TOTS ELS ÀUDIOS
Nova empenta ciutadana per a l'erradicació de l'amiant a Catalunya
La iniciativa ciutadana per a l'erradicació de l'amiant a Catalunya organitza una nova convenció aquest dissabte, 26 de novembre, a l'Auditori i el Centre Cívic del Districte de Sant Martí i la Biblioteca Gabriel García Márquez. El propòsit és aplegar totes les aportacions en una sessió plenària que ha de culminar amb un manifest que es lliurarà el 29 de novembre a la mesa del Parlament de Catalunya i que exposarà i reclamarà les dotacions econòmiques per superar els reptes més urgents que cal afrontar: primer de tot, un cens de l'amiant existent, però, tot seguit, la creació de les infraestructures necessàries perquè sigui tractat com a residu i, en l'àmbit legislatiu, l'aprovació del Pla Nacional per a l'Erradicació de l'Amiant i la llei per a l'erradicació de l'amiant a Catalunya. Unes inversions i iniciatives que les administracions fa molts anys que prometen, però que no es concreten mai.
La iniciativa ciutadana per a l'erradicació de l'amiant a Catalunya organitza una nova convenció aquest dissabte, 26 de novembre, a l'Auditori i el Centre Cívic del Districte de Sant Martí i la Biblioteca Gabriel García Márquez. El propòsit és aplegar totes les aportacions en una sessió plenària que ha de culminar amb un manifest que es lliurarà el 29 de novembre a la mesa del Parlament de Catalunya i que exposarà i reclamarà les dotacions econòmiques per superar els reptes més urgents que cal afrontar: primer de tot, un cens de l'amiant existent, però, tot seguit, la creació de les infraestructures necessàries perquè sigui tractat com a residu i, en l'àmbit legislatiu, l'aprovació del Pla Nacional per a l'Erradicació de l'Amiant i la llei per a l'erradicació de l'amiant a Catalunya. Unes inversions i iniciatives que les administracions fa molts anys que prometen, però que no es concreten mai.
Ara ja no cal anar a França per rebre formació i un títol oficial sobre construcció en pedra seca
La construcció en pedra seca jo no és només una pràctica ancestral nostàlgica i amb algunes funcionalitats molt determinades als entorns i les economies rurals, com ara la contenció de marges, la gestió de la humitat del terreny o la construcció de refugis de fauna. Avui és tota una alternativa a desenvolupar en la bioconstrucció i la creació d'espais saludables, motivats per l'economia circular i per les noves estratègies de resiliència al canvi climàtic. Fins ara, només a França existia l'estructura acadèmica i la tradició adequada per aprendre aquestes pràctiques d'una manera reglada i obtenir un títol oficial, però des d'aquest mes de novembre tot això ha començat a canviar i al municipi de les Preses, a la Garrotxa, se n'ha estat fent el primer curs oficial al país, amb la col·laboració del mateix Ajuntament i l'Associació Gremi dels Margers de Catalunya, entitat que es va crear la primavera passada. Hi ha estat el nostre company de Catalunya Ràdio Roger Santaló.
La construcció en pedra seca jo no és només una pràctica ancestral nostàlgica i amb algunes funcionalitats molt determinades als entorns i les economies rurals, com ara la contenció de marges, la gestió de la humitat del terreny o la construcció de refugis de fauna. Avui és tota una alternativa a desenvolupar en la bioconstrucció i la creació d'espais saludables, motivats per l'economia circular i per les noves estratègies de resiliència al canvi climàtic. Fins ara, només a França existia l'estructura acadèmica i la tradició adequada per aprendre aquestes pràctiques d'una manera reglada i obtenir un títol oficial, però des d'aquest mes de novembre tot això ha començat a canviar i al municipi de les Preses, a la Garrotxa, se n'ha estat fent el primer curs oficial al país, amb la col·laboració del mateix Ajuntament i l'Associació Gremi dels Margers de Catalunya, entitat que es va crear la primavera passada. Hi ha estat el nostre company de Catalunya Ràdio Roger Santaló.
Naveguem pel futur de les platges metropolitanes al nord del riu Besòs
Els tècnics de l'AMB ens han convidat a fer un trajecte en vaixell, tot resseguint el nord de la costa metropolitana, des de Badalona fins al Masnou. El propòsit era veure des del mar totes aquestes platges o el que en queda, la seva degradació, les intervencions en curs i les que projecten per al futur més immediat. Amb ells desmentim o confirmem els vaticinis que auguren la seva desaparició per sempre, tal com les hem conegut en els últims anys, o bé la seva transformació en espais i usos totalment renovats, més sostenibles i viables.
Els tècnics de l'AMB ens han convidat a fer un trajecte en vaixell, tot resseguint el nord de la costa metropolitana, des de Badalona fins al Masnou. El propòsit era veure des del mar totes aquestes platges o el que en queda, la seva degradació, les intervencions en curs i les que projecten per al futur més immediat. Amb ells desmentim o confirmem els vaticinis que auguren la seva desaparició per sempre, tal com les hem conegut en els últims anys, o bé la seva transformació en espais i usos totalment renovats, més sostenibles i viables.
"Deambulació sobre escorça", un poema de Cristina Àlvarez Roig
Com sempre acabem el "Perspectiva" amb un poema, aquest és de la nostra col·laboradora habitual, l'arquitecta i poeta Cristina Àlvarez Roig. Poema inèdit, per ara, "Deambulació sobre escorça". Ella mateixa ens explica com el va crear.
Com sempre acabem el "Perspectiva" amb un poema, aquest és de la nostra col·laboradora habitual, l'arquitecta i poeta Cristina Àlvarez Roig. Poema inèdit, per ara, "Deambulació sobre escorça". Ella mateixa ens explica com el va crear.
Els alumnes d'Elisava dissenyen l'interior de les càpsules de passatgers del futur hyperloop
Entrem al futur hyperloop. De moment no hi anirem gaire lluny, de fet ni ens mourem de Ciutat Vella, on els alumnes d'Elisava, en col·laboració amb l'empresa Hyperloop Transportation Tecnologies, han estat dissenyant solucions i espais per a les càsules de passatgers d'aquests trens del futur que, si un dia arriben a construir-se, uniran continents en poques hores de trajecte a la velocitat del so.
Entrem al futur hyperloop. De moment no hi anirem gaire lluny, de fet ni ens mourem de Ciutat Vella, on els alumnes d'Elisava, en col·laboració amb l'empresa Hyperloop Transportation Tecnologies, han estat dissenyant solucions i espais per a les càsules de passatgers d'aquests trens del futur que, si un dia arriben a construir-se, uniran continents en poques hores de trajecte a la velocitat del so.
Salvi Plaja agafa les regnes del FAD amb el propòsit de revolucionar la seva estructura
El Foment de les Arts i el Disseny, FAD, estrena junta directiva i, com sempre que alguna institució, escola o associació relacionada amb l'arquitectura renova els seus directius, en aquest programa tenim per costum conversar amb ells. Avui, doncs, li toca a Salvi Plaja, el nou president del FAD des d'aquest mes d'octubre passat. Amb el seu equip es proposa revolucionar el FAD i obrir-lo a noves generacions i l'activitat cultural, més enllà de Barcelona, de tot el país.
El Foment de les Arts i el Disseny, FAD, estrena junta directiva i, com sempre que alguna institució, escola o associació relacionada amb l'arquitectura renova els seus directius, en aquest programa tenim per costum conversar amb ells. Avui, doncs, li toca a Salvi Plaja, el nou president del FAD des d'aquest mes d'octubre passat. Amb el seu equip es proposa revolucionar el FAD i obrir-lo a noves generacions i l'activitat cultural, més enllà de Barcelona, de tot el país.
L'arquitecte com a promotor i instigador de nous llibres
Avui, amb el nostre prescriptor literari habitual, en Marc Longaron, de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, una selecció de novetats editorials que tenen en comú el paper dels arquitectes com a editors i impulsors de noves publicacions, i no cal que siguin necessàriament llibres d'arquitectura. Un d'ells és Francesc Pernas, que ha dedicat els últims anys a aquesta tasca i avui us comentem dues de les seves edicions: "Qué es diseño? Los estudiantes preguntan", d'André Ricard, i "Toni Vidal. Fent Memòria", recull de fotografies de Toni Vidal comentades. També tenim sobre la taula "El casal del médico, Barcelona, 1964-1968", d'Ignacio Paricio i Robert Terradas Muntanyola; "Somos hijos de nuestro paisaje", llibre d'esquetxos de Franc Fernández en autoedició, i "Ricardo Bofill. Visions of Architecture", amb comentaris de diversos autors.
Avui, amb el nostre prescriptor literari habitual, en Marc Longaron, de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, una selecció de novetats editorials que tenen en comú el paper dels arquitectes com a editors i impulsors de noves publicacions, i no cal que siguin necessàriament llibres d'arquitectura. Un d'ells és Francesc Pernas, que ha dedicat els últims anys a aquesta tasca i avui us comentem dues de les seves edicions: "Qué es diseño? Los estudiantes preguntan", d'André Ricard, i "Toni Vidal. Fent Memòria", recull de fotografies de Toni Vidal comentades. També tenim sobre la taula "El casal del médico, Barcelona, 1964-1968", d'Ignacio Paricio i Robert Terradas Muntanyola; "Somos hijos de nuestro paisaje", llibre d'esquetxos de Franc Fernández en autoedició, i "Ricardo Bofill. Visions of Architecture", amb comentaris de diversos autors.
Els edificis de consum nul, a debat al Cafè de l'Òpera de Barcelona
El dijous 1 de desembre, a les 7 del vespre, el Cafè de l'Òpera de Barcelona acull la seva cita mensual amb els arquitectes, les tertúlies d'arquitectura, que se celebren el primer dijous de cada mes. I per aquesta edició de desembre el tema és "Emergència energètica. Construir amb 0,00". Per exposar i conduir les problemàtiques a debat, el convidat és l'enginyer tècnic industrial del despatx SJ12, Albert Colomer, especialitzat a la consultoria sobre edificis de consum nul, o gairebé nul, el que internacionalment es coneix com a edificis NZEB, Nearly Zero Emissions Buildings. Ell mateix ens dona alguns detalls dels temes que es tractaran durant la tertúlia.
El dijous 1 de desembre, a les 7 del vespre, el Cafè de l'Òpera de Barcelona acull la seva cita mensual amb els arquitectes, les tertúlies d'arquitectura, que se celebren el primer dijous de cada mes. I per aquesta edició de desembre el tema és "Emergència energètica. Construir amb 0,00". Per exposar i conduir les problemàtiques a debat, el convidat és l'enginyer tècnic industrial del despatx SJ12, Albert Colomer, especialitzat a la consultoria sobre edificis de consum nul, o gairebé nul, el que internacionalment es coneix com a edificis NZEB, Nearly Zero Emissions Buildings. Ell mateix ens dona alguns detalls dels temes que es tractaran durant la tertúlia.
Els arquitectes catalans assumeixen la seva responsabilitat al Pacte Verd de la UE
El sector de la construcció posa fil a l'agulla per assumir la seva part de responsabilitat al procés de descarbonització dels habitatges i els nous espais que es projectin d'ara endavant. En aquest podcast us expliquem la iniciativa que planteja el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, que aquest dijous passat, 17 de novembre, va celebrar la primera d'unes intenses jornades que s'aniran repetint des d'ara i fins al 2026, amb el focus projectat a les agendes, les normatives i els terminis que estableixen els acords internacionals per a la descarbonització total l'any 2050. Els termes i els compromisos de responsabilitat que s'han manifestat durant la jornada han quedat plasmats a una declaració solemne: La Declaració de Barcelona, que a més insta a l'adhesió de les administracions i institucions implicades en aquest repte.
El sector de la construcció posa fil a l'agulla per assumir la seva part de responsabilitat al procés de descarbonització dels habitatges i els nous espais que es projectin d'ara endavant. En aquest podcast us expliquem la iniciativa que planteja el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, que aquest dijous passat, 17 de novembre, va celebrar la primera d'unes intenses jornades que s'aniran repetint des d'ara i fins al 2026, amb el focus projectat a les agendes, les normatives i els terminis que estableixen els acords internacionals per a la descarbonització total l'any 2050. Els termes i els compromisos de responsabilitat que s'han manifestat durant la jornada han quedat plasmats a una declaració solemne: La Declaració de Barcelona, que a més insta a l'adhesió de les administracions i institucions implicades en aquest repte.
Rehabilita 2022 vol explotar l'oportunitat dels fons Next Generation per als habitatges catalans
A Catalunya el sector de la construcció intenta assumir la seva part de responsabilitat en el procés de descarbonització i adaptació dels habitatges a les noves condicions que imposa el canvi climàtic, que no és poca. Amb Celestí Ventura, president del Col·legi de l'Arquitectura Tècnica de Barcelona, el CATEB, us parlem sobre el Rehabilita 2022, que ha passat de ser un saló d'uns quants dies de durada a plantejar tot un seguit de trobades i esdeveniments que s'amplien durant dos mesos, fins al gener del 2023, amb el mantra de la rehabilitació del parc d'habitatges com a mesura més important per reduir l'elevat cost mediambiental que suposen tal com són avui dia.
A Catalunya el sector de la construcció intenta assumir la seva part de responsabilitat en el procés de descarbonització i adaptació dels habitatges a les noves condicions que imposa el canvi climàtic, que no és poca. Amb Celestí Ventura, president del Col·legi de l'Arquitectura Tècnica de Barcelona, el CATEB, us parlem sobre el Rehabilita 2022, que ha passat de ser un saló d'uns quants dies de durada a plantejar tot un seguit de trobades i esdeveniments que s'amplien durant dos mesos, fins al gener del 2023, amb el mantra de la rehabilitació del parc d'habitatges com a mesura més important per reduir l'elevat cost mediambiental que suposen tal com són avui dia.
Catharijnesingel, obra del despatx OKRA Landscape Architecten, guanya el Public Space 2022 del CCCB
Un nom complicat, Catharijnesingel, és el del projecte guanyador de l'Onzè Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà, que organitza el CCCB. A causa de la pandèmia, l'última edició d'aquest certamen biennal va ser l'any 2018 i aquesta pausa obligada de 4 anys ha estat també l'ocasió per repensar algunes coses, la més notable de les quals, una sacsejada al jurat i la seva composició, presidit en aquesta ocasió per l'enginyera agrònoma i paisatgista Teresa Galí-Izard. Amb ella us comentem les virtuts d'aquest projecte guanyador, obra del despatx OKRA Landscape Architecten: la reconstrucció i renaturalització d'un canal a Utrecht que havia estat propietat dels cotxes fins que l'any 2015 va començar una primera fase d'intervenció. La segona i definitiva, l'any 2020.
Un nom complicat, Catharijnesingel, és el del projecte guanyador de l'Onzè Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà, que organitza el CCCB. A causa de la pandèmia, l'última edició d'aquest certamen biennal va ser l'any 2018 i aquesta pausa obligada de 4 anys ha estat també l'ocasió per repensar algunes coses, la més notable de les quals, una sacsejada al jurat i la seva composició, presidit en aquesta ocasió per l'enginyera agrònoma i paisatgista Teresa Galí-Izard. Amb ella us comentem les virtuts d'aquest projecte guanyador, obra del despatx OKRA Landscape Architecten: la reconstrucció i renaturalització d'un canal a Utrecht que havia estat propietat dels cotxes fins que l'any 2015 va començar una primera fase d'intervenció. La segona i definitiva, l'any 2020.
Loop Barcelona i Lluèrnia, jornades sobre descarbonització al COAC i "Toquem fusta!" al Disseny Hub
En aquest podcast us destaquem una exposició: "Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat", que s'estarà al Museu del Disseny de Barcelona des del 9 de novembre fins al 22 de gener del 2023. Del 15 al 17 de novembre, a Fira de Barcelona, l'edició 2022 de l'Smart City Expo World Congress, la principal cimera internacional sobre ciutats i solucions urbanes intel·ligents. També en aquestes mateixes dates, concretament el dijous 17 de novembre, el COAC acull la primera d'un seguit de jornades que s'aniran celebrant d'ara endavant per afrontar el repte de la descarbonització. Des del dijous 10 fins a la nit del dissabte 12 de novembre, Olot acull el festival de la llum i el foc Lluèrnia. Si visiteu el pavelló Mies van der Rohe i Lilly Reich de Montjuïc durant aquest mes de novembre, us trobareu amb "The Grid", la proposta d'Eugènia López Reus i Miguel Jaime dins del festival Loop 2022.
En aquest podcast us destaquem una exposició: "Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat", que s'estarà al Museu del Disseny de Barcelona des del 9 de novembre fins al 22 de gener del 2023. Del 15 al 17 de novembre, a Fira de Barcelona, l'edició 2022 de l'Smart City Expo World Congress, la principal cimera internacional sobre ciutats i solucions urbanes intel·ligents. També en aquestes mateixes dates, concretament el dijous 17 de novembre, el COAC acull la primera d'un seguit de jornades que s'aniran celebrant d'ara endavant per afrontar el repte de la descarbonització. Des del dijous 10 fins a la nit del dissabte 12 de novembre, Olot acull el festival de la llum i el foc Lluèrnia. Si visiteu el pavelló Mies van der Rohe i Lilly Reich de Montjuïc durant aquest mes de novembre, us trobareu amb "The Grid", la proposta d'Eugènia López Reus i Miguel Jaime dins del festival Loop 2022.
El COAC posa sobre la taula les eines d'emergència per a la descarbonització dels edificis
Dijous, 17 de novembre, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya acull la primera d'un seguit de jornades de debat i intercanvi de coneixement i estratègies per afrontar el repte de la descarbonització i totes les implicacions que això comporta a les característiques dels nous espais i edificis que es projectin d'ara endavant. Són jornades que s'aniran convocant periòdicament fins a l'any 2026, però amb la mirada projectada en les agendes, les normatives i els terminis que estableixen els acords internacionals, com ara l'agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, les directrius de la New European Bauhaus, els fons Next Generation o la directiva d'eficiència energètica en edificis. En parlem amb la vocal de sostenibilitat, innovació i relacions internacionals del COAC, Greta Tresserra.
Dijous, 17 de novembre, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya acull la primera d'un seguit de jornades de debat i intercanvi de coneixement i estratègies per afrontar el repte de la descarbonització i totes les implicacions que això comporta a les característiques dels nous espais i edificis que es projectin d'ara endavant. Són jornades que s'aniran convocant periòdicament fins a l'any 2026, però amb la mirada projectada en les agendes, les normatives i els terminis que estableixen els acords internacionals, com ara l'agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, les directrius de la New European Bauhaus, els fons Next Generation o la directiva d'eficiència energètica en edificis. En parlem amb la vocal de sostenibilitat, innovació i relacions internacionals del COAC, Greta Tresserra.
Toquem fusta! Des del paleolític inferior fins a l'exploració de Mart, al Disseny Hub
"Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat" s'estarà al Museu del Disseny de Barcelona fins al 22 de gener del 2023 i forma part del programa de la conferència anual de l'European Forest Institut, que ha designat Barcelona com a Capital Europea del Bosc 2022, tot i que la idea d'organitzar aquesta exposició prové d'abans i més enllà d'aquest simposi internacional. Hi trobem algunes de les eines més antigues que es coneixen dels primers homínids, com les llances de Schoningen, amb més de 300.000 anys d'antiguitat, clàssics de la mobilitat com les rodes de carro, el clavicèmbal de Chistian Zell, del segle XVIII, o els mobles de fusta corbada al vapor. Més de 400 peces que ens fan viatjar de la prehistòria a Mart. En aquest podcast hi fem un tomb amb els comissaris Pilar Vélez i Martí Boada, i Salvador Ordoñez, de World Wood Future.
"Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat" s'estarà al Museu del Disseny de Barcelona fins al 22 de gener del 2023 i forma part del programa de la conferència anual de l'European Forest Institut, que ha designat Barcelona com a Capital Europea del Bosc 2022, tot i que la idea d'organitzar aquesta exposició prové d'abans i més enllà d'aquest simposi internacional. Hi trobem algunes de les eines més antigues que es coneixen dels primers homínids, com les llances de Schoningen, amb més de 300.000 anys d'antiguitat, clàssics de la mobilitat com les rodes de carro, el clavicèmbal de Chistian Zell, del segle XVIII, o els mobles de fusta corbada al vapor. Més de 400 peces que ens fan viatjar de la prehistòria a Mart. En aquest podcast hi fem un tomb amb els comissaris Pilar Vélez i Martí Boada, i Salvador Ordoñez, de World Wood Future.
Lluèrnia 2022, el festival del foc i de la llum, torna als carrers d'Olot
Des de dijous, 10 de novembre, fins dissabte 12 a la nit, Olot acull el festival del foc i de la llum, Lluèrnia. Particularment dissabte a la nit, que és quan es despleguen totes les instal·lacions pels carrers i espais de la ciutat. Aquest any, amb una dedicació especial al barri de Sant Miquel, on hi haurà l'espectacle final. Us n'expliquem alguns detalls en aquest podcast, com ara "Llar", la intervenció de l'arquitecte Josep Ferrando al volcà de la Garrinada, que a més és l'hortolà de la llum d'aquest any.
Des de dijous, 10 de novembre, fins dissabte 12 a la nit, Olot acull el festival del foc i de la llum, Lluèrnia. Particularment dissabte a la nit, que és quan es despleguen totes les instal·lacions pels carrers i espais de la ciutat. Aquest any, amb una dedicació especial al barri de Sant Miquel, on hi haurà l'espectacle final. Us n'expliquem alguns detalls en aquest podcast, com ara "Llar", la intervenció de l'arquitecte Josep Ferrando al volcà de la Garrinada, que a més és l'hortolà de la llum d'aquest any.
