El polp, el pop, està de moda. Els grans xefs i la majoria de restaurants el serveixen més sovint gràcies a les noves tècniques de cocció, molt precises. De les rodanxes amb patata, oli i pebre vermell hem passat a preparar plats amb el tentacle sencer.
Dir "hamburguesa" és dir "dimoni gros del fast-food". Multinacionals com McDonald's o Burger King han maltractat el concepte, però els darrers anys, per fortuna, s'ha reinvindicat l'hamburguesa de qualitat, gràcies a la bona feina de carnissers i xefs.
Els gelats haurien de ser cremosos, sense cristalls de gel i de sabors purs. Si el color sembla que hagi sortit d'una proveta de laboratori, sospiteu-ne. Ara, els clàssics vainilla o xocolata conviuen amb els de parmesà o angules. Els gelats salats ja no sorprenen ningú.
A la majoria de llengües del món la paraula que designa el concepte amanida ve de l'arrel llatina "sal". No ens escandalitzem: ensalada també és correcte, doncs, en català. D'amanides històriques tots en sabríem dir unes quantes: la majoria van néixer en grans hotels, amb grans xefs a la cuina i amb clients molt finolis.
El vermut fa festa, estiu i cap de setmana. El vermut no és un destil·lat ni un licor. És, com la ratafia, un vi (generalment blanc) macerat amb herbes i espècies. El donzell és el protagonista indiscutible però no únic.
Sent molt genèrics, qualsevol formatge comença amb un mató, que no és res més que una llet quallada a dins d'un motlle. Al País Valencià en diuen brull. I el brossat i el recuit serien semblants, però amb alguna diferència.
El bistec tàrtar és carn crua tallada a ganivet i amanida amb diferents coses, que varien depenent del cuiner. Els orígens ens remeten al poble tàrtar i als seus cavalls morts en batalla. Ara, que torna la sala, és un gust veure com el responsable el prepara al costat de la taula.
No fa pas tant demanàvem una canya o una mitjana i totes les cerveses eren rosses i fresques. Ara prenem IPA, APA, Stout, Imperial, Porter o Pilzn. Gràcies a la passió i la maduresa dels cervesers artesans, a la cervesa artesana se li augura un futur gastronòmic molt potent.
El cebiche està en boca de tothom. Qui no l'ha tastat o qui no el vol tastar? El xef Gastón Acurio, ambaixador de la cuina peruana, ha presentat al món els plats del Perú. El cebiche bàsic és peix cru amb ají, ceba, sal i llima.
És dir "anxova" i pensar en un filet confitat en salmorra i amanit amb oli. L'anxova és seitó. Les primeres anxoves que ens vénen al cap són les de l'Escala. Tenen tradició, producció i unes quantes fàbriques centenàries. L'anxova de qualitat és tan exquisida com el pernil ibèric.
Aprofitem Sant Jordi, encara que no cal, per portar-vos en un recorregut pels títols clàssics de la gastronomia i alguns de més nous. Ens en deixem molts, així que hi haurà una segona entrega.