laborador dels estudis d'Economia i Empresa de la UOC. També visiten el restaurant caníbal el nostre "gourmet rodamón", Jordi Luque, que avui ens descobreix el Cheesefuet de la formatgeria Montbrú. I la sommelier Clara Antúnez, amb qui parlarem de la tònica. La Clara també s'animarà a participar al "Nyap o top?" per tastar un vi de llauna, una manera diferent de beure vi que s'està popularitzant i per la qual molts cellers catalans volen apostar. I, com sempre, acabarem amb una escena de cinema.

    Les "dark kitchens", també conegudes com a "cuines fantasma", són cuines que funcionen tancades de cara al públic i que cuinen plats exclusivament destinats al repartiment a domicili. Durant la pandèmia han viscut un boom espectacular, i amb elles el menjar a domicili. Com funcionen les "dark kitchens"? On és el negoci? Representen una amenaça per als restaurants tradicionals? Ho preguntem a algú que ha estudiat el fenomen, Josep Maria Català Santainés, professor col·laborador dels estudis d'Economia i Empresa de la UOC. També visiten el restaurant caníbal el nostre "gourmet rodamón", Jordi Luque, que avui ens descobreix el Cheesefuet de la formatgeria Montbrú. I la sommelier Clara Antúnez, amb qui parlarem de la tònica. La Clara també s'animarà a participar al "Nyap o top?" per tastar un vi de llauna, una manera diferent de beure vi que s'està popularitzant i per la qual molts cellers catalans volen apostar. I, com sempre, acabarem amb una escena de cinema.

  • Per què els additius tenen tanta mala fama?
    Escolta àudio

    Per què els additius tenen tanta mala fama?

    L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, l'EFSA, ha dictaminat que el diòxid de titani no es pot considerar un additiu segur. L'E171 és un colorant alimentari que es fa servir, per exemple, en xiclets, brioixeria industrial o salses. Conservants, colorants, potenciadors de gustos, antioxidants¿ Com els utilitza la indústria i per què? Analitzem les etiquetes de productes industrials amb Carme Vidal, catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona. També ens visita Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, que és un enamorat del microones i ens descobrirà tots els avantatges que suposa cuinar amb aquest petit electrodomèstic. La taula del restaurant caníbal és gran i aquest diumenge Maria Nicolau li prepara el dinar a la gran Lola Flores. Què li cuinarà? I ja que hi és, li demanem a la cuinera de Vilanova de Sau que es quedi a fer el tast del "Nyap o top?" I acabem amb una escena del "Petit xef".

    L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, l'EFSA, ha dictaminat que el diòxid de titani no es pot considerar un additiu segur. L'E171 és un colorant alimentari que es fa servir, per exemple, en xiclets, brioixeria industrial o salses. Conservants, colorants, potenciadors de gustos, antioxidants¿ Com els utilitza la indústria i per què? Analitzem les etiquetes de productes industrials amb Carme Vidal, catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona. També ens visita Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, que és un enamorat del microones i ens descobrirà tots els avantatges que suposa cuinar amb aquest petit electrodomèstic. La taula del restaurant caníbal és gran i aquest diumenge Maria Nicolau li prepara el dinar a la gran Lola Flores. Què li cuinarà? I ja que hi és, li demanem a la cuinera de Vilanova de Sau que es quedi a fer el tast del "Nyap o top?" I acabem amb una escena del "Petit xef".

  • La primera xocolata al món feta amb la polpa del cacao
    Escolta àudio

    La primera xocolata al món feta amb la polpa del cacao

    Segurament el nom de Pol Contreras no us soni, però és una de les persones més actives del món gastronòmic català i espanyol. És un dels nou bullinians que ara mateix està treballant a elBulli1846. Amb només 35 anys, Pol Contreras també és conegut perquè és el primer pastisser al món que elabora xocolata feta amb la polpa de la fava de cacau. Una de les poques persones que l'ha tastat és Philippe Regol, el nostre crític de capçalera, que també ens parlarà de la reobertura dels restaurants a la nit. Sobre la llum, la foscor i els restaurant ,reflexionarà el dissenyador Oscar Guayabero. Com treballen la il·luminació els restaurants per crear un determinat ambient a la nit? També ens visita el nostre llibreter de referència, Nacho Borraz, que ens recomana tres llibres gastro que val la pena llegir. Descobrirem el so del Salvador Garcia-Arbós i acabarem rememorant una escena de cinema de "Retorn a Howards End".

    Segurament el nom de Pol Contreras no us soni, però és una de les persones més actives del món gastronòmic català i espanyol. És un dels nou bullinians que ara mateix està treballant a elBulli1846. Amb només 35 anys, Pol Contreras també és conegut perquè és el primer pastisser al món que elabora xocolata feta amb la polpa de la fava de cacau. Una de les poques persones que l'ha tastat és Philippe Regol, el nostre crític de capçalera, que també ens parlarà de la reobertura dels restaurants a la nit. Sobre la llum, la foscor i els restaurant ,reflexionarà el dissenyador Oscar Guayabero. Com treballen la il·luminació els restaurants per crear un determinat ambient a la nit? També ens visita el nostre llibreter de referència, Nacho Borraz, que ens recomana tres llibres gastro que val la pena llegir. Descobrirem el so del Salvador Garcia-Arbós i acabarem rememorant una escena de cinema de "Retorn a Howards End".

  • Mey Hofmann, pionera en l'ensenyament de l'hostaleria quan ningú volia ser cuiner
    Escolta àudio

    Mey Hofmann, pionera en l'ensenyament de l'hostaleria quan ningú volia ser cuiner

    Parlar de l'Escola Hofmann és sinònim de prestigi, bon gust i professionalitat. Un projecte que va començar l'any 1983 fruit de les inquietuds d'una dona apassionada per l'ensenyament de la cuina, Mey Hofmann. Al restaurant caníbal fem un homenatge a Mey Hofmann, 5 anys després de la seva mort, amb la seva filla, la Sílvia Hofmann, professors de l'escola i alguns alumnes il·lustres com el cuiner David Andrés, actual xef del Via Veneto de Barcelona. Aprofitant que aquest diumenge els restaurants tornen a servir sopars, Toni Massanés reflexiona sobre els beneficis de menjar acompanyats i els inconvenients de fer-ho sols. Amb el nostre home als Estats Units, Marc Casanovas, continuem el recorregut per les grans multinacionals de l'alimentació. Aquest diumenge li toca el torn a Dunkin' Donuts. També posarem un nou aliment perillós sobre la taula al tast del "Nyap o top?" Descobrirem el so del Salvador Garcia-Arbós, i acabarem amb un escena de la pel·lícula "El padrí".

    Parlar de l'Escola Hofmann és sinònim de prestigi, bon gust i professionalitat. Un projecte que va començar l'any 1983 fruit de les inquietuds d'una dona apassionada per l'ensenyament de la cuina, Mey Hofmann. Al restaurant caníbal fem un homenatge a Mey Hofmann, 5 anys després de la seva mort, amb la seva filla, la Sílvia Hofmann, professors de l'escola i alguns alumnes il·lustres com el cuiner David Andrés, actual xef del Via Veneto de Barcelona. Aprofitant que aquest diumenge els restaurants tornen a servir sopars, Toni Massanés reflexiona sobre els beneficis de menjar acompanyats i els inconvenients de fer-ho sols. Amb el nostre home als Estats Units, Marc Casanovas, continuem el recorregut per les grans multinacionals de l'alimentació. Aquest diumenge li toca el torn a Dunkin' Donuts. També posarem un nou aliment perillós sobre la taula al tast del "Nyap o top?" Descobrirem el so del Salvador Garcia-Arbós, i acabarem amb un escena de la pel·lícula "El padrí".

  • El primer cereal marí ja és aquí!
    Escolta àudio

    El primer cereal marí ja és aquí!

    Ángel León és cuiner, i s'ha dedicat en cos i ànima a treballar amb els productes que ens dona el mar; potser per això se'l coneix com el Xef del Mar. La seva passió l'ha bolcat sobretot en un restaurant que es diu Aponiente, amb tres estrelles Michelin, a El Puerto de Santa María, Cadis. Ens ha sorprès moltes vegades amb els seus descobriments al voltant de tot el que habita al mar. L'últim, un cereal marí, la zostera marina, una autèntica revolució per al futur de l'alimentació. Philippe Regol diu d'ell que és "el cuiner més sincer i apassionat que coneix", i que, en contra del que sol passar amb altres col·legues de professió, no té cap problema d'ego. També seu al restaurant caníbal la nostra sommelier Clara Antúnez, que avui ens parla de vins rosats. I el nostre gourmet rodamon, Jordi Luque, viatja fins a l'Empordà per descobrir-nos la cervesa artesana que elaboren un experruquer i una model. Jordi Luque també s'atreveix a participar en el "Nyap o top?".

    Ángel León és cuiner, i s'ha dedicat en cos i ànima a treballar amb els productes que ens dona el mar; potser per això se'l coneix com el Xef del Mar. La seva passió l'ha bolcat sobretot en un restaurant que es diu Aponiente, amb tres estrelles Michelin, a El Puerto de Santa María, Cadis. Ens ha sorprès moltes vegades amb els seus descobriments al voltant de tot el que habita al mar. L'últim, un cereal marí, la zostera marina, una autèntica revolució per al futur de l'alimentació. Philippe Regol diu d'ell que és "el cuiner més sincer i apassionat que coneix", i que, en contra del que sol passar amb altres col·legues de professió, no té cap problema d'ego. També seu al restaurant caníbal la nostra sommelier Clara Antúnez, que avui ens parla de vins rosats. I el nostre gourmet rodamon, Jordi Luque, viatja fins a l'Empordà per descobrir-nos la cervesa artesana que elaboren un experruquer i una model. Jordi Luque també s'atreveix a participar en el "Nyap o top?".

  • L'amor és la clau per cuinar bé
    Escolta àudio

    L'amor és la clau per cuinar bé

    Per què les pastanagues són de color taronja? Com es va inventar la graella? Què menjàvem els catalans per Sant Esteve abans dels canelons? L'escriptor Martí Sales escriu "Aliment", un diccionari fruit de la seva curiositat i passió pel menjar i la cuina. El llibre ens explica curiositats, ens fa reflexionar i ens interpel·la. Sales diu que "la cuina és el nucli dur de la civilització, però tot això es perd si la mercantilitzem i la reduïm a un mer tràmit". També seu a la taula del restaurant caníbal Toni Massanés, amb qui recordem el cas del gran vaixell de càrrega que va bloquejar el canal de Suez. Què hauria passat si no s'hagués desencallat? Com viatja el menjar fins a arribar a casa nostra? I la Maria Nicolau cuina perl militar cartaginès Anníbal Barca. Què li cuinarà a qui podria haver destrossat Roma i no ho va fer? El so del Salvador Garcia-Arbós és un homenatge als llibres de cuina o que estan a la cuina. I acabem amb una escena de la pel·lícula "Una família amb classe".

    Per què les pastanagues són de color taronja? Com es va inventar la graella? Què menjàvem els catalans per Sant Esteve abans dels canelons? L'escriptor Martí Sales escriu "Aliment", un diccionari fruit de la seva curiositat i passió pel menjar i la cuina. El llibre ens explica curiositats, ens fa reflexionar i ens interpel·la. Sales diu que "la cuina és el nucli dur de la civilització, però tot això es perd si la mercantilitzem i la reduïm a un mer tràmit". També seu a la taula del restaurant caníbal Toni Massanés, amb qui recordem el cas del gran vaixell de càrrega que va bloquejar el canal de Suez. Què hauria passat si no s'hagués desencallat? Com viatja el menjar fins a arribar a casa nostra? I la Maria Nicolau cuina perl militar cartaginès Anníbal Barca. Què li cuinarà a qui podria haver destrossat Roma i no ho va fer? El so del Salvador Garcia-Arbós és un homenatge als llibres de cuina o que estan a la cuina. I acabem amb una escena de la pel·lícula "Una família amb classe".

  • Com hem passat del pa i la patata a menjar en restaurants amb estrella en tan poc temps?
    Escolta àudio

    Com hem passat del pa i la patata a menjar en restaurants amb estrella en tan poc temps?

    La revolució d'El Bulli, si hi pensem bé, va ser fa menys de 20 anys. Abans, però, el país que va acollir la revolució més important de la història de la gastronomia després de la Nouvelle Cuisine estava immers en la gana, acabava de superar una guerra civil i una postguerra. Com s'explica haver passat de la patata a les escumes en tan poc temps? Aquesta pregunta va obsessionar durant molt de temps Inés Butrón, escriptora i historiadora de la cuina, i és el que intenta respondre al seu llibre, acabat de reeditar, "Comer en España. De la cocina de subsistencia a la cocina de vanguardia" (Ed. Trea). També seu a la taula del restaurant caníbal el llibreter Nacho Borraz, que ens recomana tres llibres homenatge als vegetals. El dissenyador Òscar Guayabero ens explica la relació que hi ha entre els bastonets asiàtics i els escuradents, un dels invents més antics de la història. El Salvador Garcia-Arbós ens descobreix el seu so de la setmana.

    La revolució d'El Bulli, si hi pensem bé, va ser fa menys de 20 anys. Abans, però, el país que va acollir la revolució més important de la història de la gastronomia després de la Nouvelle Cuisine estava immers en la gana, acabava de superar una guerra civil i una postguerra. Com s'explica haver passat de la patata a les escumes en tan poc temps? Aquesta pregunta va obsessionar durant molt de temps Inés Butrón, escriptora i historiadora de la cuina, i és el que intenta respondre al seu llibre, acabat de reeditar, "Comer en España. De la cocina de subsistencia a la cocina de vanguardia" (Ed. Trea). També seu a la taula del restaurant caníbal el llibreter Nacho Borraz, que ens recomana tres llibres homenatge als vegetals. El dissenyador Òscar Guayabero ens explica la relació que hi ha entre els bastonets asiàtics i els escuradents, un dels invents més antics de la història. El Salvador Garcia-Arbós ens descobreix el seu so de la setmana.

  • Our dur, de xocolata, pastís, escultura. La tradició pastissera més esperada de l'any és diu "mona"
    Escolta àudio

    Our dur, de xocolata, pastís, escultura. La tradició pastissera més esperada de l'any és diu "mona"

    Fem un homenatge a la mona de Pasqua, sigui quina sigui la seva forma i gust. La tradició la vincula a la Setmana Santa i també a l'arribada de la primavera. Què simbolitza l'ou? Des de quan fem mones de xocolata? Perquè són els padrins els que la regalen als fillols? Sentirem nens, nenes, joves, pastissers i pastisseres. I ara que hem sortit de la Quaresma, aprofitem per parlar de les abstinències i els dejunis alimentaris amb Toni Massanés, director de la Fundació Alícia. També seu al restaurant caníbal el periodista Marc Casanovas, que des de Boston, ens explica el perquè de l'èxit de la multinacional nord-americana Starbucks. El so que cada setmana ens porta Salvador Garcia-Arbós. I acabem amb l'escena més famosa de la pel·lícula "Forrest Gump".

    Fem un homenatge a la mona de Pasqua, sigui quina sigui la seva forma i gust. La tradició la vincula a la Setmana Santa i també a l'arribada de la primavera. Què simbolitza l'ou? Des de quan fem mones de xocolata? Perquè són els padrins els que la regalen als fillols? Sentirem nens, nenes, joves, pastissers i pastisseres. I ara que hem sortit de la Quaresma, aprofitem per parlar de les abstinències i els dejunis alimentaris amb Toni Massanés, director de la Fundació Alícia. També seu al restaurant caníbal el periodista Marc Casanovas, que des de Boston, ens explica el perquè de l'èxit de la multinacional nord-americana Starbucks. El so que cada setmana ens porta Salvador Garcia-Arbós. I acabem amb l'escena més famosa de la pel·lícula "Forrest Gump".

Anar al contingut