Parlant de música

  • Concert d'onomatopeies
    Escolta àudio

    Concert d'onomatopeies

    Una onomatopeia és una 'paraula formada a imitació d'un so natural'. Les onomatopeies se solen improvisar, però amb les que estan recollides als diccionaris gairebé podríem formar una orquestra. Provem-ho?

  • "Sentir" i "sentir-hi" no és ben bé el mateix
    Escolta àudio

    "Sentir" i "sentir-hi" no és ben bé el mateix

    Hi ha una mena de progressió entre "sentir-hi", "sentir" i "escoltar": possibilitat física de percebre ="sentir-hi"; percebre ="sentir"; sentir posant-hi voluntat i atenció="escoltar". Si les orelles ens rutllen prou o si el soroll no ens ho impedeix, hi sentim. Si hi sentim, podem sentir la música que sona. I si ens agrada i ens interessa, també podrem escoltar-la amb atenció, per delectar-nos en tots els seus matisos!

  • Noms híbrids històrics
    Escolta àudio

    Noms híbrids històrics

    Alguns noms es transformen amb la trajectòria vital de qui els porta. Per exemple el de Chopin, que va néixer a Polònia com a Fryderyk Franciszek Chopin i va morir a París conegut com a Frédéric-François Chopin. Igualment, l'hongarès de naixement Ferenc Liszt va acabar sent conegut com a Franz Liszt després de viure molts anys a Àustria i Alemanya. Händel va néixer a Alemanya i va acabar vivint a Londres; aquí el coneixem amb la forma alemanya del nom.

  • El joc de tocar
    Escolta àudio

    El joc de tocar

    En algunes llengües 'tocar un instrument' i 'jugar' s'expressen amb un mateix verb: "jouer", "play", "spielen"...

  • Les parts del violí
    Escolta àudio

    Les parts del violí

    Un recorregut pel violí i els noms de les peces que el formen, des de la voluta fins al botó. Sense oblidar-nos de la sordina!

  • El nom de les notes musicals
    Escolta àudio

    El nom de les notes musicals

    Al segle XI el monjo benedictí Guido d'Arezzo va idear el solfeig i el tetragrama, i també va sistematitzar la notació musical actual, en què cada nom de nota és una síl·laba: do re mi fa sol la si.

  • Interferències en la pronúncia de noms propis
    Escolta àudio

    Interferències en la pronúncia de noms propis

    Als nostres mitjans, el criteri general és pronunciar els noms estrangers respectant al màxim la fonètica original, però sense que sembli que canviem de llengua només per pronunciar el nom en qüestió. Ens acostem a la pronúncia original partint dels fonemes catalans. Per això, per no perdre la naturalitat, de vegades simplifiquem una mica la pronúncia original. Això sí: vigilem que no hi interfereixin terceres llengües. Evitem l'error de pronunciar a la castellana els noms portuguesos, o a l'anglesa els noms francesos i alemanys!

  • Onomatopeies nadalenques
    Escolta àudio

    Onomatopeies nadalenques

    "Fum, fum, fum", "Tam patamtam", "ram pataplam", "xerrampim, xerrampim, xerrampó", "xiu xiu xiu", "be be be", "bub bub bub", "rony rony rony"... Les nostres nadales són plenes d'onomatopeies! Com és, això?

  • Lapsus nadalencs
    Escolta àudio

    Lapsus nadalencs

    Alguns errors de llengua reapareixen cada Nadal... Repassem-ne uns quants?

  • Del gramòfon a l'streaming
    Escolta àudio

    Del gramòfon a l'streaming

    Recorregut per la terminologia dels enregistraments de so, des de la capsa de música fins a l'streaming, passant pel magnetòfon i els CDs.

  • "Tan ric tan ric, fa músic"
    Escolta àudio

    "Tan ric tan ric, fa músic"

    Curiosament, el refranyer insisteix a relacionar la professió de músic amb els diners. Veurem com.

  • Notes diacrítiques
    Escolta àudio

    Notes diacrítiques

    A propòsit dels canvis ortogràfics en accentuació presentats per l'IEC el novembre del 2016. Pel que fa a les notes musicals, tot queda igual: cap de les notes s'escrivia ni s'escriu amb accent.

  • Arpegiant
    Escolta àudio

    Arpegiant

    La paraula "arpegi", la successió de sons d'un acord, ve de l'italià i deriva d'"arpa". Per tocar l'arpa i altres instruments, els dits són bàsics. Avui parlem dels noms dels dits de la mà, que més enllà de l'arpa tenen una funció bàsica en la interpretació musical.

  • Etimologia de la cobla
    Escolta àudio

    Etimologia de la cobla

    Etimologia de diverses paraules relacionades amb la cobla i la sardana. Voleu saber d'on venen "cobla", "sardana", "colla", "tible", "tenora" o "verra"?

  • Italianismes del cant
    Escolta àudio

    Italianismes del cant

    Moltes paraules del cant tenen origen italià: soprano, mezzo, bel canto, prima donna, òpera, ària...