Parlant de música

  • Cànons i canons
    Escolta àudio

    Cànons i canons

    "Cànon", "canya", "canònic", "canonge", fins i tot "canó"... totes aquestes paraules tenen al darrere una paraula grega.

  • Trencada com en una canÇó
    Escolta àudio

    Trencada com en una canÇó

    La lletra "ç" (la ce trencada) no es llegeix igual en totes les llengües. En les més pròximes sona com en català, essa sorda, però si ens allunyem una mica i arribem al turc, el kurd o l'albanès, la lletra "ç" representa el so africat que nosaltres escrivim amb "tx".

  • La calaixera més musical
    Escolta àudio

    La calaixera més musical

    On desarem tots els accessoris de la música? El lloc més adequat podria ser el que en francès anomenen "chiffonier", que en català estàndard és un "xifonier" però que més d'un anomena "simfonier".

  • Primer se li acaben les cançons que la cantera
    Escolta àudio

    Primer se li acaben les cançons que la cantera

    Si a l'arrel del verb "cantar" hi afegim el sufix "-era", que vol dir 'ganes de', en surt "cantera", que vol dir 'ganes de cantar'. "Cantera" en català no té res a veure amb la mateixa paraula en castellà. En català, el lloc d'on s'extreuen pedres és la "pedrera", i d'on sorgeixen els esportistes que arriben al primer equip en diem el "planter". Aplicant la regla d'arrel verbal + sufix "-era" sorgeixen tot de paraules, i algunes les podem relacionar amb la música.

  • Per molts anys!
    Escolta àudio

    Per molts anys!

    Podem dir que Catalunya Música 'fa trenta anys'. O bé que 'és el seu aniversari'. O que 'fa els anys el 10 de maig'... Fins i tot podem dir que 'compleix trenta anys'. Podem dir la mateixa cosa de diferents maneres. Ara, el que no hem de dir mai és que és el seu *"cumpleanys"! Avui la cosa va d'aniversaris i felicitacions, pels trenta anys de Catalunya Música.

  • L'hora dels aplaudiments
    Escolta àudio

    L'hora dels aplaudiments

    Picar de mans per mostrar alegria és un gest universal que compartim persones i micos. Ens surt per instint. I alhora és un acte social, una convenció, per mostrar aprovació col·lectivament, per exemple al final d'un concert. De picar de mans o aplaudir també en diem batre de mans. I, sobretot en llenguatge infantil, fer ballmanetes o fer mamballetes.

  • Epònims de la música
    Escolta àudio

    Epònims de la música

    Un epònim és una paraula que ve d'un nom de persona. Per exemple, són epònims l'acte de protesta anomenat boicot, el gos dobermann i el jerseiet que coneixem com a rebeca. Avui parlem d'epònims musicals.

  • No ens aixafeu la guitarra!
    Escolta àudio

    No ens aixafeu la guitarra!

    "Aixafar la guitarra" és una frase feta que no significa literalment "esclafar un instrument de corda", sinó "desbaratar-li els plans a algú", i té unes quantes expressions sinònimes.

  • Bisos i propines
    Escolta àudio

    Bisos i propines

    Tot i que funcionen com a sinònims, podríem distingir entre "bis" (peça repetida) i "propina" (peça nova). I també n'hi ha que distingeixen entre "bis" (peça repetida) i "plus" (peça nova).

  • Dos pianos iguals, però diferents!
    Escolta àudio

    Dos pianos iguals, però diferents!

    La paraula "piano" és un manlleu amb dos usos ben diferenciats en l'àmbit musical: el nom d'instrument (substantiu) i l'indicador de tempo (adverbi). Encara que s'escriuen igual, en català oriental no es pronuncien ben bé igual.

  • Els valors de la jota
    Escolta àudio

    Els valors de la jota

    La jota, com a ball i com a lletra, té múltiples lectures.

  • Mandra cançonera
    Escolta àudio

    Mandra cançonera

    "Cançons", "cançoneria" i "cançoner" tenen a veure amb "mandra" i "romanços". Sabeu allò que diu que els esquimals tenen centenars de paraules per designar els diferents tipus de neu? Doncs els catalans tenim un munt de paraules per designar els cançoners o gansoners!

  • Instruments onomatopeics
    Escolta àudio

    Instruments onomatopeics

    Molts instruments, pel nom que reben, ens remeten al so que fan. Els d'instruments de vent solen contenir sons fricatius i els de percussió, oclusius i bilabials.

  • Diesi i anacrusi
    Escolta àudio

    Diesi i anacrusi

    Pronúncia, gènere i nombre d'algunes paraules acabades en "-si".

  • Noms híbrids contemporanis
    Escolta àudio

    Noms híbrids contemporanis

    Pronúncia de músics argentins vinculats, per origen o vivències, a diversos països: Ástor Piazzolla, Martha Argerich i Alberto Ginastera.