I quina és la pregunta?

S'han trobat 27 resultats.

  • Experiències d'educació col·lectiva al món: han funcionat?
    Escolta àudio

    Experiències d'educació col·lectiva al món: han funcionat?

    La periodista Carla Pedret, a l'espai "I quina és la pregunta?", ens fa un recorregut per algunes de les experiències de criança comunitària que hi ha hagut al món. Les primeres experiències de vida en col·lectivitat tenien motivacions ideològiques o religioses, i una van ser els quibuts, que tenien el seu propi sistema educatiu. Els anys 60 van aparèixer les comunes, sobretot als Estats Units i Europa, que qüestionaven el model de la família nuclear, i les dependències home-dona. Avui no es parla de comunes sinó de comunitats intencionals o igualitàries que fomenten hàbits de vida saludables, objectius compartits i el contacte entre generacions, i es tenen més en compte els béns materials i la intimitat. Però com viuen els nens aquestes experiencies? La resposta en aquest audio de "L'ofici d'educar".

  • Què podem fer a Catalunya per atendre millor els nens que han estat víctimes d'abusos sexuals?
    Escolta àudio

    Què podem fer a Catalunya per atendre millor els nens que han estat víctimes d'abusos sexuals?

    Primer, explica Emilie Rives, responsable de polítiques d'infància de Save the Children a Catalunya, hem entendre el problema. Quan un nen ha estat víctima d'un abús, el camí que s'ha de seguir és molt llarg i complicat. La criatura o jove ha d'explicar a unes deu persones el que li ha passat, amb el dolor que això suposa, i que a més es pot anar alterant el seu testimoni cada vegada que se li pregunta. Save the Children proposa el model nòrdic de la casa dels infants, que integra tots els serveis en un sol espai, i on el nen parla una sola vegada i es grava per evitar que el nen hagi d'anar a judici. A Catalunya tenim un marc jurídic favorable a la creació d'aquestes casos i recursos que fan molt bona feina, però cal fer un canvi de model, diu Emilie Rives a "L'ofici d'educar".

  • Per educar cal implicar tota la comunitat?
    Escolta àudio

    Per educar cal implicar tota la comunitat?

    A "L'ofici d'educar", el psicòleg Tomàs Navarro es pregunta si per educar s'ha d'implicar tota la comunitat, i respon que sí. Navarro explica que un nen està aprenent 24 hores al dia, pel carrer, a l'escola, amb la botiguera o al supermercat, a la biblioteca i als centres cívics, entre altres espais, i per tant és una responsabilitat de tots educar, també dels municipis.

  • "Quin és el millor moment per parlar amb els fills?"
    Escolta àudio

    "Quin és el millor moment per parlar amb els fills?"

    A "L'ofici d'educar", Ferran Ramon-Cortés, especialista en comunicació interpersonal, respon a la pregunta: "Quin és el millor moment per parlar amb els fills?" Els pares tenim sovint la necessitat de dir als fills coses que no ens agraden o que no fan bé; ens ho preparem i els enxampem per dir-ho, molt sovint ho fem quan ens va bé a nosaltres. I ens podem trobar amb fills tancats, que no ens volen escoltar. L'estratègia correcta -segons el Ferran Ramon-Cortés- seria tenir molt present que hem de parlar, i esperar un signe de receptivitat del nostre fill que ens doni la pista que ens escoltarà.

  • Quina és la qualitat més important d'una bona mestra?
    Escolta àudio

    Quina és la qualitat més important d'una bona mestra?

    La pedgagoa Eva Bach ens respon, a "L'ofici d'educar", a la pregunta de quina és la qualitat més important d'un bon mestre o d'una bona mestra? No és el seu saber, no és la manera d'explicar o comunicar, no és el seu somriure o la seva amabilitat, no és que provoqui emocions intenses; tot i que són atributs molt desitjables. La qualitat més important d'un bon mestre o d'una bona mestra -diu Eva Bach- és que estimi les criatures, la vida i ensenyar, i que deixi petjada al cor dels infants.

  • Hauríem de sortir a caminar amb els nens?
    Escolta àudio

    Hauríem de sortir a caminar amb els nens?

    A "L'ofici d'educar" Pau Rovira, coach integral, ens dona algunes raons per caminar amb nens: té beneficis en l'estat físic; proporciona beneficis també en l'àmbit emocional, perquè permet generar vincles entre tots els membres del grup; també té beneficis en l'àmbit mental -calma la ment-, i per tant pot millorar el rendiment acadèmic dels infants. A més, aporta beneficis espirituals, i permet el contacte amb la natura. Diu Pau Rovira: "Caminar és la conexió amb el saber viure".

  • Els pares hiperprotectors, de què protegeixen els seus fills?
    Escolta àudio

    Els pares hiperprotectors, de què protegeixen els seus fills?

    La periodista Carla Pedret ens respon a "L'ofici d'educar" a la pregunta: els pares hiperprotectors, de què protegeixen els seus fills? Quin és el límit per controlar i protegir els fills? Dels Estats Units ha arribat el concepte de la criança intensiva, pares que passen tot el temps possible amb els seus fills, els controlen i psicoanalitzen, i no fer-ho es pot considerar en aquell país una negligència. Però la sobreprotecció -alerta la Carla Pedret- fa nens insegurs, immadurs, amb dificultats per prendre decisions, dependents i vulnerables.

  • Què tenen les escoles de Finlàndia que no tinguin les nostres?
    Escolta àudio

    Què tenen les escoles de Finlàndia que no tinguin les nostres?

    L'escriptora Eva Piquer respon, a "L'ofici d'educar", a la pregunta "Què tenen les escoles de Finlàndia que no tinguin les nostres?" a partir del llibre de Tim Walker "Ensenyar com a Finlàndia", amb 33 estratègies senzilles per aconseguir més felicitat a les aules, entre les quals destaquen: poques hores de classe, pocs deures, pocs exàmens, classes a l'aire lliure, tantes hores de mates com de música, s'afavoreixen joves més autònoms i hi ha professors molt qualificats, i els millors resultats acadèmics del món.

  • En quin idioma hem de parlar als adolescents?
    Escolta àudio

    En quin idioma hem de parlar als adolescents?

    A "L'ofici d'educar", l'especialista en comunicació interpersonal Ferran Ramon-Cortés respon a la pregunta: "En quin idioma hem de parlar als fills adolescents? Desaconsella anar de falsos col·legues amb els nostres fills, i l'ús de l'idioma dels adolescents per afavorir la comunicació amb ells. Ferran Ramon-Cortés proposa que fem servir el nostre propi llenguatge adult, i el que ens suggereix és que siguem capaços de crear un idioma propi ple de complicitats, privat i que ens uneix als nostres fills.

  • Ser pares i mares és irreversible
    Escolta àudio

    Ser pares i mares és irreversible

    El punt de partida del psicòleg Tomás Navarro avui a "L'ofici d'educar" és una pregunta: per què volem ser pares i mares? Sovint no hi ha cap raó raonada, i es parteix d'un desig, d'una por o d'una expectativa, i no d'un procés raonat, si no hi hauria pocs pares i mares al món. Si analitzem el fet de tenir fills a curt, mitjà o llarg termini no acabaríem mai amb tanta informació, per tant -diu el psicòleg- prenem la decisió fixant-nos en una part de la paternitat o maternitat. Si més no, ser pares, mares és irreversible, perquè som pares i mares per a tota la vida.

  • Com pot transformar els joves, la música?
    Escolta àudio

    Com pot transformar els joves, la música?

    A "L'ofici d'educar" ens respon a la pregunta de com la música transforma els joves l'Ester Bonal, de Xamfrà, centre de música i escena del Raval. Per l'Ester Bonal, el fet de poder de fer música de manera col·lectiva, amb espai i temps, obre la porta a una manera d'entendre el món des de la cooperació i no des de la competitivitat que preval al món; i això és una oportunitat per als joves.

  • Realment són necessàries tantes joguines?
    Escolta àudio

    Realment són necessàries tantes joguines?

    A "L'ofici d'educar", la Maria, sòcia de la cooperativa i botiga Artijoc, respon a la pregunta de si realment són necessàries tantes joguines per les criatures. Quins valors els estem transmetent? Artijoc aposta per les joguines de qualitat, respectuoses amb el medi ambient, que no portin productes tòxics, i si poden ser de proximitat és millor. Artijoc recorda que les joguines no tenen sexe, i que han de ser joguines versàtils que evolucionaran amb l'edat de l'infant. I sobretot ens recorden la importància del joc compartit.

  • La cua de l'estel de Nadal
    Escolta àudio

    La cua de l'estel de Nadal

    Avui a "L'ofici d'educar" en lloc de fer-nos una pregunta us regalem un conte de Nadal. Olga Cercós ens explica el conte de "La cua de l'estel de Nadal", la història d'una aranya generosa que teixeix faldilles, barrets i pantalons, i que els regala a tothom. Però aquest Nadal vol teixir la cua de l'estrella més famosa. Com ho farà? Escolteu aquest preciós conte de Nadal d'Olga Cercós.

  • Què podem fer les famílies per cuidar els mestres?
    Escolta àudio

    Què podem fer les famílies per cuidar els mestres?

    A "L'ofici d'educar" ens respon avui a la pregunta la pedagoga Eva Bach. Com podem cuidar els mestres dels nostres fills? Donant valor a la seva tasca. Respectant els mestres, els que són simpàtics i els que no. Aliant-nos amb els mestres, i comunicant-nos amb ells assertivament, i transmetent als nostres fills l'estimació pels mestres. I sobretot donant les gràcies als mestres per la seva contribució a la vida i a la humanitat, i per cuidar els nostres tresors.

  • Com impacta la malaltia oncològica d'un nen en la seva família?
    Escolta àudio

    Com impacta la malaltia oncològica d'un nen en la seva família?

    Ens respon a la pregunta, a "L'ofici d'educar", Àngels Claramonte, treballadora social de l'Àrea d'Oncologia de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. L'Àngels explica que el nen i la seva família s'endinsen en un món nou en què apareixen emocions diverses. Cal reorganitzar la vida de la família davant del diagnòstic de càncer, i apareixen preguntes com "què farem amb la feina?", "qui cuidarà el germà?", "com li donarem la notícia? ", "on ens allotjarem?", o "com afrontarem les despeses extres?". La tasca de l'equip social de Sant Joan de Déu és acompanyar les famílies per donar resposta a aquestes preguntes, sobretot a les famílies en una situació més precària.