Sergi Torres
Quin sentit té tot plegat?
Hi ha un moment de tocar fons en què ens demanem això. I ens demanem també per què estem vivint.
Hi ha un moment de tocar fons en què ens demanem això. I ens demanem també per què estem vivint.
Com puc fer les paus amb el meu passat
No cal perdre-hi temps. És molt més útil mirar el passat de cara i adonar-nos que, en realitat, és el present.
No cal perdre-hi temps. És molt més útil mirar el passat de cara i adonar-nos que, en realitat, és el present.
Centrem-nos en la realització
Hem de centrar-nos en la realització, no en l'assoliment. Tenim tendència a voler assolir el que no hi és encara, sense adonar-nos que aquest instant ja és la fita, la realització.
Hem de centrar-nos en la realització, no en l'assoliment. Tenim tendència a voler assolir el que no hi és encara, sense adonar-nos que aquest instant ja és la fita, la realització.
La comparació amb els altres
Quan mirem com ens definim nosaltres mateixos, veiem que, en el fons, hi ha sempre una comparació amb l'altre. Això vol dir que només soc jo en comparació amb la gent que hi ha al meu voltant.
Quan mirem com ens definim nosaltres mateixos, veiem que, en el fons, hi ha sempre una comparació amb l'altre. Això vol dir que només soc jo en comparació amb la gent que hi ha al meu voltant.
Els errors són productius
Els errors ens permeten donar fruit a nous coneixements i noves experiències. Hem de pensar que no ens defineix a nosaltres allò que fem, sinó que som nosaltres els que definim el que fem.
Els errors ens permeten donar fruit a nous coneixements i noves experiències. Hem de pensar que no ens defineix a nosaltres allò que fem, sinó que som nosaltres els que definim el que fem.
Som en un món virtual?
Quan et poses unes ulleres virtuals, el cervell s'adapta a allò que veus (pots tenir calor si veus el desert, per exemple). Quan et treus les ulleres, t'adones que al món dit real passa el mateix: El teu cervell s'hi adapta, i darrere cada percepció hi ha una idea. Això fa pensar que potser el món no és com el veiem, sinó com l'interpretem.
Quan et poses unes ulleres virtuals, el cervell s'adapta a allò que veus (pots tenir calor si veus el desert, per exemple). Quan et treus les ulleres, t'adones que al món dit real passa el mateix: El teu cervell s'hi adapta, i darrere cada percepció hi ha una idea. Això fa pensar que potser el món no és com el veiem, sinó com l'interpretem.
Passar full al remordiment
El remordiment, com el ressentiment, apunta a un espai que no és veritat, que no està succeint ara. El remordiment pretén lligar-nos a un passat que ens fa pensar que no som dignes de ser estimats.
El remordiment, com el ressentiment, apunta a un espai que no és veritat, que no està succeint ara. El remordiment pretén lligar-nos a un passat que ens fa pensar que no som dignes de ser estimats.
Quan la vida ens sobrepassa
Quan la vida ens sobrepassa, no hi podem fer res. Només intentar descobrir quines eines tenim per reconduir aquesta situació.
Quan la vida ens sobrepassa, no hi podem fer res. Només intentar descobrir quines eines tenim per reconduir aquesta situació.
La relació amb el nostre cos
És sorprenent com tractem el nostre cos, tenint en compte que podem viure la vida com a éssers humans gràcies a ell. El maltractem molt i el coneixem poc. No l'escoltem, i això genera desequilibris.
És sorprenent com tractem el nostre cos, tenint en compte que podem viure la vida com a éssers humans gràcies a ell. El maltractem molt i el coneixem poc. No l'escoltem, i això genera desequilibris.
L'empatia amb els altres
L'empatia pels altres ens sembla que és una manera d'arribar-hi. Però encara és més, és aprofitar la trobada amb l'altra persona per descobrir-nos nosaltres mateixos.
L'empatia pels altres ens sembla que és una manera d'arribar-hi. Però encara és més, és aprofitar la trobada amb l'altra persona per descobrir-nos nosaltres mateixos.
Els impulsos
Hi ha un espai nostre intern que reacciona, siguem o no impulsius. Sovint ens deixem emportar per aquests impulsos i això no ens agrada.
Hi ha un espai nostre intern que reacciona, siguem o no impulsius. Sovint ens deixem emportar per aquests impulsos i això no ens agrada.
El que veiem, és tal com ho veiem?
La nostra realitat és del tot subjectiva. El món no és com nosaltres el veiem, hi ha tants mons com persones amb diferents realitats.
La nostra realitat és del tot subjectiva. El món no és com nosaltres el veiem, hi ha tants mons com persones amb diferents realitats.
Ens autoexigim massa?
Ens menyspreem molt, sembla que haguem de ser herois contínuament, i així no podem ni gaudir de la vida ni gaudir de com som.
Ens menyspreem molt, sembla que haguem de ser herois contínuament, i així no podem ni gaudir de la vida ni gaudir de com som.
Desempallegar-nos del "com"
El fet de demanar continuament com podem fer les coses, ens priva d'adonar-nos que precisament en el que fem tenim la resposta.
El fet de demanar continuament com podem fer les coses, ens priva d'adonar-nos que precisament en el que fem tenim la resposta.
No hi ha errors, tot té un sentit
Perquè puguem veure un error en allò que hem fet, hem de fer un procés cognitiu que ens porti a veure el que està succeint en funció del que pensem que hauria de succeir o que seria millor per a nosaltres.
Perquè puguem veure un error en allò que hem fet, hem de fer un procés cognitiu que ens porti a veure el que està succeint en funció del que pensem que hauria de succeir o que seria millor per a nosaltres.
